Efemèrides mèdiques

L’1 de desembre és el dia mundial de la Sida. Dedicat a conscienciar als ciutadans, oferint una plataforma per educar sobre la malaltia, reduir l'estigma i fomentar els mètodes de prevenció i tractament. Promou converses obertes i dissipa mites, ajudant a crear una societat més informada i comprensiva.

Alfons Fernández i Sabaté neix a Barcelona el 2 de desembre de 1934. Excel·lent cirurgià ortopèdic amb una remarcable activitat com a historiador de la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'estat espanyol. Fou cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

El 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. La jornada té com a objectiu promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat a tots els nivells de la societat i el desenvolupament, i donar a conèixer la situació de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.

Joaquim Trias i Pujol neix a Badalona el 4 de desembre de 1887. Home clau de l’ensenyament de la cirurgia a la Universitat de Barcelona. Participa a la Guerra del Marroc com a metge militar. President de la Sociedad Española de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. S’exilià després de la guerra civil i fou catedràtic de cirurgia a Mendoza (Argentina)

El 5 de desembre del 1964 es descobreix per primer cop per primer cop el vincle entre el complex major d'histocompatibilitat (MHC) i la malaltia. Això va obrir el camí per al reconeixement de la importància del MHC per a la resposta immune.

El 6 de desembre del 1983, es realitza el primer trasplantament de cor i de pulmons de la història al Regne Unit. Un equip de 20 metges i infermeres de la unitat especialitzada en cor, l'Hospital Harefield, al nord de Londres, va necessitar més de cinc hores per dur a terme l'operació.

Josep Campistol i Vila, neix a Girona el 7 de desembre del 1922. Especialista entusiasta de la pediatria, en fomenta el coneixement i l’abast durant tota la seva carrera com a metge i docent. El 2008, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Josep Maria Vilaseca Sabater neix el 8 de desembre del 1905 a Calonge (Girona). L’esclat de la guerra civil el 1936 fa que no pugui anar a ampliar especialitat a l’estranger i es converteix en un dels pioners de la radiologia a l’estat espanyol de manera autodidacta. President de la Societat Espanyola de Radiologia i Electrologia Mèdica (1959-1961) que li atorga la Medalla d’Or de la Societat el 1980

Jaume Botey i Sala neix a Barcelona, el 9 de desembre de 1928. Pediatre referent en l’al·lèrgia pediàtrica que va tenir un paper molt decisiu en l'expansió de l’especialitat d’Al·lergologia al nostre país

Albert Folch i Pi, neix el 10 de desembre del 1905 a Barcelona. Militant de la UGT, fou més endavant comandant metge de l'Exèrcit Popular de la República i cap dels Serveis d'Investigació Biològica realitzant investigacions pioneres en les ferides per congelació a la Batalla de Terol el 1938. Exiliat a França el 1939, el 1942 marxà a Mèxic, on fou catedràtic de l’Institut Politècnic Nacional

L’11 de desembre del 1745, l’alemany Edwald von Kleist inventa l’ampolla Leyden (Leyden jar) que fou el primer precursor de l’electroteràpia. El tractament de la paràlisi es va convertir així en un dels camps en què s'aplicava més habitualment l'electrificació.

Josep Mercadal Peyrí neix a Barcelona el 12 de desembre 1903. Dermatòleg pioner en Dermatologia Laboral. Soci fundador i president de la Secció Catalana de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia el 1963 de la qual, anys a venir, fou nomenat president honorífic

El dia 13 de desembre del 1810, el rei de Suècia Karl III funda el Karolinska Institutet per a la preparació de metges i cirurgians militars. Aquesta institució, una de les primeres d’europa en la seva especialitat seria més endavant l’alma mater de nombrosos premis nobels de medecina com ara n’Hugo Theorell el 1955 i en Torsten Wiesel el 1981

Josep Roquer i Casadesús neix el 14 de desembre del 1857 a Barcelona. De tarannà filantròpic, treballà a diverses cases de socors de Barcelona i amplià estudis a Berlin i Paris en la seva especialitat, l’otorrinolaringologia. Fou soci fundador de la Societat Francesa d’Otologia i Laringologia de París i fou medalla d’or al Congrés Mèdic Internacional de Barcelona, celebrat en el marc de l’Exposició Universal del 1888

15 de desembre del 1933 acabà oficialment l’era de la prohibició de l’alcohol als Estats Units d’Amèrica La intenció de la prohibició era dissuadir el consum d'alcohol, que es considerava poc saludable i una molèstia pública.

Josep Barjau i Martí neix el 17 desembre de 1894 a Barcelona. Tisiòleg impulsor de la conversió del petit sanatori antituberculós de Santa Coloma de Gramenet en el modern Hospital de l’Esperit Sant. Afusellat per militants anarquistes a l’inici de la guerra civil

Martí Casals i Echegaray, neix el 18 de desembre del 1903 a Mendoza (Argentina). Treballà sempre a zones rurals, com ara el Baix Empordà i s’esmenà per tenir un tarannà igualitari, rebutjant cobrar en diners als més humils. Existeix en el seu honor la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’àmbit rural de la Universitat de Girona

El dia 20 de desembre del 1971 es funda de Metges Sense Fronteres. És una organització no governamental (ONG) fundada a França a partir de la idea que tothom té dret a una assistència mèdica independentment de la seva nacionalitat. Va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1999

El dia 21 de desembre del 1898 Pierre i Marie Curie descobreixen el radi. Els pacients bevien del recipient durant tot el dia per curar les seves malalties. A les dècades de 1940 i 50 la pràctica d'utilitzar el radi com a tractament mèdic es va reduir a molt poques aplicacions a causa del seu alt preu, la seva petita quantitat i els perills de manipular el radi.

Jesús Maria Bellido i Golferichs neix a Barcelona el 22 de novembre de 1880. Metge, veterinari i polític, fou professor auxiliar de fisiologia i deixeble de Ramon Turró. El 1914 guanyà per oposició la càtedra de fisiologia de Saragossa, i després la de Granada el 1918. Fou president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques en el bienni 1924-1926

André Mazet neix a Grenoble el 23 de desembre de 1793. Va ser un metge i cirurgià francès que es va distingir per la seva activitat durant les epidèmies de febre groga d'Andalusia (1819) i Barcelona (1821) i la de tifus de l'Oise (1820).

