Metge dels segles XVI i XVII, conseller en cap de Barcelona, catedràtic de l’Estudi General i ambaixador de la Generalitat a la Cort de Felip III
Biografia
Fill d’un apotecari, obté el títol de batxiller en Arts i Filosofia a l’Estudi General de Barcelona el 1575 i, l’any següent, és llicenciat i doctor. Entra de metge a l’Hospital de la Santa Creu i és nomenat catedràtic de l’Estudi General de Barcelona en la matèria de Simples i Apotecaris el 1586. Abans, el 1582, s’ha casat amb Isabel Llobet, filla d’un comerciant amb qui té dos fills, Pere Joan i Isabel.
El seu prestigi acadèmic li obre les portes a la política municipal i entra a formar part de la Junta Sanitària del Consell de Cent el bieni 1597-98. Compaginar la seva dedicació a la Medicina amb l’activitat política, li provoca alguns problemes, com la seva destitució de la càtedra per una insuficient dedicació a l’ensenyament. A finals del 1576, temporalment, aparten Joan Francesc Rossell de la càtedra en haver impartit només dos o tres classes durant tot un curs.
Rossell és elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona en quatre ocasions (1599, 1609, 1623 i 1638), conseller en cap, dues (1623 i 1638) i, també, esdevé protomèdic del Principat el 1603. Tot i que és sotmet a diferents processos judicials per falsificació de documents i per frau, Rosell no perd credibilitat política i el continuen elegint com a conseller del Consell de Cent i, fins i tot, és designat conseller en cap formant part del nucli de col·laboradors de Pau Claris.
Rossell reuneix una biblioteca particular que compta amb uns 360 volums, entre llibres i manuscrits, i que es considera una de les més ben dotades entre les que tenen els metges del seu temps.
Un dels fets més notables de la vida de Joan Francesc Rossell, és el seu paper d’ambaixador de la Generalitat de Catalunya, acompanyat del seu fill Pere Joan, a la Cort de Madrid, esdeveniment que es narra a 42 cartes autògrafes que encara avui es conserven. Rossell és enviat a negociar amb Felip III el dret de la Generalitat de Catalunya d’encunyar moneda de plata. Les negociacions són dures i s’allarguen en el temps però Rossell aconsegueix que se li acceptin algunes de les seves peticions
MBC
