Idioma: Català | Castellano | English | Français traducido por Google translate

Redactors

AAD - Arboix i Damunt, Adrià

Natural de Sant Hipòlit de Voltregà, nascut l’1 de maig del 1958. És doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Neurologia. Consultor Sènior de l’Hospital Universitari del Sagrat Cor de Barcelona. Professor Associat de Neurologia de la Universitat de Barcelona. Des del 2008, ocupa diferents càrrecs a la Societat Catalana de Neurologia, entre ells, la presidència des del 2010 al 2012.

Biografies:

  • Barraquer i Ferré, Lluís
  • Barraquer i Roviralta, Lluís
  • ABdL - Bayés i de Luna, Antoni

    El professor Antoni Bayés de Luna neix a Vic el 1936. Inicia la seva carrera mèdica especialitzant-se com a cardiòleg a l’Escola de Cardiologia de la Universitat de Barcelona i a l’Institute of Cardiology d'Hammersmith Hospital de Londres. Actualment, és investigador sènior de l’Institut Català de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Entre els molts reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva prestigiosa trajectòria, amb treballs que han significat un avenç important en relació amb els estudis cardiològics a Catalunya o a la seva activitat com a Catedràtic de Cardiologia a la Universitat Autònoma, ha estat president de la Societat Catalana i Espanyola de Cardiologia, de la Federació Mundial de Cardiologia i fundador del Dia Mundial del Cor. L’any 2003 rep la Creu de Sant Jordi i, el mateix any, guanya el Premi Jaume I de la Generalitat Valenciana.

    Biografies:

  • Balaguer i Vintró, Ignasi
  • ABG - Beltran i Genescà, Antoni

    Matadepera, 1955, canetenc i ganxó d'adopció. Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, a l'Hospital de Sant Pau, especialista en Medicina Interna i en Medicina Familiar i Comunitària, comença exercint de metge internista a l'Hospital Sant Joan de Reus i de metge de capçalera als pobles de Puigpelat i Alió, a l'Alt camp. Des de fa més de tres dècades, però, és metge d'Atenció Primària i geriatre a Sant Feliu de Guíxols. Vinculat a l'Espai del Metge Rural d'aquesta ciutat i col·laborador en diverses iniciatives de promoció i recuperació de la llengua catalana.

    Biografies:

    ABS - Albert Biete i Solà

    Neix a Barcelona el 24 de juliol del 1952. Es llicencia en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1975 amb Premi Extraordinari i obté el doctorat amb 'cum laude' el 1982 amb la tesi 'La Termografia en patologia mamaria'. Acabada la residencia en Oncologia Radioteràpica a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, passa a exercir d'especialista al Servei d'Oncologia que dirigeix el professor Subias alhora que ja és professor ajudant a la càtedra de Radiologia de la UAB. Després d'una estada al Royal Marsden Hospital de Londres, el 1987, guanya les oposicions a professor titular i la plaça de cap del Servei de Radioteràpia a l'Hospital Clínic de Barcelona. El 2009, guanya la càtedra de Radiologia de la Universitat de Barcelona. Ha estat president de la Societat Espanyola d'Oncologia Radioteràpica, institució que li lliura la Medalla d'Or. Dedicat principalment a l'Oncologia Ginecològica, és autor o coautor de 180 publicacions científiques i 25 capítols de llibres a més de dirigir una desena de tesis doctorals. Coeditor del 'Tratado de Oncología Radioteràpica', és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

    Biografies:

  • Carulla i Riera, Vicenç
  • ACB - Anna Cisteró Bahima

    Llicenciada en medicina i cirurgia per Universitat de Barcelona (1970), especialista en medicina interna per Via MIR a l’Hospital de la Vall d’Hebron (1976), especialista en Aparell Respiratori i Al·lèrgia a l’Hospital de Sant Pau (1981), doctora en medicina per Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi “Alergia al melocotón, protocolo de estudio de la alergia alimentaria” (1992). Metge adjunt del Servei d’Al·lèrgia i Pneumologia, Hospital de Sant Pau (1978-1998), cap del Servei d’Al·lèrgia de l’Hospital Universitari Dexeus (1998- 2021). Autora de tres llibres de temàtica científica i dos de divulgatius sobre a al·lèrgia i 3 capítols en: “Enfermedades Alérgicas Fundación BBVA” (2015 i 2021 en premsa) i per la “Cátedra de Alergia” (mra ediciones). Nombroses publicacions en revistes mèdiques tant l’àmbit nacional com internacional.

    Biografies:

  • Alemany i Vall, Román
  • Canals i Cadafalch , Josep
  • Farrerons i Co, Francesc Xavier
  • Surinyach i Oller, Ramon
  • ADP - Adolf Díez Pérez

    Clinic i investigador. Format com a internista a l'escola d'en Joan Vivancos i posteriorment a la Fundación Jiménez Díaz de Madrid. Cap de Servei Emèrit de Medicina Interna i Infeccioses de l'Hospital del Mar. Professor Titular de Medicina de la UAB (retirat). Exprofessor associat de la Johns Hopkins University. Catedràtic acreditat de medicina. Investigador del CIBER de Fragilitat i Envelliment. Exconsultor de l'OMS. Antic president de la SEIOMM i de SEFRAOS. Exmembre del Board de directors de la IBMS i de la ECTS. Membre del Committee of Scientific Advisors de la IOF. Cientific visitant a les Universitats Creighton (USA) i Oxford (UK). Ex Senior Medical Advisor del Lilly Res Lab a Indianapolis (USA). Autor de mes de 370 articles a revistes revissades per pars, amb més d'onze mil citacions i un índex H de 52. Clinic actiu durant 48 anys.

    Biografies:

  • López i Colomés, Josep Lluís
  • ADT - Alejandro Darnell Tey

    Neix a Barcelona el 1939. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i obté la llicenciatura el 1964. L’any següent es trasllada a Paris i fa una estada de 9 mesos a l’Hôpital Necker, a la clínica de malalties metabòliques del professor Jean Hamburger. L’any 1969, s’incorpora a l’Hospital Clínic de Barcelona com a metge adjunt del Servei de Nefrologia. Es dedica de forma preferent a l’estudi de les malalties glomerulars mitjançant la biòpsia renal. El 1978, obté el títol d’especialista en Nefrologia i, el 1988, llegeix la tesi doctoral sobre la Nefropatia mesangial IgA. L’any 1980, esdevé cap de secció de Nefrologia de l’Hospital Clínic, cap de servei el 1995 i director de l’Institut de Nefrologia i Urologia el 2000. Des del 2004 fins al 2009, és consultor senior de l’esmentat servei. En aquest hospital ha estat elegit president del Comitè de Delegats Metges (1993-1994) i de la seva Associació Professional (1985-1989). L’activitat docent, la desenvolupa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Des del 1974, exerceix com a professor ajudant de Nefrologia. L’any 1985, és nomenat professor associat i, el 1991, obté el grau de professor titular de Medicina. Autor de 155 treballs científics en revistes nacionals i internacionals i de 42 capítols de llibres, coautor i editor d’alguns d’ells. La majoria de treballs són de Nefrologia clínica i destaquen els relacionats amb la poliquistosi renal i altres malalties renals hereditàries. És investigador principal de diversos FIS (1994 i 1997) i d’un projecte de recerca de la Fundació Marató TV3 (1998). Ha estat membre de la junta directiva de la Societat Española de Nefrologia (1977-84) i president de l’Associació Catalana de Nefrologia (1984-1987). Al marge de la seva activitat mèdica, ha format part del consell d’administració de la Mutual Mèdica, essent elegit secretari (1989-1994) i vicepresident (1994-2004) d’aquesta entitat. El 2010, rep el premi a l’excel·lència professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.

    Biografies:

  • Revert i Torrellas, Lluís
  • AFS - Alfons Fernández i Sabaté

    Neix a Barcelona l’any 1934. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona (1957). Doctorat el 1969 amb la tesi Pseudoartri de tibia. Especialista en Cirurgia General (1964), Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (1964), Rehabilitació (1964) i Medicina d'Empresa (1966). Alumne amb beca dels professors Merle d'Aubigné (París), Trillat (Lió), Taillard (Ginebra), Zanoli (Bolonya), Scaglietti (Florència), Vidal (Montpeller) i Nissen (Londres). Autor de 264 articles. Destaca el llibre de biografies dels doctors Trias Pujol, Bastos Ansart, Trueta , Jimeno Vidal, Ponsetí i San Ricart. Membre corresponent de la Reial Acadèmica de Medicina Catalunya per Premi 2004 i soci de la Societat Catalana de Biologia i de les diferents societats nacional i internacionals de Cirurgia, Ortopèdia i Traumatologia. Ex-president de la Societat Catalana i de la Societat Espanyola de COT Premi Aspectes socials de la poesia de Maragall, Jocs Florals Ajuntament de Barcelona 1963. Medalla d'Honor de la Société Française de COT 2005 i membre d’honor de les societats de l’especialitat de França, Astúries, Canàries, Xile, entre d’altres. Premi Medicina i Sanitat Comarcals 2003 pel treball Barcelona i la SECOT, 1936-2002.

    Biografies:

  • Ponsetí i Vives , Ignasi
  • Riba i de Sanz, Joaquim de
  • San i Ricart, Ramon
  • AMB - Assumpta Mestre i Blabia

    Metgessa, llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981, exerceix la Medicina Homeopàtica des de l’any 1982. A partir del 1986, cursa diversos postgraus en Homeopatia a l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB) i l’Acadèmia de Mèxic. Presidenta de la Secció d’Homeopatia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona del 2005 al 2013. Representant dels Col·legis de Metges d’Espanya a l’Assemblea Nacional d’Homeopatia des de l’any 2006. Medalla d'Or del Centenari de l'Acadèmia Médico Homeopàtica de Barcelona (1990). Membre del Grup d’experts del Projecte de Regularització de les Teràpies Naturals de la Generalitat de Catalunya de l’IES (2005-2010). Des del 1981, és sòcia de diferents institucions acadèmiques com l’AMHB, la Lliga Médico Homeopàtica Internationalis (LMHI) i la Federación Española de Médicos Homeópatas (FEMH). Vicepresidenta de l’AMHB del 1991-1993. Ha dirigit, entre d’altres, els cursos d’Homeopatia del Centre d’Estudis Col·legials del COMB (2005) i el Primer Simposium sobre Homeopatia, Investigació i Ciència (2006). Participa amb diferents ponències sobre l’Homeopatia a congressos nacionals i internacionals. Correctora del llibre "Como usar la Homeopatía" i autora de “101 Preguntas y respuestas sobre Homeopatia”.

    Biografies:

  • Peiró i Rando, Enric
  • AMC - Alfons Malet i Casajuana

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1976, s’especialitza en Pediatria el 1980 i en Al·lergologia el 1984 a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a la Clínica Materno-Infantil. Obté el títol de Metge Puericultor el 1980 a l’Escola Nacional de Puericultura. El 1979, es titula com Metge d’Empresa de l’Escola Nacional del Treball i es diploma en Medicina del Treball per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Metge del Sistema Nacional de Salud Español i de la Unió Europea des del 1994 del Ministerio de Sanidad y Consumo. Metge especialista en Medicina del Treball el 2005 i en Al·lergologia Pediàtrica el 2006 per l’Academia Europea de Alergia e Inmunolgía Clínica. Membre de la “Comisión Nacional de alergología” del Ministerio de Sanidad el 2005. Responsable del Servei d’Al·lèrgia e Immunologia Clínica de l’Hospital de Nens de Barcelona des de l’any 1989. Director mèdic d’Al·lergo Centre des de l’any 1990. Vicepresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona des del 1994 al 2006. President de la Societat Catalana d’Al·lèrgia e Immunologia Clínica del 1996 al 2000. Secretari de la Fundación de la Sociedad Española de Alergia e Inmunologia Clínica entre 1999 i 2002 i president de la Fundació Privada Alergo des de l’any 2000. Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona l’any 2010.

    Biografies:

  • Botey i Sala, Jaume
  • AMCa - Albert Miralles i Cassina

    Nascut a Barcelona el 8 de juliol de 1960, fill de Pere-Joan Miralles Damiens, cirurgià cardíac. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (1978-84). Realitza la seva formació especialitzada en cirurgia cardiovascular com a metge intern resident del Servei de Cirurgia Cardiovascular de l’Hospital Universitari de La Pitié-Salpétrière de París (França) (1985-90). Diplomat en Cirurgia Vascular per la Universitat René Descartes de París (1988). Adjunt de Càtedra de Cirurgia atorgat pel Consell de la Facultat de Medicina de la Pitié-Salpétrière (Universitat Pierre et Marie Curie - París VI). Fellow of the European Board of Thoracic and Cardiovascular Surgeons (FEBTCS) (1999). Adjunt i actualment cap de Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Universitari de Bellvitge (1991-2023). Soci de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i la Salut de Catalunya i Balears. President de la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca (2009-2011). Membre associat de la Société de Chirurgie Thoracique et Cardio-Vasculaire de Langue Française. Membre de la Sociedad Española de Cirugía Torácica y Cardiovascula, del Collège Français de Chirurgie Thoracique et Cardio-Vasculaire, de la International Society for Heart and Lung Transplantation, de l’American Association for the Advancement of Science, de la Societat Catalana de Cardiologia, de la European Society for Cardio Thoracic Surgery, de la Societat Catalana de Trasplantament, de la Societat Catalana de Cirurgia, Sociedad Española de Trasplante, de l’Advisory Board European Union Mechanical Circulatory Support Summit. CTSNet Organization Editor. Autor de prop de 180 articles nacionals i internacionals, assistent com a ponent a nombrosos cursos i congressos.

    Biografies:

  • Miralles i Damiens, Pere Joan
  • AMGA - Ana Maria Giménez Arnau

    Llicenciada en Medicina i Cirurgia i doctorada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Especialista en Dermatologia i Venerologia. Professora associada en Dermatologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Metge adjunt de Dermatologia i Venereologia al Departament de Dermatologia de l’Hospital del Mar. Les seves principals línies de recerca inclouen la urticària, l’èczema de contacte i la dermatitis atòpica. Autora de més de 127 articles internacionals i 250 publicacions científiques nacionals. Membre de la majoria d’associacions científiques nacionals i internacionals com l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), la Societat Europea de Dermatitis de Contacte (ESCD on és secretària entre 2007 i 2012), la Societat Europea d’Investigació en Dermatologia (ESDR), l’Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia (EADV), l’Acadèmia Europea d Al·lèrgia i Inmunologia Clínica (EAACI) i l’Acadèmia Americana de Dermatologia. Experta externa per al Comitè Científic de Seguretat dels Consumidors de la Comissió Europea. Representant de la Secció de Dermatologia de la Unió Europea d’Especialitats Mèdiques (UEMS) i COST Acción- Standerm per a la prevenció de malalties professionals de la pell.

    Biografies:

  • Giménez i Camarasa, Josep M
  • AMHC - Àngel-Manuel Hernández Cardona

    Neix a Barcelona l'any 1948. Doctor en Ciències Biològiques (1978). Té certificats en Recerca Històrica i Filològica Aplicada i en Recerca Històrica en Arxius Locals per la UAB. Ha estat professor de botànica a les universitats de Màlaga i de Múrcia, i catedràtic de Ciències Naturals a instituts de Puigcerdà, Cazorla (Jaén), Bogotà (Colòmbia), Nador (Marroc) i Terrassa. Ha fet estades d’investigació a París, Berlín i als principals instituts botànics d’Espanya i Portugal. Fou redactor de biologia i botànica a la Gran Enciclopèdia Catalana durant tretze anys. A més de molts articles d'història de la medicina, de botànica i de temàtica local, ha publicat els llibres: Estudio monográfico de los géneros Poa y Bellardiochloa en la Península Ibérica e islas Baleares (1978), Las familias de fanerógamas de la flora ibérica (1981), Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993), Les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat (1997), Les plantes d’Esparreguera (2003), Les plantes de Viladecavalls (2004), Pàgines vacarissanes (2009), Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat (2013), Apuntes históricos: la medicina en el norte de África (2014, amb altres autors), Flors dels Pirineus (2015), Els metges del balneari de la Puda de Montserrat (2016) i Joan Cadevall: professor, botànic i geògraf (2018). És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2011.

    Biografies:

  • Almató i Ribera, Salvi
  • Baltasar i Matas, Jaume
  • Berdós i Blasco, Magí
  • Brunés i Sala, Carles
  • Campañà i Cassi, Teresa
  • Castells i Ballespí, Rossend
  • Crous i Illa, Josep
  • Garcia i Vilaplana, Benjamí
  • Jacob i Navàs, Joan
  • Lluch i Caralps, Joan
  • Romagosa i Gotzens, Josep
  • Tarrida i Castells, Frederic
  • AMO - Antoni Mas i Ordeig

    Neix a Balsareny (Bages), 1948. Llicenciat (1971) i Doctor (1981) en Medicina. Especialista en Aparell Digestiu i Medicina Intensiva. Màster en Gestió Hospitalària (2001). Vinculat al Servei d'Hepatologia de l'Hospital Clínic com alumne intern, metge resident, adjunt i consultor sènior fins a la jubilació (2014). La seva dedicació fonamental fou l'UCI de Gastroenterologia i Hepatologia (més coneguda com a UCI 'hepàtica') de la qual fou el cap des de 1989 fins al 2013. Metge Assessor del Col·legi de Metges de Barcelona (1997), Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2013).

    Biografies:

  • Brancós i Cunill, Maria Antònia
  • AMV - Àfrica Menacho Viladot

    Neix a Barcelona el 1959. Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1985. Formació postgraduada a l’Institut Barraquer i al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic-Facultat de Medicina ( 1986-1990). Metgessa especialista en Oftalmologia. Professora associada d’Oftalmologia a la Universitat de Barcelona (1990-2005). Llegeix la seva tesi doctoral sobre l’avaluació de la utilització dels serveis d’oftalmologia en els hospitals universitaris l’any 1996. Membre de les societats espanyola i catalana d’Oftalmologia. Actualment, desenvolupa la seva tasca professional com a responsable del Servei d’Oftalmologia de la Mutua Universal d’accidents de treball i malalties professionals així com del Centre Oftalmològic Menacho.

    Biografies:

  • Menacho i Peirón, Manuel
  • AMVe - Antonio Mora i Vergés

    Nascut a l’Argentera, a la comarca del Camp Jussà de Tarragona [Baix Camp] però establert amb la família a Sabadell a l’edat de 5 anys. Fet el batxiller a l’Escola Pia de Sabadell, es llicencia en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Després d’iniciar la seva activitat laboral al sector tèxtil a l'empresa M BOSSER SA, el 1968, ingressa a la Caixa de Sabadell on continuarà vinculat fins a la seva jubilació. La curiositat el porta a viatjar per Catalunya i recull les seves experiències al bloc coneixercatalunya.blogspot.com, entre altres. Col·laborador del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya I Arxiu Gavín, ha publicat en bona part dels mitjans de comunicació tant en les edicions en paper com en les digitals. Membre de l’Associació Guimerà, distingida amb el Premi Culturàlia 2017 en la seva categoria comarcal.

    Biografies:

  • Salvany i Blanch, Josep
  • ANC – Àlvar Net i Castel

    Neix a Barcelona el 1939. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es llicencia el 1963 i, l’any següent, ingressa com a metge Ajudant del Servei de Medicina Interna a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L’any 1967, és designat cap d’equip de Medicina al Servei d’Urgències. El 1973, crea la Unitat de Cures Intensives, una de les primeres del país i és nomenat director del Servei de Medicina Intensiva. Obté el títol de doctor en Medicina i Cirurgia el 1976. El 1989, esdevé president de la Comisión Nacional de la Especialidad de Medicina Intensiva. Entre 1979 i 1982, és director mèdic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Crea els departaments de Qualitat Assistencial i de Recerca i Cirurgia Experimental i intervé activament en la conservació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Pau. Professor titular de Medicina (1987), catedràtic de Medicina Intensiva (1993) i degà de la de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona . Fundador i president l’Associació Catalana de Medicina Intensiva. Té més de 100 títols publicats en revistes nacionals i internacionals, entre els quals destaquen els estudis experimentals en animal gran sobre l’embolisme pulmonar. És un dels creadors de la Fundació Avedis Donabedian i president del seu Patronat. Comissari de l’exposició commemorativa “L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de la ciutat de Barcelona, 600 anys”. Actualment, presideix l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i és membre de la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

    Biografies:

  • Net i Figueras, Baldiri
  • AOM - Antoni Orozco i Martí

    Llicenciat en Medicina per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona l’any 1999. Màster en prevenció de riscos laborals de l’Institut Químic de Sarrià de la Universitat Ramon Llull de Barcelona (2001) i formació postgraduada en gestió directiva per l’escola de postgrau en direcció d’empreses de la Universitat de Navarra-IESE (2004). La seva trajectòria professional està principalment relacionada amb la gestió de la salut i la seguretat laboral, on ha desenvolupat diferents tasques com l’assistència mèdica de la patologia laboral, la gestió de processos d’incapacitat temporal per malaltia comuna, la vigilància de la salut i la prevenció de riscos laborals. En l’actualitat assumeix funcions directives a Unió de Mútues, mútua d’accidents del treball.

    Biografies:

  • Orozco i Delclòs, Rafel
  • AP - Arnald Plujà

    Historiador i mestre. Ha exercit l’ensenyament a primària, secundària i a la Universitat. Ha impartit cursos de temàtica educativa, patrimoni i gestió de paisatge a la UAB. Ha estat coordinador dels Espais Especialment Protegits de la Direcció Natural del Medi Natural. Director del Patronat Montgrí-Medes, s’ha especialitzat en l’estudi del Cap de Creus. Escriu articles a diferents revistes d’àmbit local i estatal. Col·laborador del Nomenclàtor de Catalunya i de l’Institut Cartogràfic. Membre, entre d’altres, del grup de divulgació Marenostrum, del Centre de Recerca d’Història Rural, de l’Associació Via Pirena i Salvem Querroig. Ha rebut el premi Tramuntana del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i diferents Ajuntaments l’han distingit amb la Fulla de Plata de Palau, l’Agulla d’Or i dues plaques de mèrit de Cadaqués. Autor i coautor d’una vintena de llibres, entre ells: Diccionari toponímic, etimològic i geogràfic del cap de Creus. La Costa (1996), 30 itineraris submarins al cap de Creus (1997), 60 itineraris de Portbou a Roses (2000), Mil anys de senyors i pagesos i Guia del Cap de Creus (2003), Palau al segle XX i Molinàs (2005), Els Vilamarí i el castell de Palau-saavedra (2007), 135 plates al cao de Creus (2008) i Les Illes del Cap de Creus (2012).

    Biografies:

  • Bartumeus i Casanovas, Antoni
  • Oliveres i Franquet, Antoni
  • APM - Antoni Puche i Manaut

    Nascut a Manresa el 15 de setembre de 1955. Llicenciat en Medicina i Cirurgia el 1.978, MIR de Psiquiatria a l´IMPU de Barcelona fins a l´any 1.983. Metge especialista en Cirurgia i Titular de l´APD de Santpedor, per Oposició, des de l´any 1983 fins a l´actualitat. Diplomat en Sanitat l´any 1.990. Doctorat en Medicina l’any 1.994 amb la tesi "Els Metges Catalans Exiliats a Mèxic". Cum Laude, per unanimitat del Jurat presidit pel Dr. Laporte. Director de la tesi: Professor Jacint Corbella.

    Biografies:

  • Gironés i Navarro, Lorenzo
  • APR - Àngels Puigdollers i Rovellat

    Llicenciada en Medicina i cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1983. Especialista en Medicina Interna i Especialista en Medicina Familiar i Comunitària. Màster en Asistencia Primària. Actualment Metge de familia al CAP de les Bases de Manresa i metge adjunt del Servei d’Urgències de Medicina Interna de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa. Fundació Althaia. Professora de la FUB –Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya de Medicina Preventiva i Salut Pública en Podologia.

    Biografies:

  • Puigdollers i Colàs, Josep Maria
  • ARR - Antoni Roca i Rosell

    Neix a Barcelona el 1951. Doctor en Ciències per la Universidad Autónoma de Madrid (1990), és professor titular d’Història de la Ciència a la Universitat Politècnica de Catalunya on pertany al Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica. Des del 2005 és el coordinador de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC. Del 1993 al 2009 és president de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l’IEC (1993-2009). Des de 2010, és membre corresponent de l’Académie Internationale d’Histoire des Sciences. Interessat en el procés de difusió i d’assimilació de les idees científiques a Catalunya i a Espanya, la institucionalització de la recerca així com per l’impacte social de la tecnologia i el compromís social del científics i del tècnics. Autor de Francesc Duran Reynals. Un investigador català de projecció internacional (amb T. Glick, 1986), Història del laboratori municipal de Barcelona (1988) i Cent anys de Salut Pública a Barcelona (1991). Director, juntament amb JM Camarasa, de Ciència i Tècnica als Països Catalans. (1995). Va pertànyer al consell editorial de l’obra La Ciència en la Història dels Països Catalans (2004, 2007, 2009).

    Biografies:

  • Claramunt i Furest, Lluís
  • ARV - Armand Rotllan Verdaguer

    Nascut a Manresa el 1958, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1988 i doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1993. Especialista en Medicina del Treball (1991) i en Medicina Familiar i comunitària (2008). Del 1998 al 2010, director de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut del COMB « Simeó Selga i Ubach ». Membre del COMB. Delegació del Bages (2002 -2006). Des del 1998, membre del Centre d'Estudis del Bages. Membre corresponent electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2007) .Coordinador de la publicació “Quaderns” –COMB- Actes Acadèmics a Montserrat. Des del 1998, és membre del jurat dels Premis en Història de la Medicina “Oleguer Miró i Borràs” atorgats pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Autor de diversos articles i llibres relacionats amb la Història de la Medicina catalana i, especialment, de la bagenca.

    Biografies:

  • Arola i Sala, Josep
  • Canals i Mayner, Ricard
  • Cots i Escrigas, Ramon
  • Garriga i Parés, Carles
  • Gresa de Mirambell, Anicet
  • Pallàs i Valls, Pere
  • Solà i Abadal, Josep
  • Soler i Camillo, Manuel
  • Viudes i Plazas , Emili
  • ASB - Andreu Segura i Benedicto

    Neix a Barcelona el 1950. Llicenciat en Medicina de la segona promoció de la UAB es doctora l'any 1986 amb una recerca sobre la qualitat de les estadistiques de mortalitat a Cataluna. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, treballa en l'administració sanitària pública des del 1978. Fundador del Butlletí Epidemiològic de Catalunya, va ser responsable dels registres i estadistiques d'informació sanitària i primer director del Programa de Prevenció i Control de la SIDA a Catalunya. Ha estat director de l'Institut Universitari de Salut Pública i professor titular de Salut Pública de la UB fins a la seva disolució. Coordinador del projecte de l’OMS AUPA-Barceloneta "Actuant Units per a la Salut", coordinador del programa de Medicina Preventiva i Salut Pública de l'Institut d'Estudis de la Salut. El 1976, foma part del GAPS del Col·legi de Metges de Barcelona on dur a terme activitats de docència i de recerca sobre diversos aspectes de sanitaris catalans. President de la comissió gestora fundadora de la Sociedad Española de Epidemiologia, va ser president de la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears i secretari de l'onzena edició del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana a Reus. També, ha presidit la Junta directiva de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria (SESPAS). Autor d'una extensa bibliografia professional i científica. Guardonat amb els premis Ramón de Teserach (1998) i l'Aiguader i Miró (1999) de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006), posseeix l’encomanda de l’Ordre Civil de Sanitat (2007) i un dels premis mel de NoGracias y Farmacriticxs (2010).

    Biografies:

  • Claramunt i Furest, Lluís
  • Pons i Freixa, Francesc
  • Queraltó i Ros, Jaume
  • ASBa - Antoni Surós i Batlló

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1968, obté el títols d'especialista en l'Aparell Digestiu i Medicina Interna el 1973. Del 1967 al 1971, és metge de la Sala d'Homes de la Clínic Mèdica B de la Facultat de Medicina de Barcelona, dirigida per Màxim Soriano. Metge també del Servei Especial d'Urgència de Barcelona de la Seguretat Social del 1967 al 1974. Professor associat B de Farmacologia Clínica a l'Escola Universitària d'Infermeria de Barcelona (EUIB), Hospital Prínceps d'Espanya –actual Hospital de Bellvitge- des del 1991 al 2001 i professor titular de la mateixa del 1982 al 1991. També, professor col·laborador d'Infermeria Medico Quirúrgica II del 1988 al 1991 i d'Infermeria Medico Quirúrgica I de l'esmentada EUIB. Membre del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya del 2006 al 2008, fundador i president del sindicat mèdic de Facultatius Independents de Catalunya (FIC) del 1998 al 2008 i candidat a la Presidència del CoMB en les Eleccions del 2002. Cap del Servei de Gastroenterologia i Endoscòpia Digestiva de l'Hospital de Bellvitge des del 2004 fins al 2008, data de la seva jubilació, moment en què cessa també com a metge especialista de la Unitat d'Endoscòpia Digestiva del 1988, del Servei de Gastroenterologia des del 1974 del mateix Hospital. Exerceix la pràctica privada des del 1967 fins al 2008. Autor de diverses obres com 'Semiologia Médica y Técnica Exploratoria' que es publica el 1987 o, entre altres, 'Diccionario Terminológico de Ciencias Médicas. Secció Semiología Médica, editat el 1992. A més, gratuïtament, ha estat metge de les Germanes Clarisses del Convent de Pedralbes -durant més de 25 anys.

    Biografies:

  • Surós i Forns, Joan
  • ASF - Albert Sueiras i Fechtenburg

    Net, fill, espòs i pare de metges, neix a Barcelona el 10 de juliol de 1926. Acaba la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1951. Especialista en Traumatologia i Ortopèdia, Cirurgia General i Cirurgia de l’Aparell Digestiu. Es forma, també, com anestesista amb el doctor Eugeni Bruguera amb qui col·labora durant cinc anys. Un cop llicenciat, passa a treballar amb el doctor Joan Agustí i Peypoch (Cirurgia Digestiva) del Servei del Dr. Gallart de l’Hospital del Sagrat Cor. L’any 1960, passa 4 anys per Cirurgia Cardíaca al costat del doctor Paravisini i fa més de 500 operacions a cor tancat en els inicis d'aquests tipus d'operacions al país i, ja en solitari, pericardioctomies parcials, ductucs arteriosos i estenosis mitrals. L’any 1970, ingressa com a cap clínic de Cirurgia jerarquitzada a l’Hospital de la Vall d’Hebron fins a la seva jubilació el 1996. Al llarg de la carrera, participa i intervé com a ponent en múltiples cursos, jornades i congressos de les diferents especialitats que exerceix tan a nivell nacional com internacional. Soci i membre amb diferents càrrecs de les juntes de la Sociedad de Proctologia de Barcelona, Asociación de Cirugía de Barcelona, Asociación de Gastroenterología de Barcelona, Societat Catalana de Cirurgia, de les que n’és soci numerari. Un dels membres fundadors de la Asociación Española de Hepatología. Ha format part de la Comissió d’Arxiu d’Històries Clíniques de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Professor de l’Escola Universitària de Diplomats en Infermeria de la Universitat Autònoma de Barcelona i, també, fa classes pràctiques de Patologia Quirúrgica a la Facultat de Medicina de la mateixa UAB. Autor de més de 40 publicacions. Mor el 15 d'abril del 2014.

    Biografies:

  • Paravisini i Parra, Josep
  • ASM – Albert Soler i Medina

    Nascut a Barcelona el 23 de maig del 1949, és llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1979. De 1979 a 1983, rep formació en Homeopatia a la Unitat de l’Hospital del Nen Déu de Barcelona que dirigeix Enric Peiró i Rando. L’estiu del 1982, fa un curs internacional a l’associació Homeopatia de México AC (HMAC). Postgrau en Medicina Homeopàtica per l’Acadèmia de Medica Homeopàtica de Barcelona (AMHB) el 1990, acreditat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) l’any 2006. Soci de l’AMHB, és secretari durant el bienni 1984-1985 i president en el de 1987-1988. Membre actiu d’HMAC i ho va ser del GASPI del COMB. Distingit per mèrits amb la Medalla d’Or del Centenari de l’AMHB, va ser secretari de la Secció d’Homeopatia del COMB del 1995 al 1996, any que, també, és nomenat soci d’honor de l’AMHB. Des del 1980, és membre de Lliga Homeopàtica Internacional ( LMHI ), essent membre de la seva Comissió d’Investigacions Homeopàtiques de 1985 a 1988. A l’LMHI ha estat secretari general (1988-1994) i organitzador de les tres primeres Reunions Internacionals de Directors i Editors, celebrades a Barcelona, Colònia i Viena els anys 1992, 1995 i 2001. Autor de ''Repertory of pregnancy,parturation and puerperium'' (Alemanya, 1989).

    Biografies:

  • Cruxent i Lalbi, Gaietà
  • ASMa - Antoni Solé i Magdalena

    Neix a Oviedo el 1985. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universidad de Oviedo i obté la llicenciatura el 2014. Prèviament cursa estudis d'Odontologia a la Universidad de Oviedo, obtenint la llicenciatura l'any 2008. Especialista en Hematologia i Hemoteràpia a l'Hospital Universitario Central de Asturias (2015-2019). Actualment treballa com hematòleg a l'Hospital de la Vall d'Hebron a Barcelona. Màster 'Integración y resolución de problemas clínicos en Medicina' el 2015, Màster 'Trastornos de la coagulación' el 2021 per la Universidad de Alcalá i doctor per la Universidad de Oviedo el 2020. Fortament influenciat per la seva família i avantpassats catalans, ja que el seu pare (Dr. Antoni Solé i Rovirosa) i el seu oncle-avi (Dr. Ramon Dachs i Andreu) també van ser metges. Especialment interessat en la lingüística, toponímia i història local catalana; té la seva segona residència a Calafell, que visita diverses vegades al llarg de l'any.

    Biografies:

  • Dachs i Andreu, Ramon
  • Solé i Xarpell, Agustí
  • ASZ - Anna Serra Zamora

    Anna Serra Zamora neix a Barcelona el 1983. Llicenciada en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) el 2005, amb Premi de fi d'estudis. Doctora en Humanitats, amb una tesi en l'àmbit de l'estètica i la religió, sobre la iconografia de Sant Joan de la Creu (UPF, 2010). Estudia el Postgrau en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials a la Universitat de Barcelona (2009). Després d'uns quants anys treballant de professora associada a la UPF i fent estades de recerca, es dedica a la correcció i traducció de textos. És neta de la doctora Francesca Nadal.

    Biografies:

  • Nadal i Gimferré, Francesca
  • ATV - Anna Tuneu i Valls

    Anna Tuneu i Valls neix a Manresa l’any 1958. Es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1982. Aprova el MIR i s’especialitza en Dermatologia Medicoquirúrgica i Venereologia a l’Hospital de Sant Pau amb el professor Moragas (1982-86). Després de guanyar una oposició, se’n va a treballar com a especialista en Dermatologia Medicoquirúrgica i Venereologia al País Basc, concretament, a l’Hospital Universitari Donostia, abans Ntra. Sra. de Aránzazu. Des de fa 25 anys, és la responsable de la Secció de Dermatologia i, des del 1992, és professora associada de la Universitat del País Basc (UPV), on al 1999 defensa la tesi doctoral sobre la vida y obra del Dr. Jaume Peyrí i Rocamora. Viu i treballa a Donostia i, actualmente, és la presidenta de la Secció Vasco-Navarro-Aragonesa-Riojana de Dermatologia.

    Biografies:

  • Peyrí i Rocamora, Jaume
  • AZ - Alfons Zarzoso

    Alfons Zarzoso estudia Història a la Universitat de Barcelona. L’any 2003 es doctora a la Universitat Pompeu Fabra amb una tesi sobre la medicina catalana del segle XVIII per a la que obté diverses beques i ajuts com ara les beques FPI, Caja de Madrid i Raimon Noguera. Des del 2000, treballa com a conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya on ha comissariat i impulsat diferents exposicions i plataformes digitals a més a més d’organitzar nombroses activitats per al Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. És professor d’Història de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona i fa tasques docents relacionades amb el patrimoni mèdic. Ha publicat llibres i articles sobre la història de la medicina catalana entre els segles XVII i XX. La seva recerca ha estat guardonada amb els premis Dynamis (2001), Hernández Morejón (2003) i Miró Borràs (2005).