Joan Petit i Aguilar neix el 24 de desembre del 1752 a Sant Feliu de Codines (Barcelona). Treballà tota la vida com a metge al seu poble natal. Personatge d’àmplies inquietuds, publicà, el 1796 una de les úniques gramàtiques catalanes d’ençà que el règim borbònic va prendre el control de l’educació i no s’ensenyava el català formalment a les escoles.

Abelard Guarner i Vila neix el 25 de desembre de 1918 a Barcelona Gastroenteròleg que va ser un dels pioners de la medicina del treball a Catalunya. Fou ser president de la Associació Catalana de Medicina del Treball del 1974 a 1978 i de 2000 a 2005. El 1987 va obtenir el Premi Àngel de la Salut Laboral

Félix Martí Ibáñez neix el 26 de desembre de 1911 a Cartagena. Especialitzat en psiquiatria, exercí, a partir de finals de 1934, al seu consultori de la Vila de Gràcia de Barcelona. Es va exiliar a emigrar als Estats Units després de la guerra civil espanyola i es va convertir en un escriptor i editor de gran èxit

El 27 de desembre del 1845 s’utilitza per primer cop l’èter com a anestèsic. El Dr. Crawford W. Long va utilitzar per primera vegada l'anestèsic d'èter en el part a la ciutat de Jefferson (Estat Units). Va ser el tema d'un segell dels Estats Units emès el 8 d'abril de 1940.

Quim Borralleras i Gras neix a Barcelona el 28 de desembre de 1880. Metge de gran cultura fou promotor d'actes artístics i culturals, ànima de la 'Penya Gran' de l’Ateneu Barcelonès, titllat de ‘sacerdot de l'amistat i mecenes espiritual'

Joan Gibert i Queraltó, neix el 29 de desembre del 1907 a Terrassa (Barcelona). Especialitzat en cardiologia, aconsegueix la plaça de professor a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1944. Es considerat el creador de la primera escola de cardiologia catalana

Rafael Battestini i Galup neix a Tarragona el 30 de desembre del 1886. Metge de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, i després director de l’hospital. Fou afusellat per la repressió franquista

Gaspar Casal i Julián, neix el 31 de desembre del 1680. Nascut a Girona, es va Formar a La Alcarria (Castella) i a Oviedo, traslladant-se més endavant a la cort borbònica de Madrid, on eventualment va esdevenir el metge personal del rei Ferran VI. Fou un dels primers metges a descriure mèdicament la malaltia de la pel·lagra.

Pere Gabarró i Garcia neix l’1 de gener del 1899 a Igualada. Als 9 anys es queda orfe de pare i es trasllada amb la família a Barcelona. Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1923. Va ser membre de “Palestra”, entitat catalanista de tarannà educatiu i patriòtic. El 1939 s’exilia al Regne Unit, on exerceix de cirurgià plàstic. Va tornar a Barcelona el 1947 on seguí exercint la medicina i ajudà a fundar el moviment escolta.

El 2 de gener del 1839 en Louis Daguerre va fer la primera fotografia de la lluna, començant un camp que seria crucial per a la medicina moderna. Els metges es van adonar ràpidament dels mèrits de la fotografia a causa de la seva capacitat percebuda per presentar una imatge objectiva del que es veia. Això va resoldre el problema dels dibuixos d'artistes als quals se'ls demanava que produïssin il·lustracions només a partir de la descripció o molt influenciats per la interpretació de metges i cirurgians. La primera aplicació de la fotografia en medicina apareix l'any 1840 quan Alfred François Donné de l'Hospital Charité de París va fotografiar seccions d'ossos i dents.

El 3 de gener del 1919 el professor Ernest Rutherford va aconseguir dividir l'àtom. En bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa emeses per materials radioactius, va transmutar els àtoms de nitrogen en oxigen. El descobriment de la fissió nuclear va provocar molts avenços mèdics, per exemple, la radiació s'utilitza als hospitals per fer fotos dels ossos, òrgans o dents d'un pacient per entendre més sobre què passa dins del cos.

El 4 de gener del 1885 el doctor William West Grant de Davenport va realitzar el que es considera que va ser la primera apendicectomia amb èxit als Estats Units. La seva pacient era Mary Gartside, de 22 anys, a qui va fer una cirurgia obrint-li l'abdomen i extraient un apèndix perforat. Es va recuperar i va viure fins el 1919, quan va morir d'una malaltia no relacionada

El 5 de gener del 1897, Maria Montull Rosell neix a Cervera dins una nissaga d’odontòlegs. Fa els primers cursos de medicina a la Universitat de Barcelona i més endavant la especialitat a Madrid, llicenciant-se el 1917 essent la primera odontòloga de la història de Catalunya. El 1968 celebra els 50 anys d’exercici de la professió essent homenatjada pel Col·legi d’odontòlegs de Lleida. Mor a Lleida als 83 anys.

Gaspar Balcells i Tarragona neix a Balaguer 6 de gener del 1827. El 1851 rep el títol de llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. El 1854 forma part de la junta mèdica que va fer front a l’epidèmia del “morbo asiàtic” a Balaguer i en fa una de les primeres descripcions detallades de com combatre-la. Es nomenat metge forense de Balaguer el 1862 però mor als 36 anys l’any següent.

El 7 de gener del 1949 es realitzen les primeres fotografies de cromosomes i gens que es publiquen a la revista Science. L'article l’escriu el doctor Daniel Chapin Pease i el doctor Richard Freligh Baker de la Facultat de Medicina de la Universitat del Sud de Califòrnia on descriuen les seves investigacions preliminars fetes amb un microscopi electrònic.

El 8 de gener del 1998 s’identifica per primera vegada d'una substància química clau del cervell relacionada amb l'addicció a la nicotina. L’estudi es publica a la revista Nature. Els investigadors treballen a l'Institut Pasteur de París, a l'Institut Karolinska d'Estocolm i al grup d'investigació de Glaxo-Wellcome a Ginebra. La naturalesa addictiva de la nicotina està relacionada amb l'alliberament de dopamina, un neurotransmissor químic al cervell.

El 9 de gener del 1930 neix Jordi Cervós i Navarro. Cervós va estudiar Medicina a les universitats de Barcelona i Saragossa, i el 1952 es trasllada a Alemanya, on s’especialitza en Neuropatologia. Allí comença una carrera investigadora fecunda que despunta arran del descobriment de l'existència de nervis a les arterioles. Per això, se'l recordarà com el pare de la microcirculació cerebral. Les seves investigacions li donen un prestigi internacional; però el cim de la seva trajectòria arriba quan descriu una nova malaltia nerviosa, que porta el seu nom, l'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària de Cervós-Navarro. Mor a Matadepera el 2021 als 91 anys.

El10 de gener del 1947, la Universitat de Stanford informa de l'aïllament del virus de la poliomielitis. La recerca la fan els doctors Hubert S. Loring i C.E. Schwerdt del Departament de Química de Stanford. Les proves de laboratori i les fotografies demostren que era com a mínim un 80% de puresa i que podria conduir a produir una vacuna sense impureses per utilitzar-la contra la paràlisi infantil. Altres vacunes existents en aquell moment tenien problemes amb grans quantitats d'impureses.

L’11 de gener del 1922, Leonard Thompson (1908-35), de 14 anys, és la primera persona a rebre una injecció d'insulina com a tractament per a la diabetis. Només pesava 29 kg. i és a punt d'entrar en coma i morir. Dotze dies després Thompson rebé una dosi més purificada d'insulina preparada pel doctor James Collip. Abans d'aquest moment, la diabetis havia provocat inevitablement la mort als mesos o fins i tot setmanes després del diagnòstic. Thompson viu 13 anys més amb la insulina.

Antoni Bosch i Cardellach neix a Sabadell el 12 de gener del 1758. Estudia Medicina a la Universitat de València (1778-1781) i a Osca (1781-1782). Realitza les pràctiques de Medicina a l'Hospital General de Barcelona i es llicencia a Cervera el 1783. Cobreix els costos dels estudis amb lliçons particulars i el treball com assistent i criat. Com a arxiver realitza una ingent tasca de classificació, descripció i transcripció. Sobre aquesta activitat produeix l'elaboració de la seva obra històrica a Sabadell, on mor el 1822.

El 13 de gener del 1937, neix a Jerez de la Frontera Jorge Guillén Montenegro. De ben petit la família es muda a Saragossa, on es llicencia en medicina. Té una remarcable carrera com a jugador de bàsquet, arribant a ser membre de la selecció espanyola que participa als jocs olímpics de l’any 1960. Després de retirar-se del bàsquet professional s’estableix a Barcelona, exercint de metge especialitzat en traumatologia i és el metge de La Penya durant 45 anys. L'any 1999 va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports, i l'any 2010 es nomenat històric del Bàsquet Català. Mor a Barcelona el 2023.

El 14 de gener del 1794, Elizabeth Hog Bennett es converteix en la primera dona dels Estats Units a donar a llum amb èxit un fill per cesària. El seu marit, el doctor Jessee Bennett d'Edom, fa l'operació, tot i que no té anestèsia per donar-li. Un altre metge local a qui va demanar assistència s’hi nega, citant un risc excessiu. En el seu lloc, demana l'ajuda de dos camperols per subjectar la mare sobre una taula de fusta i tant la mare com el fill sobreviuen l’operació.

El 15 de gener del 1907, les incrustacions dentals d'or van ser emprades per primera vegada per H. William Taggart, un dentista de Chicago. La seva invenció d'un mètode per colar incrustacions d'or mitjançant el procediment de patró invertit va utilitzar l'antic principi del "nucli que desapareix". L'ús de l'or per a l'ompliment de cavitats dentals es va descriure per primera vegada mig segle abans.

El 16 de gener del 1909 s’inaugura el primer hospital oncològic del món, l’Institute of Cancer Research (ICR) a Londres, Regne Unit. Va ser fundat com un departament de recerca de l'Hospital Royal Marsden i es va unir a la Universitat de Londres en 2003. Ha estat responsable d'una sèrie de descobriments importants en temes de càncer.

René Marqués neix el 17 de gener del 1923 a Cabestany (Catalunya Nord). Estudia la carrera de Medicina a Tolosa el 1940 i el 1944 s’allista als exèrcits alliberadors de la França Lliure de De Gaulle. S’establí a Sant Llorenç de la Salanca, on obrí un consultori mèdic que li permeté de tractar els llorençans durant més de quaranta anys. Va ser batlle de la població, conseller general del cantó , president el Consell General dels Pirineus Orientals i senador.

El 18 de gener del 1858, neix a Hollidaysburg (EE.UU.) Daniel Hale Williams, metge nord-americà fundador de Provident Hospital de Chicago, el primer hospital interracial del país. En aquest centre es realitzà la primera cirurgia cardíaca amb èxit.

El 19 de gener de 2016 mor a Barcelona Carles de Soler i Jorro. Pioner i capdavanter a Catalunya de l'endoscòpia bronco-esofàgica en el tractament de les estenosis esofàgiques per ingestió de càustics, l'extracció de cossos estranys tant de l'arbre bronquial com de l'esòfag i l'estómac així com en el tractament pal·liatiu de les estenosis malignes de l'esòfag.

El 20 de gener del 2000 s'inaugura el Centre de Recerca del Càncer (centre mixt de la Universitat de Salamanca i el CSIC). El centre desenvolupa recerca en biologia molecular, traslacional i clínica del càncer.

El 21 de gener de 1884 mor a Barcelona Martina Castells i Ballespí, una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a llicenciar-se a medicina. Castells va assolir el doctorat, el 4 d'octubre de 1882. S'especialitzà en pediatria i es traslladà a Reus, on treballà a l'Hospital Militar i a l'Institut Pere Mata.

El 22 de gener del 1913, neix a Camp de Belchite (Saragossa) Amadeu Foz i Tena. La seva família es trasllada a Barcelona el 1923. És llicencia en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1939 i el 1940 es nomenat cap de secció de Microbiologia dels laboratoris de la Càtedra de Patologia i Clínica mèdiques del doctor Agustí Pedro i Pons. El 1959 i el 1982 es nomenat expert de l'Organització Mundial de la Salut en la lluita contra la brucel·losi. En honor seu se li donà el nom al bacteri Psychrobacter fozii. Mor a Barcelona el 1993.

El 23 de gener del 1964 es realitza el primer trasplantament de cor d'animal a humà. El doctor James Hardy de la Universitat de Mississipí trasplanta el cor d'un ximpanzé (anomenat Bino) al pit de Boyd Rush (68 anys) en un últim esforç per salvar la vida de l'home perquè no hi havia cap humà disponible. El cor recentment trasplantat batega sol; però es massa petit per mantenir una circulació independent i Rush va morir després de 90 minuts. Això va ser tres anys abans que Christiaan Barnard realitzés el primer trasplantament de cor humà amb èxit.