    Biografies:

  • Bahí i Fonseca, Joan Francesc
  • Barraquer i Roviralta, Josep Antoni
  • Bellido i Golferichs, Jesús Maria
  • Bosch i Cardellach, Anton
  • Canivell i de Vila, Francesc
  • Caralt i Sanpera, Delmir de
  • Carbonell i Bravo, Francesc
  • Castelló i Ginesta, Pere
  • Celis i Pujol, Lluís
  • Cervera i Astor, Leandre
  • Coello i Leiva, Alfred
  • Comenge i Ferrer, Lluís
  • Dolcet i Carmen, Manuel
  • Dolsa i Ricart, Tomàs
  • Domingo i Sanjuan, Pere
  • Fargas i Roca, Miquel Arcàngel
  • Ferran i Clua, Jaume
  • Freixas i Freixas, Joan
  • Gallart i Monés, Francesc
  • Gelpí i Jofre, Joan
  • Gimbernat i Arbós, Antoni
  • Gómez Márquez, José
  • Hospital i Prats, Frederic
  • Letamendi i de Manjarrés, Josep de
  • Llorach i Malet, Pau
  • Mata i Fontanet, Pere
  • Milans i Goday, Bonaventura
  • Monlau i Roca, Pere Felip
  • Nadal i Vilallonga, Manel
  • Pi i Sunyer, Santiago
  • Presas i Parellada, Josep
  • Puig i Sais, Hermenegild
  • Pumarola i Busquets, Agustí
  • Robert i Yarzàbal, Bartomeu
  • Rodríguez i Morini, Antonio
  • Rubió i Sans, Joan
  • Salvà i Campillo, Francesc
  • San German i Tort, Antoni
  • Soria i Escudero, Marià
  • Sunyer i Capdevila (el gran), Francesc
  • Verderau i Solà, Lluís
  • Vila Coro, Antoni
  • Vilanova, Arnau de
  • Virgili i Ballvé, Pere
  • BTG - Begoña Torres i Gallardo

    Nascuda el 1960, és professora Titular d’Anatomia i Embriologia Humana a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Llicenciada en Biologia per la UB, 1984 i doctora en Biologia per la mateixa Universitat el 1987. Llicenciada en Humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 2012. Màster en Logopèdia per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) el 1998. Màster Mutimèdia Educatiu per la UB, 2004. Postgrau en Microscòpia i Microanàlisi de la UB, 1992. Postgrau en Audiologia i Audiopròtesi de la UPC, 2000. Membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana d’Història de la Medicina. Acadèmica Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2012. Aquest mateix any, rep el Premi de Medicina i Sanitat Comarcals de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya pel treball La caricatura mèdica en Catalunya a principis del segle XX. Una anàlisi de la revista ¡Cu-Cut! (1902-1912) i el XIXè Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs” del 2015 per La Sordesa: del gest a la paraula (Segles XIX-XX).

    Biografies:

  • Comet i Fargas, Raimon
  • Franquesa i Sivilla, Antoni
  • CBP - Cristina Bosch i Prat

    Nascuda a Santa Coloma de Farners el 9 de febrer de 1981, és Arxivera Municipal de Sant Pol de Mar des del 2007. Llicenciada en Història per la Universitat de Girona (UDG) el 2005. Graduat Superior d’ Arxivística i Gestió de documents per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2008. Postgrau de gestió de documents electrònics (UAB) el 2012. Col·laboradora del Centre d’Estudis de Sant Cebrià de Vallalta (CESC). També ha exercit la seva activitat professional al Departament de Justícia (2006-2009), l’Arxiu Municipal de Canet de Mar (2007-2008), el Consell Comarcal de la Selva (2008-2013), l’Arxiu Municipal de Caldes de Malavella (2008-2014) i l’Arxiu Municipal de Vilobí d’Onyar (2013-2016).

    Biografies:

  • Riera i Vaquer, Joan
  • CHP - Carles Hervás i Puyal

    Carles Hervás neix a Barcelona el 1944. Estudia Batxillerat al Col·legi dels Jesuïtes de Casp i Medicina a la Facultat de Barcelona, on es llicencia l’any 1967. L’any 1986, es doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la Història de l’anestèsia a Catalunya. Especialista en Anestesiologia i Reanimació, desenvolupa la seva tasca professional a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on ha estat Cap de Secció del Servei d’Anestèsia fins el 2009. Va ser president de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (2001-2005), Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre, entre d’altres, de la Sociedad Española de Historia de la Medicina i de la History of Anaesthesia Society. Ha estat President del Comitè organitzador del XVIe Congrés d’Història de la Medicina Catalana. El 1996 cursa estudis d’Història a la Universitat Pompeu Fabra i es doctora amb una tesi sobre la Sanitat a Catalunya durant la República i la Guerra Civil, dirigida pel catedràtic Josep Termes. Actualment és el President de la Societat Catalana d’Història de la Medicina, i membre del Patronat del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. Premi a l’Excel·lència Professional i Soci de Mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

    Biografies:

  • Armengol Miró, Josep Ramon
  • Bruguera i Talleda, Eugeni
  • Cardenal i Fernàndez, Salvador
  • Corachan i García, Manuel
  • Estrany i Lacerna, Jeroni
  • Gabarró i Garcia, Pere
  • Gras i Artero, Miquel
  • Miguel i Martínez, José
  • Mira i López, Emili
  • Montón i Raspall, Dionís
  • Oliveras i Collellmir, Maria
  • Pedro i Pons, Agustí
  • Piulachs i Oliva, Pere
  • Pons i Guimerà, Miquel
  • Puig-Sureda i Sais, Joan
  • Puigvert i Gorro, Antoni
  • Ramon i Amat, Tomàs
  • Raventós i Pijoan, Jaume
  • Ribera i Sans, Josep
  • Salamero i Reymundo, Francesc
  • Soler Jorro, Carles de
  • Tornos i Solano, David
  • Vilar de Fontcuberta, Marià de
  • COL - Carlos Oliveras Ley

    Fill del Dr. Oliveras de la Riva, neix a Barcelona el 1947, estudia al Col•legi Alemany de Barcelona i cursa els estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona, llicenciant-se el 1970. Es doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre els potencials evocats visuals en l’Esclerosi Múltiple, obtenint un excel•lent ‘cum laude’ per unanimitat. S’especialitza en Neurologia després de fer de metge resident a l’Hospital Clínic de Barcelona (1970-1974). Després, fa una estada a Berlín per formar-se en la tècnica del Döppler Transcranial. Professionalment, exerceix al Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar de Barcelona, on dirigeix la Unitat de Trastorns del Moviment fins a la seva jubilació l’any 2012. En aquest període, imparteix docència com a professor ajudant de Semiologia Neurològica a l’assignatura de Patologia General de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment, és neuròleg del Centro Médico Teknon barcelonès.

    Biografies:

  • Oliveras de la Riva, Carlos
  • CSB - Cristian Sala Bolado

    Neix a Barcelona el 1942, en una família de metges odontòlegs. Es gradua el 1964 (1a promoció) com a llicenciat en Ciències Empresarials i Màster en Direcció d'Empreses per ESADE Business School (Universitat Ramon Llull). Des de 1970 fins al 1988 desenvolupa una carrera acadèmica a les àrees de finances, desenvolupament organitzacional i management. El 1980 doctor (PhD) per la Universitat de Manchester. Entre 1983 i 1987 és director general de l'EOI (Escola d'Organització Industrial), a l'òrbita del Ministeri d'Indústria. A partir de 1988 forma part de l'equip directiu del Banco Hispano Americano dirigint l'Àrea de Formació i Desenvolupament de Recursos Humans. Des de 2002, com a consultor independent i pel Consell Superior de Cambres de Comerç, dissenya i duu a terme programes de suport a l'empresa familiar.

    Biografies:

  • Sala Cladera , Ciro
  • CSP - Carmen Subias i Pascual

    Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1981). És diplomada per la Universitat de Montpeller en l’especialiat d’Anatomia i Citologia Patològiques (1985-1986). Màster en Patologia Mamària-Senologia per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (1999-2001).

    Biografies:

    DAG - Diego Anglada i Gotor
    DMB - Daniel Montañà Buchaca

    Nascut a Berga el 1956. Llicenciat a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981 i doctorat el 1986. Especialista en Medicina Familiar i en Medicina del Treball. Premis: Avui de Premsa Comarcal del 1989, Medicina i Societat Comarcal de la RAMC el 1993, Història de la Farmàcia Catalana del 2006, entre altres. Activista cultural, ha estat president de l'Associació Cultural el Vilatà de Gironella del Berguedà, vicepresident de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal i director de les Edicions de l'Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès. Autor i coautor de més d'una vintena de llibres d'història, entre els quals 'Metges i farmacèutics catalanistes 1880 – 1906', publicat el 2001 amb JM Calbet Camarasa. Escriptor també dels contes 'Kitten' del 2006 i 'Sicona, la formiga' del 2008 així com la novel·la 'Cap a les Estrelles' l'any 2016.

    Biografies:

  • Mas i Santamaria, Antoni
  • DMC- Dolors Muntané Coca

    Escriptora, crític d'art i periodista especialitzada en Sanitat, Medicina i Salut, àrees en les quals, des dels anys setanta, han versat la major part dels seus articles en premsa especialitzada i en diaris. Entre el 1974 i 1976 va ser corresponsal a París de "Noticias médicas" quan era diari. I delegada de "El médico" a Catalunya entre els 80 i 90. Col·labora a "Discovery Salud" i redacta els dossiers de "Salud &Estética". Als anys vuitanta funda SDM Comunicació, gabinet especialitzat en la difusió mèdica. També ha publicat molts llibres sobre Medicina divulgativa, amb la finalitat d'apropar al públic molts coneixements mèdics i activitats mèdiques innovadores. La seva signatura habitual és: M. D. Muntané.

    Biografies:

  • Sala i Planell, Eusebi
  • DRC-Diana Rossell Cigarrán

    Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2008, màster en Patrimoni Artístic de Catalunya per la UAB EL 2009 i doctorada en Història de l’Art per la UAB el2015. Eespecialista en la figura intel·lectual d’Antoni García Llansó (1854-1914), metge, crític i historiador de l’art i divulgador de la cultura japonesa. És redactora i es dedica a la divulgació i la gestió cultural. Ha exercit com a guia turística durant 3 anys a Catalunya i mig, a Tokio (Japó 2010-2011). Redactora de la revista sobre cultura japonesa ‘Eikyô, influencias japonesas’. Ha col·laborat amb el periodista basc Joseba Egiguren en la recuperació de la memòria històrica a l’obra Prisioneros en el campo de concentración de Orduña (1936-1939), Trattalo, (2014). És autora del llibre ‘Joan Lahosa Valimaña (1901-1981), el pintor de Prat de Comte’, ‘Tarragona: Museu d’Art Modern i Diputació de Tarragona’, resultat del premi VI Beca Lluís Saumells,(2012-2017). Compta amb més de 4 anys al sector editorial català. Membre de l’Associació per al Museu Comarcal de Manresa (2019). La seva última col·laboració ha estat com a documentalista històrica en l’obra de Carlos Hernández de Miguel, ‘Los Campos de concentración de Franco: sometimiento, torturas y muerte tras las alambradas’.

    Biografies:

  • Garcia i Llansó, Antoni
  • ECC - Eduard Castells i Cuch

    Nascut a Barcelona el 24 de juliol de 1940. Pare i germà, metges. De petit, ja diu vol ser cirurgià. Llicenciat (1957-1964) i Dr. a la Universitat de Barcelona Intern Cirurgia (Dr. Juliá). Al 1961, 1er. deixeble del Dr. M. Puig Massana en Cirurgia Cardíaca (CCA): Perfusioniste en CEC experimental, fins 1966 per la posta a punt. Algun cas en humans. Al 1966, staff Clínica quirúrgica Sant Jordi, on fan 1er. programa de CEC d`ací. Enamorat i feliçment casat amb la Dra. M.C. Octavio de Toledo anestesista de l’equip ambqui té dos fills. Format amb Prof. Michaud (Lyon. I/64), Favaloro (Cleveland 11-12/69) i Cooley (Houston,70) on experimenta en el cor artificial. Al tornar prediu “en el futur ningú es morirà del cor al tenir-ne d`artificials”. Fa la primera cirurgia coronària directa de Catalunya amb vena i (gener de 1971) i mamària (febrer de 1973), segona i primera a Espanya. El 1974, Cap de Secció de CCA de Hospital de Bellvitge, amb el Dr. Puig de Cap Segon Servei més casos a Espanya. Al 1990, Cap de Servei, director de Transplantament de Cor (desembre-1991), amb gran èxit, i Assistència Circulatòria. Pioner: Baló de contrapols (I-75), AMC. P.O. (1985), bomba Abiomed (1992) i bomba centrífuga del V. E. (2007), veritable cor artificial, els dos últims primer a Espanya. Col·laborà en el Abiocor primer cor elèctric. Professor associat (1985-2002) i titular de la Universitat de Barcelona (2003-2010). Forma 21 residents, 5 caps de servei, i 35 becaris de l`especialitat publica en 19 llibres, 165 revistes, presenta 448 comunicacions i ponències i organitza 17 cursos, 5 de AMC. Primer president de la Societat Catalana de CCA (1978-1982).

    Biografies:

  • Castells i Cuch, Salvador
  • ECT - Ester Capdevila Tomàs

    Va cursar Ciències de la Comunicació (1993) i un postgrau de traducció audiovisual (2005), alhora que aprofundia en l’estudi de diversos idiomes (anglès, francès, alemany i italià). Interessada en el món de les lletres, s’ha centrat en l’ofici pacient de donar forma als continguts. Bona part de la seva experiència ha estat vinculada a la redacció i l’edició de textos. Ha col·laborat en diverses editorials, amb tasques de traducció, correcció i coordinació de projectes, sovint amb un contacte molt directe amb institucions internacionals. Ha treballat de coordinadora editorial al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i ha col·laborat com a assessora i dinamitzadora lingüística a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

    Biografies:

  • Capdevila i Armengol, Jesús
  • EDLL - Edelmira Domènech i Llaberia

    Nascuda a Barcelona el 1935. Llicenciada en medicina amb premi extraordinari (UB, 1960) i doctora en medicina (UAB, 1974). Deixeble de Lluís Folch i Camarasa, s'especialitza en Psiquiatria i es dedica -des del punt de vista assistencial i docent- a la Psiquiatria Infantil. Catedràtica de Psicopatologia de les Facultats de Psicologia de la Universitat de Madrid (1981) i Autònoma de Barcelona des del 1981 fins a l’actualitat, que és catedràtica emèrita de Psicologia de la Infància i l'adolescència de la UAB. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1997). Ha impulsat la creació i desenvolupament de les seccions de Psicologia Clínica i de Psicologia de la Infància i de l’Adolescència de la Facultat de Psicologia de la UAB (Bellaterra). Directora de 27 tesis de doctorat, entre els autors de les quals, 11 són professors numeraris universitaris. Autora, o coautora, de més de 170 treballs de la seva especialitat i de 12 llibres. Línies principals de recerca: epidemiologia de les alteracions de conducta de la infància i adolescència, epidemiologia de la depressió infantil i història de la Psiquiatria.

    Biografies:

  • Borràs i Montaner, Francesc
  • Domènech i Alsina, Francesc
  • Folch i Camarasa, Lluís
  • Puig i Antich , Joaquim
  • EFR - Enric Ferrer i Rodríguez
    EGP - Elena Guardiola i Pereira

    El 1983 es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i, deu anys després, es doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en medicina del treball (1987) i diplomada en medicina d’empresa (1984), s’ha dedicat a l’edició biomèdica i a la documentació científica, ampliant la seva formació als EUA i a diversos països europeus. Actualment, és Medical Information Manager de Bayer HealthCare Pharmaceuticals a Espanya, on, durant 17 anys, ha estat Medical Writer and Documentation Manager. Des del 2007, és professora associada a la Universitat Pompeu Fabra i, abans, ja col•labora regularment amb la Universitat Ramon Llull (1997). Les seves principals àrees d’interès són la farmacologia, la publicació i l’edició científica, el llenguatge mèdic, l’avaluació de l’activitat científica, la documentació i la informació mèdica, la relació entre art i ciència, i la història de la medicina catalana. Ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els que destaca Eponímia mèdica catalana I (2004) i II (2011), amb Josep-Eladi Baños.

    Biografies:

  • Collado i Herrero, Fernando
  • Danés i Torras, Joaquim
  • Dexeus i Font, Santiago
  • Foz i Tena, Amadeo
  • Ley i Gracia, Adolfo
  • Vilanova i Montiu, Xavier
  • EMB - Enric Mirambell i Belloc

    Historiador català, nascut a Girona el 1922. Batxiller a l’Institut de Girona on es gradua el 1941 per fer estudis d’Història a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1945 i es doctora el 1963 amb una tesi sobre la introducció de la impremta a Girona. Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs, assumeix l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona (1949-1987). També, ha exercit la seva activitat professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-1980), a l’Arxiu Històric Provincial (1952-1985) i a la Casa de Cultura (1966-1982). Cap d’estudis del Col·legi Universitari de Girona entre el 1969 i el 1974. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història (1967) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994). És col·laborador habitual del Diari de Girona. Entre les seves obres destaquen: Els Impressors gironins del Renaixement i Retalls de la vida gironina (2007), Els Gironins, entre la història i l'actualitat (1992-1999), El Gironès (1993), Historia del Gobierno Civil de Girona (1992). Girona, entre la història i l'actualitat (1990), Història de la impremta a la ciutat de Girona (1988), La família Bro, d'impressors gironins (1984), Els protocols notarials històrics del districte de Figueres (1983) i El setge de Girona en temps de Pere el Gran (1963). Nomenat Cronista de la Ciutat de Girona el 1987, ha estat guardonat amb la Comanda de l’ordre d’Alfons X el Savi de 1967 i la Medalla al treball President Macià del 2001.

    Biografies:

  • Julià i Figueras, Benet
  • EMP - Eudald Maideu i Puig

    Nascut a Ripoll (Girona) el l935. Llicenciat en Medicina y Cirurgia per la Facultat de Medicina de Barcelona el l959 i doctor per la Universitat de Barcelona (UB) amb la tesi “Información sexual del adolescente. Actitudes de participación” el l975. Especialista en Pediatria i Puericultura amb activitat assistencial hospitalària i al medi rural. Des del l962 al 2004, neonatòleg a l’Hospital de Campdevànol. Professor convidat en actes a les Universitats d’UB, Autònoma de Barcelona (UAB). Professor de Pediatria i Psiquiatria a UAB i de la Universitat de Girona (UDG). També, a les de Cadis, Sevilla, Granada, Oviedo, País Basc i Santiago de Compostela. Ha estat President de la Societat Catalana de Sexologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques(1978-l983) i vocal per Espanya de la World Association for Sexology. Interessat per la recerca arqueológica i les tasques divulgatives ha participat en nombrosos congressos de la seva activitat. Membre del Comitè Redacció de les revistes ”Cahiers de Sexologie” i de “Cuadernos de Medicina psicosomatica”, és autor d’una dotzena de llibres i diversos articles mèdics i històrics. Primer premi de l'Asociación Española de Medicina e Higiene Escolar y Universitaria pel treball “Educación sexual en la escuela” (1976), Premi Excel·lència Professional del Consell Col·legis de Metges de Catalunya (2005), col·legiat d’honor en exercici del Col·legi Oficial de Metges de Girona des del 1959 i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2012.

    Biografies:

  • Maideu i Auguet, Baltasar
  • Vaquer i Sadurní, Salvador
  • EOL - Emili Orsola i Lecha

    Neix a Barcelona l’any 1948. Estudia i es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1973. Alumne intern de Pediatria a Urgències de l´Hospital Clínic de 1970 a 1972, acaba l’especialitat de Pediatria al mateix hospital entre 1973 a 1975. Dos anys més tard, s’especialitza en Medicina de Treball. Exerceix de pediatre tant a institucions públiques com privades, a l’atenció primària i a l’hospitalària, tant a Barcelona com a d’altres poblacions com L’Hospitalet de Llobregat, Granollers, Santa Coloma de Gramanet, Sant Cugat del Vallès, Badalona, Mataró, Sabadell i Blanes. Actualment, és pediatre d’Atenció Primària a L´Hospitalet de Llobregat. És coautor de diferents articles publicats a les revistes Pediatria Catalana i Pediatría de Atención Primaria, entre d’altres. Participa a diferents congressos de la pròpia especialitat i, també, en els d’Història de la Medicina. Intervé com a ponent al 5è Congrés d’Història de la Medicina Catalana a Barcelona de 1988 amb una conferència sobre: “Aparells i instruments pediàtrics del segle XIX”. El 1994, es doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Evolució de la Pediatria catalana en el segle XIX”, dirigida pel doctor Jacint Corbella i Corbella.

    Biografies:

  • Bonet i Amigó, Joaquim
  • Castells i Ballespí, Martina
  • Guerra i Estapé, Jaume
  • Rodríguez Soriano, Joan
  • Ronquillo i Morer, Carles
  • Viura i Carreras, Joan
  • EPF - Eduard Padrós i Fradera

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1966 i en Estomatologia per la Universitat Complutense de Madrid el 1968. Es doctora en Medicina per la UB el 1980. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1996, és membre del Comitè Científic del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya i de la Pierre Fauchard Academy. Forma part de la Comissió Bucodental del Consell Català d´Especialitats en Ciències de la Salut de la Generalitat de Catalunya i assessor del Col·legi de Metges de Barcelona des del 1996. President de la Societat Catalana d'Odontostomatologia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears del 1998 al 2002. Ha dictat més d’un centenar de cursos a Col·legis professionals i Universitats com també al Consell de Col·legis d’Odontòlegs i Estomatòlegs d'Espanya entre 1994 i 2012. Autor de gairebé una vuitantena d'articles estomatològics i odontològics, ha enregistrat una cinquantena d’audiovisuals de la seva especialitat. És fundador i director de la Revista "Ideas y trabajos en Odontoestomatología" entre 2000 i 2001. Ostenta els Premis de la "Revista Española de EstomatologÍa" del 1979, de la "Revista Europea d'Odontostomatologia” del 1990, els "Simó Virgili” de la SCOE dels anys 1992, 1993 y 2003 , el "Ruiz de Temiño” de l’AEDE del 2004 i el Pro Odontologia del 2007. Rep la Medalla de Santa Apol·lònia del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya el 2003 i la Medalla d´Or del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya l'any 2009. Entre 2004 i 2011, és director del Postgrau Acadèmic d'Estètica Dental Avançada de la SCOE.

    Biografies:

  • Padrós de Palacios, Eduard
  • ERC - Eduard Ribas Coll

    Biografies:

  • Ribas i Casas, Joan
  • ESG - Emili Saura i Grífol

    Llicenciat i doctor en Medecina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, metge assistent estranger del Servei de Cirurgia Cardiovascular de l´Hôpital Cardiovasculaire et Pneumologique de Lió, França. Cap de secció del Servei de Cirurgia Cardíaca de la Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge. Professor associat de Cirurgia Cardíaca de la Unitat Docent de Bellvitge de la Facultat de Medecina de la Universitat de Barcelona. Membre de la Comisió Nacional de Cirurgía Cardiovascular i del Grup d'Assessoria Tècnica (GAT) de Cirurgia Cardiovascular del Ministeri de Sanitat. Refundador i director de la revista Cirurgia Cardiovascular, òrgan oficial de la Societat Espanyola de Cirurgia Cardiovascular (1994-2004). President de la Societat Catalana de Cirurgia Cardíaca (2001-2003) i de la Societat Espanyola de Cirurgia Torácica i Cardiovascular (2006-2008). Autor de prop de 150 articles nacionals i internacionals, assistent com a ponent a nombrosos cursos i congressos d’arreu del món.

    Biografies:

  • Puig i Massana, Miquel
  • ESR - Enric Sirvent Ribalda

    Enric Sirvent Ribalda (1956) es va doctorar, l'any 2013, en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili amb la tesi: “Saber y prácticas anatómicas en la Cataluña contemporánea”. És diplomat en Fisioteràpia i Infermeria per la Universitat de Barcelona. El seu camp d'estudi ha estat la Fisioteràpia de l'aparell locomotor i les representacions anatòmiques del que ha publicat més d'una vintena de textos entre articles i capítols de llibre així com 97 ponències a congressos nacionals i internacionals. Ha estat guardonat amb el premi June Nynström (2016) del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i el de recerca en extremitat superior de l'Asociación Española de Fisioterapia (1995). Ha estat professor titular de Fisioteràpia i d'Antropologia de la Salut (1990-2021), director del Màster Universitari d'Osteopatia (2013-15) a les Escoles Universitàries Gimbernat adscrites a UAB i professor visitant a les universitats de Vic, Bages, Cantàbria i Barcelona. Ha estat coordinador/observador de 10 projectes relacionats amb salut pública a Centreamèrica i Catalunya.

    Biografies:

  • Ruano Gil, Domingo
  • ETM – Enric Tricaz Martín

    Fill de Carlos i Carmen, neix a Barcelona el 1945. Als tres anys, els seus pares es traslladen a Reus, on estudia en dos col·legis i fa el batxillerat al, aleshores, únic Institut de Reus. Al 1964, entra a formar part de la plantilla de Ràdio Reus (SER) on hi roman quaranta-un anys, passant per totes les categories radiofòniques des d’Informatius, Magazines, Musicals, etc. També, amb funcions de director, està temporades a Ràdio Mora d’Ebre (SER) i a SER Tarragona. És el primer de retransmetre un partit d’Hoquei en català al 1979. Actualment jubilat, ha publicat el llibre “Homes i Dones pels carrers de Reus” i està preparant “La Volta a Reus en Cent Monuments”.

    Biografies:

  • Martín i Ricón, Emilio
  • Tricaz i Arnillas, Claudi
  • FAMLL - Ferran-Alfons Moraga i Llop

    Neix a Barcelona el 1946. Estudia Batxillerat al Col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià (1956-1963) i Medicina a la Facultat de Barcelona, on es llicencia l’any 1969. S’especialitza en Pediatria-Puericultura a l’Escola Professional de la Càtedra de Pediatria de l’Hospital Clínic de Barcelona (1969-1972). Desenvolupa tota la seva carrera professional a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona (primer Hospital Infantil, després Hospital Materno-infantil i finalment Àrea infantil) des del desembre de 1972 a juny del 2012, on ha estat metge adjunt i consultor sènior, amb especial dedicació a la Infectologia, i des del 1994 a la Vacunologia. Professor de Pediatria de l’Escola d’Infermeria i de Diplomats d’Infermeria (1975-1988). Professor Associat de Pediatria de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1988-2011). Ha organitzat, com a director o membre del comitè organitzador, 50 cursos de formació continuada (21 de Patologia Infecciosa a Pediatria, 17 de Vacunes, 10 de Dermatologia pediàtrica i 2 de Pediatria) a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Ha estat director de la revista Pediatria Catalana (1996-2000), vicepresident hospitalari de la “Asociación Española de Pediatría” (2001-2004), membre del “Comité Asesor de Vacunas de la Asociación Española de Pediatría” (1998-2001) i membre del Comitè d’Experts en Vacunacions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (1995-2003). Actualment és president de la Societat Catalana de Pediatria des del 2012, membre del Consell Assessor de Vacunacions de Catalunya del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del 2011 i vicepresident segon de la “Asociación Española de Vacunología” des del 2009.

    Biografies:

  • Gallart i Català, Alfred
  • FB - Fèlix Bosch

    Llicenciat en Medicina (1986) i doctor (1992) per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Diploma de Postgrau en Medicina de la Indústria Farmacèutica (1988, UAB) i Diploma d’especialització en Farmacologia per Universitat de Barcelona (1991). Ha desenvolupat diverses activitats en docència i recerca des del Departament de Farmacologia de la UAB (1986-1992), a més de treballar en departaments de recerca de diferents institucions entorn la recerca farmacèutica (1989-1995). Ha estat professor associat de farmacologia al Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (2002-2029). Actualment compagina la seva tasca com a director de la Fundació Dr. Antoni Esteve amb la de professor associat de la Facultat de Medicina a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

    Biografies:

  • Erill i Sáez, Sergi
  • Robert i Batlle, Francisco
  • Robert i Romagosa, Joseph
  • Sans i Sabrafen, Jordi
  • FCD – Francesc Casas i Duran

    Nascut a Barcelona el 27 de setembre del 1960, obté la llicenciatura en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984 i es doctora per la mateixa Universitat el 1986 amb la tesi d’Història de la Medicina que titula ‘Transcripció i anàlisi crítica d’un quadern de treball de Ramon Turró en la seva primera estada al Laboratori Municipal de Barcelona’ que li dirigeix el professor Felip Cid. Format con a oncòleg radioteràpic a l’Hospital de Bellvitge/ Hospital Duran i Reynals, acaba la residència l’any 1991. Des del 1993, treballa a l’Hospital Clínic de Barcelona on actualment és consultor 2. Les seves principals àrees d’interès han estat els tumors pulmonars i urològics. Ha publicat una vintena d’articles amb 'impact factor' sobre aquestes patologies tumorals així com 18 capítols de llibres en llengua anglesa. Dóna una especial importància a la docència i a la difusió del coneixement científic per la qual cosa ha organitzat fins ara 30 cursos nacionals o internacionals sobre el tractament multidisciplinari dels càncers de pulmó i urològics. Escriu també d'altres temes de caire mèdic, a destacar la 'Història del Laboratori Municipal de Barcelona', 'De la Roentgenlogia a l'Oncologia Radioteràpica', 'Contribució a cents anys de lluita contra el càncer (1896-1996)'o 'Viure amb càncer. Un homenatge'.

    Biografies:

  • Battestini i Pons, Rafael
  • Hernández i Prieto, Manuel
  • Tuca i Barceló, Lluís
  • FCS - Francesc Cusí i Sanchez

    Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Diplomat en Periodisme. Periodista als periòdics Mundo Diario, El País i El Periódico. Escriptor.

    Biografies:

  • Cusí i Ramon, Manuel
  • FDT- Francesc Domènech i Torné

    Neix a Riudecols (Baix camp) l’any 1932, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1957) i doctor per la mateixa Universitat (1966), amb la primera tesi doctoral realitzada utilitzant radiofàrmacs. Formació en Medicina Nuclear al Servei d’Isòtops Radioactius del Hospital Oncològic de Madrid (1961-1962), primer, i, posteriorment, a las Universitats de Manchester, Shefield i Leeds (1965). Cofundador del primer Centre d’Isòtops Radioactius a Catalunya. El 1970, inicia la seva tasca hospitalària al Servei de Medicina Nuclear de l’Hospital Vall d’Hebron i el dirigeix durant 30 anys. Membre fundador i primer president de la Sociedad Española de Medicina Nuclear. Durant el seu segon mandat, s’aconsegueix el reconeixement oficial de la Medicina Nuclear com a especialitat mèdica i s’estableix el primer programa MIR de l’especialitat. L’any 1983, introdueix a Catalunya la Ressonància Magnètica i el Ciclotró i la Càmera de Positrons (PET), el 1999. Membre de la junta de govern del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona (1994-2002), membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la que ha estat secretari general. Membre, també, del Consell Assessor de Sanitat, de les societats europees i americanes afins i del comitè d’experts de diverses revistes europees de l’especialitat. És reconegut com a pioner de l’especialitat per la Sociedad Española de Medicina Nuclear, membre d’honor de la Societat Catalana de Medicina Nuclear, soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, medalla d’or de l’Institut Mèdico-Farmacèutic i medalla de plata del XIII International Congress of Radiology. Autor d’El diagnòstic per radioisòtops (1974), el primer llibre de Medicina Nuclear escrit en català.

    Biografies:

  • Vilardell i Permanyer, Jacint
  • FEV - Fernando Escolano Villen

    Neix a Terol el 1957, llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1981. Titulat en Medicina d'Empresa el 1982 per l'Escola Nacional de Medicina del Treball. S'especialitza en Anestesiologia i Reanimació a l'Hospital de Sant Pau del 1983 al 1986. Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1994 i Màster en Direcció d'Institucions Sanitàries de la UAB el 2006, és professor col·laborador de la Unitat Docent de l'Hospital del Mar del 1998 al 2010 i professor associat de la UAB a partir del 2014. Cofundador del Sistema Espanyol de Notificació en Seguretat en Anestesiologia i Reanimació (SENSAR), ocupa diferents càrrecs a 'Revista Española de Anestesiología y Reanimación' i coordinador de l'Estudi Multicèntric de Reaccions d'Anafilaxis Perioperatòries a Catalunya. Premi Jaume Raventós 2001 i Medalla de Bronze de la SCARTD de 1996. Cap del Servei d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor del Parc de Salut Mar des del 2005 fins a l'actualitat.

    Biografies:

    FMP - Francesc Marco Palau

    Tarragona, 1989. Historiador. Doctorand en Història Comparada, Política i Social a la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Història de Catalunya a la UAB. Ha ampliat la seva formació acadèmica a la Universitat de València. Columnista de premsa i opinador en diversos mitjans de comunicació, ha publicat articles acadèmics i de divulgació en referència a les tipologies culturals i polítiques del catalanisme, així com d’art contemporani català. Entre els seus llibres destaca Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català (2014), Promoure la llengua. Cohesionar Barcelona. 25 anys del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (2014) Josep Rahola. Una veu catalanista d’esquerres al Senat (2014) i Francesc Dalmau. De Normandia a Palamós (2015)

    Biografies:

  • Dalmau i Norat, Francesc
  • FOS - Federico Oppenheimer i Salinas
    FSA - Ferran Sánchez i Agustí

    Sallent, 1951), mestre jubilat i jutge de Pau de Sallent. Escriptor, historiador i assessor històric d’audiovisuals. Col·laborador de L’Esparver de Sallent des de 1975 i de La Palanca d’Artesa de Segre a partir del 1981. I també de Gimbernat on destaca ‘’Metges i maquis (1947-1949)’’ del 2003. Ha aprofundit en el coneixement entorn de la Guerra Civil i els Maquis a Catalunya i Pirineus exhumant diligències judicials, realitzant treball de camp i aportacions de testimonis supervivents de l'època. A més de plasmar tot aquest coneixement en els seus llibres, també ho ha presentat en diverses ponències a les universitats de Pau et Pays d’Adour, Toulouse-le-Mirail, Udine, Castilla-la Mancha i Complutense de Madrid. Entre altres, és autor d’Història de l'Hospital de Sallent (1983), Notícia del Còlera i altres epidèmies (1987), Carlins i Bandolers a Catalunya (1990), Carlins amb armes en temps de pau. Altres efemèrides d’interès (1996). Maquis a Catalunya. De la invasió de la Vall d'Aran a la mort de Caracremada (1999). Maquis y Pirineos. La gran invasión (2001), Espías, contrabando, maquis y evasión. La II Guerra Mundial en los Pirineos (2003), El Maquis anarquista (2006). Maquis en Alto Aragón. La guerrilla en los Pirineos centrales (2011) i La Guerra Civil al Montsec (2015). Premi Tasis Torrent de Comunicació 1995 per 44 reportatges “Maquis catalans i la seva època” al Diari Segre i Premi Rafael de Campalans a la Memòria Històrica pel documental El Maquis, la guerra silenciada com a coguionista, audiovisual emès a TV3 en català i TVE en castellà (2001).

    Biografies:

  • Vilà i Olesa, Manuel
  • Vinyes i Espin [o Viñas], Joaquim
  • FXBB - Francesc Xavier Buqueras i Bach

    Llicenciat en medicina el 1970 i doctor per la Universitat de Barcelona el 1988. Especialista en psiquiatria el 1973. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Especialista en psiquiatria legal, i pèrit psiquiàtric del servei de Responsabilitat Professional del CoMB i del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona. Metge de guàrdia de serveis psiquiàtrics (1970 – 1973) i metge contractat de l’Hospital Psiquiàtric de Sant Boi (1973 – 1989), on ha exercit en totes les categories jeràrquiques. Consultor psiquiàtric de residències per gent gran de l’Ajuntament de Barcelona. Responsable Tècnic del Dispensari de Salut Mental i el Centre de Salut per l’Alcoholisme d’Esplugues del Llobregat (1975 – 2018).