El 24 de gener del 1916 neix a Barcelona Josep-Ignasi Barraquer i Moner. Fou un metge oftalmòleg, primer fill d'Ignasi Barraquer Barraquer. Es va llicenciar en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952. Va treballar amb el seu pare a l'Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident. El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d'oftalmologia (1958-66) a l'Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà, el 1964, l”Instituto Oftalmológico de las Américas” i, el 1968, l'”Instituto Barraquer de Bogotà”.

El 25 de gener del 1233, neix a Palma el savi, místic, filòsof de la medicina, astròleg i teòleg Ramón Llull. En les seves obres “Començaments de Medicina”, “Doctrina pueril”, “Fèlix o Libre de Maravelles” i “Liber prouerbiorum” presenta els fonaments teòrics de la seva medicina: un art metafòric que enllaça els quatre elements hipocràtics (aire, foc, terra i aigua) i la teologia cristiana mitjançant la simbologia numèrica.

El 26 de gener del 1875 va ser patentat el primer trepant dental elèctric va ser patentat per George F. Green. Aquest invent va revolucionar l'odontologia. El 1914, els trepants dentals elèctrics podien assolir velocitats de fins a 3.000 rpm. Una segona onada de desenvolupament ràpid es va produir als anys 50 i 60, inclòs el desenvolupament del trepant de turbina d'aire. En comparació els trepants manuals d’abans del segle XIX només funcionaven a 15 rpm.

El 27 de gener del 1884, neix a Barcelona Josep Mestres i Puig. Es llicencià en Medicina a Barcelona el 1907, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya. Més tard serà nomenat director general de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Després de l'entrada de les tropes franquistes, es va haver d'exiliar durant quinze anys a França, on va treballar per a la Creu Roja republicana. Va morir a Molins de Rei el 1979.

El 28 de gener del 1845, neix a Barcelona Ramon Coll i Pujol. Es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1868. El 1877, juntament amb Lluís Carreras i Aragó, va establir l'estadística demogràfica sanitària en la província de Barcelona que més endavant seria estesa per tot l'estat espanyol. Va ser vocal de la junta de Sanitat durant l'epidèmia de còlera de Barcelona de 1884-1885. Va formar part de la Societat d'Emulació per als estudis anatòmics de l'Institut Mèdic de Barcelona. Mor a Barcelona el 1915.

El 29 de gener del 1999, una pacient amb fibrosi quística rep material pulmonar tant de la seva mare com del seu pare. Aquesta operació, realitzada pel Dr. Starnes fou el primer doble lobar del món. El trasplantament d'un familiar viu i familiar és beneficiós perquè proporciona una font de donant immediata i redueix la probabilitat de rebuig.

El 30 de gener del 1957, s’utilitza per primera vegada un marcapassos artificial extern amb elèctrode cardíac intern. Un equip de científics de la Universitat de Minnesota, dirigit pel doctor C. Walton Lillehei, va fer aquest avenç mèdic.

El 31 de gener del 1929 mor a Olesa de Montserrat, el metge Benjamí Garcia i Vilaplana. Interessat per la pràctica esportiva, Garcia Vilaplana s’examinà per fer de professor de gimnàstica a la Universidad Central de Madrid. El 1906, arriba a Olesa de Montserrat, mu-nicipi on exercí de metge de capçalera durant gairebé un quart de segle i formà part de la Junta Municipal de Sanitat i, jutge de pau d’Olesa.

L’1 de febrer de 185, neix a Corbera d'Ebre, Jaume Ferran Clua. Es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona. Tot i ser especialista en Oftalmologia s'interessa professionalment per la bacteriologia . El juny del 1884 i, davant l'epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l'Ajuntament de Barcelona el comissiona per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. El 1919 aconsegueix el vaccí contra la tuberculosi. Mor a Barcelona el 1929. El 1952 l'Ajuntament de Tortosa el nomena fill adoptiu de la ciutat.

El 2 de febrer de 1962 el vaixell USS Diamond Head salpa cap a l'Àfrica des de Newport, EUA. Els seus passatgers son treballadors mèdics equipats amb la recentment inventada pistola de vacunació anomenada «pistola de pau». La seva missió era dur a terme les primeres proves de camp d'aquesta invenció, l'injector "jet", que permet una inoculació massiva més eficient sense necessitat d'agulles i xeringues i millora la salut de milions de persones. El benefici més important de l'hipospray era que no espantava els nens que es vacunen amb les agulles.

El 3 de febrer del 1984, un equip de metges i investigadors de la Universitat de Califòrnia anuncia el naixement d'un nen mitjançant la transferència d'embrions. Aquesta tècnica s’utilitza per a la cria de bestiar, però fins aquest moment no s'ha realitzat en humans. A diferència de la fecundació in vitro, una tècnica en què un òvul fèrtil es fecunda en un laboratori i després es torna a implantar a l'úter de la mare, la transferència d'embrions no requereix cirurgia ni anestèsia.

El 4 de febrer del 1951, es du a terme als Estat Units l'operació quirúrgica més llarga de la història de la que es té coneixement. La intervenció es prolongà quatre dies. Comença a Chicago per extirpar un enorme quist ovàric d’una dona que durant un període de deu anys, havia augmentat de pes fins els 280 kg. El Dr. M.S. Roberts va obrir el quist, drenant uns 90 litres de líquid en quatre dies. A continuació, es va eliminar el quist de 45 kg, de la mida d'una cistella de la compra. El pes de la pacient va baixar a només 139 kg després de l'operació.

El 5 de febrer de 1917 neix a Sabadell, Joan Argemí i Fontanet. El 1942 es doctora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid. Exerceix el càrrec de director de la Clínica del Nen Jesús de Sabadell entre 1957 i 1986. Es membre de la Junta de la Societat Catalana de Pediatria i president de la Filial del Vallès Occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. L'any 2000 rep el Premi Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt de Sabadell. Mor a Sabadell el 2009.

Jaume Peyrí i Rocamora mor a Barcelona el 6 de febrer de 1950. Considerat un dels creadors de la Dermatologia catalana i el primer catedràtic a Barcelona. Formà part de la major part de les associacions dermatològiques internacionals de l’època i fou designat membre d’honor de les societats de dermatologia de diferents països. Rebé la Legió d’Honor francesa i fou nomenat doctor honoris causa per la Université de Montpellier (1932). El 1908, ingressà com a membre a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, esdevenint vicepresident des del 1930 al 1934 i, des d’aquest moment, president fins el 1948.

El 7 de febrer del 1896, per primer cop es va emprar clínicament la radiologia a Anglaterra. Es van utilitzar els raigs X per descobrir la ubicació d'un balí al canell d'un nen de 12 anys. Quan no es pot trobar el balí amb la sonda, el cirurgià va preguntar a Oliver Lodge, cap del departament de física de la Universitat de Liverpool, si podia ajudar amb els nous raigs X. El balí s’identificà incrustat a la tercera articulació carpo-metacarpiana. Jones i Lodge informaren del cas a The Lancet el 22 de febrer de 1896.

El 8 de febrer del 1865, Gregor Mendel, el descobridor de les lleis de la genètica, llegeix en públic el seu primer article científic a la Societat Brünn per a l'estudi de les ciències naturals de Moràvia (publicat el 1866). Va descriure les seves investigacions amb plantes de pèsols. 18 anys després de la seva mort, tres botànics de tres països diferents que investigen les lleis de l'herència s’adonen que Mendel les ha trobat primer. Finalment, Mendel es reconegut com el pioner en el camp de la genètica.

El 9 de febrer de 1902, el doctor Eugène-Louis Doyen (1859-1916) de París, opera amb èxit a bessons siamesos del circ Barnum i Bailey, tot i que moren l'any següent. El doctor Doyen es dels primers a documentar cirurgies mèdiques en pel·lícula. Anteriorment havia fet una pel·lícula de cinc minuts (1898) que mostrava la separació dels bessons siamesos Radika i Dodika, que originalment foren portats a París com a «curiositats».

El 10 de febrer de 1892 mor a Barcelona Francesc de Paula Campà i Porta. Considerat mestre en obstetrícia i ginecologia, fou catedràtic de l’especialitat en les universitats de València i Barcelona. Membre de número de les Acadèmies de Medicina de Barcelona i València, fundador de l’Ateneu científic, literari i artístic de València, i vicepresident del Congrés Mèdic de Barcelona de l’any 1888.

L’11 de febrer de 1954 els cirurgians de l'Hospital Peter Bent de Boston, Massachusetts, realitzen el primer trasplantament de ronyó amb èxit entre bessons idèntics. El ronyó es donat a Richard Herrick, de 23 anys, pel seu bessó idèntic, Ronald. L'operació es dirigida pel doctor John P. Merrill, que prèviament ha completat una sèrie de nou trasplantaments de ronyó, només per descobrir que han fallar. Sospitar que son rebutjats pel sistema immunitari dels receptors. Els bessons idèntics presenten una oportunitat per provar la hipòtesi. Aquesta vegada la cirurgia té èxit i Richard viu fins al 1962.

Eduard Boscà i Casanoves neix el12 de febrer de 1843 a València. Amb 23 anys es gradua de Batxiller en Medicina i Cirurgia a la Universitat de València i més tard obté la llicenciatura en Medicina. Es doctora en Ciències Naturals a la Universitat de Madrid el 1873. Va ser un dels iniciadors dels estudis herpetològics a Espanya i té el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. És catedràtic d'història natural a la Universitat de València. Mor a València el 1924. En memòria seva, la biblioteca de Ciències de la Universitat de València porta el seu nom.

Marià Batllès i Bertran de Lis neix a València el 13 de febrer de 1845. Fou catedràtic d’Anatomia de l’antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme i de la de Casanovas, inaugurada el 1906, quan esdevingué degà de la Facultat. Posseïdor del Distintiu blanc de l’Ordre del Mèrit Naval del 1902, és distingit Comanador de Número d’Isabel la Catòlica el 1871 i membre de l’Ordre Civil de Beneficència el 1872 per nomenament reial en reconeixement a l’actuació que va tenir durant l'epidèmia de febre groga que havia afectat València, ciutat amb la qual manté estrets lligams familiars i, també, culturals com a mantenidor dels Jocs Florals valencians.

Josep Botey i Puig neix el 14 de febrer de 1869 a El Masnou. És metge municipal del Masnou des de finals del segle xix. Es presenta a les eleccions municipals de 1899 pel partit Unió Conservadora al Masnou. Arriba ser tinent segon d'alcalde de 1899 a 1902 i regidor de 1902 a 1904. L'any 1919 l'Ajuntament del Masnou li fa un homenatge per llurs serveis professionals durant l'epidèmia de grip de 1918. Mor el 1933. L'any 1934 l'Ajuntament del Masnou decideix posar el seu nom a un carrer.

El 15 de febrer del 2007 mor a Barcelona Josep Laporte i Salas. Laporte ostentà la presidència de diferents institucions catalanes com l’Acadèmia de Ciències Mediques de Catalunya i de Balears on continua la catalanització de les seves publicacions. També, presideix l’Onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i l'Institut d’Estudis Catalans De 1980 a 1988, exerceix de Conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i duu a terme la primera reforma sanitària que suposa la construcció de nombrosos centres d’assistència primària, el pla comarcal d’hospitals i la primera campanya antitabac.

El 16 de febrer de 1994 es fa la primera operació d'un fetus sense obrir quirúrgicament el cos de la dona. L’autor és el doctor Rubén Quintero, de la Wayne State University de Detroit (EE.UU.). Des de la seva introducció, el camp de la cirurgia fetal s'ha expandit. Inicialment, la cirurgia fetal només estava indicada per a afeccions que posaven en perill la vida del fetus, però ara s'ofereix en alguns processos de malaltia per millorar la qualitat de vida del nen.

El 17 de febrer de 1781 neix René Theophile Hyacinthe Laënnec, metge francès que va inventar l'estetoscopi i es considera generalment el pare de la cardiología. Mitjançant un cilindre de fusta d'un peu de llargada que va col·locar al pit dels seus pacients, va poder escoltar els diferents sons que feien els pulmons i el cor. Durant tres anys va estudiar els sons del pit dels pacients i els va correlacionar amb les malalties trobades a l'autòpsia.

El 18 de febrer de 1913 mor Dolors Aleu i Riera, la primera doctora en medicina de l’Estat espanyol. Sempre va tenir el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l'acompanyessin a classe. Acabà els estudis el 1879, però no tingué permís per fer l'examen de llicenciatura fins al 4 d'abril de 1882, i finalment s'examinà a Madrid el 19 de juny d'aquell any. Aprovà amb excel·lent i fou la primera dona llicenciada de l'Estat espanyol.