    Biografies:

  • Lartigau i Batllés, Bartomeu
  • Pons i Balmes, Josep
  • FXBJ - Francesc Xavier Bosch i Jose

    Neix a Barcelona el 1947. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona i especialitzat en Oncologia a l'Hospital de Sant Pau. Estudis especialitzats d'epidemiologia i salut publica a les universitats de Berkeley i de Los Àngeles (UCLA). Especialitzat en epidemiologia del càncer i en càncers d'origen viral, treballa durant deu anys a la agència Internacional de recerca sobre el càncer a França (IARC/OMS) on dirigeix estudis dels virus de papil·loma humà (VPH) i l'etiologia de càncers anogenitals i de cavitat oral. L'any 1999 torna a Barcelona on crea i dirigeix un grup de recerca en epidemiologia del càncer a l'Institut Català d'Oncologia (ICO). Crea també a l'ICO un grup de formació a distància en oncologia i en metodologia de la recerca (www.e-oncologia.org). Autor de més de 500 publicacions internacionals, capítols de llibres i editor de publicacions especialitzades en virus i càncer (Vaccine, Papillomavirus Research, HPV WORLD. Ha rebut nombrosos reconeixements entre els quals destaquen un doctorat Honoris Causa per la Universitat de Barcelona, el premi Maurice Hilleman per la recerca en vacunes, el Jaume I i el Carlos IV en medicina preventiva i Salut Publica i nombrosos reconeixements d'altres societats acadèmiques interessades en prevenció, vacunació, cribratge i salut pública.

    Biografies:

  • Castellsagué i Piqué, Xavier
  • FXBT - Francesc Xavier Bonada i Tarrés

    Biografies:

  • Bonada i Sala, Pere
  • FXCC - F Xavier Carreras de Cabrera

    Nascut a Girona el 1954. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1978. Diplomat en Sanitat per l’Escola Nacional de Sanitat l’any 1986. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària, ha exercit la medicina rural al Ripollès, la Garrotxa i, actualment, al Pla de l’Estany. Ha ostentat diversos càrrecs al Col·legi Oficial de Metges Girona (COMG) així com a la Fundació Pascual i Prats en la que va ser comissari del Centenari de la Dra. Casaponsa i tresorer del 18è Congrés de Metges i Biòlegs de l’any 2008. Membre nat dels Amics del Museu d’Art de Girona, membre de la Comissió Tècnica de l’Espai del Metge i la Salut Rural de Sant Feliu de Guíxols, col·labora i treballa actualment en el manteniment del patrimoni bibliogràfic del COMG i en l’estudi dedicat a la memòria històrica dels metges depurats.

    Biografies:

  • Ametller i Viñas, Josep
  • Baró i Seguí, Joan
  • Bosch i Mollera, Jordi
  • Campderà i Camin, Francesc
  • Campistol i Vila, Josep
  • Casaponsa i Suñol, Francesca
  • Coll i Turbau, Francesc
  • Colteller, Guillem de
  • Dalmau i Pla, Laureà
  • Forment i Soler, Joan
  • Furest i Roca, Modest
  • Jimeno i Vidal, Francesc
  • Juncà i Juscafresa, Lluís
  • Llombart i Pagès, Josep
  • Marín i Gratacós, Cecília
  • Mas i Casamada, Joan
  • Mascaró i Castanyer, Josep Maria
  • Masó i Bru, Amaro
  • Melé i Farré, Ignasi
  • Moret i Branyas, August
  • Muñoz i Arbat, Cinto
  • Noguera i Hosta , Ramon
  • Pascual i Carbó, Pompeu [o Pompeio]
  • Pascual i Coris [Peio], Pompeu
  • Pascual i Prats, Josep
  • Pujiula i Ribera, Jordi
  • Ralló i Mas, Marcel
  • Riera i Pau, Agustí
  • Ruscalleda i Sabater, Josep
  • Sambola i Casanovas, Ramon
  • Sánchez i Babot, Felipe ''Pipe''
  • Subirós i Cardoner, Francesc Xavier
  • Tarrús i Bru, Joan
  • Vehí i de Cabrera, Lluís
  • Verdaguer i Illa, Miquel
  • Viladiu i Quemada, Pau
  • Vilardell de Traver, Ramon
  • FXRVI - Francesc Xavier Roca de Vinyals de Iturriagagoitia

    Fill del professor doctor Josep M Roca de Vinyals i gendre de l’Excel·lentíssim professor doctor Máximo Soriano Jiménez. Neix a Barcelona, el 1948. Estudia als Escolapis de Puigcerdà. Es llicència a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1973. Fa la residència al Servei d’ORL de l’Hospital Clínic i s’especialitza en Otorinolaringologia el 1976, obtenint plaça a la Seguretat Social el mateix any. Es casa amb Paloma Soriano, també, metgessa. Tenen dos fills. El 1982, completa l’especialitat d’Estomatologia. Obre tres clíniques d’Estomatologia fins el 2006 deixa d’exercir per malaltia. Actualment, és metge honorífic del COMB.

    Biografies:

  • Roca i de Vinyals, Josep Maria
  • GCG- Genís Carrasco i Gómez

    Neix a Barcelona el 1955. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i es llicencia l’any 1981. Doctor en Medicina i Cirurgia el 1995. Premi extraordinari de doctorat el 1986. Especialista MIR en Medicina Intensiva el 1981. Màster en Metodologia de la Qualitat i la Seguretat Clínica per la Universitat Autònoma de Barcelona del 2000. Ha rebut els premis de recerca de l’European Society of Intensive Care Medicine del 1992, el Golden Helix a la Qualitat Total en Medicina el 1995 i l’Stapleford Trust del British Royal Medical College el 1998. Des de l’any 1992, és cap clínic del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Barcelona i col·labora com a professor de Seguretat Clínica a la Fundació Avedis Donabedian. En la vessant científica literària, és editor de la revista Journal of Healthcare Quality Research i ha publicat tres monografies sobre Gestió i Seguretat Clínica, un llibre de divulgació mèdica i tres novel·les històriques, la darrera de les quals obté el premi del II Certamen Iberoamericano de las Artes de l’Organización Médica Colegial.

    Biografies:

  • Barraquer i Moner, Joaquim
  • Baselga i Torres, Josep
  • Capell i Solé, Joan
  • Collado i Roura, Francesc
  • Corbella i Roig, Joan
  • Espadaler i Medina, Josep Maria
  • Fernández i Sabaté, Alfons
  • Galilea i Muñoz, Jesús
  • Gassiot i Magret, Jaume
  • Girona i Llagostera, Daniel
  • Llorens i Terol, Josep
  • Mancebo Cortés, Jordi
  • Pi i Molist, Emili
  • Pigem i Serra, Ramon
  • Sitges i Creus, Antoni
  • Solà i Lamoglia, Ricard
  • Temprano i Acedo, José
  • Tomasa i Torrallardona, Antoni
  • Torre i Eleizegui, Lino
  • GEA - Ginés Escolar i Albaladejo

    Nascut l'11 de desembre 1953 a Badalona. Cursa estudis d'ensenyament mitjà als Germans Maristes de Badalona i superiors a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1978 i doctorant-se el 1983. S’especialitza en Hematologia el 1984 per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Paper de les plaquetes en la arteriosclerosis experimental en la rata”. Inicia la seva formació científica en Farmacologia i Toxicologia al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) de Barcelona (1972-1980) sota la direcció de Francisco García Valdecasas, període de formació que facilita la seva relació amb Ricardo Castillo Cofiño i la consolidació de la seva carrera científica sota la seva tutela i, també, d’Antonio Ordinas. Des del 1982, treballa com a facultatiu al Servei d'Hemoteràpia i Hemostàsia de l'Hospital Clínic de Barcelona. Actualment, amb la categoria actual de consultor sènior. Des del 1992, és professor associat del Departament de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es considera deixeble de Ricard Castillo, amb una activitat professional i científica especialitzada en els trastorns congènits i adquirits de la funció plaquetària. Compta amb més de 260 publicacions internacionals, més de 40 en col·laboració amb el professor Castillo Cofiño.

    Biografies:

  • Castillo i Cofiño, Ricardo
  • GPM - Gaietà Permanyer i Miralda

    Nascut el 2 d’abril del 1942 a Barcelona. Metge clínic a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona,al Servei de Medicina Interna des del 1967 al 1972 i al Servei de Cardiologia des del 1972 al 2007, essent nomenat metge emèrit de la institució el 2008. Estudis de recerca clínica que han contribuït al coneixement de l’estudi de les malalties del pericardi i valvulopatia aòrtica amb rellevància local i internacional. El 1996, és un dels fundadors d’una Unitat d’Epidemiologia on s’han coordinat diferents estudis sobre l’efectivitat terapèutica en les síndromes cardiovasculars. Col·laborador extern de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS,) des del 2008 al 2016, on ha contribuït a impulsar el projecte ISOR per a l’avaluació de l’impacte social de la recerca biomèdica.

    Biografies:

  • Pizarroso i González , José [Pepe]
  • GSC - Guillem Simón i Castellví
    HFE - Humbert Ferrer i Escobar

    Neix a Barcelona el 1944. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1968. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia el 1972. Des de 1983 a 1986 és cap clínic del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de Bellvitge, cap del servei homònim de l’Hospital Mútua de Terrassa des del 1986 fins al 2009 i, actualment, és cap del Servei de la mateixa especialitat de l’Hospital Delfos. Fou president de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i de la Sociedad Española de Cirugía de la Cadera.

    Biografies:

    INV - Isabel Noguera Vivancos

    Isabel Noguera Vivancos neix a Barcelona. Estudia Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Titulada en anglès, francès i italià. És catedràtica de Llengua i Literatura Espanyoles a un Institut d'Educació secundària i Batxillerat.

    Biografies:

  • Vivancos i Ferrés, Santiago
  • IPG - Inès Padrosa i Gorgot

    Circumstancialment, neix a Girona (1954) i viu la infantesa i adolescència a Castelló d’Empúries. Llicenciada en Història de l’Art (1984) i diplomada en Biblioteconomia i Documentació (1975). Des de l’any 1986, és bibliotecària del Castell de Peralada des d’on ha difós el ric fons bibliogràfic mitjançant conferències, exposicions i publicacions. És autora d’obres de referència, d’entre les quals cal destacar la Bibliografia Interdisciplinària de l’Alt Empordà (1996), el Suplement a la Bibliografia (2000) amb més de 15.000 referències bibliogràfiques sobre la comarca i el Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà (2009), amb més de dos mil personatges dels quals una vuitantena són metges. Autora i coautora d’una vintena d’obres entre les que sobresurten algunes dedicades a la música com La Principal de Peralada (1990) o La nissaga dels Serra (2000). Altres a la història de l’art i la fotografia, entre d’altres: Dalí a l’Empordà. La mirada dels fotògrafs empordanesos (2004), Marià Baig una singular pluralitat (2006), Història Gràfica de Figueres. 125 anys de ciutat (2009) o Damià Mateu i Bisa (1864-1935) i Empresari, promotor i col·leccionista (2014). També, ha publicat obres relacionades amb la vila comtal com Peralada talaia entre l’Albera i el mar (2007), Els comtes de Peralada i Mallorca (2012) i Peralada (2015). Ha estat col·laboradora de la monografia 700 anys de l’Hospital de Figueres (2013). Ha estat secretària i coordinadora de publicacions de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1994-2007) i membre del Patronat Eiximenis. És membre de l’Associació Cultural Castell de Peralada, del Patronat de Sant Quirze de Colera i de l’ICOM. Ha col·laborat en diverses revistes i publicacions d’àmbit comarcal i supracomarcal, ha comissariat nombroses exposicions i ha estat guardonada amb diverses distincions com el Premi Indiketa del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (2002) per la tasca de divulgació de la comarca i els Premis d’Estudis de la Sardana de l’Obra del Ballet Popular (1991 i 2001).

    Biografies:

  • López-Rodríguez i Murray [López i Murray], Lluís
  • Martínez de Aloy, Pelayo
  • Mascaró i Cos, Anicet
  • Mascaró i Cos, Joan
  • Pi i Puig, Rossend
  • Salazar i Chapela, Antonio
  • Tutau i de González, Josep
  • Vila i Moreno, Ernest
  • JAAM - Joan Anton Abellan i Manonellas

    Neix a Barcelona l’any 1955. Historiador, molt vinculat per les seves arrels familiars a Banyoles i lloc de residencia actual. Ha estat president del Club Natació Banyoles i n’és president d’Astrobanyoles, de l’Agrupació d’Astronomia i Ciència del Pla de l’Estany. Actualment, també, ostenta la presidència del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Estudiós de la història local en tots els seus àmbits i col•laborador de diversos mitjans d’informació, és el creador i coordinador del cercador Bibliografia del Pla de l’Estany.

    Biografies:

  • Bremon i Masgrau, Jacint
  • Cabanellas i Casanovas, Antoni Martí
  • Cabrit (Jacob ben Jehuda), Bonjuhà
  • Corominas i Sabater, Josep
  • Cortada i Castanyer, Pere de
  • Genover i Carreras, Jaume
  • Prat i Gual, Sebastià
  • JAM - Josep Arimany i Manso

    Doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Metge especialista en Dermatologia Medicoquirúrgica i Venereologia així com en Medicina Legal i Forense per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Pertany al Cos Nacional de Metges Forenses del Ministeri de Justícia. Màsters en ‘Valoració del Dany Corporal’ i en ‘Gestió Hospitalària i Serveis Sanitaris’ de la Facultat de Medicina de la UB. Diplomat en Psiquiatria Forense per la UB. És el Director de l’Àrea de Praxi i del Servei de Responsabilitat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya des del 2008 on ha impulsat polítiques de recerca i seguretat clínica en la gestió dels casos de responsabilitat mèdica. Recentment, ha estat nomenat Director de la Càtedra de Responsabilitat Professional Mèdica i Medicina Legal de la Unitat docent de l’Hospital del Vall d'Hebron de la UAB. Director general de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya des de la seva creació el 3 de juny de 2002 fins a l’u de desembre 2006. En l’actualitat, és president de la Societat Catalana de Medicina Legal i Toxicologia i, anteriorment, ho era de l’Associació Catalana de Metges Forenses. Editor Associat de la ‘Revista Española de Medicina Legal’, ha publicat més d’un centenar d’articles a diferents revistes nacionals i internacionals sobre Dret Sanitari, Dermatologia, Patologia Forense i Responsabilitat Professional i Seguretat Clínica. Té la Medalla al Mèrit Policial del Cos de Mossos d’Esquadra de Catalunya del 2006 i la Creu Sant Raimon de Peñafort de 1a classe del 2010.

    Biografies:

  • Altés i Pineda, Anicet
  • Arimany i Ridaura, Josep Maria
  • Montañà i Morató, Antoni
  • Rodríguez i Pazos, Manuel
  • Salvat i Puig, Joan
  • JAR - Josep Argemí i Renom
    JAV - Joan Antoni Vanrell Díaz

    Catedràtic d'Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) del 1986 al 2011 i Cap del Servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Clínic de Barcelona (1986- 2007). President de la Societat Espanyola de Fertilitat del 1984 al 1988 i president d'honor des del 1991. Presideix la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia del 2000 al 2003. Vocal de la Comissió Nacional sobre Reproducció Humana Assistida del Congrés dels Diputats (Madrid, 1986) i de la Comissió Parlamentària del Parlament de Catalunya sobre Reproducció Assistida (Barcelona, 1986). Membre numerari de diverses societats científiques d'àmbit nacional i internacional. Autor de nou llibres editats i de més de 300 publicacions nacionals i internacionals amb un nombre similar de ponències als congressos nacionals i internacionals.

    Biografies:

  • Díaz i Pérez, Carme
  • JBM - Jaume Baltà i Moner

    Jaume Baltà i Moner (Barcelona, 1956). Llicenciat en Ciències Biològiques per la UAB (1980). Ha realitzat estudis universitaris de Biblioteconomia i Documentació així com Fiscalitat al CEFB. Professionalment, dedicat a la comunicació i al màrqueting. Ha realitzat les tasques de cap de premsa a EXPOAVIGA, Col·legi de Veterinaris de Barcelona i a la multinacional Rhône-Poulenc Fibras. Ha estat articulista i col·laborador de premsa especialitzada agrària, així com de premsa diària. Com a membre de l’ Institut d’Estudis Penedesencs ha publicat diversos articles biobibliogràfics sobre científics del Penedès. Autor del llibre "El metge Fèlix Janer i Bertran i la Catalunya del s. XIX de Jaume Baltà i Moner", és guanyador del Premi a l’edició de recerca històrica Consell Comarcal de l’Alt Penedès 2013.

    Biografies:

  • Janer i Bertran, Fèlix
  • Mayner i Alcover, Antoni
  • Sala i Parés, Carles
  • Terrada i Font, Pere
  • Torner i Totosaus, Josep
  • JBP - Joan Barnadas Puigferrer

    Olot, 1962. Biòleg de professió i historiador per afició. Ha centrat les seves recerques en l’Olot dels segles XIX i XX. És autor dels llibres Joan Deu i Ros, una biografia política (2001), La Restauració borbónica (2009), Orígens del moviment obrer a Olot (1840-1923) (2012) i Centenari de La Caritat (2014). L’any 2003, guanya la Beca Ernest Lluch de Ciències Socials i Humanes amb el treball El progressisme a Olot (1835-1871). Col·labora habitualment en els Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca i en la premsa local. Des de l’any 2005, manté la secció mensual “Del dinou al vint-i-u” en el butlletí El Cartipàs que edita l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

    Biografies:

  • Barnadas i Vila, Eveli
  • JBPà - Jaume Benages i Pàmies

    Neix a Tarragona l’any 1966. Llicenciat en Medicina per la Universitat Central de Barcelona (Facultat de Medicina de Reus). Cursa els estudis d’especialització en urologia a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, sota la direcció del Dr. Josep Maria Saladié i Roig (1991-1995). President del XIII Simpòsium institucional de la Societat Catalana d’Urologia celebrat a Tarragona el novembre de 2007. Responsable del servei d’Urologia de la Xarxa sanitària i social de Santa Tecla (Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i Hospital comarcal del Vendrell) des de l’any 2010. Fundador del web divulgatiu Urologia.cat. Des del setembre de 2017, és president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Tarragona. Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1997 amb el treball ‘Salus in numis romanorum’, ha publicat diversos articles de temàtica històrica catalana en revistes especialitzades i és autor dels llibres Que no t’expliquin històries (Ed. Arola 2016) i Història Bàsica de Catalunya (Ed. Arola 2018).

    Biografies:

  • Adserà i Martorell, Josep
  • Andreu i Carcolé, Àngel
  • Mallafrè i Guasch, Joan
  • Vila i Barja, José
  • JBPr - Josep Barceló Prats

    Josep Barceló Prats es va doctorar, l’any 2014, en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili amb una tesi sobre la història de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Els seus estudis giren al voltant de la història de les professions sanitàries i dels hospitals. En relació amb aquestes línies d’investigació ha estat guardonat amb el XLV Premi d’Història de la Medicina de la Fundació Uriach (2014); el Premi – Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura del Consell Comarcal del Tarragonès (2015); i el XXIII Premi d’Història de la Medicina Catalana «Oleguer Miró i Borràs» del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2019). És professor al Departament d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili i ha estat professor visitant a les universitats de Florència, Siena i Cagliari. Ha publicat una trentena de textos, entre articles i capítols de llibres, sobre la història hospitalària entre els segles XV-XX.

    Biografies:

  • Danon Bretos, Josep
  • JBR - Josep Boatella Riera

    Neix a Barcelona el 1948. Llicenciat en farmàcia l’any 1971 i doctorat el 1975, ha desenvolupat la carrera docent ocupant places de diferent nivell fins a guanyar, per oposició, la de professor agregat a la universitat de Santiago i després, per concurs de trasllat, la de Barcelona. Catedràtic de Nutrició i Bromatologia l’any 1983, ha desenvolupat diferents càrrecs de gestió (vicedegà, vicepresident de la divisió de Ciències de la Salut, degà de la Facultat de Farmàcia i delegat del rector de la UB). Ha desenvolupat la seva recerca en el camp del lípids i, darrerament, ha encetat una línia relacionada amb la història dels aliments-medicaments. És membre de número de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

    Biografies:

  • Cardona i Fornells, Lluís
  • JBRM - Joan Baptistata Ribas Montobbio

    Biografies:

    JCA - Joaquim Calaf i Alsina

    Neix a Reus el 1946. Estudia Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i fa l’especialitat a l’Hospital Clínic amb els professors Gonzalez Merlo i Esteban Altirriba. Fa un “fellowship” en medicina reproductiva a la Universitat Lliure de Brussel·les que amplia al Centre del Medical Research Council d’Edimburg i a la Universitat de Konstanz, Alemanya. Del 1997 al 2017 dirigeix el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Des del 2008 és catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment en situació d’Honorari. Centra la seva activitat professional en l’endocrinologia reproductiva i la reproducció assistida.

    Biografies:

  • Esteban Altirriba, Juan
  • JCBLG - Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon

    Biografies:

    JCC - Jacint Corbella i Corbella

    Llicenciat (1960) i doctor (1965) en Medicina UB. Catedràtic de Medicina Legal (1976) i de Toxicologia (1984) de la UB, amb docència a les facultats de medicina i de farmàcia. Degà de la facultat de medicina (1979-1982) i vicerector de la UB (1986-1988). Membre de la R.A. de Medicina (1985), de l’Institut d’Estudis Catalans (1999), i de les Acadèmies de Ciències Veterinàries (2000) i de Farmàcia (2003). Director de l’Escola de Medicina del Treball, UB (1976). Autor, entre d’altres, dels llibres “Intoxication au thallium” (Paris, 1972), amb A. Bertran i F. Hernàndez; “Diccionari biogràfic de metges catalans” (BCN, 1981-83, 3 vols., amb J.M. Calbet); “Història de la Facultat de Medicina de Barcelona” (BCN, 1996); “Història de la Toxicologia” (BCN, 1998); “Esquemes de Toxicologia Industrial” (BCN, 2000), 2 vols. Director de 76 tesis de doctorat. Línies principals de recerca: Contaminació humana, patologia per metalls, responsabilitat sanitària, història de la medicina catalana, història de la medicina legal i la toxicologia.

    Biografies:

  • Borràs i Montaner, Francesc
  • Segura i Cardona, Ramon
  • JCP - Jordi Casademont i Pou

    Neix a Barcelona el 1956. Es llicencia en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1980, amb Premi Extraordinari. S'especialitza en Medicina Interna a l'Hospital Clínic de Barcelona. Es trasllada al Montreal Neurological Institute de la McGill University com a Clinical and Research Fellow en Malalties Neuromusculars en el servei del Professor Karpati. Fa un treball experimental sobre la vacuolització de les fibres musculars "in vitro" que és la base de la tesi doctoral que defensa a la Universitat de Barcelona (UB) el 1987. Aquest any, s'incorpora al servei de Medicina Interna de l'Hospital Clínic on, amb els anys, esdevé consultor sènior. El 1994, fa una estada al Service de Génétique Médicale, INSERM-U393, de l' Hôpital Necker-Enfants Malades de París. El 2005, obté la plaça de director del Servei de Medicina Interna de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Professor associat a la UB des del 1993, accedeix a la titularitat de la UAB el 2010 i és catedràtic des de 2020. Ha estat coordinador de la Unitat Docent de l'Hospital de Sant Pau del 2017 al 2023 i és actualment vicedegà de professorat i planificació. Les seves línies de recerca s'han centrat en les malalties musculars, les malalties mitocondrials i la genètica complexa de l'osteoporosi. Ha aconseguit 12 ajuts de finançament públic com a investigador principal i ha publicat més de 200 articles en revistes indexades. President del 2010 al 2020 de la Comissió Tècnica d'Avaluació de Projectes de I+D+I de l'àrea de malalties cròniques del FIS de l'Institut Carlos III, en l'actualitat és membre de la Comissió de Selecció. El seu interès per la Història de la Medicina l'ha dut a publicar dues monografies: "Història de la Medicina Interna a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau" i "L'Ensenyament de la Medicina a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: des de l’Edat Mitjana als nostres dies".

    Biografies:

  • Casademont i Vilaseca, Marcel
  • Cònill i Montobbio, Víctor
  • Ponjoan i Roura [o Roure], Genís
  • Pou i Serradell, Adolf
  • Rusca i Vilardell, Joan
  • JCRS – Joan Carles Riera Socasau

    Nascut el 26-09-59, es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1982, s'especialitza en Obstetrícia i Ginecologia i es doctora per la UB amb la tesi “Aspectos sanitarios de los Archivos Parroquiales del Valle de Aran Siglos XVII y XVIII” el 1990. Membre de les Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología, acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i soci numerari de l’Institut d’Estudis Aranesi. Autor de diverses ponències, conferències i comunicacions principalment sobre la Vall d’Aran, que s’inicien el 1981 amb l’’Estudio de la Mortalidad en el Tersun de’s Cuate Locs. 1820-1899 (Val d’Aran)” que presenta al Congrés d’Història de la Medicina de Lleida fins al més recent “Retrat de quatre metges aranesi deth sègle XX”, conferència a l’Institut d’Estudi Aranesi-Acadèmia Aranesa de la llengua occitana el 2016. Autor de set llibres i vuit publicacions sobre la Vall d’Aran, matèria sobre la qual ha impartit diversos cursos entre el 2003 i el 2007. Del 2003 al 2004, és membre de la comissió redactora del Reglament des Escuts des ens Locau de la Val d’Aran. Comissari de l’exposició “Aran Clavis Regni”, Glèisa de Sant Joan d’Arties de juliol 2008- juny 2009. Professor d’Aranès a la Universitat de Girona. El 2018, participa al XX Congrés Internacional d'Història de la Medicina Catalana celebrat a Vic.

    Biografies:

  • Ademà i Abadia, Joan
  • Nart i Arrú, Mercè
  • JCV - Joan Capellà Vilurbina

    Fill de Rossend i Carme, neix a Barcelona el 1959. Amb tres anys, els pares es traslladen a viure a Manresa. Estudia batxillerat, i, després, magisteri a la Universitat Autònoma de Barcelona. Comença a treballar com a professor d'EGB en una escola privada i hi roman onze anys. Més endavant, obté el títol de mestre de català, la qual cosa li permet entrar a formar part del Consorci per a la Normalització Lingüística, ens públic que es dedica a difondre la importància de l'ús habitual i normalitzat de la llengua catalana en tots els àmbits de la vida i a fer classes de català per a persones adultes. També fa correccions de català i ajuda en tasques de voluntariat lingüístic a l'escola de la presó de Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada. Actualment, segueix exercint la seva feina, molt centrada en els cursos de català per a persones immigrades.

    Biografies:

  • Capellà i Valls, Rossend
  • JDB - Josep Danon i Bretos

    Neix a Barcelona l’any 1927, fill de metge, llicenciat en medicina el 1951 i doctor per la Universitat de Barcelona el 1967. Professor titular d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. (1986-1997). Director del Centre de Documentació d'Història de la Medicina de la Fundació Uriach (1970-2010). Secretari de redacció de la revista “Medicina & Historia” (1984-2010). Delegat de la SEHM a la SIHM (Paris, 1974-1992) i secretari general del XXVII Congrés Internacional d'Història de la Medicina (Barcelona, 1980). Té publicats 6 llibres i 136 articles amb comunicacions a congressos, simposis i capítols de llibre, havent dirigit 3 tesis doctorals. Guardonat amb els premis “Alfons Par” del Col•legi Notarial de Catalunya (1970) i “Jordi Cases” de la Fundació Salvador Vives Casajuana (1974, 1978 i 1984). L'any 1976, promou la creació de la Societat Catalana d'Història de la Medicina.

    Biografies:

  • Amiguet, Antoni
  • Bach i Delprat, Ernest
  • Cardoner i Planas, Antoni
  • Nogués i Pedrol, Carles
  • Pedralbes i Estaper del Mas, Josep Francesc Vendrell de
  • Piguillem i Verdacer, Francesc
  • Storch i Pla, Josep
  • JDM - Joan Domènech Moner

    Joan Domènech Moner (Lloret de Mar,1943). Mestre i llicenciat en Geografia i Història Antiga. Ha alternat l'ensenyament -del qual està jubilat- amb la vida política. Ha estat alcalde de Lloret de mar (1979-1983), membre de la Diputació de Girona (1995-1996) i delegat del Departament de Cultura de la Generalitat a les comarques gironines (1996-2003). Ha publicat una trentena de llibres (història, biografies i poesia). Col·laborador habitual de les publicacions SOM, Celobert, Revista de Girona i articulista quinzenal del Punt - Avui des de fa divuit anys. Per les seves activitats ha rebut diversos guardons.

    Biografies:

  • Benito i Inaraja, Francisco
  • JDNC - Juli de Nadal i Caparà

    Neix a Barcelona el 1943. Fill del Dr. Joaquim de Nadal Baixeras. Llicenciat en Medicina i Cirurgia en 1966 a la UB. Especialista en Medicina Interna en 1971, Fundació Jiménez Díaz UAM. Doctor en Medicina en 1981, UB. Acadèmic de l’Acadèmia Europea de les Ciències i de les Arts, Salzburg, 2009. Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina Catalunya, 2009. Ha estat Cap del Departament de Medicina Interna dels hospitals Mútua de Terrassa, 1978-1983, Hospital General de Catalunya, 1987-1994 i Parc Taulí de Sabadell, 1994-2000. Ha estat també Cap de Gabinet Tècnic del Ministeri de Sanitat amb el Ministre Ernest Lluc, 1983-1986, Director del Fondo de Investigaciones Sanitarias de la Seguridad Social (FIS), 1984-1987. Membre de la Comissió Deontològica del COMB, 1988-1998. Vocal de la Junta de Govern del COMB, 2004-2008. Director de l’Institut Universitari Fundació Parc Taulí UAB, 2000-2004, Director de l’Institut d’Estudis de la salut de la Generalitat de Catalunya, 2004-2007 i Conseller Delegat de la Corporació Parc Taulí de Sabadell, 2007-2011. És autor de “La Construcción de un Éxito: Así se hizo nuestra sanidad Pública” de 2016. “Gestión Sanitaria: El Caso del hospital materno-infantil de Valladolid” de 1985 i Coordinador del llibre “Oferta y demanda de médicos en España” de 1984.

    Biografies:

  • Nadal i Baixeras, Joaquim de
  • JEB - Josep-Eladi Baños

    Llicenciat en Medicina (1981) i doctor amb premi extraordinari (1988) per la UAB. Especialista en farmacologia clínica per l’Hospital Clínic de Barcelona (1986) i diplomat en Medicina de la Industria Farmacèutica per la UAB (1988). Estades de recerca y de docència a França, Canadà i Estats Units. Professor convidat de la Universidad de Chile (2003) i de la McMaster University (2007). Professor de farmacologia a la UAB (1985-2002) i, actualment, a la UPF (des de 2002). També és docent associat a la Blomberg School of Public Health de la Johns Hopkins University (des de 2009). Les seves principals àrees d’interès són la recerca en els mecanismes fisiopatològics del dolor neuropàtic, la introducció de models docents actius en l’ensenyament universitari i la història de la medicina, especialment la catalana contemporània. En aquest darrer àmbit ha publicat nombrosos articles i llibres, entre els que destaquen Eponímia mèdica catalana I (2004) i II (2011) amb Elena Guardiola i Historia de la terapéutica analgésica (2006) amb Fèlix Bosch i Magí Farré.

    Biografies:

  • Baroy i Bardolet, Josep
  • Casals i d'Echauz, Bonaventura
  • Codina i Vinyes, Joaquim
  • Collado i Herrero, Fernando
  • Danés i Torras, Joaquim
  • Dexeus i Font, Santiago
  • Domingo i Mas , Josep
  • Erill i Sáez, Sergi
  • Fabré i Tersol, Josep
  • Ferrer i Prats, Miquel
  • Foz i Tena, Amadeo
  • Ley i Gracia, Adolfo
  • Paltor i Fiter , Benet
  • Solà i Surís, Joan
  • Vilanova i Montiu, Xavier
  • JET - Jordi Escofet i Terrones

    Besnét del Dr. Carles Escofet Cairó. Neix a Barcelona el 1976. Llicenciat en Història a la Universitat de Barcelona l'any 2001. També estudia Direcció de Cinema al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya fins l'any 2002. Es llicencia en Periodisme a la Universitat Pompeu Fabra l'any 2009. Actualment treballa de càmera, reporter i editor per diversos mitjans de comunicació.

    Biografies:

  • Escofet i Cairó, Carles
  • JFT – Jaume Fontanet i Torres

    Tarragona, 1940. Metge i activista cultural. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1965, especialitzat en Obstetrícia i Ginecologia el 1967. Cofundador del Club Ginecològic Tarragona-Reus, professor de l’Escola d’Infermeria de l’Hospital de la Creu Roja de Tarragona i cap del seu Servei de Maternitat. Cofundador dels centres mèdics: Mèdica de Tarragona (1991) i Medicina i Fisioteràpia Fontanet (2004). Des del 2008, forma part de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) com a vicesecretari i delegat dels metges jubilats. És membre del Consell de Redacció de la revista Galens, òrgan oficial del COMT des del 2005. Afeccionat al cinema, va formar part de la secció de Cine Amateur La Salle. És un dels creadors del Festival Nacional de Cine Amateur el 1970, Premi Ciutat de Tarragona. Des del 2001, col·labora amb l’Aula de Cinematografia de la URVT. Ha estat membre de les juntes directives dels Aspirants a la Congregació de la Sang, de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, del Club de Tennis, de les penyes Seven O’clock i del Barquet a més de pertànyer a moltes altres associacions culturals i esportives locals com: Club Gimnàstic, Club de Tennis, l’Ateneu, Bibliòfils, Sindicat d’Iniciativa i, també, del primer Consell Social de la URVT (1995-1999). Ha publicat llibres de caire divulgatiu: ¿Por qué Ibiza? (amb Adolfo Barberán, Tarragona, 1967). Divendres Sant a Tarragona (amb Joan Carles Ramón i Josep M. Sabaté, Tarragona, 1997), Confidencias en Ginecología (Las 100 mejores anècdotas de la ginecología española, 1997), Tarragonins anònims i... altres sentiments (amb Ramon Sicart, Tarragona, 2000), La finestra (amb Enric Sánchez-Cid, Valls, 2002), L’abans de Tarragona (amb Jaume Benages, 2010) i Tarragona panoràmica (amb Jaume Benages, 2012). Ha estat distingit amb la Medalla de Plata de la Creu Roja Espanyola (1981).

    Biografies:

  • Aleu i Padreny, Miquel
  • Monegal i Cerdà, Ramon
  • JGM – Joan Gurí i Mundí

    Nascut a Reus el 1948, llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1974, diplomatura en Sanitat a l’Escuela Nacional de Sanidad (1977), metge de capçalera a Premià de Mar des del 1977 i director gerent del Centre Mèdica Premià des del 1987. L’any 2005, s’especialitza en Medicina Familiar i Comunitària. Vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) des del 1994 al 2005, president de la secció de medicina extrahospitalària del COMB (1989-1999), president de la junta comarcal del Maresme del COMB des del 1988 i Vocal del Consell de Salut de la Regió Sanitària Barcelona. Premi a l’Excel·lència Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (2008).

    Biografies:

  • Calvo i Queraltó, Gonçal
  • JGS - Joan Guardiola i Sala
    JGV - Jordi Garriga Viayna

    Professor associat de la Càtedra de Cirurgia de la UAB a la Unitat de l'Hospital de Sant Pau, on també va ser adjunt del Servei de Cirurgia General (1975). El mateix any treballa a la Clínica Corachan al Servei de Cirurgia General i Aparell Digestiu. Cap de Tutors Docent del MIR dels serveis quirúrgic de l'Hospital de Sant Pau (1985). Membre electe de la Comissió Directiva de la Xarxa de Comissions de Docència de Catalunya (1996). Cap Clínic coloproctologia i hospitalització de l'Hospital de Sant Pau (1998). Especialista en Seguretat Clínica de l'Hospital de Sant Pau (2006). Tutor i membre de la Comissió de Seguretat de la Clínica Corachan (2011). El mateix any Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Professor Cursos per a Gent Gran de les Aules d'Extensió Universitària de la UAB (2012-2022).

    Biografies:

  • Garriga i Barbarà, Pere
  • JLAH - Josep-Lluís Ausín i Hervella

    JL Ausin Hervella naix a Palència el 1945. Estudia medicina a Valladolid. Ha desenvolupat gairebé tota la seva funció laboral en l’Administració sanitària. En l’àmbit de la Història de la Medicina, treballa en els temes: els inicis del positivisme mèdic a Barcelona, la implantació dels sistemes moderns d’assistència sanitària i la instauració del sistema públic de salut.