Herman Snellen, neix a Zeist (Holanda) el 19 de febrer de 1834. Va ser l’oftalmòleg que va inventar de la cartolina impresa amb línies de lletres negres s'utilitza per provar l'agudesa visual. Aquest gràfic aviat va guanya acceptació a tot el món. La fracció de Snellen és una proporció, per exemple de 20/20 o 20/100 (equivalent mètric 6/6, 6/30), que mesura l'agudesa de la vista d'una persona en comparació amb un observador estàndard amb una bona agudesa normal.

Josep Grañó i Ortega neix el 20 de febrer de 1956 a Sant Boi de Llobregat. Es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1983. Expert alpinista, l'estiu de 1987 va participar com a metge en l'expedició Karakorum 87 al Broad Peak. D'aquesta experiència va escriure “Expedició Karakorum : Broad Peak Central : projecte mèdic”. El 18 agost de 1990, durant l'expedició Olesa-Hidden Peak' 90, Grañó i l'alpinista Albert Ibáñez perden la vida quan tornaven al camp 3 del Hidden Peak (Himàlaia), després de renunciar a fer cim després d'haver assolit els 7.400 metres.

El 21 de febrer de 1931 es presenta als Estats Units El medicament Alka Seltzer. Es va originar després que Hub Beardsley, el president de Miles Laboratories demanés al seu químic en cap, Maurice Treneer, que desenvolupés una pastilla efervescent amb aspirina (àcid acetilsalicílic) i bicarbonat de sodi com a ingredients principals.

El 22 de febrer de 1828, el bioquímic alemany Friedrich Wöhler informà que havia sintetitzat un element químic orgànic, l’urea. Aquesta fou la primera vegada que un material que abans només estava associat a la funció corporal d'un ésser viu es sintetitzava a partir de productes químics inorgànics d'origen no viu. Antigament, la urea només s’extreia a partir de l'orina dels animals.

El 23 de febrer del 1997 s’anuncià la clonació reeixida d'un mamífer adult: un xai anomenada "Dolly" que va néixer el 5 de juliol de 1996. L’éxit d'un grup de científics supervisats per Ian Wilmut a l'Institut Roslin, Edimburg, al Regne Unit. Dolly es el primer mamífer que es va clonar amb èxit a partir d'una cèl·lula d'un animal adult. Utilitzant agulles microscòpiques, els científics substitueixen el nucli d'una cèl·lula d'ou amb el nucli d'una cèl·lula de la mammella. L'embrió resultant s’implanta a l'úter d'una tercera ovella substituta.

Emili Darder i Cànaves mor el 24 de febrer del 1937 afusellat per l’exèrcit franquista durant la guerra civil. Neix a Palma de Mallorca. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València l'any 1915, es doctorà en anàlisis clíniques. A partir de 1927, es el cap de la secció d'epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). El desembre de 1933, fou elegit batlle de Palma.

Concepción Aleixandre Ballester neix el 25 de febrer de 1862 a València. Es llicencia en Medicina i Cirurgia el juny de 1889, i s'especialitza en ginecologia. Tot i que al 1891 la Sociedad Ginecológica Española li negà l'entrada pel sol fet de ser dona, la admet més tard i fins i tot va proncuncía el discurs d'obertura de curs de l'any 1904. Uns mesos més tard guanya el lloc de metgessa titular a l’Hospital de la Princesa de Madrid.

El 26 de febrer del 1878 els científic francesos Charles-Emmanuel Sédillot i Emile Littré acorden la terminologia sobre certs microorganismes, i una paraula adequada per anomenar-los. Littré respon en una carta d'aquesta data que tria la paraula "microbi", en lloc de "micròbia", tot i que s’encunya a partir de dues paraules gregues que juntes significarien "duració curta" en lloc de "vida petita".

Artur Meyer i Matheu neix el 27 de febrer de 1903 a Xerta (Tarragona). Estudia medicina a Barcelona, on es llicencia el 1930 i on més tard va exercir de metge i va militar segons les seves idees catalanistes. El 1935, amb la mort del sogre, l’Artur es trasllada a Buenos Aires. Quan esclatà la guerra civil a Espanya inicia una campanya d'ajuda als espanyols i catalans que necessitaven exiliar-se a conseqüència de la guerra i l'establiment del règim franquista. Es diu que acull a casa seva al mateix Pau Casals i al president Tarradellas i que arriba a presidir uns anys el Casal Català de Buenos Aires. Torna a Xerta durant els anys 70 del passat segle. Mor el 1986.

El 28 de febrer de 1561, Ambroise Paré publica «La méthode curative des playes et fractures de la teste humaine». Es escrit en resposta a una pregunta després de la mort accidental d'Enric II (1559), que es colpejat a l'ull per una llança durant un torneig. El text inclou abundants figures dels seus instruments quirúrgics. Pels seus mètodes innovadors, Paré és conegut com "el pare de la cirurgia moderna".

El 29 de febrer de 1936, dos dies després de la mort d'Ivan Pavlov, el govern soviètic preserva la seva memòria ordenant que s'erigeixi un monument a Leningrad (Sant Petersburg), rebatejant el Primer Institut Mèdic de Leningrad "Institut Pavlov", mantenint el seu laboratori com a museu, conservant el seu cervell, concedint una pensió a la seva vídua i publicant les seves obres col·leccionades en quatre idiomes.

Josep María Caralps Riera neix el 1 de Març de 1942 a Barcelona. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 1994. S’especialitza en cirurgia general i cardiovascular als Estats Units i va ser cocreador de la Unitat de Cirurgia Cardíaca al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre 1967 i 1974. És conegut per realitzar el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya el 1984 i el primer trasplantament heterotòpic de cor el 1985. Va ser president de la Societat Europea de Trasplantament Cardíac de 1988 a 2000.

Leonard Colebrook neix el 2 de Març de 1883 a Guildford (Regne Unit). Farmacòleg i investigador mèdic que va trobar un tractament eficaç per a la febre puerperal (llit infantil) i va millorar el tractament de les cremades. El 1936, Coleman va publicar els resultats del seu assaig clínic de Protonsil curant la febre puerperal estreptocòcica i va iniciar una nova era de quimioteràpia antimicrobiana. Durant la Segona Guerra Mundial, va supervisar l'ús de sulfonamides a l'exèrcit. Després va investigar el control de la infecció en cremades.

Josep Antoni Salvà i Miquel neix el 3 de març de 1918 a Barcelona. La seva tasca com a investigador i membre de prestigioses institucions internacionals, com la Société Française d'Allérgie, es complementa amb col·laboracions amb la indústria farmacèutica, desenvolupant fàrmacs com el Trombocid i l'Aneurol. A més de les seves nombroses publicacions científiques, és reconegut amb distincions com la Medalla d'Or de l'Institut Barraquer i la Creu del Mèrit de Primera Classe de la República Federal Alemanya, entre altres.

El 4 de març de 1991 neix Joan Vilaseca i Segalés a Santa Coloma de Gramenet. Fou un metge i historiador compromès amb la seva professió i la seva ciutat. Vilaseca exerceix a la seva vila natal i és nomenat vocal representant per Santa Coloma de Gramenet de la Junta Comarcal del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Apassionat per per la recerca històrica de la seva ciutat, és autor d'alguns llibres i de més de dos centenars d'articles històrics i culturals, és habitual col·laborador de la revista Grama.

Lynn Margulis neix a Chicago el 5 de març de 1938. Va ser una biòloga evolutiva estatunidenca, catedràtica d'universitat que va difondre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la simbiosi entre dues cèl·lules, de manera que una queda integrada dins d'una altra. El 1988 va ser nomenada Distinguished Professor (catedràtica distingida) de Botànica a la Universitat de Massachusetts a Amherst (UMASS). I el 1993 va ser catedràtica distingida de biologia. El 1997 es va traslladar al Departament de Ciències de la Terra de la mateixa Universitat i va ser catedràtica de Ciències de la Terra, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.

El 6 de març de 1899, Felix Hoffmann patenta l'àcid acetilsalicílic. És més conegut pel seu nom comercial com Aspirina. Crea amb èxit una forma químicament pura i estable d'àcid acetilsalicílic l'any 1897. Les seves notes manuscrites de laboratori suggereixen que a través de les seves característiques físiques, com ara un gust àcid sense cap efecte corrosiu, l'àcid acetilsalicílic té un avantatge sobre l'àcid salicílic i, per tant, és provat per la seva usabilitat en aquest context.

Julius Wagner-Jauregg neix el 7 de març de 1857 a Wels (Austria). Psiquiatra i neuròleg que fa el primer ús d'una teràpia de xoc. Investiga les connexions entre la funció tiroïdal, el goll i el cretinisme. Per consell seu, el Govern austríac comença a vendre sal amb iode a les zones més afectades pel goll. El treball principal de la seva vida es basa en una observació anterior que certes trastornes nerviosos milloren en pacients que han agafat una malaltia que provoca febre. Ho aplica en el tractament de la meningoencefalitis sifilítica, o parèsia general, induint deliberadament la malària (escollida perquè es pot controlar amb quinina). El mètode li val el Premi Nobel de Medicina de 1927.

La Memòria de la professió s’han publicat, fins avui, tretze entrevistes, de les quals tres són metgesses. La proporció de les dones que han fet carrera mèdica o acadèmica continua sent minoritària comparat amb la dels seus companys metges, d’aquí el reduït nombre d’entrevistes a doctores. Per això, volem destacar el testimoni d’aquestes dones que han estat pioneres en el món professional mèdic de Barcelona. Les seves entrevistes expliquen la seva trajectòria professional i com van arribar a aconseguir l’èxit acadèmic i professional.

La doctora Mercè Boada Rovira, especialista en neurologia. Ha centrat la seva activitat professional en el camp de les demències, especialment en la malaltia d'Alzheimer on ha desenvolupat una feraç trajectòria de recerca clínica, sobre bio-marcadors, factors genètics i noves teràpies de la malaltia. Una de les fundadores de Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona.

La doctora Carmen Gomar Sancho, especialista en anestesiologia i reanimació. Ha estat cap de servei i directora de docència de la seva especialitat a l'Hospital Clínic de Barcelona. I la primera catedràtica d'anestesiologia i reanimació a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

I l’última publicada ha estat la doctora Maria Teresa Estrach Panella especialista en dermatologia. La primera catedràtica de dermatologia de la Facultat de Medicina i la primera degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Franz Joseph Gall neix el 9 de març de 1758 a Tiefenbronn (Alemanya). Metge, anatomista i fisiòleg alemany, pioner en vincular les funcions cerebrals amb àrees localitzades del cervell i associar-les amb els atributs subjacents de la personalitat humana. Identifica que la matèria grisa del cervell està formada per cossos de cèl·lules nervioses i que la substància blanca conté les fibres que transporten els impulsos dels nervis. Creu que un examen extern del crani pot revelar l'intel·lecte i la personalitat individuals, això que anomena "craneoscòpia", posteriorment coneguda com "frenologia".

Josep Mir i Marcet neix el 10 de març de 1858 a Sabadell. Es llicencia en medicina el 1883 per la Universitat de Barcelona. Funda la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell i cofunda els serveis de maternologia i puericultura de la ciutat. Amb una carrera mèdica de 40 anys a l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell, presideix l'Acadèmia Catòlica. Com a regidor de l'Ajuntament de Sabadell, escriu diversos opuscles, destacant "Un nou establiment de beneficència", un projecte per a la creació d'un sanatori popular per a malalties infeccioses al paratge del Taulí, que es fa realitat el 1908. Mor a Sabadell el 1926.

L’11 de març de 1918 es documenten als EEUU els primers casos de la mal denominada "grip espanyola". A primera hora del matí, un jove soldat es presenta a l'hospital de l'exèrcit a Fort Riley, Kansas, queixant-se de febre, mal de coll i mal de cap. Al migdia, l'hospital té més de 100 casos; en una setmana, n'hi ha 500. Durant la primavera, 48 soldats moren a Fort Riley. Ningú sap per què fins que la causa de la mort s'identifica com a grip, però a diferència de cap soca mai vista. És la pitjor epidèmia de la història dels Estats Units, amb més de 600.000 morts, fins que desapareix tan misteriosament com ha començat. A tot el món, fins a 40 milions de persones moren com a conseqüència de la pandèmia.