    Biografies:

  • Baroy i Bardolet, Josep
  • Domingo i Mas , Josep
  • Fabré i Tersol, Josep
  • Ferrer i Prats, Miquel
  • Homs i Parellada, Joaquim
  • Martí i Ibáñez, Fèlix
  • Mendoza i Rueda , Antoni
  • Solà i Surís, Joan
  • JLBJ - José Luís Bada Jaime

    Nascut a Ghana l’any 1963, llicenciat en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1987 i especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT). Fa una estada amb el professor G. Walch a Lyon. Gaudeix de la beca SECOT per participar a la trobada de residents organitzada per la COCOMAC, embrió de l’actual EFFORT, a Paris (1992). Inicia la seva activitat professional a l’Hospital Comarcal de Blanes l’any 1994 on treballa como metge adjunt. Participa en nombrosos cursos i congressos de l’especialitat COT i de les societats de les que hi és membre, publicant 22 articles o capítols de llibres. Encara resident, guanya el premi a la taula de residents del XV Congrés de la Associació Espanyola de Medicina i Cirurgia del Peu i Turmell. Membre de les Joventuts Mèdiques de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, de la que és vocal de la junta (1999-2001), de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport i de les espanyoles de COT, de Medicina i Cirurgia de Peu i Turmell, Traumatologia de l’Esport i de l’Associació Espanyola d’Artroscòpia. També,de l’European Foot and Ankle Society. Ha col·laborat amb les federacions catalana i espanyola de rugbi i amb l’International Rugby Board.

    Biografies:

  • Bada Ainsa, José Luís
  • JLBL - Josep Lluís Ballescà Lagarda

    Professor associat de ginecologia de la Facultat Medicina de la Universitat de Barcelona (1978-1989). Consultor de la Unitat de Reproducció Humana i Responsable de la Unitat d'Andrologia Reproductiva de l'Institut de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia de l'Hospital Universitari Clínic de Barcelona. Formació de postgrau: Nuffield Hospital (Oxford, 1977), Karolinska Institutet (Estocolm, 1978) i l'Hospital Universitari Gasthuisberg (Lovaina, 1985). Membre fundador, president (2001-2005) i membre d´honor de l’Asociación Española de Andrología (ASESA), membre fundador i president (2004-2006) de l’Asociación Iberoamericana de Sociedades de Andrología (ANDRO), membre de la Comisión Nacional de Reproducción Humana Asistida (CNRHA) (2006-2018).

    Biografies:

  • Vanrell i Díaz , Joan Antoni
  • JLLC – Josep Lluís López Colomés

    Nascut el 1943, es llicencia en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1969, obtenint el títol d'especialista en Medicina Interna el 1973. El mateix any, guanya les oposicions a Metge de Dispensari de l'Ajuntament de Barcelona. Del 1979 al 1981, és metge responsable de la Unitat de Cures Semi-Intensives de l'Hospital del Mar mentre que el 1985, esdevé cap de la Secció de Medicina Interna i Malalties Infeccioses del mateix Hospital. El 1990, obté el títol de Màster en Malalties Infeccioses per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el 2004 és distingit amb el Premi a l'Excel·lència Professional del CoMB en Educació Mèdica. Del 1974 al 2008, ha estat professor associat de la UAB, a la Unitat Docent Municipal de l'Hospital del Mar de Barcelona.

    Biografies:

  • Drobnic i Orazem, Ludvik
  • JLP - José Luís Pomar

    Nascut a Palma de Mallorca, 1947. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Navarra el 1972. Intern al Departament Cardiotoràcic de la Clínica Universitària des de 4t curs, implicat en temes de recerca. El 1969, publica el seu primer treball sobre les propietats farmacològiques del LB46, actualment conegut com a propranolol. Fa la residència al Nuffield Dpt. of Surgery at the Radcliffe Infirmary d’Òxford, Pamplona i Santander al costat de Prof. Carlos Durán. Implicat en els programes de formació de l’Escola d’Infermeres de Valdecia i la Facultat de Medicina de la Universitat de Cantàbria. Es doctora el 1979 amb la tesi Mecanismos fisiológicos de la movilidad annulus mitral... S’especialitza en la revascularització de l’artèria coronària al Montreal Heart Institute de Canada. Ha practicat més de 800 operacions com a primer cirurgià. Especialista en cirurgia en cirurgia de la hipertensió pulmonar tromboembòlica, de revascularització coronària així com de la valvular mitral, aòrtica i tricuspídea. El 1983, entra a la Servei de Cirurgia de l’Hospital Clínic de Barcelona. Des del 1987, és professor de Cirurgia Cardiovascular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Professor i codirector del Màster en Competències Mèdiques Avançades en Cardiopaties congènites de la UB. Codirector Màster de Perfusió de la UB. Consultor sènior de l'Institut Clínic del Tòrax de l'Hospital Clínic de Barcelona i de Barnaclínic+. Director Banc de Teixits Cardiovasculars TSF-BST. Responsable del Programa de Trasplantament Cardíac de l'Hospital Clínic de Barcelona. President de la Comissió de Trasplantament de teixits cardiovasculars de la Generalitat de Catalunya (OCATT). Membre actiu de la majoria de societats científiques de Cirurgia Cardiovascular i Cardiotoràcica, ha presidit la Societat Catalana de Cirurgia Cardiovascular i la Societat Espanyola de Cirurgia Cardiovascular i Toràcica, entre d’altres càrrecs de les institucions internacionals. Ha publicat més de 250 articles científics i ha presentat més de 500 treballs als fòrums més prestigiosos del món.

    Biografies:

  • Moya i Prats, Antoni
  • JLVC - Joan Lluís Vives i Corrons

    Biografies:

    JMC – Jaume Massó Carballido

    Arqueòleg, historiador i museòleg. Nascut a Riudoms el 23 de maig de 1957, resideix a Reus des de fa més de cinquanta anys. Llicenciat en Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Barcelona (1979). Professor del Taller Escola d’Arqueologia de Tarragona (1986-1990). Ha estat més de vuit anys conservador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Des del 15 d’octubre de 2002 treballa al Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, adscrit a l’Institut Municipal de Museus de Reus. Ha comissariat o participat activament en l’organització, catalogació i muntatge de nombroses exposicions a Barcelona, Tarragona i Reus. Ha dirigit o codirigit un gran nombre d’excavacions arqueològiques, especialment d’època romana, a la ciutat de Tarragona i a diversos jaciments de les comarques meridionals de Catalunya. És acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia (des de 2001) i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (des de 2003). Ha publicat diversos llibres i catàlegs, com Gaudí & Reus (2002), Patrimoni en perill (2004), Dietari de viatges d’Eduard Toda (2008) i Eduard Toda: de Reus a Sardenya (2010). Membre de la redacció i és l’actual codirector Revista del Centre de Lectura de Reus. Forma part del comitè científic de la revista Archaia i és membre del consell de redacció de Mnemòsine. Revista Catalana de Museologia. Autor de nombrosos articles sobre historiografia i biobibliografia tarraconenses i ponent en diferents congressos científics. Vocal dels “Amics de Gaudí – Reus”, assessor del “Gaudí Centre” (Reus) i patró de la “Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura”.

    Biografies:

  • Abelló i Pascual, Francesc
  • Ruano Gil, Domingo
  • JMCC - Josep Maria Casasa i Carbó

    Nascut a Barcelona el 23 de juny de 1933, es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1957. Immediatament i fins el 1966, treballa a l’Institut Policlínic, conegut com “Camitas Blancas”, on es forma en Cirurgia Pediàtrica de la mà d’Emili Roviralta. Més endavant, a l’Hospital de Nens de Barcelona amb Joan Martínez-Mora. També, a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al Departament de Cirurgia com assistent del Dr. Jaume Pi Figueras (1958-61). En un parèntesi, l’any 1960, es titula a l'Escola de Puericultura de Barcelona i fa una estada de tres mesos amb el professor Waterson a The Hospital For Sick Children de Londres. El 1976, es doctora en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i el 1980 obté el títol d’especialista en Cirurgia Pediàtrica. Del 1966 al 1994, exerceix l’especialitat a l’Hospital de la Vall d’Hebron, on ocupa diferents càrrecs fins ésser el cap de secció de Cirurgia de la Clínica Infantil del mateix hospital. A partir del 1995, és cap del Servei de Cirurgia Pediàtrica a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona fins el 2003, moment en que es jubila. Al marge d’aquesta intensa trajectòria professional, participa com a secretari d’actes al Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana de Perpinyà (1976) i ocupa diferents càrrecs a la Societat Catalana de Pediatria, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i a la Asociación Española de Pediatría. Actualment, és membre d’honor, soci de mèrit o acadèmic corresponent d’aquestes societats i d’altres en l’àmbit de la cirurgia pediàtrica nacionals i internacionals.

    Biografies:

  • Ballabriga Aguado, Ángel
  • Bofill i Pichot, Josep Maria
  • Forest i Cardona, Eliseu
  • Roviralta i Astoul, Emili
  • JMCCa - Josep Maria Camarasa i Castillo

    Josep M. Camarasa i Castillo (Barcelona, 1946) és biòleg i historiador de la ciència. Com a biòleg ha treballat en qüestions relacionades amb l’estudi i la gestió dels recursos naturals i amb la planificació territorial, tant des de l’àmbit de la recerca com del de l’administració pública. Com a historiador de la ciència ha publicat nombrosos articles i alguns llibres de divulgació i vulgarització científica, com ara Botànica i botànics dels Països Catalans (1989), Cent anys de passió per la natura. Una història de la Institució Catalana d’Història Natural (2000) i Els nostres naturalistes (2007-2008, amb col·laboració amb Jesús I. Català), premi de la crítica Serra d’Or 2008. Ha estat director adjunt de l’obra en onze volums Biosfera, d’alta divulgació ecològica, dirigida per Ramon Folch (Enciclopèdia Catalana, 1993 i 1998), amb edicions en anglès (Gale Group, 1999-2000), alemany (Brockhaus, 2002-2003) i japonès (Asakura, 2009-2011). Ha participat en la coordinació de La ciència en la història dels Països Catalans, projecte promogut per l’Institut d’Estudis Catalans, fruit del qual han estat tres volums publicats entre 2002 i 2010. Ha estat un dels fundadors i el primer president (1991-1993) de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Actualment és patró de la Fundació Carl Faust.

    Biografies:

    JMCo- Josep M. Comelles

    Josep M. Comelles (Barcelona 1949) és doctor en Antropologia (EHSS Paris 1979) i en Medicina (UB, 1981), es especialista en psiquiatria i Catedràtic emèrit en Antropologia Social per la Universitat Rovira i Virgili. Els seus camps d’expertesa són l’antropologia mèdica i la historia de la ciència, amb emfasi en Medicina, Psiquiatria i Antropologia. Ha fet recerca etnogràfica i historiogràfica sobre hospitals, institucions i professions sanitàries. ha estat guardonat amb el XXIII Premi d’Història de la Medicina Catalana «Oleguer Miró i Borràs» del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2019). ha estat professor invitat a les Universitats Lumière-Lyon2, Paris X a Nanterre, Universidad de Buenos Aires, ISCTEC a Lisboa, Universiteit vab Amsterdam i Universidad de Buenos Aires entre d’altres. te mes de 300 publicacions entre llibres, capítols de llibre articles sobre els camps esmentats.

    Biografies:

    JMFM - Josep Maria Farré i Martí

    Nascut a Verges, Baix Empordà, el 1945, és metge especialista en Psiquiatria per l’Hospital Clínic Universitari de Barcelona (1974) i Llicenciat en Psicologia per la UB (1975). Especialista Superior en Teràpia Cognitivo-Conductual per la Societat Catalana de Recerca i Teràpia del Comportament (SCRITC) (2002). Va ser metge adjunt del Servei de Psiquiatria de l’ Hospital Clínic, on va dirigir la Unitat de Teràpia de Conducta fins a l’any 1986. Aquest any, passa a dirigir el Servei de Psiquiatria, Psicologia i Medicina Psicosomàtica del Institut Universitari Dexeus, actual Hospital Universitari Quirón-Dexeus, on ha sigut President de la Comissió de Docència i, actualment, ho és del Consell de Docència. Va ser President de la SCRITC i de les Societats Espanyola i Catalana de Medicina Psicosomàtica. Professor de Facultat de Medicina de la UB (1975-2007) i actual coordinador del Màster de Psicologia Clínica i Medicina Conductual de la UAB. Com a coautor, editor o autor ha escrit 29 llibres de l’especialitat i ha publicat 153 articles en revistes científiques nacionals i estrangeres. És Editor de “Cuadernos de Medicina Psicosomática y Psiquiatría de Enlace”.

    Biografies:

    JMG - Jordi Miralbell i Guerin

    Neix a Barcelona l'any 1953. Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i periodista per l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona. Consultor de comunicació i de gestió d'institucions educatives.

    Biografies:

  • Miralbell i Andreu, Enric
  • JMGi - Joan Montserrat Gili

    Secretari general del XVIII Congress of European Rhinologic Society and XIX International Symposium on Infection and Allergy of the Nose, celebrat a Barcelona del 25 al 29 de juny del 2000. President de la Comissió de Rinologia de la SEORL i PCF del 2003 al 2007. Codirector de la ponència “Rinosinusitis: Rinitis, Sinusitis y Poliposis nasal” de la SEORL y PCF en 2005. Exdelegat de la European Rhinologic Society (ERS), per Espanya (2004-2012) Secretari de la SCORL i PCF (2002-2004). Coorganitzador del XXIII Curso Internacional de Novedades en Otorrinolaringología, del 8, 9i 10 de novembre del 2004, Barcelona.

    Biografies:

  • Montserrat i Viladiu, Josep Maria
  • JMGV - Josep M Grau Veciana

    Josep M Grau Veciana neix a Barcelona el 20 de març de 1942. Cursa els estudis de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i llegeix la tesi coctoral sobre “La desintegración de la somatognosia en las lesiones cerebrales difusas”, dirigida pels doctors Josep Laporte i Lluís Barraquer Bordas (1972). S’especialitza Neurologia a l’Hospital Clínic de Barcelona a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Metge Adjunt del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau des de 1972 i, posteriorment, cap clínic i director del Servei de 1977 fins al 2003. Després i fins a la seva jubilació director de Docència de l’Hospital (2012). Des del 1970, és professor ajudant a la Universitat Autònoma de Barcelona de Classes Practiques al Departament de Fisiologia. Més endavant, professor adjunt i agregat fins que el 1983 esdevé professor titular i el 1985 catedràtic del Departament de Medicina. Ha dirigit 17 tesi doctorals. Ha estat coordinador de la Unitat Docent de Sant Pau, director de Departament de Medicina i Degà de la Facultat de Medicina. Autor de nombrosos treballs científics en revistes nacionals i internacionals i de capítols de llibres, coautor i editor d’alguns d’ells. Ponent en congressos nacionals i internacionals de l’especialitat. Els trastorns del moviment és una de les seves àrea d’especial interès. Fundador i primer Director de la revista Neurologia. Membre de nombroses societats científiques i membre d’Honor de la Societat Catalana de Neurologia. Després de ser President de la Sociedad Española de Neurologia, actualment, és president d’Honor. És Acadèmic Corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.

    Biografies:

  • Barraquer i Bordas, Lluís
  • JMGVS - José María Gil-Vernet Sedó

    Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona (UB), 1980. Beca Laboratoris Dr. Andreu per a la investigació d'antiagregants plaquetaris, 1980. Llicenciat en medicina amb el grau d'excel·lent per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Unitat Docent de la Vall d'Hebrón, 1985. Cursos de doctorat a la Facultat de Medicina de la UB i a la Facultat de Medicina de la UAB (1986-1990). Metge intern resident del Servei d'Urologia de l'Hospital Clínic de Barcelona (1986-1990). Metge visitant del Servei d'Urologia de la Universitat d'Homburg d'Alemanya, 1987. Metge especialista en urologia, 1991. Premi Pérez-Castro d'Urologia, 1995. Premi de l'Associació Espanyola d'Andrologia, 1995. Membre del comitè organitzador del 9th International Congress of Andrology, 2009. Director de l'exposició gràfica "Salvador Gil Vernet Urological Drawing Collection" a Barcelona, 2009. Creador del web www.salvadorgilvernet.com dedicada a l'obra científica del prof. Salvador Gil i Vernet. Autor del llibre "The Art of Transforming Science", 2015. Editor mèdic del web http://videos-gilvernet.org/ dedicada a l'obra científica del prof. Josep M Gil-Vernet i Vila. Col·laborador del Departament d'Anatomia de la Universitat Complutense de Madrid. Membre del comitè editorial "Història Urològica Hispànica", revista de l'oficina d'història de l'Associació Espanyola d'Urologia.

    Biografies:

  • Gil-Vernet Vila, Josep Maria
  • JMM - Jordi Medallo i Múñiz

    Jordi Medallo Muñiz neix a Terrassa el 1956. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984. Especialista en Medicina del Treball i en Medicina Legal i Forense. Metge forense titular des del 1993, ha estat destinat a Sta. Coloma de Gramenet, Badalona i Barcelona. El 2002 és nomenat subdirector de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya fins el 2006 que esdevé el director. Professor associat de Medicina Legal de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona des del 1987. Membre de l’Associació Catalana de Metges Forenses. És membre de la Asociación Nacional de Médicos Forenses, la Sociedad Española de Medicina Legal, la Societat Catalana de Medicina Legal i Toxicologia, la Comissió de Deontologia del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona. Premi del COMB a l’Excel•lència Professional l’any 2007.

    Biografies:

  • Riera i Villaret, Antoni
  • Saforcada i Ademà, Manuel
  • JMMB - Josep Maria Mascaró i Ballester

    Maître és Sciences Médicales de Dermatologie per la Universitat de París (1963-67). Catedràtic de Dermatologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València (1972-77) i de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (1978-2002). Especialista en Dermatologia per les Universitats de Barcelona,1957 i de Parí, 1961. Membre de l'Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale –INSERM- de França (1962-1969) dedicat a la recerca sobre tumors cutanis. Membre numerari de les Societats de Dermatologia d'Espanya, França, Brasil, Portugal, Argentina, Bèlgica, Venezuela i els Estats Units d'Amèrica. Membre d'Honor de les Societats Dermatològiques de Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia, Iugoslàvia, Irlanda, Japó, Mèxic, Xile, Argentina i Polònia. També, de l'American Dermatological Association d'EUA i d’altres 20 societats científiques internacionals. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, honorífic de la Reial Acadèmia de Medicina de València i corresponent de l’Acadèmia Nacional de Madrid i de la Reial Acadèmia de Medicina de Saragossa. President de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia (1977-1982) i President d'Honor des de 1982. Secretari general de la Lliga Internacional de Societats de Dermatologia (1992-1997) i de l’ European Academy of Dermatology and Venereology (1998-2000). Autor de més de 300 publicacions científiques.

    Biografies:

  • Cardenal i de Salas, Carlos
  • JMME - Josep Maria Massons i Esplugas

    Nascut a Valls, Tarragona, el 18 de gener de 1913, es gradua en Batxillerat de Ciències el juny de 1928 a la Universitat de Saragossa amb Premi Extraordinari. Becari de la Diputació de Tarragona entre 1930 i 1935. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de Barcelona el juny de 1934 i Premi Extraordinari de Llicenciatura l'any 1935 a la mateixa facultat. Metge intern de Cirurgia per oposició (Barcelona, 1935) i doctor en Medicina (Madrid, 1941). Treballs de Càtedra de Farmacologia entre 1940 i 1956: Preparació d'un plasma de vedella, sense anafilàxia com a subsitut del plasma humà. Estudis sobre el shock experimental, la hiaturonidasa, l'heparina i la tiourea. Dos llibres. Creador i director del Laboratori de Productes Farmacèutics DROVYSSA. Des de 1983 dedicat al cultiu de la Història de la Medicina. Sis llibres (entre ells la "Historia de la Sanidad Militar española" en quatre volums) i prop d'un centenar d'articles. Membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Mallorca i de la Nacional de Mèxic. Soci numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1992). Mor l'11 de novembre del 2012.

    Biografies:

  • Illa i Ponsich, Salvi
  • JMS - Josep Masferrer i Sala

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1968, s'especialitza en Cirurgia General el 1971 a l'Escola Professional de Cirurgia del professor Piulachs. El 1977, s'especialitza també en Cirurgia Digestiva. Del 1969 al 1989, és cirurgià a la Quinta de Salut L'Aliança. Mentre que de 1970 al 2008, a l'Hospital Universitari de la Vall d'Hebron. Autor d'una quarantena de treballs de l'especialitat, és membre de les principals societat mèdiques i acadèmiques de Catalunya.

    Biografies:

  • Masferrer i Oliveras, Josep
  • JMSB - Josep Maria Solà i Bonet

    Nascut a Calaf, el 1961, és escriptor i activista cultural. Professor de llengua i literatura catalanes a l’INS Alexandre de Riquer de Calaf (Anoia). Llicenciat en Filologia Catalana (UB, 1984), obté el Diploma d’Estudis Avançats en Humanitats a la UPF (1999). Ha publicat la novel·la Llibre de les quatre metamorfosis (Columna, 1997: 1r premi Pere Calders de Literatura Catalana); l’assaig El somni de Grècia (Edicions de L’Albí, 2006); i els reculls Històries de Calaf (L’Albí, 2008) i Un salt al blau (L’Albí, 2016). Pertany al col·lectiu Narradors Centrals. És fundador i membre del consell de redacció de la Revista d’Igualada, on col·labora habitualment.

    Biografies:

  • Rovira i Font, Joan
  • JMST - Josep Maria Simón i Tor
    JMUT - Josep Maria Ustrell i Torrent

    Nascut a Sabadell el 1953, es llicencia el 1977 i es doctora en Medicina i Cirurgia el 1985. S’especialitza en Estomatologia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1982 i subespecialitza en Ortodòncia pel Col·legi d’Estomatologia de Portugal el 2011. Des del 1992, és professor titular de les assignatures d’Ortodòncia, Història i Ètica de l’Odontologia i codirector del Màster d’Ortodòncia a la Facultat d’Odontologia i a l’Hospital Sant Joan de Déu. Cap de servei (2014) i director facultatiu (2014) de l’Hospital Odontològic (Fundació Josep Finestres), Membre del Comitè Tècnic del "Mestrado de Ortodontia e Cirurgia Ortognática” de la Facultat de Medicina de la Universitat de Porto des del 2007. President de la Comissió de Salut Bucodental de la Generalitat de Catalunya (1997-2004), acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 1998. Director d’una trentena de tesis doctorals i autor de prop de dos-cents articles científics i dels llibres: Guía didáctica y manual de prácticas preclínicas de ortodoncia (1995), Terapéutica multidisciplinaria de las maloclusiones dentarias en el paciente infantil i Ortodoncia (2001), Guía de la fisiología bucal infantil (2003) , Manual de Ortodoncia (2011) i Diagnóstico y terapéutica en ortodoncia (en edició). Història de l’Odontologia (1997), El Dr. Joan Carol i Montfort i la Catalunya del seu temps (2000), Bolivia (2007), Da Ibéria ao Brasil (2008) i Dos mestres de la meva vida (2010). Les seves principals línies de recerca són: l’estudi morfoestructural de les àrees relacionades amb el creixement cràniofacial, els factors que influeixen en el desenvolupament dels maxil·lars, la dentició, l’erupció dentària i l’oclusió, així com les cèl·lules mare dentals per a la regeneració de l’os.

    Biografies:

  • Anglada i Torras, Antoni
  • Boniquet i Colobrans, Josep
  • Bruguera i Martí, Simó de Rojas
  • Carol i Montfort, Joan
  • Martí i Morera, Josep
  • Planas i Casanova, Pere
  • Torelló i Cendra, Miquel
  • Virgili, Simó
  • JMVB - Josep Matias Vilaclara i Barranco

    Llicenciat en Dret (Universitat de Barcelona 1993). Col·legiat al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Diploma en Dret Comunitari (Cambridge) i Relacions Internacionals (Ginebra). Diploma Program of Instruction for Lawyers (Harvard Law School). Master en Advocacia d’Empresa (ISDE). Becari Fundació La Caixa. Master of International Business Law Fletcher School of Law and Diplomacy (Tufts i Harvard). Diploma Desarrollo Directivo (IESE). Advocat amb més de divuit anys d’experiència a Baker & McKenzie, Bufete Pintó & Del Valle, l’Assessoria Jurídica de l’Il.lustre Col.legi de l’Advocacia de Barcelona i Clifford Chance. Actualment, per compte propi. Des de fa més de vint anys, compagina l’advocacia amb l’activitat empresarial i inversora. Professor i ponent a diversos seminaris i cursos de postgrau, ha publicat a revistes especialitzades i d’informació general.

    Biografies:

  • Vilaclara i Mir, Joan Maria
  • JMX - Joan Monés i Xiol

    Metge digestòleg. Cap Unitat de Gastroenterología i Exploracions Funcionals de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. (1994 – 2006). Consultor “sènior” 3 (màxima categoria carrera professional) (2006 – 2011). Professor Titular de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), (1992 – 2011). Professor Emèrit de Medicina i Bioètica de la UAB des de 2011. Professor del Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries de la Càtedra de Gestió, Direcció i Administració Sanitària de la UAB, (2009 - 2020). President de la Comissió de Deontologia del CoMB, (1992 - 2006). Secretari de la Comissió Central de Deontologia de l’Organización Medico Colegial (OMC), (2009 – 2017). President de la Societat Catalana de Patologia Digestiva, (1987 - 1990). Editor de la Revista Española de Enfermedades Digestivas, (1991 – 1998). Acadèmic corresponen per elecció de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (AMC), el 2017.

    Biografies:

  • Martí i Mercadal, Josep Antoni
  • Vilardell i Viñas, Francesc
  • JOLL - Joan Obiols i Llandrich

    Nascut a Barcelona al 1951, es llicenciat en Medicina (1974) i en Antropologia Cultural (1975) a la Universitat de Barcelona (UB). Especialista en Psiquiatria (1978) i doctor en Medicina amb la tesi “Sintagma i paradigma en l’esquizofàsia. Un estudi psicopatolingüístic” (1991), premi de la Sociedad Española de Psiquiatria. Professor de Psiquiatria, coordinador del Màster de Psiquiatria Social i del Curs de Postgrau de Musicoteràpia de la Facultat de Medicina de la UB entre 1975 i 2000. Psiquiatra especialista sènior de l’Hospital Clínic de Barcelona des del 1980 al 1998, quan passa a ser director dels Serveis de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària. Membre del Comitè Internacional de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria ( 2002- 2008) i secretari de la Secció de Psiquiatria Transcultural de l’Associació Mundial de Psiquiatria (2005-2008). Premi Ferran Salsas i Roig (Ajuntament de Rubí, 1997) per “L'anàlisi del discurs esquizofrènic: aplicacions en rehabilitació psicosocial”. Autor d’una monografia sobre esquizofrènia, vint capítols en llibres de l’especialitat i més de 50 articles en revistes i 350 comunicacions o pòsters a congressos nacionals i internacionals.

    Biografies:

  • Obiols i Vié, Joan
  • JOM - Jaume Ordi i Maja

    Jaume Ordi és catedràtic d'Anatomia Patològica de la Universitat de Barcelona, metge consultor sènior de l'Hospital Clínic i professor de recerca de l'Institut de Salut Global de Barcelona. Ha desenvolupat gairebé tota la seva activitat professional a l'Hospital Clínic i la Facultat de Medicina. Deixeble del Dr. Manuel Márquez, es va iniciar en la patologia ginecològica seguint els seus ensenyaments. És investigador principal en diferents projectes relacionats amb el paper del virus del papil·loma humà en el càncer del tracte genital inferior i autor de nombroses publicacions internacionals en aquesta àrea. Desenvolupa també una important activitat de recerca en patologia infecciosa en països de baixa renda, liderant una recerca dirigida a conèixer les causes de mort en aquestes àrees, amb l'objectiu de reduir la mortalitat associada a aquestes malalties.

    Biografies:

  • Márquez Ramírez, Manuel
  • JPA - Jordi Palés i Argullós

    Neix a Barcelona el 1950. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona del 1968 a 1974, doctorant-se l’any 1978. El 1973, ingressa a la Càtedra de Fisiologia d’aquesta Facultat com alumne intern, primer, i arribant a ser professor titular el 1982 i catedràtic de Fisiologia el 2001. President de la Sociedad Española de Educación Médica (2001-2013). Membre del Comitè Executiu de la AMEE (Association for Medical Education in Europe) del 2007 al 2010. Membre del Consell Assessor de FEPAFEM (Federación Panamericana de Facultades y Escuelas de Medicina. Director de la Fundación Educación Médica (FEM) des del 2016. Acadèmic Numerari i Secretari General de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2012.

    Biografies:

  • Carreras i Barnés, Josep
  • Oriol i Bosch, Albert
  • JPC - Jordi Pascual i Calvet

    Nascut a Barcelona el 4 d’octubre de 1949, fill del metge Joan Pascual Oms, exiliat interior al poble de Martinet de Cerdanya. Fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1973. S’especialitza en Neurologia a l’Institut Neurològic de Barcelona , actualment Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar del 1974 al 1980. Metge adjunt de Neurologia a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa del 1980 al 1985, metge adjunt de Neurologia al Servei de Neurologia de l’Hospital del Mar de Barcelona del 1985 al 2014. Doctorat en Medicina el 1993. Professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona del 1990 al 2014. Secretari, vocal, i president de la Societat Catalana de Neurologia en diferents èpoques.

    Biografies:

  • Padró i Úbeda, Llibert
  • Pascual i Oms, Joan
  • JPCa - Josep Prim Capdevila

    Nascut a Montoliu de Lleida (Segrià) el 1955. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1979. Especialista en Neurocirurgia des de l'any 1983. Doctor en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1992. Ha treballat com a neurocirurgià a diversos hospitals de Lleida i Barcelona i com a Cap de Servei de Neurocirurgia de l'Hospital Sagrat Cor de Barcelona des de 1993 fins a l'any 2003. Posteriorment, treballa a Centre Mèdic Teknon i Clínica Corachan de Barcelona. Ha escrit 2 llibres sobre l'especialitat, participat com a ponent a cursos i congressos i publicat 30 articles a revistes científiques. Des de l'any 1981 organitza els Cursos de Neurocirurgia per a Personal d'Infermeria i participa com a professor al Màster de Neurociències de la Universitat Cardenal Herrera (CEU) de València des de l'any 2013. Com a membre del patronat de la Fundació Joan Oró organitza Jornades de Salut des de l'any 2018.

    Biografies:

  • Campillo i Valero, Domènec
  • JPF - Jordi Pou i Fernández

    Nascut el 1947 a Barcelona, es llicencia en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona (UB) el 1970, especialitzant-se en Pediatria i les seves especialitats a l’Escola Professional de l’Hospital Clínic. El 1990, obté el títol de doctorat amb la tesi “Modificación de un sistema de puntuación (Score de Boyer) para el diagnóstico diferencial de las meningitis infantiles”. Professor titular de la UB des del 2001, és coordinador de l’ensenyament de Pediatria des de l’any 2012. Expresident de la Societat Española de Urgències de Pediatria de la què actualment és soci d’honor. Premi a la Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona del 2015. És metge adjunt a l’ Hospital de Sant Joan de Déu des del 1973 i cap de la Secció d’ Urgències del mateix Hospital des del 1980. Cap dels Serveis de Pediatria i Urgències de l’ Hospital Sant Joan de Déu de l’ any 1991 fins la jubilació l’any 2012. Responsable de la formació dels metges MIR durant aquests anys. La principal àrea assistencial d’interès ha estat el maltractament infantil i l’abús sexual infantil motiu pel qual, el 1990, crea la Unitat Funcional d’Abusos a Menors (UFAM) a l’ Hospital de Sant Joan de Déu. Autor 232 articles publicats a revistes especialitzades i de 14 llibres, entre els que destaquen Urgencias en Pediatria (5 edicions), el Pediatra y el Maltrato infantil (2 edicions) y Tu hijo de 0 a 3 años (2 edicions) aquest llibre de divulgació entre pares. Urgencias en Pediatria amb 5 edicions, aquest darrer per a divulgació entre els pares. Ex vicesecretari de la Societat Catalan de Pediatria i president d’una de les Reunions Anuals de la Societat. Des del 2015, participa al programa “La Tribu de Catalunya Radio” amb la intervenció setmanal amb “ El consultori del Dr. Pou”.

    Biografies:

  • Plaza i Montero, Joaquín
  • JPR - Joan Pujol i Ros

    Nascut a Gironella (Berguedà) l’any 1962. Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Membre de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut ‘Simeó Selga i Ubach’ del COMB. Coordinador d’edició de la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre de l’equip directiu de Gimbernat. Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència. Autor, entre d’altres, de: Notes biogràfiques de metges i cirurgians de la vila de Gironella. 1668-1936 (1992), Relacions de parentiu entre nissagues de sanitaris berguedans. Segles XVII-XIX (2003), Balneoteràpia antiga a Catalunya. L’aigua com a agent terapèutic (2007), L’Hospital de Sant Bernabé de Berga durant la Primera Guerra Carlina. 1837-1840 (2009), Ramon Nolla i Martí. Dietari de guerra d’un metge carlí. 1872-1876 (2011), L’antiga Farmàcia Vilardell de Barcelona. Notes històriques. (2012), La topografia mèdica de Montserrat del Dr. Joaquim Tuixans i Pedragosa. (2012) i Les malalties del general Cabrera i la seva importància en la fi de la Primera Guerra Carlina. 1839-1840 (2013). Coautor de: L’epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà (1992), Pels camins del contraban (1993), La Universitat carlina a Catalunya. Solsona 1838-Sant Pere de la Portella, 1838-1840 (1997), Gironella. Notes històriques (1999), Cent anys de medicina. La nova Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic de Barcelona. 1906-2006 (2006), Cent anys de publicacions de la Facultat de Medicina i l’Hospital Clínic de Barcelona (2006) i L’Institut de Fisiologia de Barcelona. Memòria gràfica (2007).

    Biografies:

  • Pla i Janini, Joaquim
  • Soler i Daniel, Àngel
  • JRC - Joaquim Ramis i Coris

    Joaquim Ramis i Coris neix a Barcelona el 1928. Estudia Medicina a la Facultat de Barcelona del 1945 al 1951. S’especialitza en pediatria a l´Hospital del Mar. Exerceix la pediatria en assistència primària fins a la seva jubilació. Impulsor de la Col·lecció de Monografies Mèdiques de l´Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears. Ha publicat estudis pediàtrics com "La pediatria en el suburbi", "El vostre fill", "Créixer feliç". Ha tingut cura de publicacions com “Delta, quaderns d’orientació familiar” i de la revista infantil “Cavall Fort”. És coautor del "Vocabulari Mèdic", el "Diccionari Enciclopèdic de Medicina" i "Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya", "Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, gairebé un segle" i ha tingut cura de tretze volums de “Reculls Lexicogràfics” de la Col•lecció Berenguer Sarriera (1991-2002). És soci de mèrit de la Societat Catalana de Pediatria i ha presidit la Mutual Mèdica de Catalunya i de Balears. Ha tingut càrrecs a la Junta de Govern del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona, i actualment, és el president de la Secció de Metges Jubilats. President del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana del 2008 i del 9è Congrés de Pediatres de Llengua Catalana del 2006. Des del 1976 fins al 2002, va exercir de secretari general, vicepresident 1er. i president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (ACMCB). Ha rebut el Premi Jordi Gol de l’ACMCB, distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i declarat “Homenot de la Salut” de la Fundació Avedis Donavedian.

    Biografies:

  • Alsina i Bofill, Josep
  • Aragó i Mitjans, Ignasi M
  • Brossa i Bosque, August
  • Calafell i Gibert, Pere
  • Carbonell i Juanicó, Martí
  • Cardús i Pascual, David
  • Carulla i Margenat (Marquès de Carulla), Valentí
  • Casassas i Simó, Oriol
  • Cirera i Salse, Lluís
  • Córdoba i Rodríguez, Joan
  • Cornudella i Capdevila, Josep
  • Corominas i Pedemonte, Frederic
  • Espriu i Castelló, Josep
  • Ferrer i Solervicens, Francesc
  • Gol Gurina, Jordi
  • Gutiérrez i Díaz, Antoni
  • Laporte i Salas, Josep
  • Lloveras i Vallès, Gonçal
  • López i Batllori, Josep
  • Manresa i Formosa, Gerard
  • Martínez i Callén, Ramon
  • Moragas i Gallissà, Jeroni de
  • Nubiola i Espinós, Pere
  • Pi i Sunyer, August
  • Prandi i Farràs, Francesc
  • Proubasta i Masferrer, Felip
  • Ramis i Matas, Miquel
  • Ribas i Magri, Carles
  • Roig i Raventós, Josep
  • Sala i Ginabreda, Josep Maria
  • Salvat i Espasa, Manuel
  • Sayé i Sempere, Lluís
  • Tarruella i Albareda, Josep
  • Tornos i Solano, Joaquín
  • Trias i Maxencs, Alfons
  • Trueta i Raspall, Josep
  • Vidal i Jordana, Gregori
  • Vidal i Solares, Francesc
  • JRM - Jordi Roqueta Mas

    Nascut el 9 d’agot del 1946, llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1971. Especialista en Pediatria i Puericultura el 1974 i Instructor en Reanimació Cardiopulmonar Pediàtrica i Neonatal des del 1997. Acreditat en Cures Intensives Pediàtriques per l’Associació Espanyola de Pediatria el 1998. El 1972, és metge intern a l’Hospital de la Vall d’Hebron on, dels 1973 al 1977, és metge resident de Pediatria i, després, metge adjunt a l’Hospital Maternoinfantil del mateix centre on, a partir del 2005 i fins a la seva jubilació el 30 de setembre del 2011, és cap de Secció de la UCIP . Activitat docent acreditada com a professor del Curs d’Immersió a les Tècniques i Procediments en UCIP des del 1977, el Màster d’Endocrinologia, Metabolisme i Nutrició Pediàtrica des del 1995 al 2008, el Curs de Ventilació Mecànica i Terapèutica Respiratòria del 1996 al 1998, els Cursos de Reanimació Cardiopulmonar Pediàtrica Avançada de 1998 al 2007. Professor associat de Pediatria de la UAB del 2007 al 2011. Coautor d’alguns capítols dels llibres: ‘Actitud ante un niño en coma. Tratadado de Urgencias’ de 1993, ‘Complicaciones respiratorias en el paciente inmunocomprometido’ i ‘Tratamiento del shock séptico en Pediatría, ambdós a ‘Niño críticamente enfermo’ de 1996, entre altres.

    Biografies:

  • Sauleda i Parés, Joan
  • JRS - Jaume Roigé i Solé

    Natural de Barcelona, nascut el 7 de juny de 1960. És doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en Anestesiologia i Reanimació. Va fer la residència a l’Hospital Vall d’Hebron, a partir del 1984. En aquest hospital va ser adjunt, cap de secció, cap de servei (2005) professor associat d’anestesiologia i director assistencial de l’hospital (2011-2015). Actualment, és cap de Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Viladecans. Ha estat membre de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona ocupant diferents càrrecs (1986-2018). Secretari de la Societat Catalana d’Anestesiologia i Reanimació (2017-2021) i membre del Consell d’Administració de Mutual Mèdica (1995-2021).

    Biografies:

  • Canet i Capeta, Jaume
  • JSC - Joan Serra i Coll
    JSD - Josep Simó i Déu

    Neix a Sabadell 1935. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona (1961) i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Gastritis postoperatòria per reflux alcalí (1988). Inicia la seva carrera professional com alumne intern per oposició el 1959 i, el 1966, esdevé metge intern per oposició al Servei de Cirurgia de Urgències de l’Hospital Clínic (Prof. Pere Piulachs). Segueix diferents cursos de postgrau: Anatomie Chirurgicale du Cou et des Glandes Salivaires amb el prof. Yves Guerrier a Montpellier (1971) i de Head and Neck Surgery amb el prof. Philipe Stell a Liverpool (1975). Metge adjunt del Servei de Cirurgia amb el prof. Antoni Sitges Creus a l’Hospital Prínceps d’Espanya (1972-1975). Cap del Servei de Cirurgia (1987-1990) i director del Programa Assistencial de Cirurgia de Cap i Coll de l'Hospital Universitari del Parc Tauli(1990-1999). President de la Sociedad Española de Cirujanos de Cabeza y Cuello (1996-1998). Premi Pere Virgili de la Societat Catalana de Cirurgia (2004). Medalla de Honor de la ciutat de Sabadell (2005). Premi Jordi Gol de l’Acadèmia de Ciències Mediques i de la Salut de Catalunya i de Balears. (2007).

    Biografies:

  • Llonch i Gambús, Josep Maria
  • Pérez del Castillo, Sixte
  • JSE - Joan Subirana i Espinalt

    Besnét del Dr. Ramon Nolla i Martí, Joan Subirana i Espinalt neix a Barcelona el 10 de Juliol del 1949. Estudia Batxillerat Superior i Peritatge Mercantil. Treballa durant trenta-quatre anys als Laboratoris del Dr. Esteve. En el camp de la comunicació, destaca com a promotor i fundador de la primera televisió local de Barcelona CLOT TV. En el de la Història, es centra en la recerca històrica i personal de la vida del seu besavi sobre el que ha presentat comunicacions dels seus diferents treballs entre 2008 i 2012 als Congressos d'Història de la Medicina Catalana organitzats per la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. És coautor del llibre Ramon Nolla i Martí (1839-1911), metge de Tarragona al servei del rei Carles VII.

    Biografies:

  • Nolla i Martí, Ramon
  • JSF - Jesús Sabaté i Fort

    Jesús Sabaté neix a Tarragona l’any 1975. Estudia Medicina a la Universitat Rovira i Virgili (URV) on obté la llicenciatura l’any 1999. Cursa els estudis de doctorat a la mateixa universitat i inicia la seva activitat professional en l’Atenció Primària i a Urgències, tasca de la que no s’ha desvinculat totalment. L'any 2003, s’especialitza en Medicina del Treball per la Universitat de Barcelona. En l’actualitat, exerceix de metge d’empresa i com especialista en Medicina del Treball, en diferents Serveis de Prevenció propis i aliens i en diverses Mútues d’Accidents. En l’àmbit de la Medicina del Treball, ha estat guardonat amb una beca d’investigació en Ergonomia (2001) i amb el XX Premi en Salud Laboral (2009). Dedicat a la Història de la Medicina, assisteix a nombrosos congressos i ha rebut el III Premi d’Història de la Medicina Catalana conjuntament amb el seu pare, doctor en Història Moderna. Des del l’any 2006, és professor d’Història de la Medicina a la Facultat de Medicina de la URV de Reus. Des de l’any 2012, és Secretari de la Societat Catalana d’Història de la Medicina.

    Biografies:

  • Aguadé i Sans, Enric
  • Sánchez i Ripollès, Josep Maria
  • JSP - Joan Sala i Pedrós

    Nascut a Sabadell el 1949. Llicenciatura en Medicina i Cirurgia, cursada a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (1966 1971). Especialitat de Cirurgia General a la Residència General de la Vall d'Hebron, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) al Servei de Cirurgia General del Prof. E. Sala Patau (1972 1974). Adjunt de Cirurgia General de l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell i cap de guàrdia d’Urgències del Servei de Cirurgia General del Dr. J. Simó Déu de la Clínica Creu de Sabadell (1975 1977). Adjunt del Servei de Cirurgia General i Digestiva (Dr. F. Doncel Jaen) de l'Hospital Mútua de Terrassa (1977 1980). Al mateix Hospital, cap de secció del Servei de Cirurgia General i Digestiva (1980 1986) i, després, cap de Servei de Cirurgia de l'Hospital de Terrassa (1987-2005). Doctor en Medicina i Cirurgia per la UAB amb la tesi Decisions Quirúrgiques en els Pacients d'Edat Avançada (1990). Director Científic de l’Àmbit Quirúrgic de l’Hospital de Terrassa (2005-2014), president del Patronat de la Fundació Joan Costa Roma per a la Docència, la Recerca i la Formació Continuada del Consorci Sanitari de Terrassa (1998-2013), president de la Filial del Vallès Occidental de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (1997-2001) i de la Societat Catalana de Cirurgia (2009-2013) i membre de la Comissió Deontològica del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2006-2015). Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (2011).

    Biografies:

  • Costa i Roma, Joan
  • Plans i Molina, Josep Maria
  • JSPo - Josep Sauret Pont

    Manresa (1948). Llicenciat en Ciències Econòmiques UB (1972). Máster en Gestió Empresarial ESADE (1973). Treballant sempre en empresa privada: director de diferents departaments, director general, membre de diversos consells d’administració. A partir de la jubilació, Máster en Història Contemporània UB (2015). Doctor en humanitats per la Universitat Rovira i Virgili (2018). Autor de diferents publicacions sobre economia, història i art en la filatèlia. Guanyador de la 2a convocatòria d’ajudes a la investigació de Correos en 2019. Membre de la Real Academia Iberoamericana de filatelia e historia postal. Ponències presentades en el I i II Congreso Internacional sobre la Exposición Iberoamericana de 1929 (2018 i 2021) a la Universitat de Sevilla i al XXIII Congrés Internacional d’Història de la Medicina Catalana a Sabadell.

    Biografies:

  • Sauret i Guasch, Jaume
  • JSTC - Josep Sánchez de Toledo i Codina

    Barcelona, 1951. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1974 i doctorat el 1992. Especialitzat en Pediatria a l'Hospital Infantil de la Vall d'Hebron. Deixeble Jordi Prats i de Josep Padulles, ha estat cap del Servei d'Oncologia i Hematologia Pediàtrica i Trasplantament Hematopoètic de l'Hospital Universitari Vall d´Hebron, servei capdavanter en els trasplantaments de progenitors hematopoètics en nens el 1984 i premiat diverses vegades. Acreditat JACIE el 1992, és professor associat de Pediatria de la UAB. Impulsor del Registre Nacional de Càncer Infantil (RNTI). President de la Societat Espanyola d'Oncologia Pediàtrica (SEOP) i de la seva Fundació. Responsable del grup de recerca "Malalties Onco-hematològiques pediàtriques" i membre de diferents Comitès Científics de Recerca Oncològica, inclosa l'AECC Catalunya, entre moltes altres. Ha participat en la creació de projectes de suport social als nens i les famílies, com és la Casa Ronald McDonald o la Casa dels Xuklis. Director assistencial de la Xarxa Oncologica de Catalunya ICO-ICS del 2016 al 2018 i, actualment, és director de Relacions Institucionals de l'ICO. Premi a l'Excel·lència Professional del COMB el 2012, Català de l'Any 2012 i Medalla Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya el 2015.

    Biografies:

  • Prats i Viñas, Jordi
  • JV-i-P - Josep Vicens-i-Planagumà

    Neix a Barcelona l'any 1954. Ha fet estudis de sociologia a l'Escola de Sociologia de la Diputació de Barcelona i estudis d'interpretació a l'Escola El Timbal de la mateixa ciutat. Ha format part del personal del Servei de Biblioteques de la UAB des de 1975 fins al 2017. Ha estat responsable del Centre d'Informació i Documentació Idac d'Alzheimer Catalunya des del 1996 fins al 2007. Ha treballat en teatre, especialment en teatre d'objectes com a membre d'UNIMA-Catalunya. Dins el teatre d'actors ha representat i dirigit dues obres seves, a saber: Sí, em pots trobar, si goses, dins els actes de l'Any Espriu a Tortosa (2013) i Pedagogia de la Bellesa. Apologia d'un pedagog excepcional: Joan Salvat i Ferré, a Barcelona (2017). Ha fet algunes col·laboracions en revistes culturals, així com diversos treballs en arts plàstiques, com la instal·lació El duel, a proposta del Departament d'Art de la UAB, també instal·lacions artístiques per a exposicions bibliogràfiques, cartells, dibuixos, etc. Fins al dia d'avui ha publicat dos llibres de poemes en prosa i una obra de teatre.

    Biografies:

  • Aran, Jaume
  • Balaguer i Vintró, Ignasi
  • Bartumeus i Casanovas, Antoni
  • Battestini i Pons, Rafael
  • Bertran i Capella, Aleix
  • Brotóns i Gimeno, Juan
  • Carbonell i Juanicó, Martí
  • Claramunt i Furest, Lluís
  • Collado i Herrero, Fernando
  • Combelles i Merlí, Ramon
  • Danés i Torras, Joaquim
  • Dexeus i Font, Santiago
  • Domingo i Mas , Josep
  • Fabré i Tersol, Josep
  • Fina i Coll, Josep Maria
  • Foz i Sala, Màrius
  • Foz i Tena, Amadeo
  • Fuster i Ribó, Julià
  • Jiménez de Anta i Losada, Maria Teresa
  • Lafuente i Fló, Amàlia
  • Ley i Gracia, Adolfo
  • Llaveries i Viladomiu [i Llaverias d. 1939], Faustí
  • Llibre i Vidal, Antoni
  • Martí i Henneberg , Carles
  • Menacho i Peirón, Manuel
  • Montserrat i Viladiu, Josep Maria
  • Orozco i Delclòs, Rafel
  • Parcet i Fàbrega, Joan Baptista
  • Parcet i Viñuales, Pere
  • Prim Seguí, Amali
  • Roca i de Vinyals, Josep Maria
  • Ros i Roca , Joan Baptista
  • Roset i Miquel, Joan
  • Roset i Rovira, Joan
  • Salgot i Baucells, Segimon
  • Sans i Sabrafen, Jordi
  • Sobregrau i Augé [RC o Rafael Comalrena], Rafael C de
  • Solà, Jaume
  • Solà i Surís, Joan
  • Veiret i Amat, Joan
  • Vilanova i Montiu, Xavier
  • JVA - Joan Valentí i Ardanuy

    Nascut el 12 d’agost de 1948 a Palma de Mallorca, es llicencia el 1974 a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB). Especialista en COT el 1977, successivament és cap clínic a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa del 1980 fins al 1989 que passa a ser cap de servei de l’Hospital Sant Bernabé de Berga el 1989. Al mateix temps, obté la plaça del Servei Especial d’Urgències, d’ajudant i de cap de ‘cupo‘ de la Seguretat Social de Sant Feliu de Llobregat. El 1993, es doctora amb una tesi sobre Necrosi de l’Astràgal. Membre actiu de la SCCOT amb diferents càrrecs directius, també de la SEMCPT, president de la SIBB del 2003 al 2005 i de les juntes des de 1986 fins a l’actualitat. Membre fundador i de junta de la SETLA. Col·laborador i autor de capítols de diversos llibres de l’especialitat com ‘1O Lecciones sobre patologia del pie’, publicat el 1979 o el ‘Tratado de Cirugia del Antepie Ed Euromedice Badalona’ del 2010, entre molts altres títols. Organitzador de diferents activitats científiques com a secretari de les VII Jornades de l'AEMCP d’Andorra el 1981, la Mostra Ortopèdica i Traumatològica Catalana de Manresa del 1982, les X Jornades de Traumatologia a l’Hospital Sant Benabé de Berga anys 1989 fins al 1998. És secretari del 2n Congrés de la SCCOT a Manresa el 1989. L’any 1994, promou un ‘Curso Básico de patologia del pie’ així com la II Jornada conjunta de l’AEMCP i SIBB a Palma de Mallorca. Membro del Comitè Organitzador i Científic dels Congressos de l'AEMCP i la SIBB i el 1998, atén les Jornades d’Actualització en Cirurgia de l’Extremitat Inferior Alcúdia. És membre del Comitè Organitzador del XIV Congrés de la SCCOT del 2001 i president de XXIV Symposium de la SIBB celebrat a Barcelona el 2001.

    Biografies:

  • Castells i Fàbrega, Hermini
  • JVC - Jordi Vilaseca i Canals

    Barcelona, 1957. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. ESpecialista en Medicina de Família i Comunitària. Residència efectuada a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i al CAP Baix Ebre del 1983 al 1986. Coordinador i autor de la 'Guía Terapéutica en Atención Primaria Basada en la Selección Razonada de Medicamentos' de la semFYC des de la primera a la setena edicions (www.guiaterapeutica.net). Tutor de Medicina de Família i Comunitària a CAP Just Oliveras, Àrea Bàsica de Salut de Sant Josep, de l'Hospitalet de Llobregat. Unitat Docent de Costa de Ponent, Gerència Territorial Metropolitana Sud, Institut Català de la Salut.

    Biografies:

  • Vilaseca i Segalés, Joan
  • JVR - Josep Vaqué Rafart

    Doctor en Medicina i Cirurgia. Metge especialista en Medicina Interna i en Medicina Preventiva i Salut Pública. Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha dirigit 25 tesis doctorals. Ha publicat més de 150 articles sobre vigilància i control de les infeccions, vacunacions i programes preventius a més de 30 capítol en llibres de Medicina Preventiva i Salut Pública. Ha estat president de la Sociedad Española de Medicina Preventiva, Salud Pública e Higiene. L’any 2014, aquesta societat el distingeix amb Medalla d’or i el Premi Semmelweis.

    Biografies:

  • Vallbona i Calbó, Carles
  • JVU - Joan Vidal i Urpí

    Cubelles, 1951. Professor d’Ensenyament Secundari ja jubilat. Fundador del Grup d’Estudis Cubellencs Amics del Castell i president d’aquesta entitat des de l’any 2000. Vocal de l’Institut d’Estudis Penedesencs des del 2010. Autor i coautor de nombrosos llibres i articles sobre el seu poble natal, entre els quals El Círcol Cubellenc (1990-1939) Mig segle d’història de Cubelles a través de la seva entitat pionera i Els anys de la postguerra i l’auge turístic a Cubelles (1939-1970), ambdós premiats amb la Beca d’Investigació Local. Va ser alcalde de Cubelles (1994-1999) i regidor de Cultura (1984-1994). També és coautor de llibres relacionats amb l’esport: Un segle de futbol català (1900-2000), Gran diccionari de jugadors del Barça i l’apartat de futbol de l’Enciclopèdia Catalana de l’Esport.

    Biografies:

  • Estapé i Pañellas, Francesc
  • Huguet i Fontova, Dari [o Darius]
  • LAG - Luís Aliaga i Gilpérez

    Neix el 4 d’abril del 1979, estudia a AULA Escola Europea del 1982 al 1997. Llicenciat en Direcció d’Empreses a l’Institut Químic de Sarrià, Universitat Ramon Llull el 2002, any que fa el Curs de Gestió de Carteres de Valors a l’Institut d’Estudis Financers. DSIS Direcció de Serveis Mèdics Integrats d’ESADE Executive Education el 2006. Innovació i entrepreneurship a ESADE Executive Education el 2009. Gerent del Servei d´ Anestesiologia de Centre Mèdic Teknon des del 2005 al 2016. Des del 2008 fins a l’actualitat, gerent de la Clínica del Dolor Teknon - Institut Aliaga, associada a Millennium Pain Center. Des del 2015 fins avui, gerent de la Clínica del Dolor El Pilar - Institut Aliaga, també associada a Millennium Pain Center.

    Biografies:

  • Aliaga i Font, Lluís
  • LAS - Lluís Albaigès Sans

    Neix a Barcelona l’any 1952, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la U.A.B. el 1975. Especialista en psiquiatria per la U.B. Treball assistencial en psiquiatria infantil, psicosomàtica, psiquiatria d’adults, psicoteràpia psicoanalítica individual, grupal i familiar. L’any 81 promou el Centre de Salut Mental de l’Hospitalet i participa en l’organització de la xarxa pública, membre del consell assessor del PDSMiA i coordinador docent de l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària del 1990 al 2000, ha estat docent de MIR i PIR i encara ho és en màsters de psicoteràpia, salut mental comunitària, grups i psicodrama. Director del CSMA de l’Hospitalet del 1981 al 2017. Cap clínic des del 1990 i Director d’Àrea de salut mental comunitària del 2010 al 2017. És consultor d’organitzacions des del 2000, a l’IES i a nivell privat. Jubilat de l’assistència pública el 2017, segueix fent col·laboracions docents. Des del 2010 fins l’actualitat President de la Secció col·legial de metges psiquiatres.

    Biografies:

  • Campà i Cardona, Climent
  • Folch i Mateu , Pere
  • LFB - Lourdes Florensa i Brichs

    Nascuda a Vilanova de Bellpuig, Lleida, el 1949. Es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1974. Realitza la residència en Hematologia i Hemoteràpia a l’Hospital Clínic de Barcelona. L’any 1986 es doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona El 1981, s’incorpora com a metgessa adjunta al Laboratori d’Hematologia de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona i el 2001 com a cap de secció de Citologia Hematològica al Servei de Patologia de l’Hospital del Mar de Barcelona. És coordinadora del Grup de Recerca Traslacional en Neoplàsies Hematològiques de l’ IMIM-Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, grup de recerca consolidat reconegut per la Generalitat de Catalunya. És membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Professora i col•laboradora docent dins l’itinerari d’Anàlisis Clíniques de la llicenciatura de Biologia de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra. Professora de l’Escola de Citologia Hematològica Soledad Woessner de l’IMIM-Hospital del Mar. Membre de la comissió nacional per a “Elaboración de guías diagnósticas y terapeuticas en hematología”. AEHH. Coautora del llibre “La Citología óptica en el diagnóstico hematológico” amb 5 edicions (1980-2006), col.labora en capítols de 20 llibres de text i publica 180 articles en revistes i més de 300 conferències, ponències i comunicacions.

    Biografies:

  • Sans i Sabrafen, Jordi
  • LGC - Leo Galmes i Creus

    Nascut a Barcelona el 3 de gener de 1943. Els seus pares foren pioners de la Electromedicina a Espanya. Desprès de cursar estudis al Col·legi Ntra. Sra. de Pompeia, va emprendre un viatge a Alemanya on va treballar a l’empresa Fritz Schwarzer GmbH. (primer fabricant mundial en sèrie d'electroencefalògrafs). Del 1959 al 1964, alterna les seves pràctiques tècniques a Alemanya amb curtes estades a Barcelona on assisteix en la pràctica de cateterismes cardíacs i intervencions extra corpòries com ajudant tècnic. Amb posterioritat, durant més de 45 anys, dirigeix una sèrie d’empreses, sempre al sector de l’Electromedicina. A partir del 2008, comença la seva activitat com a assessor de diverses companyies i centres sanitaris. Fou president fundador de Fenin Catalunya, membre del Consell General de l’Institut Català de la Salut i, també, és membre del Patronat de la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya.

    Biografies:

  • Clariana i Vives, Andreu
  • LGS - Lluís Guerrero i Sala

    Lluís Guerrero neix a Cervera el 1950 però viu i es forma a Lleida. Estudia Medicina a la Facultat de Saragossa on obté la llicenciatura l´any 1974. Especialista en Cirurgia Cardiovascular el 1980. Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona. Treballa a Manresa a la Clínica Sant Josep des de 1976, al Centre Hospitalari des de 1995 i a la Fundació Althaia des de 2002 fins l´actualitat. Acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l´any 2007 i numerari el 2009. Premi del COMB a l´Excel•lència Professional l´any 2010. Dedicat a l´antropologia prehistòrica, paleopatologia i a la història de la medicina, actualment és vocal de l´Associació Catalanobalear de Paleopatologia, vicepresident de la Societat Catalana d´Història de la Medicina, president de l´Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (COMB) i director adjunt de "Gimbernat, Revista Catalana d´Història de la Medicina i de la Ciència".

    Biografies:

  • Arruga i Liró, Hermenegild
  • Barraquer i Barraquer, Ignasi
  • Camps i Clemente, Manel
  • Comas i Llaberia, Cèsar
  • Corominas i Vigneaux [i Coromines], Júlia
  • Corrons i Espinalt [Espinal], Josep
  • Duran i Reynals, Francesc
  • Farreras i Valentí, Pere
  • Giné i Partagàs, Joan
  • Girona i Trius, Josep
  • Llatjós i Planas, Ramon
  • Llussà i Ruiz, Carles
  • March i Salas, Antoni
  • Margarit i Creixell, Carles
  • Marí i Balcells, Víctor Juli
  • Miró i Borràs, Oleguer
  • Selga i Ubach, Simeó
  • Soler i Cornet, Joan
  • Tarrés i Claret, Pere
  • LLBC - Lluís Bestit i Carcasona
    LLGP - Lluís Gubern i Pi
    LLMF - Lluís Morales i Fochs
    LlOD – Lluís Orozco i Delclòs

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Navarra (1977). Doctorat en Medicina Cum Laude per la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Especialitzat en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, col•labora sempre, des de l’època d’estudiant, amb el seu germà Rafel i les tasques de la Fundació Müller. Codirector amb el professor Antoni Salvà l’Enciclopèdia d’Urgències en 6 volums, promoguda des de l’Assemblea de la Creu Roja de Catalunya.La seva vesant humanística s’expressà amb l’edició de dos llibres que relacionen Medicina i Música “Tecnopatías del Músico” i “Crónicas Médicas de la Música Clásica”. Ha desenvolupat la funció assistencial corresponent a la seva especialitat com a membre del cos facultatiu de l’Institut Dexeus, la Mútua Universal, l’Hospital General de l’Hospitalet, l’Hospital de Barcelona i el Centre Mèdic Teknon (CMT). L’any 2003, funda l’Institut de Teràpia Regenerativa Tissular del CMT, pioner en l’aplicació terapèutica de cèl•lules mare, on exerceix com a Director Científic. És investigador de l’Institut de Biologia Genètica Molecular (IBGM), centre mixt de la Universitat de Valladolid i del Consell Superior d’Investigacions Científiques, i de la Xarxa TerCel de Teràpia Celular de l’Institut de Salut Carles III. Membre del Comitè d’Experts per a l’avaluació de projectes sobre Teràpia Cel•lular de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Membre del Comitè de Teràpies Avançades de CMT i Assessor Científic de la Fundació Teknon en aspectes relatius a Teràpia Regenerativa.

    Biografies:

  • Orozco i Delclòs, Rafel
  • LMCB - Lluís Maria Callís i Bracons

    Premi extraordinari de llicenciatura en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1956 i doctor en Medicina i Cirurgia el 1963. Estada de dos anys al “Centre International de Maladies du Metabolisme chez l’enfant”, dirigit pel Prof. Pierre Royer, becat pel govern francés. El 1962, dirigeix el primer Servei de de Nefrologia Pediàtrica d’Espanya de la càtedra de Pediatria de l’Hospital Clínic de Barcelona i, dos anys després, el de l’Hospital Infantil de Vall d’Hebron. Fundador de la Societat Espanyola de Nefrologia el 1967 i i primer president de Secció de Nefrologia Pediàtrica. També, cofundador de l’European Society for Paediatric Nephrology (ESPN). Director de l’organització del Congrés Internacional de la ESPN i dels cursos anuals de Nefrologia i Urologia Pediàtriques del Servei de Nefrologia Pediàtrica de l’ Hospital Infantil Vall d’Hebron fins a la jubilació el 2003.

    Biografies:

  • Bracons i Gaset, Teresa
  • LOS - M. Lluïsa Olivella Sanfeliu

    Llicenciada en medicina el 1973 l’especialitat d’oftalmologia el 1979. Activitat docent a l’Hospital Clínic de Barcelona, seminaris de doctorat al Servei d’Endocrinologia i Diabetis Mellitus, Patologia general i Oftalmologia a l’Hospital de Barcelona. Especialista en oftalmologia a l’Institut Català de Saluta (ICS). Activitat quirúrgica a l’Hospital de Barcelona (SCIAS) en el que va actuar com assessora d’Oftalmologia i fundadora del quiròfan. Exercici privat de l’especialitat al Centre Oftamològic Olivella.

    Biografies:

  • Brotóns i Gimeno, Juan
  • Olivella i Casals, Antoni
  • MAAS - Miguel Ángel Asenjo Sebastián

    Nascut el 1940, és professor emèrit de la Universitat de Barcelona i assessor científic de l’IL3-UB. Llicenciat en Medicina amb premi extraordinari el 1964 i doctorat cumlaude el 1966. Ha dirigit els Hospitals de la Diputació de Jaen (1966-68), l’Hospital General d’Astúries (1968-71) i, com director tècnic, el Clínic (1971-2010). Redactor de la Reforma Funcional de 1972 i defensor de la mateixa en les juntes de clíniques, administrativa i del patronat. Coointroductor del sistema MIR a Espanya i impulsor de la docència universitària de la planificació i gestió sanitàries. Consultor temporal de l’OPS/OMS i del BID. Ha dirigit una veintena de tesis doctorals i és autor de més de 400 articles científics, 52 capítols de llibre, 6 monografies i 8 llibres. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, ha rebut importants premis: l’Internacional E. Crosby, la Medalla Josep Trueta, l’Ordre Civil de Sanitat, el Premi a l’Excel·lència Professional a la Gestió Clínica, és nomenat soci d’honor de SEDISA, entre d’altres guardons varis.

    Biografies:

  • González i Fusté, Francesc
  • Soler i Durall, Carlos
  • MABC - Maria Àngels Bartra Castañer
    MACT - Maria dels Àngels Calvo i Torras

    Llicenciada i doctora en Farmàcia per la Universitat de Barcelona. Premi extraordinari de Llicenciatura. Llicenciada i doctora en Veterinària per la Universitat Complutense de Madrid. Diplomada en Sanitat i especialista en Microbiologia i Parasitologia. Catedràtica de Sanitat Animal per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha publicat més de 230 treballs de recerca i ha col·laborat en la redacció de capítols de llibres de Micologia i Microbiologia. Ha dirigit 42 tesines i 20 tesis doctorals. Ha rebut 12 premis per la seva tasca investigadora. És membre de les Reials Acadèmies de Medicina de Catalunya, de Doctores de Madrid, de Veterinària de Catalunya, l'Europea de Doctores de Catalunya i de Farmàcia de Catalunya. Acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid, de l'Acadèmia Nacional de Medicina i de la de Veterinària de Mèxic així com membre de la Societat. Argentina de Veterinària. Ha estat vicedegana degana de la Facultat de Veterinària de la UAB.

    Biografies:

  • Pumarola i Busquets, Fèlix
  • MAP - Montserrat Alabedra i Pons
    MBC - Miquel Bruguera i Cortada

    Miquel Bruguera neix a Barcelona el 1942. Estudia medicina a la Facultat de Barcelona de 1959 a 1965. Juntament amb el professor Joan Rodés, va crear la Unitat d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, on va fer tota la seva carrera professional. Va ser professor titular de medicina de la Universitat de Barcelona i consultor sènior d’hepatologia de l’Hospital Clínic. Ha rebut el Premi a la Recerca Narcís Monturiol i el del mèrit sanitari Josep Trueta de la Generalitat de Catalunya. Ha estat membre actiu de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), del qual va arribar a ser president de 1994 a 2010. Interessat per la història de la medicina, participa en les activitats del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, on també va ser president fins a 2019. Actualment, és el director de la Unitat d’Estudis Acadèmics del CoMB que gestiona la pàgina web Galeria de Metges Catalans. I sobretot és un incansable divulgador de la història de la medicina catalana, sobre la qual ha fet nombroses conferències i articles de diversos temes, però sempre amb la medicina com a tema central.

    Biografies:

  • Abel i Fabre, Francesc
  • Abiatar [o Abenrabí o Abnarrabí o Abiataz Aben] , Cresques
  • Agramont [o Jaume d'Agramunt], Jacme d'
  • Agustí i Planell, Domènec
  • Agustí i Trilla, Candi
  • Agustí i Vidal, Albert
  • Agustí Peipoch , Joan A.
  • Aiguader i Miró, Jaume
  • Alberic i Cases (o Alberich i Casas), Josep
  • Alcàntara i Chacón, Francesc
  • Alcàntara i Riestra, Paulí
  • Alcanyís, Lluís
  • Aleu i Riera, Dolors
  • Alier i Gómez, Joaquim
  • Alòs i Serradora, Joan d'
  • Alsinet i Cortada, Josep
  • Altés i Rams, Pere
  • Alzina i Melis, Joan
  • Ameller i Clot, Carles Francesc
  • Ameller i Ros (o Ametller i Ros), Ignasi
  • Andrés i Bernat, Marcel·lí
  • Andreu, Jacint
  • Anglès i Besa, Ramon
  • Anguera i Cailà [o Caylà], Jordi
  • Arandes i Adan, Ramon
  • Ardèvol i Cabrer, Jaume Josep
  • Argerich i Batallas, Francesc
  • Ariet i Barberis, Antoni
  • Armangué i Feliu, Manuel
  • Armangué i Tuset, Josep
  • Armendares i Torrent, Salvador
  • Armengol i Perecaula [o Peracaula], Antonio
  • Arró i Triay, Francesc de Pàdua
  • Arruga i Forgas, Alfred
  • Arumí i Fargas, Joaquim
  • Aymerich i Gilabertó, Pau
  • Azcarreta i Colau, Víctor
  • Bacardí i Pons, Ramon
  • Badell i Suriol, Àngels
  • Badosa i Gaspar, Joan
  • Bahí i Fonseca, Joan Francesc
  • Balaguer i Vintró, Ignasi
  • Balius i Juli, Ramon
  • Ballús i Bertran, Marçal
  • Ballús i Pascual, Carles
  • Ballús i Planas, Lluís
  • Balmas i Montsech [o Balmes], Pau
  • Barcelona, Francesca de
  • Barjau i Marti, Josep Maria
  • Barnosell i Nicolau, Francesc
  • Baró i Bonet, Josep
  • Barón i Fernández , José
  • Barri i Caballé, Joan Evangelista
  • Bartrina i Soler, Lluís
  • Bartrina i Thomàs, Josep Maria
  • Bartumeus i Casanovas, Antoni
  • Baselga i Monte, Manuel
  • Bassas i Compte, Joan
  • Bassegoda i Amigó, Ramon Enric
  • Bassols i Iglesias, Claudi
  • Bassols i Prim, Agustí
  • Bastard i Martí, Josepa
  • Batlle i Miquelerena, Rafael
  • Batllès i Bertran de Lis, Marià
  • Batllès i Torres-Amat, Marià
  • Battestini i Galup, Nicolau
  • Bedós i Arnal, Francesc de P.
  • Bellí i Castiel, Epifani
  • Benet i Petit, Rafael
  • Benveniste, Sheshet Ben Isaac
  • Bergós i Ribalta, Francesc d'Assis
  • Bernades i Mainader (Barnadas? Barnades?), Miquel
  • Bertomeu i Garriga, Josep Maria
  • Bertran i Pastor, Marc
  • Bertran i Rubio, Eduard
  • Betriu i Gibert, Amadeu
  • Bialet i Massé [Batllé i Mas], Joan
  • Blajot i Pena, Ignasi
  • Blanc i Benet, Josep Maria
  • Bobé i Marsal, Montserrat
  • Bofill [o de Bofill], Jaume
  • Bofill i Deulofeu, Joan
  • Bofill i Pascual, Manuel
  • Bonafonte i Nogués, Mateu
  • Bonells, Jaume
  • Bonifaci i Mora, Josep
  • Bonsenyor [o Jaffuda o Jahuda], Jafudà
  • Bordas i Costa, Antonio
  • Borja, Anton de
  • Borralleras i Gras, Quim
  • Bosch i Fajarnés, Francisco
  • Botey i Ducoing, Ricard
  • Breton i Plandiura, Marià
  • Briansó i Planes, Emili
  • Broggi i Vallès, Moisès
  • Bruguera (el major), Onofre
  • Bruguera i Sàbat, Maria del Pilar
  • Busqué i Torró, Sebastià
  • Cabanes i Sabat, Mario
  • Cabot i Boix, Joaquim
  • Calbetó i Roget, Francesc de Pàdua
  • Campmajó i Tornabell, Antoni
  • Camps i Cava, Eduard
  • Canal i Comas, Alfred
  • Canals i Farriols, Dolors
  • Canet i Pons, Josep
  • Cantarell i Fontcuberta, Ignasi
  • Cañadell i Carafí, Josep Maria
  • Capdevila i Alvià, Josep Antoni
  • Capdevila i Gili, Antoni
  • Capdevila i Mirabet, Josep Maria
  • Capdevila i Pallarés, Josep Albert
  • Caralps i Massó, Antoni
  • Cararach i Mauri , Josep
  • Carbó i Aloy, Narcís
  • Cardona i Miret, Enric
  • Carles i Amat, Joan
  • Carrera i Miró, Hermenegild
  • Carreras i Aragó, Lluís
  • Carreras i Roca, Manuel
  • Carreras i Verdaguer, Antoni
  • Carreras i Verdaguer, Francesc
  • Cartañà i Castellà, Pau
  • Casadesús i Castells, Ferran
  • Casals i Ariet, Jordi
  • Casanovas i Carnicer, Josep
  • Casas i Martí, Tomàs
  • Caslari, Abraham Ben David
  • Castellarnau i de Lleopart, Lluís de
  • Castelló [Cacciallebre o Catxallebre], Vicenç
  • Castelló i Roca, August
  • Castells i Ballespí, Frederic
  • Castells i Comas, Josep
  • Castells i Cuixart , Paulino
  • Castells i Farrarons, Felio
  • Castellví i Vila, Josep
  • Cervós i Navarro, Jordi
  • Chabás i Bergón, Elena
  • Cibat i Arnautó, Antoni
  • Cil i Borés, Joaquim
  • Coca i Cirera, Antoni
  • Codina i Castellví, Josep
  • Codines, Gueraula de
  • Codorniu i Ferreras, Manuel
  • Codorniu i Nieto de Samaniego, Antoni
  • Colet i Torrabadella, Melcior
  • Coll i Bofill, Joan
  • Coll i Pujol, Ramon
  • Colomer i Espúñez, Josep
  • Colomines i Puig, Joan
  • Compañ i Arnau, Vicenç
  • Cònill i Serra, Víctor
  • Corbella i Fondebila, Antonio
  • Córdoba i Cardona, Joan
  • Córdoba Rodríguez, Josep
  • Cornellà i Canals, Josep
  • Coroleu i Borràs, Wifredo
  • Corominas i Illa, Candi
  • Cort i Martí, Pere
  • Cortés i Lladó, Antonio
  • Cortés i Lladó, Cristian
  • Costa de Quintana, Rafael
  • Costa i Cuixart, Antoni Cebrià
  • Costa i Molinari, Josep Maria
  • Cotonat i Garcia [i Peius], Pompeu
  • Crous i Casellas, Josep
  • Cuatrecasas i Arumí, Joan
  • Cuenca Fernández, Eduardo
  • Cunillera i Rius, Miquel dels Sants
  • Curto i Vallès, Antoni
  • Dalmau i Matas, Manuel
  • Danés i Casabosch, Boi (o Baldiri)
  • Dargallo i Reventós, Jacint
  • Daufí i Moreso, Lluís
  • Dencàs i Puigdollers, Josep
  • Domènech i Mateu, Josep Maria
  • Domènech i Miró, Joan
  • Drumen i Millet, Joan
  • Duran i Barrionuevo, Lluís
  • Duran i Jordà, Frederic
  • Duran i Obiols, Raimon
  • Duran i Ventosa, Manuel
  • Dutrem i Domínguez, Wenceslau
  • Esquerdo i Esquerdo , Àlvar
  • Esquerdo i Esquerdo, Pere
  • Estadella i Arnó, Josep
  • Estapé i Pagés, Gabriel
  • Esteve i de Miguel, Rafael
  • Estorch i Siqués, Pau
  • Ezquerra i Lezcano, Mati
  • Fabra, Lluís
  • Fabra i Soldevila, Francesc
  • Fàbregas i Mas, Francesc
  • Fabrés i Anglada, Bartomeu
  • Falp i Plana, Josep
  • Farga i Cuesta, Victorino
  • Farreras i Framis, Jaume
  • Farreras i Sampera, Pere
  • Farrús i Lucaya , Blanca
  • Faura i Canals, Josep
  • Fernández i Nogués, Ferran
  • Ferrandis i Piñol, Joaquim
  • Ferrer i Garcés, Ramon
  • Ferrer i Mitayna, David
  • Ferrer i Piera, Pau
  • Ferrera [o Ferreres], Ignasi
  • Feu, Francesc
  • Figarola i Pera, Sever
  • Figueras i Anmella ["Pitu Figueras"], Josep Maria
  • Foix i Gual, Joan Baptista
  • Folch i Pi, Albert
  • Folch i Pi, Jordi
  • Font i Franco, Josep
  • Font i Martí, Miquel dels Sants
  • Fontanals i Araujo, Francesc
  • Fontbona i Ventosa, Josep
  • Fontova i Rosell, Francesca
  • Fort, Sixtus
  • Fraginals i Massana , Cristòfol
  • Frias i Roig, Alexandre
  • Fuster i Pomar, Joaquim
  • Gafarot i Peramon (Gaffarot?), Salvi
  • Galceran i Granés, Artur
  • Galindo i Merino, Llorenç
  • Galli i Bover (Leonardo Galli), Lleonard
  • Garcia-Tornel i Carrós, Lorenzo
  • García-Valdecasas i Santamaría, Francisco
  • Garriga i Buach, Josep
  • Gatell i Carnicer, Pere
  • Gaubert de Béziers , Guillem
  • Giberga i Gibert, Antoni
  • Gibert i Olivé, Agustí Maria
  • Gibert i Queraltó, Joan
  • Gibert i Rahola, Joan
  • Gil i Vernet, Emili
  • Gil Vernet, Salvador
  • Ginesta i Segòvia, Agustí
  • Girondí, Nissim ben Reuben
  • Gispert i Cruz, Ramon
  • Godàs i Vilà, Enric
  • Gómez i Gómez, Agustí
  • Gómez i Torner , Alfred
  • Gómez Márquez, José
  • Góngora i Joanicó, Lluís
  • González Casanova, Juan Carlos
  • González i Prats, Antoni
  • González-Adrio i Martínez , Rafael
  • Graells i Agüera, Marià de la Pau
  • Granollacs, Bernat de
  • Grañena i Batista, Albert
  • Grañó i Ortega, Josep
  • Gras i Riera, Jordi
  • Grau i Barberà, Lluís
  • Gresa de Camps, Santiago
  • Guarner i Dalias [i Vicente], Vicenç
  • Guasch i Sagrera, Jordi
  • Güell i Pellicer, Pere
  • Guilera i Molas, Boi
  • Guitert i Fontseré, Joaquim
  • Heras i Fortuny, Magda
  • Hereu i Matas , Narcís
  • Homs i Pascuets, Nicolau
  • Hortet i Pauló, Marcel
  • Huguet i Puigderrajols, Pere
  • Hysern i Molleras, Joaquim
  • Isern Batlló i Carrera, Joan
  • Isern i Gener [o Ysern o Jener], Jaume
  • Isern i Rabascall, Jaume
  • Jacme [o Joan el Jacobí o Johannes Jacobi], Joan
  • Jané i Carrencà, Francesc
  • Jovell i Fernàndez, Albert J.
  • Juanich i March, Francesc
  • Juncadella de Ferrer, Enric
  • Lacaba i Vila, Ignasi
  • Lamote de Grignon i Nicolau, Cristobal
  • Laporta i Mercader, Jacint
  • Llagostera i Pascual, Lluís
  • Llauradó, Josep G
  • Llauradó i Tomàs, Antoni
  • Lleó i Morera, Albert
  • Lleonart i Casanovas, Dolors
  • Lletget i Cailà, Tomàs
  • Lligonya i Pujals, Simeó
  • Llorens i Gallard, Ignasi de
  • Lloret i Gil, Francesc
  • López-Brea i Ortiz de Angulo, Casto
  • Madoz Resano, Pedro
  • Mantino [o Ben Shemuel o Samuel], Jacob
  • Marimon i Carbonell, Joan
  • Marimon i Tudó, Sebastià
  • Marsillach i Parera, Joan
  • Martí i Feced, Carles
  • Martí i Henneberg , Carles
  • Martí i Julià, Domènec
  • Martínez i García, Pere
  • Martorell i Otzet, Alberto
  • Mascaró i Capella, Josep
  • Masdevall i Terrades, Josep
  • Maseras i Ribera, Maria Elena
  • Maseras i Ribera, Miquel
  • Masferrer i Sala, Lluís
  • Massana i Rovira, Francesc
  • Massons i Esplugas, Josep Maria
  • Mata i Ripollès, Pere
  • Mateu i Aragonès, Josep Maria
  • Menós i de Llena, Jaume
  • Mercadal i Peyrí, Josep
  • Merli i Feixes, Ramon
  • Mestre i Morer, Joaquim
  • Mestre i Puig, Josep
  • Mestres i Miquel, Josep
  • Millet i Santasusanna (Santa Susana? Santasusana?), Antoni
  • Miret i Cuadras, Pere
  • Miret i Monsó, Josep
  • Miserachs i Rigalt, Manuel
  • Mitjavila i Finosell, Vicenç
  • Moles i Marquina, ramon
  • Monravà i Roca, Antoni
  • Montaner i Virgili, Andreu
  • Montanyà i Santamaria [Montañá i Santamaria], Francesc
  • Montserrat i Archs, Joan
  • Montserrat i Esteve, Santiago
  • Montúfar, Cristóbal Martí de
  • Moragas i Ramírez, Emili
  • Morales i Pérez, Antonio
  • Morelló, Francesc
  • Moret i Marguí, Jordi
  • Muiños i Simón, Alfredo
  • Mullerat i Soldevila, Marià
  • Muntanya de Montserrat [i Bernardino Montaña de Montserrate], Bernardí
  • Muñoz i Pujol, Josep Maria
  • Musa [o Antonius o Antoninus], Antoni
  • Nadal i Valls, Fermí
  • Navarro i López , Francisco
  • Niubó i Miret, Ramon
  • Nogué i Tutor, Robert
  • Noguer i Molins, Lluís
  • Noguer i Taberner, Calixt
  • Oliva i Torres de Bages, Manuel
  • Olivé i Capdevila, Joan
  • Olivella i Claparols, Miquel
  • Oller i Ferrer, Francesc
  • Oms i Garrigolas, Lluís
  • Oms i Miralbell, Lluís
  • Opisso i Viñas, Alfred
  • Oriol i Anguera, Antoni
  • Padrós de Gaona, Jaume
  • Padrós de Palacios, Esteve
  • Palau i Colomer, Eugeni
  • Palau i Flaquer, Pere
  • Palau i Queralt, Antoni
  • Palau i Verdera, Antoni
  • Palazzi i Duarte, Àngel - Santos
  • Palma i Delgado [i Palma de Alegria], Serafina de
  • Paniello i Grau, Francesc
  • Pardell i Alenta, Hèlios
  • Parellada i Feliu, Dídac
  • Parés i Franques, Josep
  • Parés i Guillèn, Carles
  • Pelegrí i Partegas, Joan
  • Perelló i Gilberga, Jordi
  • Pérez-Rosales i Samanillo, Jesús
  • Pérez-Soler, Agustí
  • Petit i Aguilar, Joan
  • Peyrí i Rocamora, Antoni
  • Pi i Figueras, Jaume
  • Pi i Gibert, August
  • Pi i Sunyer, Jaume
  • Pifarré i Florejachs, Roc
  • Pijoan i Querol, Aurèlia
  • Pijoan i Soteras, Baltasar
  • Pineda i Sirvent, Joan
  • Pla i Armengol, Ramon
  • Planas i Domingo, Maria Eulàlia
  • Planas i Guasch , Jaume
  • Planellas i Llanós, Alexandre
  • Poch Viñals, Rosendo
  • Pol i Aleu, Carles
  • Ponjoan i Sabater, Albert
  • Pons i Codinach, Antoni
  • Pons i Tortella, Eduard
  • Pont i Pell (Antoni B. Pont), Antoni Bonifaci
  • Porta [Moixé ben Nahman o Nahmànides o Ramban ], Bonastruc ça
  • Pou i Camps, Joan Maria
  • Prades i Pla, Josep
  • Presta i Torns, Àlvar
  • Prim i Rosell, Joan
  • Prió i Llaberia, Agustí
  • Puig, Francesc
  • Puig i Ball, Joan
  • Puig La Calle i Cusí, Jordi
  • Puigdollers, Llucià
  • Pujadas i Fabregat, Antoni
  • Pujadas i Mayans, Antoni
  • Pujol i Brull, Adolf
  • Pujol i Capsada, Josep
  • Pujol i Font, Tomàs
  • Pujol i Grua, Josep
  • Pumarola i Julià, Tomàs
  • Pursell i Ménguez, Andreu
  • Quer i Martínez, Josep
  • Queraltó i Jorba, Josep
  • Ramis i Coris, Joaquim
  • Rancé, Joan
  • Raventós i Aviñó [o Avinyó], Antoni
  • Recasens i Comes , Daniel
  • Recasens i Girol, Sebastià
  • Reventós i Bordoy, Jacint
  • Reventós i Conti, Jacint
  • Ribas i Barba, Joan
  • Ribas i Elias, Marià
  • Ribas i Mujal, Dídac
  • Ribas i Mundó, Manuel
  • Ribas i Perdigó, Manuel
  • Ribas i Ribas, Enric
  • Ribas i Soberano , Francesc
  • Ricart [o Ricard o Ricardis], Antonio
  • Riera, Gabriel
  • Riera i Mimó, Marc
  • Río Pérez, Gerardo del
  • Rives i Mayor, Josep
  • Roca [o Antich Rocha], Antic
  • Roca i Florejachs, Lluís
  • Roca i Heras, Josep Maria
  • Rocamora i Cuatrecasas, Joan
  • Rodés i Teixidor, Joan
  • Rodríguez i Arias, Bel·larmí
  • Rofes i Cabré, Cosme
  • Roig i Bofill, Emerencià
  • Roig i Padró, Jaume
  • Rosell i Jané, Ferran
  • Rossell, Joan Francesc
  • Rotés i Querol, Jaume
  • Roure i Bofill, Casimir
  • Ruera i Montañà, Joan
  • Rull i Xuriach, Joan de
  • Rusca i Domènech, Francesc
  • Sabaté i Barjau, Primitiu
  • Sabater i Massell, Josep
  • Sabater i Vallès, Jaume
  • Sacanella i Vidal, Emili
  • Sais i Plaja, Trinitat
  • Sala i Pons, Claudi
  • Salamero i Castillón, Francesc
  • Salazar i Palau, August
  • Salleras i Llinares, Victor
  • Saltor i Lavall, Gil
  • Salvà i Miquel, Josep Antoni
  • Salvany i Lleopart, Josep
  • Salvat i Navarro, Antoni
  • Sánchez i Ortega, José Manuel
  • Santponç i Roca [o Sanponts o Sampons o Santpons], Francesc
  • Sardà i Riusech, Narcís
  • Sarrias i Domingo, Miquel
  • Sarriera [o ça Riera o Çarriera], Berenguer
  • Sarró i Burbano, Ramon
  • Sarró i Palau, Manuel
  • Sastre i Puig, Joan
  • Saura i Castan, Carles
  • Segalà i Estalella, Manuel
  • Segarra i Obiol, Francesc
  • Segarra i Obiol, Josep Manel
  • Seguí i Pou, Enric
  • Sentiñon i Cerdaña, Gaspar de
  • Sentis i Toldrà, Bernat
  • Sereñana i Partagàs, Prudenci
  • Serés i Ibars, Manuel
  • Serra i Riera, Àngel
  • Serrallach i Mauri, Narcís
  • Serrallach i Milá, Narcís
  • Serrano i Coello, Xavier
  • Sicart i Soler, Higini
  • Sojo i Batlle, Francesc de
  • Sol i Carbonell, Tomàs
  • Solà, Jaume
  • Solà, Narcís
  • Solà i Seriol, Baldomer
  • Solà i Vidal, Felip
  • Solà i Vidal, Josep
  • Solanes i Vilapreñó (Vilaprenyó), Josep
  • Solé i Balcells, Francesc Xavier
  • Solé i Pla, Joan
  • Solé i Sagarra, Josep
  • Soler i Bertot, Pere
  • Soler i Buscallà, Joan
  • Soler i Cosp, Josep
  • Soler i Damians, Joan
  • Soler i Garde, Francesc
  • Soler i Julià, Joan
  • Soler i Terol, Mariano
  • Soler-Roig i Elizaicin, Josep
  • Solsona i Conillera, Joan
  • Sunyer i Capdevila (el petit), Francesc
  • Sunyer i Pi, Jaume
  • Suñé i Medan, Lluís
  • Suñé i Molist, Lluís
  • Taverna i Torm, Miquel
  • Teixidor i Tarrida, Pau
  • Tejedo i Mateu, Antoni
  • Terrades i Pla, Francesc
  • Tiffon i Ramonet, Santiago
  • Tolosa i Colomer, Eduard
  • Torent i Torrabadella, Ramon
  • Torner i Soler, Miquel
  • Torras i Buxeda, Òscar
  • Torras i Rabasa, Albert
  • Torres i Barberà, Humbert
  • Torres i Casanovas, Ramon
  • Tosquelles i Llauradó, Francesc
  • Trabal i Sans, Josep Antoni
  • Tresbens [i Barthomeu de Tresvents], Bartomeu de
  • Trias i Pujol, Antoni
  • Trias i Pujol, Joaquim
  • Trias i Rubiès, Ramon
  • Trinchet i Cortacans , Ramon
  • Turu i Marsal, Rosa
  • Usandizaga i Soraluce, Manuel
  • Valentí i Vivó, Ignasi
  • Vallespinosa i Salvat, Bonaventura
  • Valls i Conforto, Antoni
  • Ventalló i Vintró, Josep
  • Verdaguer i Antich, Francesc
  • Verger i Garau , Guillem
  • Viader i Payrachs [o Peiracs], Josep Anton
  • Vidal i Abad, Domingo
  • Vidal i Careta, Francesc
  • Vidal i Colomer, Enric
  • Vidal i López, Fernando
  • Vidal i Sivilla, Santiago
  • Vidal i Teixidor, Ramon
  • Vieta i Gibert, Pere
  • Vila Coro, Avemaria
  • Viladot i Pericé, Antoni
  • Viladot i Pericé, Ramón
  • Vilar i Bonet, Josep
  • Vilar i Canales, Pelai
  • Vilar i Ferran, Joaquim
  • Vilardell i Permanyer, Josep Maria
  • Vilardell i Picas, Miquel
  • Vilaseca i Sabater, Josep Maria
  • Vinyes i Triadó, Ramon
  • Visa i Miracle , Josep
  • Vivancos i Ferrés, Santiago
  • Vivancos i Lleida, Joan
  • Vives i Casajuana, Salvador
  • Xalabarder i Puig, Conrad
  • Xercavins i Rius, Francesc de Paula
  • MBR - Miquel Balcells i Riba

    Nascut a Barcelona l’any 1934. Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1960 i doctorat el 1994. Format a la càtedra de Patologia Mèdica del professor Pedro Pons. Formació neurològica amb el doctor Sales Vázquez a l’Hospital Clínic i en Psiquiatria a la càtedra del professor Ramon Sarró. El 1962, amplia estudis a l'Hôpital de la Salpêtrìere de París al costat del professor Raymond Garcin. Neuròleg de l'Hospital de la Creu Roja al Servei del doctor Espadaler entre 1963 i 1974. Després i fins al 2011, és cap del Servei de Neurologia de l'Hospital del Sagrat Cor (HSC) on, a partir del 1990 i fins al 1994, és nomenat director mèdic de l’Hospital. Formador d’especialistes en Neurologia abans del sistema MIR, ha dirigit una quinzena de cursos de Terapéutica Neurològica a l’HSC i, en l’actualitat, és docent per a pràctiques de Neurologia dels estudiants de l’Hospital Clínic de Barcelona. Membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya,de la Societat Espanyola de Neurologia i secretari de la mateixa del 1980 al 1982. Elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2012, és director del Museu Arxiu de la Societat Espanyola de Neurologia. Autor, entre d’altres publicacions, del llibre ‘’Historia General de la Neurologia’’, publicat l’any 2009. Actualment, és director de la publicació de la Societat Espanyola de Neurologia Neurociences and History, creada el 2013.

    Biografies:

  • Aragonés i Ollé, Josep Maria
  • Codina i Puiggròs, Agustí
  • Subirana i Oller, Antonio
  • MbRS - Miguel Bautista Royo Salvador

    Nascut a Saragossa el 12 de maig del 1950. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona (1974). Especialista en Neurologia i Neurocirurgia (1979). Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi "Aportació a etiologia de la Siringomièlia", qualificada "cum laude" per unanimitat (1993). Metge del Servei de Neurocirurgia de la Creu Roja de Tarragona (1974-1975). Metge Adjunt per oposició del Servei de Neurocirurgia de l'Institut Neurològic Municipal de Barcelona (1975-1990). Cap de Servei de Neurocirurgia de la Clínica Tres Torres de Barcelona (1984-1990). Cap de Servei de Neurocirurgia en Clínica de la Columna Vertebral (1988-1991) i del Servei de Neurocirurgia de la Mútua Universal de Barcelona a la Clínica Delfos (1987-1991). Cap de la Unitat Neurovascular del Centre Quirúrgic Sant Jordi (Tres Torres) Barcelona (1987-1998). Neurocirurgià associat a Clínica Corachán de Barcelona (1990-2007). Director de l'Institut Neurològic de Barcelona (1991-2011). Actualment, director de l'Institut Chiari & Siringomièlia & Escoliosi de Barcelona (2007-2012). Fundador i Patró de "Chiari & Scoliosis & Siringomièlia Foundation" (2008-2012) que difon un nou concepte de malaltia: la "Malaltia del Filum", que afecta més del 10% de la població mundial. També, una nova tècnica quirúrgica mínimament invasiva: la "Secció del Filum terminale" per eliminar-ne la causa.

    Biografies:

  • Llovet i Tapies, Josep
  • MC - Marta Coll i Sales

    Néta del Dr. Miguel Sales Vàzquez, neix a Barcelona l’any 1962. Es llicencia en Ciències Econòmiques i Empresarials el 1988, especialitat d’Economia, Política i Sociologia, de la Universitat de Barcelona (UB). Forma part de la primera promoció del Màster en Gestió Pública (1989-1990) de la UAB i la Generalitat de Catalunya. Des del 1990, treballa a la Generalitat als Departaments d’Ensenyament, Cultura, Consell Català de l’Esport, Relacions Institucionals i Governació. Cooperant voluntària de Fe i Alegria, ONG de Paraguai i Veneçuela. A partir del 2006, participa Al projecte “menjador social” organitzat per la Universitat Catòlica d’Asunción (Paraguai). Els anys 2005-2008, col·labora amb Avismón, acompanyant gent gran amb moltes mancances i vulnerabilitat. Després, realitza aquestes tasques de voluntariat amb gent gran per compte propi. Igualment, participa com a voluntària en diferents campanyes organitzades per Banc dels Aliments, Sant Joan de Déu, etc... El 2009 es diploma en Infermeria per l’Escola Universitària de Sant Joan de Déu de Barcelona. El 2013, col·labora en l’elaboració de l’avantprojecte del protocol per a evitar l’estrès posttraumàtic dels treballadors del SEM. Apassionada de l’esport, el 2011, entra a formar part del Club de Piragüisme de Castelldefels, participant en competicions a nivell nacional. Forma part, també, de NedaElMón, grup de suport caiaquista en les competicions de nedadors al mar.

    Biografies:

  • Abelló i Pascual, Francesc
  • Botey i Sala, Jaume
  • Cuadras i Giralt, Cristòfol
  • Díez Cascón, Ángel
  • March i Ayuela, Pedro de
  • Puig i Mestre, Ramon
  • Ruano Gil, Domingo
  • Sala i Planell, Eusebi
  • Seix i Miralta, Tomàs
  • MCCB - Maria del Carme Casajuana Briansó

    Nascuda a Reus el 1953, és fisioterapeuta i professora universitària amb més de 40 anys d’experiència assistencial en Fisioteràpia a l'Hospital Joan XXIII i a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, dels quals com a Coordinadora del Servei de Rehabilitació de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus més de vint. Més de 25 anys com a professora titular a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, set anys com a responsable d'Ensenyament del Grau de Fisioteràpia.

    Biografies:

  • Briansó i Salvadó, Josep
  • MCDP - Mª de la Concepción Díaz Pascual

    Nascuda a El Ferrol, A Coruña, el 1953. Llicenciada en Filosofia i Lletres en l’especialitat d’Història de l’Art. Llicenciada, també, en Dret per la Universitat Complutense de Madrid. Ha treballat a l’Administració de l’Estat des del 1980, dedicant-se des del 1986 a la gestió d’ajuts de la Unió Europea i essent coordinadora nacional d’Iniciatives Comunitàries del Fons Social Europeu. A partir del 2003, passa a prestar els seus serveis a la Comunitat de Madrid en la mateixa àrea d’actuació del Fons Estructurals Europeus. Jubilada el 2014, ha reprès la seva activitat en la Història de l’Art, donant conferències i fent diverses recerques que publica al seu Bloc “Cuaderno de Sofonisba”.

    Biografies:

  • Puig i de Galup, Bartomeu
  • MCS - Manuel Camps i Surroca

    De nissaga de metges, neix a La Portella (Lleida) el 12 d’octubre de 1948. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1971 i doctorat el 1978. Va practicar la medicina general al costat del seu pare fins al 1979. Després, inicia l’activitat medicolegal de la mà del professor Jacint Corbella, i continua practicant a Lleida les tasques de professor titular de Medicina Legal i de metge forense, ambdues per oposició. Ha presidit el VI Congrés d’Història de la Medicina Catalana (Manresa, 1990) i les “VII Jornadas de la Sociedad Española de Medicina Legal y Forense” (Lleida, 1995). És el primer acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya resident fora de l’àrea metropolitana de Barcelona des de 1999. Des de l’any 1975, ha publicat 7 llibres (6 en col•laboració amb Manuel Camps Clemente) i 103 articles d’investigació, fonamentalment historicomèdica, tasca que continua en l’actualitat.

    Biografies:

  • Castro i Vicén, Pere
  • Sales i Vázquez, Miquel
  • Vallory i Carreras, Juli
  • MCSa - Mercè Corominas Sanchez

    Neix a Gironella (Berguedà) el 1953. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (any 1977). Es va formar durant un any en pediatria a l'Hospital de Sant Joan de Déu i posteriorment va realitzar l'especialitat d'al·lergologia per via MIR a l'Hospital Universitari de Bellvitge, obtenint el títol d'especialitat l'any 1982. Doctora en medicina per la Universitat de Barcelona, amb la tesi "Estudi de la modulació i expressió del CD23, producció de factors solubles i caracterització fenotípica de les subpoblacions limfocitàries en patologia al·lèrgica" (any 1991). La seva activitat professional la va desenvolupar a l'Hospital Universitari de Bellvitge, com a metge adjunt d'al·lergologia i també durant uns anys en el servei d'immunologia del mateix hospital. Autora de publicacions en revistes científiques d'àmbit nacional i internacional, ha col·laborat també en diversos capítols de llibres d'al·lergologia. Ha participat en diversos comitès científics i ha estat vicepresidenta de la Societat Catalana d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (any 2002-2006).

    Biografies:

  • Alemany i Vall, Román
  • Farrerons i Co, Francesc Xavier
  • Surinyach i Oller, Ramon
  • MFS - Manuel de Fuentes Sagaz (1943-2014)

    Manuel de Fuentes Sagaz neix a Logronyo el 1943. Estudia Medicina a la Facultat de Barcelona on obté la llicenciatura l’any 1967. El 1987, es doctora amb la tesi Medio siglo de la Cardiología en Cataluña (1888-1937). És especialista en Aparell Circulatori, Aparell Respiratori i Medicina Interna. Conseller de l'Institut d'Estudis Sijenenses “Miguel Servet”, Michael Servetus Institute, (Villanueva de Sijena (Osca) des de 1998, Cronista Oficial de la Sociedad Española de Cardiología des del 2002 i Acadèmic Corresponent per premi de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2010. Ha publicat més de quaranta articles sobre la història de la medicina. Principalment, de la catalana. Entre ells destaquen: Obra científica de Josep Alsina i Bofill (1996), presentat al Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i, Santiago Ramón y Cajal y la Cardiología: su descubrimiento poco conocido del sarcolema en el cardiomiocito (2001). Editorial de la Revista Española de Cardiología. És autor dels llibres: History of Catalan Cardio¬logy (1872-1992) del 1992. Del 1994, dels llibres Historia de la Sociedad Española de Cardiología i Historia del nacimiento de la Sociedad Española de Cardiología y de las Sociedades Filiales. El 1999, publica en castellà i anglès, Miguel Servet (1511-1553). El 2001, Història de la Clínica Plató, en col·laboració amb el doctor Ramon Casares i Potau. Al 2004, Impresiones sobre la época. Obra y personalidad de Miguel Servet y Conesa. Del llibre Miguel Servato o Miguel de Villanueva. Conmemoración del 450 aniversario de la muerte de Miguel Servet 1553. El 2005, El doctor Josep Alsina i Bofill. L’aportació científico-mèdica. Capítol del llibre del Dr. Alsina i Bofill (1904-1993). En homenatge, editat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. El 2007, Historia de la Angiologia en la Clínica Plató. De Fernando Martorell a la actualidad. També és director i guionista del documental Historia de la Sociedad Española de Cardiología a través de sus Presidentes 1944-1994. Mor el 20 de febrer del 2014.

    Biografies:

  • Barceló i Torrent, Pere
  • Carrasco i Formiguera, Rossend
  • Codina i Altés, Joan
  • Martorell i Otzet, Ferran
  • Navés i Janer, Joan
  • Soriano i Jiménez , Máximo
  • Vila i d'Abadal, Lluís
  • MGC - Montserrat Gaya i Catasús

    Nascuda a Subirats l’any 1959, es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1983, especialitzant-se en Oftalmologia al Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic de Barcelona (1990-1993). Realitza recerca a l’Hospital del Mar i de l’Esperança amb una beca de l’IMIM (1994-1997). Postgraus en Gestió Hospitalària, adaptació pedagògica així com de contactologia i optometria superior. Màster en Homeopatia per la UB. Membre de la Societat Espanyola d’Oftalmologia (SEO), de la Societat Espanyola de Cirurgia Ocular Implanto-refractiva (SECOIR) i Societat Catalana d’Oftalmologia (SOC), a més de sòcia honorífica. També, de l’Acadèmia Mèdico Homeopàtica de Barcelona (AMHB), de la Lliga Mèdico Homeopàtica Internacional (LMHI) i de la Federació Espanyola de Metges Homeòpates (FEMH). Dels 2009 al 2013, és vocal de la junta de govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona(COMB)i, entitat en la què, des del 2014, coordina l’àmbit de les Medicines Complementàries. Actualment, desenvolupa la seva tasca professional com a Oftalmòloga d’Atenció Primària al CSdM.

    Biografies:

  • Sanllehy i Metges, Joan
  • MGM - Modest Garcia i Moll

    Neix a Barcelona el 18 d’abril de 1934, fill del metge a l’exili Modest Garcia Gonzalo i Assumpció Moll, filla del metge i fundador del Sindicat de Metges de Catalunya, Josep Moll Gimferrer. L’any 1951, acabat el batxillerat al Liceu Francès, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1957. Metge a la Càtedra de Medicina Interna d’Agustí Pedro Pons (1957-1959), s’especialitza en Cardiologia amb el professor Lenègre de París (1961). De tornada a Barcelona, exerceix en règim d’exclusivitat a l’Hospital de Sant Pau. L’any 1969, després d’una estada a Boston, és encarregat de posar en marxa la primera Unitat Coronaria de l’estat i n'esdevé director fins a l'any 1973, quan passa a ser director del Servei de Cardiologia fins a la seva jubilació i moment en el que és nomenat director honorari. Fundador i primer president de la Secció de Cardiopatia Isquèmica de la Sociedad Española de Cardiologia (1977) i president de la Societat Catalana de Cardiologia (1984-1986). Ha estat director de l’Escola d’Infermeres, membre del Comitè de Bioètica (1994-2001) i president del Cos Facultatiu de l’Hospital de Sant Pau (1994-1997). Professor assistent i adjunt de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona a la Unitat Docent del mateix Hospital (1969-2001), durant set cursos consecutius és votat com el ‘‘millor professor de 4t curs de Medicina’’. Soci de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. Des del 2010, és membre del Patronat del Museu d’Història de la Medicina.

    Biografies:

  • Menacho i Peirón, Manuel
  • Moll i Gimferrer, Josep
  • MHV - Miguel Hueso Val

    Nefròleg (M.D.) a la Unitat de Diàlisi (Hospital Bellvitge), Doctor en Medicina (UB, 2006) i llicenciat en Bioquímica (UB, 2011). És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), i membre del Grup de Recerca en Nefrologia (IDIBELL), i en BigData i intel·ligència artificial (Societat Espanyola de Nefrologia). Té una àmplia experiència en Genètica i Biologia Molecular (Fundació Pi i Sunyer, Fundació Catalana de Trasplantament i beca de recerca postdoctoral Juan de la Cierva). Dirigeix un laboratori dedicat a la immunomodulació i l'estudi del mecanisme molecular de la lesió vascular en pacients amb malaltia Renal Crònica. Utilitzant models experimentals d'aterosclerosi, ha identificat alguns miRNAs implicats en la regulació de la via NF-kB. En malalts renals, ha estudiat alguns biomarcadors d'esdeveniments cardiovasculars, el paper de les tècniques de diàlisi en l'activació de la inflamació i l'impacte de la malaltia renal en el resultat després de la cirurgia cardíaca. Actualment, centra el seu interès en el paper dels lncRNAs com a "esponges" de microRNA, la nanotecnologia i l'aplicació de la intel·ligència artificial a l'Hemodiàlisi.

    Biografies:

  • Rotellar i Lampre, Emilio
  • MJCP - Maria Jesús Cornellana i Puigarnau

    Neix a Sant Ramon (Lleida). Es llicencia en Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1981 i s’incorpora al Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, obtenint el títol d’especialista el 1987. Màster en Economia de la Salut i Gestió Sanitària per la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1989-1991). Es dedica a l’Endocrinologia Ginecològica, inicialment, al Programa de Fertilització In Vitro de l’Hospital de Sant Pau, on forma part de l’equip d’un hospital públic català que aconsegueix el primer embaràs amb aquesta tècnica. Metgessa adjunta i consultora sènior a l’Institut Municipal d’Assistència Sanitaria (IMAS) amb especial dedicació a la menopausa (1991-2011). Des del 2012, és directora de projectes a GINEX de la Clínica Corachán de Barcelona, on ja exerceix com a ginecòloga des del 1989. El 1997, és una de les fundadores de la Secció de Menopausa de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG) on, entre d'altres càrrecs, ocupa la presidència (2008-2011). Participa en el Programa de Salut Materno Infantil de l’ONG GASI a Dakhla i Al-Aaiun de la República Àrab Sahrauí. Ha estat secretària executiva de la revista GINEPLUS (2006-2009) i és coordinadora de la Secció ‘Ciencia y Humanidades del Boletín Electrónico de la AEEM’ des del 2011. Editora del llibre ‘La Menopausia al inicio del siglo XXI’ (2009), entre d'altres.

    Biografies:

  • Cònill i Montobbio, Víctor
  • MLMA - Maria Lluïsa Morató Agustí

    Llicenciada en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1973. Especialista en Medicina interna (CSU Bellvitge) el 1980 i especialista en medicina familiar i comunitària, 2003. Després d’un breu pas per la medicina hospitalària (a Barcelona, Chicago i Londres) em vaig decantar per l’Atenció Primària sent la primera coordinadora del nou centre de Sant Just Desvern, on he treballat de metgessa de família fins a la meva jubilació. Des del 1994 fins al 2002 vaig formar part de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB). He col·laborat activament en la FMC (formació mèdica continuada) per la filial del Baix Llobregat de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (ACMCB). Als últims anys de la meva vida professional m’he especialitzat en la prevenció de les malalties infeccioses, formant part del grup europeu GRIN i dels grups de treball de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (semFyC) i del Programa de Actividades Preventivas y de Promoción de la Salud (PAPPS). Actualment soc consultora sènior. Premi a l'Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (2006), soci d’honor de la CAMFiC i premi “Toda una vida: Trayectoria Profesional en Medicina de Familia» de la semFyC el 2015.

    Biografies:

  • Morató i Portell, Josep M.
  • MMF - Mercè Miret Ferrer

    Nascuda a Vilanova i la Geltrú, és llicenciada en Farmàcia per la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (UB) el 1985. Durant el curs 1985-86, realitza una tesina experimental al Departament de Ciències Fisiològiques i Humanes i de la Nutrició de la Facultat de Farmàcia de la UB que es titula 'Estudio de la fracción grasa de Balaenoptera physalus' i amb la qual obté la qualificació d'excel·lent. Des del març de 1987 fins a l'actualitat, treballa a ALCON CUSÍ, laboratori farmacèutic dedicat a la fabricació de medicaments estèrils (col·liris i pomades oftàlmiques) i productes sanitaris. Actualment, treballa com a mànager al Departament de Registres d'aquesta empresa amb la responsabilitat de coordinar, organitzar i gestionar les activitats del Registre de Productes Farmacèutics registrats a altres països europeus i a la resta del món.

    Biografies:

  • Miret i Marquès, Joaquim
  • MMI - Miquel Marco Igual

    Aragonès de cultura catalana, neix a Manzanera, Terol, el 1954. Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialitzat en Neurologia amb formació a l’Hospital de Sant Pau. Amb dedicació especial a l’esclerosi múltiple, treballa a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Interessat en la història contemporània de la Medicina, publica el llibres “Los Médicos republicanos españoles en la Unión Soviética” el 2010 i "La injusticia de un olvido. El mundo de Marcelino Pascua (1897-1977), médico y político" el 2018.

    Biografies:

  • Fina i Coll, Josep Maria
  • Fuster i Ribó, Julià
  • MMM - Maria Molina i Molina

    Llicenciada en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB), s'especialitza en Pneumologia a l'Hospital Clínic. Doctora en Biomedicina per la UB. Coordinadora de la Unitat Funcional d'Interstici Pulmonar (UFIP) del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari de Bellvitge i del Grup de Recerca Pneumològica de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL). Directora del PII EPID de SEPAR i investigadora CIBERES. Professora associada de la UB. Tasca assistencial i de recerca en fibrosi pulmonar. Participació i lideratge de projectes nacionals i internacionals competitius, 71 publicacions indexades a Pubmed, 18 a H-index i 12 assajos clínics. Consultora científica internacional. Secretària del grup de Rares ILD a l'11 Assemblea de l'European Respiratory Society. Sobre la figura del metge Esperalba va fer el treball de recerca biogràfica l'any 1992 per a la UB, durant la carrera de Medicina.

    Biografies:

  • Esperalba i Terradas, Jaume
  • MNS – Miquel Nolla i Salas

    Neix a Barcelona el 1954. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i es llicencia el 1977. Doctor en Medicina i Cirurgia l’any 1987. Especialista en Endocrinologia i Nutrició (1979), i en Medicina Intensiva i Unitats Coronàries (1981). European Transplant Coordinator (2001). Formació en “Planificación y Control de la Gestión Hospitalaria” (ESADE, 1983). Ingressa com a metge del Servei Especial d’Urgències de Barcelona (1978-1986). Simultàniament es forma com metge resident en Medicina Intensiva a l’Hospital del Mar (1977-1983). Metge en contracte de l’Àrea de Vigilància Intensiva de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona (1983). Al finalitzar el 1983, participa en la posta en marxa de l’Hospital General de Catalunya, creant les consultes externes (1983-1985), la Unitat de Medicina Preventiva (1984-1985), l’àrea d’Hospitalització (1985-1988), el Servei d’Urgències (1986-2000) i el de Medicina Intensiva com a cap de servei (1986-2002), on treballa per potenciar la generació d’òrgans i esdevé responsable de la coordinació de transplantaments del centre. El 2002, passa a cap d’Urgències de la Fundació Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet fins al 2007, que és nomenat Coordinador de Qualitat del Centre fins l’actualitat. Està interessat en aspectes ètics i de gestió. Ha participat en diferents certificacions de la Joint Commission, acreditacions segons model EFQM i ISO. És membre del CEIC de la Unió Catalana d’Hospitals. Ha col•laborat com a professor en la Facultat de Medicina de la UAB i a diferents escoles d’infermeria.

    Biografies:

  • Garcés i Brusés, Jan
  • Nolla i Panadès, Robert
  • MOP - Montse Olivé Plana

    Doctora, es va incorporar a la Unitat de Neuromuscular de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau l’1 de setembre del 2020, després de desenvolupar la major part de la seva carrera a l’Hospital Universitari de Bellvitge. Des de l'1 d'agost del 2021 és coordinadora d'aquesta unitat. Referent internacional en el camp de les miopaties estructurals, particularment a les miopaties amb agregats de proteïnes. Presidenta del grup de treball d'experts en patologia neuromuscular a la xarxa europea de malalties neuromusculars EURO-NMD, i membre del comitè científic de la European Neuromuscular Center (ENMC). Ha publicat 125 articles en revistes indexades. El seu índex h és 34 Citacions 3244

    Biografies:

  • Illa i Sendra , Isabel
  • MP - Montserrat Picanyol Roig

    Neix a Barcelona l'1 d'octubre del 1954. Llicenciada en medicina i cirurgia (1979) i especialista en psiquiatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (1983). Treballa inicialment en psiquiatria infantil i de l'adolescència a l'Hospital de la Creu Roja i a l'Hospital Sant Pere Claver de Barcelona, i des de l'any 1990 fins al 2004 com a psiquiatra adjunta a la Unitat de Salut Mental de l'Hospitalet (ICS), en un projecte pilot de reforma de l'assistència primària en Salut Mental. Es forma com a psicoterapeuta al Centre de Psicoteràpia Psicoanalítica de Barcelona (1990-1994) i amb el Dr. Pere Folch Mateu. Del 2004 al 2008 treballa amb infants i adolescents al Servei de Salut Mental de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell. De març a novembre de 2008 fa una estada al New York Presbyterian Hospital, Weill Medical College of Cornell University, amb el Dr. Otto Kernberg i es forma en TFP (Transference Focused Psychotherapy). Al seu retorn a Barcelona, del 2009 al 2013 dirigeix la Unitat per a Adolescents amb trets de personalitat límit, a l'Hospital General de Catalunya. L'any 2014 torna a l'assistència pública a la USM de l'Hospitalet, fins a la jubilació l'agost del 2020. Del 2013 al 2017 és delegada europea de les associacions catalana i espanyola de psicoteràpia psicoanalítica a la European Federation for Psychoanalytic Psychotherapy.

    Biografies:

  • Dalmau i Norat, Francesc
  • Delclòs i Soler, Lluís
  • Gras i Fortuny, Francesc
  • Maideu i Auguet, Baltasar
  • Massot i Gimeno, Joan
  • Massot i Gimeno, Romà
  • Picanyol i Peirató, Joan
  • Vaquer i Sadurní, Salvador
  • MPG – Màrius Petit i Guinovart

    Nascut a Barcelona el 1940, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1962 i doctor el 1973. . Membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors- Metge adjunt de Cardiologia al Centre Quirúrgic Sant Jordi de Barcelona de 1963 al 1970. Encarregat d’organitzar el Servei de Cardiologia y la Unitat Coronària de l’Hospital de la Vall d’Hebron. des del 1967 fins al 1970. Cap del Departament de Cardiologia del Centre Cardiovascular San Jordi (CCSJ) des de 1970 fins a l’actualitat. Responsable de la Unitat Docent de Cardiologia del CCSJ (1970) i de la Unitat de Docència Mèdica postgraduada de l’Especialitat de Cardiologia al CCSJ (1997). Creador del Premi ‘’Lliçó Joan D´Alòs’’ l’any 1993 del què s’han fet setze edicions i, també, de la ‘’Lliçó Magistral Joan Codina Altés’’ a la Societat Catalana de Cardiologia amb deu edicions des del 1999. Professor de la Facultat de Medicina de la UB des del 1973. Assessor del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona des del 1997. Compta amb més de 120 articles publicats a revistes de l’especialitat, 42 llibres i capítols i 36 traduccions d’obres publicades. Redactor del Diccionari Enciclopèdic de Medicina d’Enciclopèdia Catalana (2000). És Premi Jordi Gol i Gurina, atorgat per l’Acadèmia de Ciènices Mèdiques de Catalunya i Balears del 2013.

    Biografies:

  • Falconer, Vicenç
  • Solà, Jaume
  • Tintoré i Ferrer, Santiago
  • MPR - Margarida Prats Ripoll

    Doctora en Filologia Catalana. Professora titular Universitat de Barcelona. Membre dels grups de recerca FRAC (Formació Receptora Anàlisis de competències) i GRAMT (Grup de Recerca Aula Màrius Torres). Estudiosa de Màrius Torres, ha publicat els llibres Màrius Torres. L’home i el poeta, Invitació a Màrius Torres, Màrius Torres del poeta al lector, Com un foc invisible... Antologia poètica, juntament amb Salvador Escudé, i articles a Catalònia, Llengua & Literatura, Els Marges, RevistAtlántica, Serra d’Or i Urc. Ha estat curadora de les dues darreres edicions del poeta: Màrius Torres. Poesies i altres escrits (1993) i Poesies de Màrius Torres (2010) i de la traducció al castellà Màrius Torres. Poemas (2010) .

    Biografies:

  • Torres i Castellà, Marià
  • Torres i Perenya, Màrius
  • MPS - Marisa Parés i Soliva

    Filla de la Dra. Marina Soliva i Corominas, neix a Barcelona l’any 1957. Es llicencia en Psicologia en tres especialitats: Clínica, Social i Educativa (UAB, 1980); també és diplomada en Magisteri (1977) i en Logopèdia i Foniatria (1984). Durant tres anys 1984-87, realitza una tesina experimental al Departament de Neurologia de l’Hospital de la Sant Creu i Sant Pau i la Facultat de Psicologia de la UAB amb el títol 'L’Audició Dicòtica com a mesura de lateralització del llenguatge en la Síndome de Down' i amb la qual obté la qualificació d'excel·lent per unanimitat. Des del 1980, treballa a l’Ajuntament de Barcelona com a funcionaria de carrera per oposició amb la responsabilitat de dirigir, coordinar, organitzar i gestionar serveis públics municipals adreçats a la ciutadania en diversos àmbits dels Serveis Socials, la Salut Comunitària, la Comunicació Pública i l’Ensenyament.

    Biografies:

  • Prim Seguí, Amali
  • Soliva i Corominas, Marina
  • MPVC - Maria Pilar Vives i Corrons
    MQA - Miquel Quer Agustí

    Nascut a Banyoles el 1956. Catedràtic i director del Servei d’Otorinolaringologia i Cirurgia de Cap i Coll de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Medicina i Cirurgia l'any 1980 a la Universitat de Barcelona. Doctor en Medicina i Cirurgia a la UAB l'any 1985. Especialista n'ORL via MIR a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1982-1985). S'ha dedicat de manera preferent al càncer de Cap i Coll i a la laringologia des que va entrar com Adjunt al Servei d'ORL de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1986). Expresident de la European Laryngology Society. Expresident de la Sociedad Española de ORL y Cirugía de Cap i Coll. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

    Biografies:

  • Burgués i Vila , Joaquim
  • MSP - Manuel Sarró i Palau

    Barcelona, 10 setembre del 1929. Es llicencia a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1953, s’especialitza en Cirurgia General al Servei del Prof. Piulachs com a metge de guàrdia per oposició del Servei d’Urgències de Cirurgia, passant després al Servei de Patologia Quirúrgica. Membre d’Honor de la Societat Catalana de Cirurgia. Autor de prop d’un centenar d’articles sobre la seva especialitat, ha publicat el llibre “Pere Piulachs i Oliva (1908-1975). En homenatge. Memòries de 25 anys de col·laboració. Elegit acadèmic corresponent per Premi de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

    Biografies:

  • Molins i Benedetti, Miquel
  • Sarró i Condeminas, Josep
  • MSS - Manuel Sans Segarra

    Barcelona, 1943. Llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) el 1967 i doctorat amb la tesi 'Acigografia en el Càncer d'Esòfag' per la mateixa UB. Cap del Servei de Cirurgia General i de l'Aparell Digestiu DE l'Hospital Universitari de Bellvitge. Professor de Cirurgia de la Universitat de Barcelona, Campus de Bellvitge. Ha publicat sis llibres i gairebé un centenar d'articles a revistes mèdiques de l'especialitat, havent organitzat i participat en 150, cursos, congressos i seminaris nacionals i internacionals. Ha enregistrat una vintena d'intervencions quirúrgiques per a diversos mitjans audiovisuals. Membre de les Societats de Cirurgia de Catalunya, Espanya, França, Anglaterra i el Japó a més de soci Fundador de la Societat Internacional de Malalties de l'Esòfag (ISDE). Premi Excel·lència Professional 2014 del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (CoMB). Fundador i president de l'Associació de Metges Sèniors de l'Hospital Universitari de Bellvitge i actualment presideix la Secció de Metges Sènior del CoMB a més de representant d'aquesta Secció al Consell General de Col·legis de Metges de Catalunya.

    Biografies:

  • Curto i Cardús, Josep
  • MTC - Mateu Turró Calvet

    Nascut a Palau Saverdera (Alt Empordà) el 1949. És Dr. Enginyer de Camins, Canals i Ports, i Catedràtic (jubilat) de l’Escola d’Enginyers de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya i Director Honorari del Banc Europeu d’Inversions on va treballar del 1988 al 2009. Actualment, fa de consultor, en especial en temes d’avaluació i finançament d’inversions en infraestructures. Té nombroses publicacions sobre temes de transport i d’urbanisme i recentment ha desenvolupat una metodologia d’anàlisi dels components ambientals, socials i de governança (ESG) de les grans inversions. En el vessant sanitari ha treballat en els paràmetres d’avaluació d’inversions, com el valor de la vida i dels accidents o dels efectes de la contaminació, i en la seva aplicació als sectors de les infraestructures de transport (i el seu impacte sobre l’accidentalitat) i de la salut. És net del Dr. Mateu Turró Caussa i fill del Dr. Josep Turró Corominas.

    Biografies:

  • Turró i Caussa, Mateu
  • MTOO - Maria Teresa Olivé Oliveras

    Neix a La Garriga (Barcelona) el 1953. Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona el 1976. La seva formació de postgrau es desenvolupa a l'Hospital Clínic de Barcelona, primer com a metge-resident de Pediatria amb el professor Manuel Cruz Hernández i posteriorment com a metge-resident d'Hematologia amb el professor Ciril Rozman. Degut el seu interès per la formació com a metge pediatra i hematòleg i per mitjà del professor Rozman, contacta amb el Dr. Juan José Ortega Aramburu, cap del servei d'Hematologia Pediàtrica de l'Hospital Materno-Infantil Vall d'Hebron. El gener de 1985 s'incorpora com a metge assistent voluntari a la Unitat d'Hematologia d'aquest Hospital. Al mateix temps el Dr. Jordi Prats, cap del Departament de Pediatria de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, li ofereix una plaça de metge adjunt d'urgències (MAU) i l'envia a fer una estada a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a la Unitat de Criopreservació i Biologia del Trasplantament de moll d'os dirigida per al Dr. Joan Garcia López. És aquí on aprèn les tècniques de tractament de la medul·la òssia "in vitro" amb anticossos monoclonals, així com la seva crioconservació per al trasplantament autòleg. L'any 1990 obté la plaça de metge adjunt interina del servei d'Hematologia de l'hospital Materno-Infantil Vall d'Hebron i finalment l'any 1994 la plaça de metge adjunt per concurs oposició. Des de l'any 1985 fins a la seva jubilació el 2016, treballa a temps complet en el servei d'Hematologia, en totes les seves vessants. Es considera una privilegiada per haver tingut tres grans mestres que li han permès treballar com a hematòleg infantil i contribuir al desenvolupament d'aquesta disciplina a Catalunya: Manuel Cruz Hernández, Ciril Rozman i Juan J. Ortega Aramburu.

    Biografies:

  • Ortega i Aramburu, Juan José
  • MVB - Marc Viguera Boncompte

    Marc Viguera i Boncompte, nascut Almenar, Lleida, el 1933. Fill del mestre del poble i nét del mestre de Torrefarrera. Batxillerat a Lleida i medicina a Barcelona. Va estar un any de soldat a Melilla i un any a l'Hospital Neurològic a Barcelona. Va emigrar als Estats Units d'Amèrica el 1962. Va ver un any de medicina, tres anys d'Anestesiologia i un any d'especialització en cirurgia cardíaca, tot a l'Hospital General de Buffalo a l'estat de Nova York. El 1980 fa de metge al Departament d'Anestesiologia on també serà el director i professor de l'especialitat a l'escola de medicina. El 2003 és nomenat professor emèrit i es retira a Carolina del Sud on es dedica als seus esports més estimats: la vela i el tenis.

    Biografies:

  • Casals i Caus, Maria Lluïsa
  • Vilaclara i Mir, Joan Maria
  • MVCS - M Victòria Cusí i Sánchez

    Llicenciada i doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB). Especialista en Anatomia Patològica, en Patologia Embrionària, Fetal i Pediàtrica de l’Hospital Universitari Infantil Sant Joan de Déu (HSJD) de Barcelona. Experta en Bioètica, col·labora amb l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull (URL). Iniciadora i directora del Biobanc de l’HSJD per a la recerca

    Biografies:

    MVR - Mercè Viger i Rovira

    Neix a l’antic poble de Les Corts de Barcelona el 1956. Títols de comerç (1970) i secretariat (1971). Llicenciada en Ciències de la Informació, branca de Periodisme, per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1996. Té estudis de Dibuix i Pintura. Anglès (ESADE, 1998-2002). Laboralment, treballa a diferents empreses fins al 1977, quan entra al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). El 1994, any del Centenari del COMB, s’integra a l’equip organitzador dels actes commemoratius, encarregada especialment del I Simposi Internacional de Medicina i Periodisme i treballa en el guió de l’Exposició 100 Anys de Medicina (1894-1994), inèdita. Forma part de l’equip del Fòrum Medicina i Societat, que organitzen el COMB i La Vanguardia. El 1996, passa al Departament de Màrqueting des d’on s’encarrega de l’estructura comunicativa del web del Col·legi i n’esdevé l’editora alhora que dirigeix la campanya de llançament de METGES ON LINE entre els col·legiats (difusió web i connectivitat a Internet). Els anys 2000, es dedica a la recerca documental professional a l’Àrea de Praxi. Redactora, compaginadora i editora de la publicació digital Punts de Vista. Ha col·laborat en diferents publicacions col·legials com Informe sobre la violència contra els metges i Guia per prevenir i gestionar la violència en el lloc de treball contra els metges (2004), El consentiment informat. La presa de decisió informada del pacient (2008), Reclamaciones por presunta negligencia relacionadas con la endoscopia digestiva (2011) i Análisis médico-legal de las reclamaciones judiciales en Cirugía Bariátrica (2012). El 2014, al XVIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana, presenta la ponència La Xeringa (1899-1936), història d’una promoció mèdica. Des del 2011, treballa a la Galeria de Metges Catalans, diccionari il·lustrat de la medicina catalana, que dirigeix Miquel Bruguera.

    Biografies:

  • Aluja i Miquel, Antoni
  • Aluja i Pons, Josep Maria
  • Amell i Sans, Agustí
  • Andreu i Boigues, Miracle
  • Barjau i Marti, Josep Maria
  • Barrufet i Puig, Pere
  • Benavent i Camon (i Manaut i Camarasa), Francesc Xavier de
  • Borrell i Pedrós, Josep
  • Bruguera, Joan
  • Canicio i Garcia, Ildefons
  • Carbonell i Solés , Francesc
  • Carreras i Peralta, Bonaventura
  • Clotet i Massià, Bonaventura
  • Coll i Astrell , Joaquim
  • Comamala i López del Pan , Carles
  • Comas i Torregrossa, Antoni
  • Constantí i Bages, Antoni
  • Degollada i Castañs [i Castanys], Rafael
  • Domènech i Mas, Joan
  • Elias i Cornet, Jaume
  • Escarda i Senosiain, Josep
  • Folch i Amich, Francesc de Paula
  • Font i Castany, Bonaventura
  • Font i Torné, Manuel
  • Fuentes i Sagaz, Manuel de
  • Fuster i Domingo, Narcís
  • Galceran i Giralt , Emili
  • Gendrau i Tuyet, Antoni
  • Guilera i Molas, Lluís G.
  • Isern i Gener [o Ysern o Jener], Jaume
  • Martí i Henneberg , Carles
  • Martínez i Vallespí (o Ballespí o Vallespir), Josep
  • Mayzonada i Rubira [o Hyasinto Maysonada o Maisonada i Rovira], Jacint
  • Meyer i Matheu, Artur
  • Mir i Casasses, Antoni
  • Núñez i Domènech, Maria Asunción
  • Opisso i Viñas, Alfred
  • Pagés i Puig, Josep
  • Pañella i Casas, Marià
  • Parellada i Torrents, Isidre
  • Perramon i Barnadas, Sever
  • Prat i Puig, Dolors
  • Puig i Serra, Xavier
  • Pujol i Algueró, Francesc
  • Quadras-Bordes, Maria Lluïsa
  • Raduà i Oriol, Enric Octavi
  • Rahola i Trèmols, Víctor
  • Ribot i Ferrer, Joan
  • Rodríguez Méndez, Rafael
  • Roquer i Casadesús, Josep
  • Ruiz i Rodríguez, Diego
  • Salazar i Palau, August
  • Santacana i Romeu, Francesc
  • Santaló i Castellví, Pere
  • Sau i Santaló, Joan
  • Serradell i Planella, Baltasar
  • Solà i Abadal, Josep
  • Surós i Forns, Francesca
  • Tolosa i Carreras, Josep
  • Torra i Huberti, Alfons
  • Torras i Pujalt, Joaquim
  • Tuca i Nasarre, Encarnació
  • Tuixans i Pedragosa, Joaquim
  • Valls i Gil, Empar
  • Valls i Pla, Serafina
  • Viñeta i Bellaserra, Josep
  • Zariquiey i Cenarro, Ricard
  • MYC - Miquel Ylla-Català i Genís

    Miquel Ylla-Català i Genís neix a Vic, Osona, l'any 1935. És farmacèutic, doctor en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i membre corresponent de diferents Acadèmies de Farmàcia i Medicina. Ha publicat els llibres: Vigatans Il·lustres (1983) amb Miquel S. Salarich i Torrents, Les Plantes en la Bíblia (1995), Electuari 60 (1995), Correspondència Torras i Bages Josep Maria Sert (1999), Electuari 65 (2000), Aproximación a la Historia de AEFI. 1977-2002, El Museu Cusí de Farmàcia (2004), Els Jardins de Déu (2005), Electuari 70 (2005), Josep Maria Sert i la ciutat de Vic (2006), Sant Miquel dels Sants, Esbòs biogràfic (2007), L’Univers i la Bíblia (2009), Maria de Magdala en el camino de Santiago (2010), Electuari 75 (2010), Sant Bernat Calbó, el bisbe monjo (2012). Col·abora regularment en diferents publicacions especialitzades i en publicacions periòdiques sobre temes professionals i d'Història local. En els seus escrits, ha divulgat figures destacades i esdeveniments de l'església vigatana i és un dels impulsors del retorn de l'obra de Josep Mª Sert a la ciutat de Vic.

    Biografies:

  • Alemany, Joan
  • Armengol, Gaspar
  • Badia i Andreu, Salvador
  • Bassols i Genís, Ramon
  • Bastos Ansart, Manuel
  • Bayés i Coch, Candi
  • Bayés i Fuster , Antoni
  • Bayés i Vayreda, Antoni
  • Campà i Porta, Francesc de Paula
  • Coll i Dorca, Josep
  • Duch i Basil [o Basils], Josep
  • Masferrer i Arquimbau, Ramon
  • Micó, Francesc
  • Pascual i Campo, Josep
  • Ribot i Fontseré, Antoni
  • Rierola i Isern, Àngel
  • Salarich i Giménez, Josep
  • Salarich i Torrents, Joaquim
  • Salarich i Torrents, Miquel dels Sants
  • Salarich i Verdaguer, Joaquim
  • Serra i Vilagut , Ramon
  • Terricabras i Comella, Josep Maria
  • NAT - Nolasc Acarín i Tusell

    Nascut a Barcelona el 1941, és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre l'esclerosi múltiple i especialista en Neurologia. Ha estat cap de la secció de Neurologia a l'hospital de la Vall d’Hebron del 1973 al 2006, professor a la Universitat Pompeu Fabra del 1995 al 2006, cofundador de Revista de Neurologia l'any 1973. President de la Societat Catalana de Neurologia el 1992, entre el 1978 i el 1982 fou elegit membre de la 1a Comissió de Transferències Estat-Generalitat, codirector del Mapa Sanitari de Catalunya del 1978 al 1981. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina. President del IV Congrés Europeu de Neurologia de 1994, ha publicat 55 articles científics, a més de cinc llibres de Neurologia i altres de divulgació com ''El cerebro del rey'' i ''Alzheimer''. Entre 1996 i 2016, ha estat president de la Mutual Mèdica, entitat de la qual, actualment, n'és President d'Honor. Fundador, i actualment president d'Europa Mèdica, unió europea de mutualitats mèdiques. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

    Biografies:

  • Gregorich i Servat, Alfons
  • Parcet i Viñuales, Pere
  • NCD - Natàlia Corominas de Dalmases

    Llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1983) i Màster em Documentació Mèdica. Secretària de redacció de les revistes Annals de Medicina i Pediatria Catalana des del 1988 fins a l’actualitat. Actualment, és cap del Departament de Telemàtica de la Fundació Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i secretària executiva de la Fundació Catalana de Pediatria.

    Biografies:

  • Corominas i Beret, Frederic
  • NCV - Neus Corominas i Vilardell
    NGC - Nicolau Guanyabens i Calvet

    Nascut a Mataró al 1959. Historiador i arxiver. És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i màster en Arxivística per la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de l’equip del Museu Arxiu de Santa Maria (Centre d’Estudis Locals de Mataró), ha estudiat aspectes relacionats amb la vida cultural, artística i social de la seva ciutat. A banda de diferents articles apareguts a la revista Fulls del Museu Arxiu, ha publicat El Gegants de la ciutat de Mataró (1999), L’Àliga de Mataró. 400 anys (2001) on fa un estat de la qüestió de les àligues a Catalunya i Les Santes. La festa major de Mataró (2010). Ha estat mestre de primària a l’Escola Rocafonda de Mataró. Des de l’any 2003, exerceix d’arxiver municipal a Montornès del Vallès on duu a terme tasques d’investigació i difusió de la història local del poble.

    Biografies:

  • Guanyabens i Giralt, Nicolau
  • OFG - Oriol Fàbrega Górriz

    Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina del Treball. Facultatiu especialista de la Unitat de Salut Laboral Costa de Ponent de l’Institut Català de la Salut i de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Àrees de treball prioritàries: la integració de la Salut Laboral a l’àmbit de la Salut Pública, la Salut Laboral i l’Atenció Primària, la Vigilància Epidemiològica de les malalties relacionades amb el treball, la formació en Salut Laboral del personal facultatiu de la Medicina de Familiar i Comunitària, la Vigilància de la Salut dels treballadors i treballadores postexposats a l’amiant i la recerca en Salut Laboral.

    Biografies:

  • Castejón i Castejón, Jordi
  • ORJ - Oriol Ramis i Juan

    Nascut a Barcelona, el 1955. Es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979) i feu un mestratge en salut comunitària a la London School of Hygiene and Community Medicine (1982) i en consultoria d’organitzacions a la Tavistock and Portman NHS Foundation Trust (Londres, 2001). Ha treballat en salut comunitària, epidemiologia i organització de serveis d’atenció a la salut en més de quaranta països. Ha estat president del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris i de la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears de l’Acadèmia i tresorer de la Societat Catalana del Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Ha estat membre de l’equip editorial d’aquesta obra durant anys i ha treballat en diverses de les seves edicions. És també vocal (2022) de la Societat Catalana d’Història de la Medicina. És fill de Joaquim Ramis Coris i net de Miquel Ramis Matas.

    Biografies:

  • Foz i Sala, Màrius
  • OSS - Oriol Solé i Solanellas

    Barcelona, 29 de maig de 1954. Estudis de Medicina a la Facultat de la Universitat Autònoma de Barcelona (1972-1978). Especialista en Cirurgia Cardiovascular mitjançant el programa de formació MIR a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau (1979-1984). Metge adjunt de Cirurgia Cardíaca del Centre Cardiovascular Sant Jordi (CCVSJ) de Barcelona (1985- 1988), cap de Secció (1988-1992). Des del 1992 fins al mes de juny del 2016, ha exercit com a cap de Departament de Cirurgia Cardiovascular de l'CCVSJ. Tesi doctoral sobre Doppler intraoperatori en cirurgia coronària (1990). Actualment, director i fundador de l'Institut de Salut Cardiovascular de Barcelona (INSCOR), centre cardiològic dedicat fonamentalment a la prevenció cardiovascular.

    Biografies:

  • Solé-Llenas, Joan
  • OVC - Oriol Vall Combelles

    Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona (1969), especialista en pediatria a l’Hospital Vall d’Hebron (1972), doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1984). Formació en centres internacionals: Institute Gustave Roussy, Villejuif (París, 1973), Sant Bartholomew’s Hospital (Londres, 1974), y Queen Elisabeth Hospital for Children (Londres, 1974-1975), Goteborg (Suècia, 1992) i John Hopkins University (Baltimore, 1997). Metge adjunt del Servei de Pediatria a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona (1973) i a l’Hospital de Son Dureta a Palma de Mallorca (1977-1982). Cap del Servei de Pediatria a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró (1982-1991) i de l’Hospital del Mar de Barcelona (1991 fins a la jubilació). Subdirector Mèdic de l’Hospital del Mar (1993-1996). Professor titular de pediatria a la UAB (1994 fins a la jubilació). Director del Màster de Salut Internacional i Medicina Tropical de la UAB (1998-2005). President de la Societat Espanyola de Pediatria Social (2001-2004). Professor convidat a la Càtedra Iberoamericana d’Investigació de la Universitat de Guadalajara de Mèxic (2006-2007).

    Biografies:

  • Combelles i Navarra, Josep Oriol
  • Vall i Bañeres, Jaume G.
  • PAV – Pere Abelló i Vila

    Neix a Barcelona el 1930, fill d’un reconegut metge ORL. Estudia i acaba el batxillerat a l’Institut Jaume Balmes (1947) i la llicenciatura a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (1953). Alumne intern per oposició a Medicina amb el Prof. Gibert i a ORL amb els professors Casadesús i Roca de Vinyals. Doctorat a Barcelona el 1957, és professor titular per oposició a Madrid (1978). Catedràtic de Cirurgia, branca ORL, per oposició, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1985. Exercici professional a l’Hospital de Sant Pau -amb un parèntesi de 7 anys a l’Hospital Clínic com a professor agregat interí del Prof. Traserra- arribant a cap del Servei d’ORL (1984). Exercici privat de l’especialitat a Clínica Corachan. Vicepresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques sota les presidències de Gonçal Lloveras i Joaquim Ramis. Entre les seves publicacions, edita amb J. Traserra el Tractat Otorinolaringologia i amb M. Quer, el Manual d’Oto-Rino-Laringologia.

    Biografies:

  • Abelló i Roset, Joaquim
  • PB - Pasqual Bernat

    És doctor i màster en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona. Soci fundador de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica a més de fundador i redactor del seu butlletí ‘Ictineu’. El seu àmbit principal de recerca és la història de les ciències de la vida, en particular la dels segles XVIII i XIX. També treballa sobre la Història de la Ciència en els àmbits geogràfics locals i en les relacions entre literatura i ciència al llarg de la història. És autor de nombrosos articles i monografies sobre els temes objecte de la seva investigació.

    Biografies:

  • Badell i Suriol, Maria Josefa
  • Pujadas i Valls, Josep Maria
  • PCB - Clarós Blanch, Pedro

    Metge especialista en otorinolaringologia per la Universitat de Barcelona. Especialista en otorinolaringologia i habilitat per a la cirurgia maxil·lo-facial, per la Universitat de Montpeller. Doctor en Medicina i Cirurgia (UB), Doctor en Farmàcia (UB), Doctor en Neurociències Bàsiques i Aplicades (UCJC, Madrid), Doctor en Història i Humanitats, UIC i Doctor en Dret i Economia (UAO). Doctor honoris causa: Universitat de Iasi, (Romania), Universitat de Mekele (Etiòpia), de Geetanjali University of Medical Sciences, Udaipur (Índia). Distincions: Medalla d'Honor de Barcelona. Medalla d'Or al Mèrit Sanitari de l’Acadèmia de Ciències de la Salut, Ramón y Cajal. Creu Europea d'Or. Fundació Foment Europeu. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de: Catalunya, de Saragossa i de la Nacional de Medicina d'Espanya. Acadèmic d’altres acadèmies: Reial Acadèmia Europea de Doctors. President de Fundació Clarós. Co-Director Clínica Clarós.

    Biografies:

  • Clarós i Doménech, Andrés
  • PCC - Pau Casals i Caus

    Neix a Castell d’Aro, Baix Empordà, el 28 de novembre de 1939. Acaba la carrera de Medicina el 1969, s’especialitza en Anestesiologia i es doctora l’any 1984. El 1972, treballa al Servei d’Anestesiologia i Reanimació de l’Hospital Universitari de Bellvitge, primer com adjunt i després com a cap de secció. També és coordinador assistencial i tutor docent als residents d’Anestèsia i Reanimació en diferents períodes, el darrer el 2001. Membre de la Comissió d’Utilització de la Sang. Hospital Universitari de Bellvitge des del 2000 i facultatiu emèrit del Hospital Universitari de Bellvitge des del 2006. Professor col•laborador de les classes teòriques per als residents de la Societat Catalana d’Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor. També, professor associat de la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona com a responsable de diferents assignatures a més de director i professor de diferents cursos de Doctorat i Màster de la mateixa facultat. Facultatiu fundador i secretari de la Secció de Via Aèria (SEVA) així com expert del projecte QUAVA i QUAVA II, membre del Grup de discussió del Centre Cochrane Iberoamericà i professor formador de professors SEVA. Durant anys participa en diferents projectes com a investigador i desenvolupa nombroses activitats científiques amb comunicacions i ponències a congressos nacionals i internacionals. És Col•legiat de Mèrit pel Col•legi Oficial de Metges de Girona des del 2009 i Honorífic del Col•legi Oficial de Metges de Barcelona des del 2010. Membre del patronat de la Fundació del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya. És fundador, promotor i patró del Museu del Metge Rural, inaugurat el 26 de novembre de 2005 a Sant Feliu de Guíxols. Membre de la junta tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i Patró Honorari de l’Espai del Metge i de la Salut Rural a Sant Feliu de Guíxols.

    Biografies:

  • Casals i Echegaray, Martí
  • PFS - Pau Ferrer i Salvans

    Biografies:

    PMC - Pere Miret i Cuadras

    Nascut el 1928 a Sant Pere de Ribes, el Garraf, es llicencia en Medicina l’any 1952 a la Universitat de Barcelona UB. Especialista en Pneumologia des del 1965, es doctora per la mateixa UB amb la tesi ‘’La tuberculosi a Catalunya, des del segon terç del segle XIX, a la meitat del segle XX’’, dirigida pel professor Jacint Corbella i presenta el 2011. Acadèmic corresponent per elecció de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des del 2008. Entre altres ocupacions i càrrecs, ha estat director de l’Hospital del Tòrax de Terrassa i del Dispensari Lluís Sayé a més de ser coordinador de la Lluita Antituberculosa de Catalunya. Autor de diversos llibres i articles de la seva especialitat de la seva historia o autobiogràfics com ‘’Crònica d'un metge al Marroc (1954-1958)’’, publicat el 2006 o el darrer autobiogràfic ‘’De titular de Gósol, a director de la Ciutat Sanatorial de Terrassa, i del Dispensari Central Antituberculós de Catalunya’’, publicat el 2016.

    Biografies:

  • Cuadras i Giralt, Cristòfol
  • Díez Cascón, Ángel
  • March i Ayuela, Pedro de
  • Puig i Mestre, Ramon
  • Seix i Miralta, Tomàs
  • PPG - Pere Puig i Gris

    Nascut a Barcelona, el 1953. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1976 i especialista en cirurgia general format a l’Hospital de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat (1978-1981). Des de 1982 ha desenvolupat tota la seva carrera professional a l'Hospital Sant Jaume de Calella. Des de 1983 ha estat cap del Servei de Cirurgia fins al 2008 i de la Unitat Funcional de Patologia de la Mama fins a la seva jubilació l'any 2019. Ha estat professor de metges i infermeres, organitzador de quatre congressos mèdics, conferenciant en nombroses ocasions i participant en més de 75 congressos mèdics nacionals i internacionals. Premi Jaume Esperalba a la trajectòria professional l’any 2013 de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears de la filial del Maresme i Delegació del CoMB al Maresme i Premi Ciutat de Calella de 2019.

    Biografies:

  • Vivas i Madrenys, Joaquim
  • PPR - Pol Pijoan i Rotgé

    Barcelona, 1951. Llicenciat en Medicina per la UB el 1979 i especialitzat en Cardiologia el 1982. Assistent a cursos i congressos nacionals de l’especialitat. Màster en Cardiopatia Isquèmica a l’Hospital Clínic i de Cardiòleg Europeu el 2002. Cardiòleg del Servei de Cardiologia de l’Hospital del Sagrat Cor HSC de Barcelona des del 1979 i a partir del 2000 com a adjunt i cap clínic agregat del mateix Servei. Del 1983 al 1992, és metge de guàrdia de l’HSC. Del 1990 al 2000, és col·laborador docent a la Facultat de Medicina de la UB. Exerceix com a cardiòleg al CAP Sant Marti del 2000 al -2007 i com a ecografista fins avui, entre d’altres col·laboracions. És autor de Los Síntomas de las Cardiopatias (1982), dues comunicaciones a la Revista Española de Cardiologia (1997 i 1999) i diverses ponències de l’especialitat des del 1983 fins a l’actualitat.

    Biografies:

  • Pijoan i de Beristain, Carles
  • PTP - Pere Torner Pifarré

    Doctor en medicina i cirurgia, especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia, cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona i professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Autor de la tesi doctoral “Osteotransducció amb ciment de fosfat càlcic. Estudi experimental”, defensada el 2001 i amb qualificació d’Excel·lent Cum Laude. Quatre màsters universitaris: Osteosíntesi de fractures (UAB), Traumatologia de l’Esport (UB), Gestió de Centres i Serveis de Salut (UB) i Direcció d’Institucions Sanitàries (UAB). President de la Societat Catalana de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (2017-2019), Vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona (2018-2021) i president de la Secció d’Assegurança Lliure del Col·legi de Metges (des del 2019).

    Biografies:

  • Torner i Baduell, Carles Enric
  • PVR - Pere Vallribera i Rodríguez

    Barcelona, 1960. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la UAB. Màster en Economia de la Salut per la UB. Diplomat en Gestió Gerencial Hospitalària EADA i Diplomat en "Lideratge directiu" Institut d'Empresa. Actualment, president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i secretari general SEDISA (Sociedad Española de Directivos de la Salud). Des de gener de 2015, és director gerent de Sant Joan de Déu Terres de Lleida. Durant 11 anys, ha estat director gerent del Consorci Sanitari de Terrassa (2003-2014), director gerent de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (1994-2003) i cap de la Divisió d'Atenció Hospitalària del Servei Català de la Salut (1991-1994). Professor col·laborador del Màster de Direcció d'institucions Sanitàries de la UAB i del Màster en Direcció i Planificació Sanitària per a Directius de la Salut, de la Universidad Europea de Madrid, en les àrees d'Aliances Estratègiques, Col·laboració Publicoprivada i Integració Clínica i Organitzativa (OSI).

    Biografies:

  • Vallribera i Puig, Pere
  • QCB - Quintí Casals Bergés

    Quintí Casals Bergés (Lleida, 1965 -). Va nàixer i viu a Lleida. Actualment és professor d'Història de Lleida al Programa Sènior i Tècnic de Biblioteca a la Universitat de Lleida. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, en 1997 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Lleida, amb la tesis titulada: "La Lleida dels Progressistes" (1840-1843). Ha centrat els seus estudis en els segles XVIII i XIX a Lleida, i en el canvi de l'antic règim feudal tardà al liberalisme. Actualment, és membre de l'equip d'investigació sobre parlamentarisme liderat per Borja de Riquer a la Universitat Autònoma de Barcelona, mitjançant el qual ha participat com a redactor del "Diccionario Biográfico de Parlamentarios Españoles" (1810-1854), 2 volums (2010-2012). Ha publicat, entre altres, els següents llibres: "Polítics de Lleida: el poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868)" (2002), Premi Josep Lladonosa d’Història Local 2001; "Tots a l'escola? Orígens de l'ensenyament públic contemporani: el model educatiu liberal de la Lleida del XIX" (2006), XXII Premi Ferran Soldevila d'estudis històrics; "Modernització i Renaixença en la Lleida del segle XIX" (2013);“La representación parlamentaria durante el Primer Liberalismo (1810-1836)” (2014); “La Guerra del Francès a Catalunya: una nòmina del seu poder polític (1808-1814)” (2016) i “Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019)” (2019).

    Biografies:

  • Bergés i Rissa, Joan
  • Castells i Melcior, Martí
  • Montull i Rosell, Maria
  • Nadal i Meroles , Jaume
  • Rabasa i Fontseré, Josep
  • RAB - Rosa Avellà i Bonet

    Nascuda a Barcelona el 1973, és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona (1994). Comença a treballar en l’àmbit de les biblioteques escolars fins que entra a la corporació farmacèutica Grifols, SA. amb l’encàrrec d’organitzar l’arxiu històric de la companyia i la creació d’un museu corporatiu. Es responsabilitza de les tasques de catalogació i procés tècnic de tots els materials del fons històric i s’inauguren els museus amb les seus de Barcelona (1997), reformat el 2008; així com a la seu corporativa d’Estats Units (Los Angeles, 2012). En paral·lel, entra dins l’equip de la Fundació Víctor Grífols i Lucas com a gestora dels projectes de la Fundació (1997-2013). Prticipa en el comissariat d’exposicions sobre història de la transfusió sanguínia amb la Societat Catalano-Balear de Transfusió Sanguínia (2002) i amb la Asociación Española de Hematología y Hemoterapia (2002). Participa en una sessió sobre museologia dins el Màster de Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2008-2013). Ha participat en exposicions sobre diferents aspectes de l’Hemoteràpia i ha coordinat els continguts de llibres històrics de la companyia: Dedicado a la vida (2000); Amb un suro i un cordill: vivències d’un empresari de postguerra (2009); ¿Y si lo hacemos así?: patentes de Víctor Grífols i Lucas (2011); Cuando un sueño se cumple: crònica il·lustrada de 75 años de Grífols (2015). Actualment és la responsable de l’àrea històrica i arxiu dins el departament de comunicació corporativa de Grífols.

    Biografies:

  • Grífols i Roig, Josep Antoni
  • RBG - Rafael Blesa González

    Llicenciat en Medicina Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1975). Especialista en neurologia (1981). Adjunt de neurologia de l’Hospital Clínic (1982 - 2003). Adjunt d’investigació ETB, NINDS-NIH, Bethesda - Maryland, EUA (1989-1991). Director Servei Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (2003-2022); professor agregat de neurologia de la Facultat de Medicina de la UAB. Ha publicat 3 llibres, 40 capítols i 247 articles en revistes amb factor d’impacte. Índex H: 56. Citacions: 10.690.

    Biografies:

  • Illa i Sendra , Isabel
  • RBP - Battestini i Pons, Rafael (1932-2017)

    Nascut a Barcelona el 1932, estudia a l’Escola Blanquerna. Es llicencia en Medicina el 1956, es diploma en Sanitat el 1958 i en Medicina Aeroespacial el 1963. S’especialitza en Medicina Interna i Aparell Digestiu el 1966 i es doctora en Medicina l’any 1973. Soci i membre de mèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i fundador de la Societat Catalana de Medicina Aeroespacial, Subaquàtica i Ambiental. Soci del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), col·labora en la seva revista Muntanya. Té la Medalla d'Or i la Medalla de Mèrit del CEC. Fundador i soci de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, Col·labora en els Cursos de Medicina i Socors de Muntanya. Ha publicat articles i editorials a les revistes Medicina Clínica, JANO, l’Internista i Gaseta Sanitària. Autor de L’Home i l’Espai, L’Home i el seu Entorn, L’Home i la Biofísica, Peregrinació al Tibet i La Vall de Cabó. Coautor de L’Esport en col·lectius en risc social, Les presons de Catalunya, eduquen o castiguen? i Trastorns per fenòmens físics, a Medicina Interna, aquesta dirigida pel Prof. Ciril Rozman.

    Biografies:

  • Battestini i Galup, Rafael
  • RBR - Ricard Bordas i Reig

    Barcelona, 1946. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB) el 1971 i diploma en Sanitat Nacional del 1973. Especialista en Psiquiatria UB 1975. Professor a l'Escola Universitària Gimbernat adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): de Patologia Mèdica de 1974 a 1989 i de Neurologia de 1990 a 1993. De 1972 a 2010 és metge de l'ICS Sta. Coloma de Gramenet i fins al 1995 també de la Clínica Mental Sta. Coloma Gramenet on ocupa diversos càrrecs des de metge de guàrdia fins al 1975, psiquiatre adjunt fins al 1982, cap del Centre de Dia fins al 1984, de la Unitat de Rehabilitat i Reinserció fins al 1986, del Departament d'Hospitalització d'Aguts fins al 1988, director mèdic fins al 1995 i coordinador de Salut Mental de la Regió Sanitària Barcelonès Nord i Maresme del Servei Català de la Salut en comissió de servei. De 2000 a 2008 és cap de servei del Centre de Salut Mental del Maresme Sud del Masnou, de 2009 a 2011, psiquiatre del Centre Salut Mental Martí i Julià de Sta. Coloma de Gramenet i des del 2011 fins a l'actualitat, de la Clínica Sant Jordi de Sant Andreu de Barcelona i del Centre Mèdic Sant Ramon de Santa de Gramenet. Membre de les Societats Catalana de Psiquiatria i Espanyola de Neuropsiquiatria, és autor o coautor diversos articles i llibres de l'especialitat.

    Biografies:

  • Bordas i Jané, Ricard
  • RCS - Camps Salat, Raimon

    Nascut a Barcelona 09 de juliol de 1958. Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Especialista en medicina del treball i medicina interna. Ha desenvolupat la seva tasca assistencial com a metge d'empresa, com a assessor d'editorials mèdiques i com a metge internista a Clínica Plató, posteriorment en la Seu Plató d'Hospital Clínic. Des de 2014 ha treballat també en el camp de l'Experiència Pacient de forma exclusiva des de 2021.

    Biografies:

  • Camps i Juncosa, Pere
  • Cardona i Faura, Maria
  • RMGM - Rafael Menacho Garcia-Menacho

    Neix a València el 1927. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1956. Metge especialista en Oftalmologia. Obté una beca de la Fundació Castroviejo pel perfeccionament en Cirurgia Ocular als EEUU (1970). Diplomat en Microcirurgia Ocular a l’Hospital Murphils de Londres (1973). Doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1987 amb el treball “Anàlisi de l’obra científica i oftalmológica de Manuel Menacho Peiron”. Ha estat cap clínic a l’Institut Oftalmològic de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona fins al 1977. Cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Mútua de Terrassa fins al 1993. A més, sempre, ha exercit l’activitat oftalmològica particular al Centre Oftalmològic Menacho. Secretari ( 1974-1982) i president ( 1982-1986) de la Societat Catalana d’Oftalmologia. Membre de les societats francesa i espanyola d’Oftalmologia, pertany al grup d’Història i Humanitats d’aquesta última .

    Biografies:

  • Menacho i Peirón, Manuel
  • RMP - Romà Massot i Punyet

    Neix a Reus (Baix Camp) el 6 de gener de 1942, es gradua a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1965, col·laborant els tres darrers cursos amb el Carles Oliveras de la Riva. Passa el curs següent a la Escuela profesional de Neurología de la Facultad de Medicina de Sevila i fa el MIR de Neurologia a la Clínica Puerta de Hierro de Madrid (1967-1971). Completa la seva formació fent un curs intensiu d’EEG a la Universitat de Navarra, un any com assistent estranger de Neuroradiologia a la Universitat d’Strasbourg i a la Universitat de Newcastle-upon-Tyne d’Anglaterra com a associat de clínica i recerca becat pel British Council. El 1972, especialista en Neurologia i Psiquiatria, s’incorpora a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona com neuròleg adjunt al Servei de Medicina Interna. El 1975, guanya la plaça de cap de la Secció de Neurologia del mateix Hospital. Doctor “cum laude” per la Universitat Autònoma de Barcelona (1987). Professor associat de la Universitat Rovira i Virgili i cap de la Unitat Docent de Neurologia acreditada per a la formació de MIR (1978-1986). Organitza i dirigeix el Servei de Neurologia de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona (1972-1989). Membre de la Societat Catalana de Neurologia (SCN) i de la Sociedad Española de Neurología (SEN), ha estat president de la SCN i Tresorer de la SEN i membre d’honor d’ambdues Societats. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Autor de nombroses conferències, comunicacions i publicacions sobre Neurologia així com de diversos capítols de llibres mèdics i d’història. Guardonat en fotografia mèdica i artística. Escriptor en premsa en defensa de la llengua i els drets de Catalunya.

    Biografies:

  • Delclòs i Soler, Lluís
  • Gras i Fortuny, Francesc
  • Massot i Gimeno, Joan
  • Massot i Gimeno, Romà
  • RRE – Raimon Ripoll i Espiau

    Neix el 6 agost del 1938 a Santander, llicenciat a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1963 per especialitzar-se a Londres en Ginecologia i Obstetrícia a yal College of Obstetricians and Gynaecologists i treballant al Chelsea Hospital for Women on fa Endocrinologia Ginecològica i Esterilitat fins al 1966. De tornada a Barcelona, substitueix el professor Vicenç Carulla en la càtedra de Terapèutica Física on feia el tractament del càncer amb ràdium, continuant després amb el professor Marià Badell. Paral·lelament, exerceix la Ginecologia i Obstetrícia a la Clínica del Carme, centre que també dirigeix fins a l’any 1982 quan es tanca per començar a treballar a la Clínica de Ntra. Sra. del Pilar. President de les Secció d’Exercici Lliure i vicepresident de la Secció d’Assegurança Lliure del COMB.

    Biografies:

  • Ripoll i Torras, Josep
  • RRM - Ramon Rovira i Mestres
    SFC - Susana Frouchtmann Corachán

    Periodista, escriptora, traductora, contertuliana habitual en diversos mitjans audiovisuals, ha col·laborat en mitjans com La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Observador, TV3, Ràdio Nacional, etc. Entre d’altres càrrecs, ha estat directora de Salons de Moda de Fira de Barcelona, directora de Relacions Externes i Premsa al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Actualment, es dedica plenament a l'escriptura i l'edició. És autora dels llibres Mi càncer y yo (2009), Ser Enfermera (2011), Ser Farmacéutico (2013), la novel·la Estación de Milán (2014), tots publicats a Plataforma Editorial. El novembre 2015, amb Eugenia Tusquets, publica La pasión de ser mujer,publicada a Circe Editorial.

    Biografies:

  • Frouchtman i Rager, Raimundo
  • SFCo - Sara Fajula Colom

    Neix a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), el 1974. Llicenciada en Història contemporània per la Universitat de Barcelona (UB) i en Documentació per Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Màster interuniversitari en Història de la Ciència i doctorada en Història de la Ciència per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb la tesi Centres de Planificació Familiar a Barcelona (1977-1983). Arxivera del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i del Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) on es fan tasques de recuperació i conservació patrimonial de la història de la medicina. Autora del llibre “El Dret a la planificació familiar a Barcelona, (1971-1985)” publicat el 2021.

    Biografies:

  • Giberga i Gibert, Antoni
  • Sardà i Riusech, Narcís
  • SNC - Salvador Navarro i Colàs

    Neix a Barcelona l’any 1945. Estudia Medicina a la Facultat de Barcelona, llicenciant-se el 1970. Fa la seva residència de Digestiu a l’Hospital Clínic on ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional. Ha estat consultor sènior de l’especialitat d’aquest Hospital. Destacat per ser un dels impulsors de la Pancreatologia a Espanya, és un dels membres fundadors de la “Asociación Española para el Estudio de las Enfermedades Pancreáticas” (ANEP) l’any 1989 i de la Societat Catalana de Pàncrees el 2012. Des del 1974, es dedica a l’estudi de la patologia pancreàtica publicant més d’un centenar de treballs experimentals (conseqüències de l’alcohol sobre la fibrogènesi) i clínics (pancreatitis aguda i crònica, càncer, tumors quístics, etc). Coautor del “Tratado de páncreas exocrino” publicat l’any 2002.

    Biografies:

  • Guarner Aguilar, Luisa
  • SP/FB - Sílvia Pifarré / Fede Bernades
    SPF - Salvador Pérez i Fabra

    Neix a Barcelona el 1924. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i obté la llicenciatura el 1949. Es forma com a Pediatra amb la doctora Fortuny i, més tard, al costat d’en Francesc Cantavella amb qui desenvolupa una llarga i fructífera col·laboració professional i científica. Ha exercit la seva tasca com a “metge de nens” a la pràctica privada, a l’“Oficina del Niño” i en àrees bàsiques del Servei Català de la Salut. Va participar com a professor col·laborador en la formació de Pediatria en el Pràcticum de la Universitat Autònoma de Barcelona. Interessat fonamentalment en el desenvolupament psicomotor del nen, ha participat en diverses publicacions, cursos i jornades sobre el tema.

    Biografies:

  • Cantavella i Cerdà, Francesc
  • SRVQ - Santiago Rosales Vidal-Quadras

    Llicenciat en la 1a promoció de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1974, especialitzat en pediatria a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Als Estats Units d’Amèrica treballà com pediatre a Baltimore, al mateix temps que treia el MPH a l'Escola de Salut Pública de la Johns Hopkins University. Va ser Clinical Fellow en Malalties Infeccioses Pediatricas al Children's Hospital de Buffalo a l'estat de Nova York i Clinical Assistant Instructor in Pediatrics, School of Medicine, també a Buffalo. En tornar dels EUA, va crear i dirigir durant 10 anys, el Servei de Pediatria d'un Hospital comarcal de la XHUP, va ser secretari de la Comissió de Pediatria i Especialitats Relacionades de l'Institut d'Estudis de la Salut i va treballar com pediatre d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut. Del 2001 al 2008 va ser director del Curs d'Atenció Pediàtrica en Atenció Primària, pertanyent al Programa de Formació Continuada del Centre d'Estudis del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Membre d'Ars Medica, l'Orquestra de Col·legi de Metges de Barcelona, des del 2006.

    Biografies:

  • Soler i Bachs , Jordi
  • SSJ - Salvador Sargas i Juncosa

    Neix a Barcelona el 1940. Es llicència a la Facultat de Medicina el 1964. Metge de la Maternitat de Barcelona del 1964 al 2005, on s’encarrega de la Documentació Clínica des del 1966. Vicepresident de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears entre 1983 i 1987 i soci de mèrit des del 2012. Secretari de la Societat Catalana de Pediatria del 1975 al 1979 i soci de mèrit des del 2007. El 1989, és cofundador de la Societat Catalana de Documentació Mèdica i secretari general fins al 1995.

    Biografies:

  • Carbonell i Juanicó, Martí
  • STS - Salvador Tió i Sauleda

    Neix el 1952 a Sant Pol de Mar. Llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona, és un estudiós de la fotografia antiga. Iniciador, el 1981, dels primers tallers sobre procediments alternatius en fotografia (paper salat, paper albumi¬nat, cianotipia, goma bicromatada) a l´escola IDEP de Barcelona. Autor de “Procedimientos alternativos en fotografía” (1988) dins Foto-Diseño de Joan Costa i Joan Fontcuberta, Enciclopedia del Diseño, editat per CEAC i d’un article per a la revista PhotoVisión (1985) amb motiu del 50è aniversari del naixement de la pel•lícula Kodachrome, “Desarrollo de la técnica 1839-1935”. Autor, també, de “Ferran i Paulí: La Instantaneidad en Fotografía” (2007), Barcelona, Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura /Universitat Politècnica de Catalunya i d’“Innocent Paulí i Galceran (1854-1921). Una figura polifacètica” (2012), Manresa, Publicacions de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (PAHCS).

    Biografies:

  • Paulí i Galceran, Innocent
  • SWC - Soledat Woessner i Casas

    Nascuda a Barcelona el 1931, cursa la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona del 1949 al 1955, quedant com a número dos de la seva promoció. El 23 de juny 1961, es doctora amb la tesi Fosfatasas alcalinas de los granulocitos neutrófilo. Especialista en Anàlisis Clíniques i en Hematologia i Hemoteràpia. Professora de L’Escola Professional d’Hematologia Farreras Valentí. Cap de Secció de Microscòpia Electrònica. Cap de Servei d’Anàlisis Clíniques de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. Directora de l’Escola de Citologia Hematològica “Soledad Woessner-IMAS”. Direcció de 67 cursos de la Generalitat de Catalunya (1995). Presidenta de la Societat Catalana d’Hematologia i Hemoteràpia (1979-1981). Membre Numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1992). Membre del Comitè Tècnic de la Fundació Josep Carreras . Publica el llibre “La Citología Optica en el Diagnostico Hematológico” amb 5 edicions (1980-2006). Capítols en 28 llibres de text, 269 articles en revistes i més de 350 conferències, ponències i comunicacions. Distingida per la Generalitat de Catalunya amb les medalles Narcís Monturiol (1995) i Josep Trueta (2006.) i la Creu de Sant Jordi (1997). És Premi Jordi Gol Gurina de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2005).

    Biografies:

  • Sans i Sabrafen, Jordi
  • TPD - Tomàs Pinós i Desplat

    Llicenciat a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), promoció 1969-1975. Especialista titulat per la UAB en Aparell Digestiu I per la Universitat de Barcelona (UB) en Radiodiagnòstic. Metge Resident del Servei de Digestiu a l'Hospital de Bellvitge del 1976 al 1982, és metge titular de l'especialitat de l'Aparell Digestiu al CAP II, Cerdanyola- Ripollet des del 1984 al 2017. Col·laborador a la Secció Cultural del 'Diari de Barcelona' del 1991 al 1993 i, seguidament fins al 1997, del Suplement de 'Ciencia' de 'La Vanguardia'. Autor de més d'una trenta d'articles publicats a revistes indexades nacionals i internacionals. Ha publicat dos llibres a la col·lecció 'Memoria de la Historia' de l'Editorial Planeta: 'Médicos y aventuras' del 1996 i 'Hazañas Médicas' del 1997.

    Biografies:

  • Abella i Gibert, Delfí
  • Agustí i Salmons, Domènec
  • Amiguet i Breçó, Jeroni
  • Audet i Puncernau, Rossend
  • Balcells i Pascual, Joaquim
  • Barceló i Combis, Francesc
  • Buen i Lozano, Sadí de
  • Cardenal i Pujals, Lleó
  • Cebrià i Andreu, Jordi
  • Cortada i Robert, Jordi
  • Frau i Armendàriz, Ramon
  • Grivé i Cuní [o Martin Griver], Martí
  • Guarner i Vila, Abelard
  • Herms i Mateu, Jaume
  • Marquès i Bertrán, Vicens
  • Pi-Sunyer i Bayo, Jaume
  • Pusalgas i Guerris, Ignasi Miquel
  • Romero i Tugues, Francesc
  • Roura i Barrios, Benet
  • Seró i Navàs, Prudenci
  • VAR - Vicenç Artigas i Raventós

    Neix el 21 de maig del 1948, a Barcelona. Estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (1966-1979). Nomenat president de l’Associació Joventut Mèdica de l’Acadèmia de ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, obté una Beca IFMSE per una estada a l’Hospital Cantonal de Rüti (Suïssa) i guanya el Premi d’Història de la Medicina (1972). Posteriorment, fa la residència en cirurgia general i digestiva a l’Hospital Clínic. Títol d’especialista en cirurgia general i digestiva (1978). Metge adjunt del Servei de Cirurgia General i Digestiva i Cirurgia d’Urgències a l’Hospital de Sant Pau. Professor associat i doctor en medicina i posteriorment professor titular de cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1999). Cap de la Unitat de Cirurgia Hepato-Bilio-Pancreàtica i Oncològica del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l’Hospital de Sant Pau i professor titular de cirurgia de la Facultat de Medicina de la UAB acreditat a Catedràtic (ANECA (2009). Des de 2018, és professor emèrit/honorífic d’aquesta universitat.

    Biografies:

    VPB - Victor Pujadas Badell

    Victor Pujadas Badell, Córdoba (Argentina), 1964. Enginyer Agrònom (UPC) - M.S. Economia Aplicada (Cornell University- New York). Gerent de TCA Técnicas de Control y Analisis, S.A (empresa d'enginyeria). Casat amb Helena Ramalhinho Dies Lourenço, Catedràtica d'Investigació Operativa - Universitat Pompeu Fabra. Una filla (Vera 21) i un fill (Bruno 16).

    Biografies:

  • Badell i Suriol, Maria Josefa
  • Pujadas i Valls, Josep Maria
  • VPC - Victòria Pulido i Clarasó

    Nascuda a Barcelona el 1950, realitza els seus estudis elementals i de batxiller en el col·legi Alemany Sant Albert Magne. Obté el títol de llicenciada en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1973. S’especialitza en Otorinolaringologia (ORL) a l'Hospital Clínic de Barcelona col·laborant al mateix temps com a professora associada a la Càtedra d'ORL de la Universitat de Barcelona (1973-1979). El 1981, es doctora en Medicina. Completa la formació a Alemanya a la càtedra Universitària d'ORL de Munic amb el professor HH Naumann. Posteriorment, fa una estada a Würzburg a la Kopf Klinik dirigida per l’otòleg Prof. Wullstein. La seva activitat professional, l’ha realitzat a l'Hospital Clinic, a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i a l'Hospital Plató on ha estat cap del Servei d'ORL durant més de 20 anys. Té plaça d’especialista al CAP Manso per concurs oposició. Exerceix la seva activitat privada a l'Institut Mèdic Ferrándiz - Pulido i a l'Hospital Universitari Quiron Dexeus. És autora de diferents publicacions científiques, llibres i capítols de llibres així com d'aportacions a reunions científiques nacionals i internacionals. Membre de la Societat Espanyola d'ORL i CCC i de la Societat Catalana d'ORL i PCF on ha exercit els càrrecs de secretària i presidenta d’aquesta última.

    Biografies:

  • Pulido i Cuchí, Rafael
  • XB - Xavier Botet

    Neix a Igualada al 1964. Estudia a l'Escola Pia de la seva ciutat. Es llicencia a la Universitat de Barcelona en Medicina i Cirurgia l’any 1988 i es doctora "Cum Laude" a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Completa la seva formació en l'especialitat de Cirurgia General i Digestiva a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (1995). Ha fet estades formatives de la seva especialitat a Kiel, Hamburg, Berlin i Estrasburg. Ha publicat treballs al British Journal of Surgery, Journal of the American College of Surgeons, World Journal of Surgery, International Journal of Surgery, entre d'altres. Actualment, és adjunt del Servei de Cirurgia de l'Hospital de l'Alt Penedès i desenvolupa la seva activitat privada com a cirurgià a la Clínica Corachan. Ha dissenyat, patentat i comercialitzat un instrument quirúrgic anomenat PdB que protegeix les vísceres dels pacients i les mans dels cirurgians en el procés de tancament d'una laparotomia. Ha escrit una col·leció de contes infantils publicats per Editorial Salvatella que narra les aventures d'un noi esquimal anomenat Kònik.

    Biografies:

  • Botet i Casadesús, Francesc
  • Botet i Pallarès, Francesc
  • XCF - Xavier Cussó i Fresquet

    Llicenciat per la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Residència al Servei de Digestiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (HSCSP). Treball en Radiologia Digestiva a la Quinta de Salut La Aliança durant sis anys. Posteriorment Adjunt del Servei de Patologia Digestiva de l’HSCSP amb especial dedicació a la Citologia Digestiva. Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1987 amb la tesi: “Citologia Endoscòpica gàstrica: estudi de l’activitat leucinaminopeptidasa, fosfatasa alcalina i fosfatasa àcida”. Estada a l’Hospital de la Universitat de Georgetown de Washington per a formació en ecoendoscòpia. Introductor de l’ecoendoscòpia a l’HSCSP.

    Biografies:

  • Cabré i Fiol, Vicenç
  • XdBF - Xavier de Balanzó i Fernández

    Nascut a Barcelona el 1944, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia en 1972. Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona en 1993. Durant un any, exerceix de metge a la localitat de Santa Maria d'Oló, al Bages. Segueix formació de postgrau a l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona, especialitzant-se en Medicina Interna -atret per la personalitat de doctor Jordi Gol Gurina-, Endocrinologia amb Josep López Batllori i, també, Cures Intensives. Posteriorment a l'Hôpital Laennec de París centrat en Cardiologia i Pneumologia. A finals de 1976, s'incorpora a l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró a l'equip liderat per Josep M Teniente Noguera. Cap del Servei de Medicina Interna des del 1981, del Servei d'Urgències i Unitat de Crítics del Consorci Sanitari de Mataró el 1992, del Servei de Medicina intensiva del nou hospital de Mataró el 1999 i director mèdic fins a la seva jubilació des del 2009 el 2011. Ha format part de les juntes de la Filial del Maresme de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, de les Societats Catalanes d'Urgències i de Medicina interna així com del comitè directiu del Consell Català de Ressuscitació. Ha estat secretari general de l'Acadèmia del 2013 al 2017 i compromissari del Col·legi de Metges de Barcelona, institució que li atorga el Premi a l'Excel·lència Professional l'any 1996.

    Biografies:

  • Balanzó i Cabot, Emili de
  • Balanzó i Echevarria, Antoni de
  • Goday i Casals, Salvador
  • Martí i Carrasco, Oriol
  • Usúa i Mariné, Josep
  • Viladevall i Malgà, Lluís
  • Viladevall i Matheu, Lluís
  • Viladevall i Pruna, Josep
  • Viñas i Cabot, Josep
  • XDG - Xavier Demestre Guasch

    Nascut a Barcelona el 14 de març del 1947, llicenciat per la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1971 i doctorat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1989. Especialitat de pediatria a l’Hospital Clínic de Barcelona, any 1973. Activitat professional exercida inicialment a l’Hospital Clínic com a pediatre i neonatòleg fins a l’any 1975. A partir d’aquesta data inicia l’activitat a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau col·laborant en la creació de la Unitat de Cures Intensives Neonatals, sent finalment el seu cap clínic. L’any 1997 incorporat a l’equip de pediatria-neonatologia de l’Hospital de Barcelona d’Assistència Sanitària, i exercint fins a la data de jubilació el març de 2014. Com a docent, prof. associat del Departament de Pediatria de la Facultat de Medicina de la UAB (1989-97). Secretari general l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB), 2001-02. President de la Societat Catalana de Pediatria, 2003-2005. Premi Gol Gurina 2015 de l’ACMCB.

    Biografies:

  • Ramis i Coris, Joaquim
  • XIG – Xavier Iglesias i Guiu

    Nascut a Torregrossa, Pla d´Urgell, el 1936. Batxillerat als Jesuïtes de Sarrià, 1946-1953 i llicenciat a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona (UB) el 1960 i doctorat per la mateixa el 1971. . Format en Obstetrícia i Ginecologia als Estats Units: Rotating Internship Mount Sinai Hospital Miami 1962-63. Residency al Harlem Hospital Center, Columbia University, New York, 1963- 1967. Professor Agregat per oposició d´Obstetrícia i Ginecologia de les Facultats de Medicina de la Universitat de Saragossa i Cap de Servei del 1974 al 1976 i de la UB i cap de clínica de l´Hospital Clínic (HC) fins al 1983, any que esdevé catedràtic de la mateixa i cap del Departament Assistencial a l'HC fins a jubilar-se el 2006. Vicedegà de la Facultat de Medicina i vicerector de la UB del 1979 al 1984 a més de president de les Seccions d´Oncologia Ginecològica i Sol Pèlvic de la SEGO. Autor de 161 treballs publicats a revistes de referència i de 61 capítols de llibre. Director de 14 tesis doctorals i ponent a més d'un centenar de conferències, cursos i congressos nacionals i internacionals. Acadèmic de número de la RAMC.

    Biografies:

  • González i Merlo, Jesús
  • XSV - Xavier Sierra i Valentí

    Xavier Sierra i Valentí (Girona, 1952). Llicenciat en Medicina a la UAB (1975). S’especialitza en Dermatologia a l’Hospital Clínic de Madrid amb Josep Cabré, on obté el doctorat (1980). Es trasllada després a Terrassa on desenvolupa la seva vida professional. Redactor del Vocabulari Mèdic de l’ACMCB (1974). Treballa especialment la Història de la Dermatologia i publica més d’una dotzena de llibres sobre aquest tema així com diversos capítols, traduccions i pròlegs. És autor de nombrosos articles en revistes de l’especialitat. Membre fundador i vicepresident de l’ESHD (European Society for the History of Dermatology), també, realitza nombroses conferències a diferents països d’Europa, Amèrica i Àsia. Membre del Consell de Redacció de diverses revistes dermatològiques. Premi Roel de l’Institut Mèdic Valencià (2001). Es llicencia en Humanitats a la UOC (2009) i publica un llibre i diversos articles en aquest camp.

    Biografies:

  • Cabré i Claramunt, Josep
  • Cabré i Piera, Josep
  • Carrera Amanrich [o Thomas Carrère], Tomàs
  • Casal i Julián, Gaspar
  • Piñol i Aguadé, Joaquim
  • Rubió i Roig, Joan
  • Umbert i Corderas, Pau
  • Vilanova i Massanet, Pelai
  • Vilaseca i Anguera, Salvador
  • XTB - Xavier Trias de Bes i Trabal

    Barcelona, 1942. Llicenciat en Ciències Econòmiques i profesor Mercantil, bibliògraf i bibliòfil, ha treballat al Servei d’Estudis del Banc Urquijo i ha ocupat diferents càrrecs de direcció a Banco General del Comercio y la Industria, Banco Pastor. Membre del Cercle d’Economía, Vicepresident de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Soci Fundador del Círculo de Bibliofilia Venatoria (Madrid). President (2014-2016) de l’Associació de Veïns i Amics de Calella de Palafrugell. Ha publicat a les pàgines d’opinió de Diario de Barcelona, El Correo Catalán, La Vanguardia, ABC, Avui, El Punt/Avui així com a les revistes Tele-Estel, Trofeo, És Còdol i a l’Anuari de l’ABB. Com a bibliògraf ha col.laborat amb la Reial Acadèmia de la Història, el Museu Diocesà de Barcelona, la Biblioteca Nacional, el Musée International de la Chasse (Gien), l’Institut d’Història del Llibre i de la Lectura San Millán de la Cogolla. Ha publicat estudis sobre còdexs medievals i llibres del XVI al XX relatius a l’art de la caça, els seus autors i marc històric amb referències a Bibliografía Cinegética de España y Andalucía d’Antonio López Ontiveros (IARA,1990), Bibliotheca cinegética hispánica de José Manuel Fradejas Rueda ( Grand&Cutler Ltd. London 1991), La ciencia en català a l’Edat Mitjana i el Renaixement (Universitats Barcelona/ Illes Balears,colección Blanquerna,2001), La caza en la Edad Media de José M. Fradejas Rueda (Universidad de Valladolid, Tordesillas, 2002), Bibliotheca cinegètica hispánica José M. Fradejas Rueda (Támesis, 2005), Bibliografía Venatoria Española de Rafael Castellano Barón (Madrid, 2005) i Diccionario Biográfico Español (RAH, Madrid, 2011 ). Ha reeditat i prologat llibres d’altres autors i ha pronunciat diverses conferències.

    Biografies:

  • Trias de Bes i Giró, Lluís
  • XTF - Xavier Torrebadella-Flix

    Natural de Lleida (1962) i resident a Sabadell, és llicenciat en Educació Física per la Universitat de Barcelona i doctor per la Universitat de Lleida. Professor per oposició d’ensenyament secundari, ha impartit classes d’Educació Física als instituts Pere Borrell de Puigcerdà, Hug Roger III de Sort i SES Morelló d’Esterri d’Àneu. Actualment, és professor de l’Institut Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès i professor associat a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de l’Educació, Departament de Didàctica de l’Expressió, Musical, Plàstica i Corporal. Investigador al Grup d’Investigació Social i Educativa d’Activitat Física i l’Esport, reconegut per l’AGAUR (GISEAFE, 2014 SGR 1240) de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya. Investigador d’Història Social i Documental de l’Educació Física i l’Esport a Espanya, és expert en les fonts bibliogràfiques d’aquesta matèria en el període que va des del 1800 al 1939. Ha publicat nombrosos articles a diverses revistes nacionals i internacionals.

    Biografies:

  • Bartrina i Costa, Francesc Xavier
  • Casals i Ibarz, Tomàs
  • XTM - Xavier Tena Marsà

    Nasqué a Balaguer el 1951. Estudià Medicina a la Universitat de Barcelona (1968-1974) i es formà com a reumatòleg a l’Hospital Clínic. Fou metge adjunt de Reumatologia a l’Hospital Ntra. Sra. de Covadonga d’Oviedo i més tard s’incorporà com a responsable de l’especialitat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona fins a la seva jubilació (1984-2016). Durant dos anys en fou el seu director mèdic (1989-1991). Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2009. Fou president de la Societat Catalana de Reumatologia (2001-2005).

    Biografies:

  • Altisent i Roca, Carme
  • Suggeriments i participació

    Aquest espai és obert a les aportacions, rectificacions o ampliacions que el lector vulgui fer-nos.
    Les propostes de personatges que es puguin incorporar a la Galeria seran benvingudes.