Antoni Pastells i Alguer neix el 12 de març de 1716 a Reus. Després d'ingressar al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis el 1751, ocupa diversos càrrecs, incloent el de vicerector i rector. A Reus és nomenat metge de l'Hospital el 1761. Gestiona amb encert els recursos financers de l'hospital i introdueix avenços clínics basats en els seus estudis a Cadis. Participa en l'elaboració d'un informe sobre la construcció d'un Canal de Reus a Salou el 1805. Mor durant l'epidèmia de pesta que afecta Reus el 1809.

Manuel Ribas i Mundó neix el 13 de març de 1937 a Salamanca. Fill i net de metges, rep premis extraordinaris de batxillerat i llicenciatura, formant-se a l'Hospital Clínic de Barcelona i especialitzant-se en Hematologia a l'estranger. És pioner en el trasplantament de medul·la òssia i en l'oncohematologia. Ribas és secretari general de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i membre de diverses institucions mèdiques. Amb més de 125 articles en revistes científiques fins a 1990, col·labora amb destacats professionals i destaca també en la docència, formant generacions d'estudiants i residents en hematologia i oncologia mèdica. Mor a Barcelona el 2010.

Lucy Beaman Taylor neix el 14 de març de 1833 a Constable (Nova York). Fou coneguda com la primera dona dentista als Estats Units al graduar-se el 1866 a una universitat d'odontologia amb el títol de doctora en cirurgia dental. Abans, al ser negat l’accés durant molt de temps l'admissió a les escoles d'odontologia (1859-1865), adquireix les habilitats odontològiques i exerceix sense diplomatura. Aleshores, la Iowa State Dental Society dóna suport a la seva ambició per obtenir un títol universitari, demana la seva admissió i és acceptada per l'Ohio College of Dentistry. Després de graduar-se, exerceix durant un breu temps a Chicago abans d’establir-se a Kansas.

Agustí Pumarola i Busquets neix el 15 de març de 1920 a Barcelona. Especialitzat en l'estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, Pumarola funda un laboratori de recerca virològica reconegut per l'OMS com a National Influenza Center. També exerceix com a cap del Servei de Microbiologia Clínica a l'Hospital Clínic de Barcelona. Com a catedràtic, passa per les universitats de Salamanca i Barcelona. Pumarola és president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i guardonat amb diversos premis, incloent el Premi Nacional de Ciències Santiago Ramón y Cajal i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya. Mor a Barcelona el 1987.

El 16 de març de 1819, el doctor John Bostock va fer la primera descripció clínica d'una al·lèrgia a la reunió de la Royal Medical and Chirurgical Society a Londres. El document de Bostock es titulava "Un cas d'afectació periòdica dels ulls i el pit". En realitat, era una descripció dels seus sofriments personals (durant l'època del fenc, els laics l'anomenaven febre del fenc).

Josep Rodrigo Pertegàs neix el 17 de març de 1854 a València. Va assistir a les Escoles Pies i actualment obté la llicenciatura en medicina l'any 1875. Manté una relació amb Santiago Ramón y Cajal, que el menciona en les seves memòries. Exerceix diversos càrrecs mèdics, destacant el seu servei durant l'epidèmia de còlera de 1885. Inicia la seva carrera en estudis històrics amb una obra sobre el metge valencià Vicent Garcia Salat (1896), seguida d'altres obres sobre història valenciana i història de la medicina. Assumeix rols importants com a director del Centre de Cultura Valenciana, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de València i membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Mor a València l’any 1930.

Francesc de Paula Xercavins i Rius neix el 18 de març de 1855 a Sabadell. S’especialitza en psiquiatria i neurologia. A més de practicar la medicina, s'endinsa en l'estudi de la neuropatologia, convertint-se en un gran especialista en aquest camp. Es doctora a Madrid el 1882 amb la tesi "Naturaleza y patogenia de los procesos puerperales". Exerceix com a metge intern a l'Hospital de la Santa Creu i a la Casa de Caritat de Barcelona, on desenvolupa el seu interès per la psiquiatria i la neurologia. Xercavins dirigeix l'Hospital Mental de la Santa Creu a Sant Andreu del Palomar i crea l'Institut Medicopedagògic per a alumnes amb trastorns de llenguatge i deficiències sensorials i psíquiques. Mor a Barcelona el 1937.

Evarts Ambrose Graham neix el 19 de març de 1883 a Chicago (EE.UU.). Fou un cirurgià nord-americà que va realitzar la primera extirpació subtotal d'un pulmó (pneumonectomia) per tractar el càncer de pulmó. El 5 d'abril de 1933, a l'Hospital de Barnes, St. Louis, Missouri, va operar a un metge. Com que el càncer implicava més d'un lòbul, l'extirpació rutinària d'un sol lòbul no era adequada. Graham va utilitzar la lligadura massiva per eliminar (gairebé) tot el pulmó. Va ser una pneumonectomia "subtotal" perquè es va retenir part del teixit a la soca i es va utilitzar per enterrar els extrems oberts dels bronquis. El pacient es va recuperar, es va curar de la malaltia i va viure una vida plena.

El 20 de març de 1987, la FDA va aprovar la venda de l’azidotimidina (AZT) un fàrmac antiviral per tractar pacients amb SIDA. L'AZT va ser el primer fàrmac antiretroviral autoritzat per aquesta indicació. Va ser desenvolupat originalment l'any 1964 pel doctor Jerome Horowitz de la Michigan Cancer Foundation com un possible tractament per al càncer.

El 21 de març de 1877, Louis Pasteur va començar a treballar en bacteris virulents de l'àntrax al seu laboratori de Lille, França. Pasteur va demostrar que la malaltia era causada per aquest organisme viu, no per una toxina. Va treballar amb una solució que contenia la infecció, que amb un factor de dilució d'1 part a 100 encara causava la mort a mesura que l'organisme viu continuava multiplicant-se. El 1881, va preparar una vacuna feta a partir d'una soca debilitada del bacteri de l'àntrax. El va provar el 5 de maig de 1881. Les vaques i les ovelles inoculades amb la vacuna van ser immunitzades i van sobreviure, mentre que un grup control no tractat va morir.

Joan Marsillach i Parera neix el 22 de març de 1821 a Barcelona. Considerat el primer especialista en Urologia de Catalunya. Exerceix particularment a Sant Gervasi de Cassoles, quan encara és un poble independent. És un metge polivalent que exerceix totes les especialitats des de la Urologia fins a la Cirurgia Dental. Té una gran habilitat en el sondatge vesical, la dilatació uretral i la pràctica de la talla perineal. La seva dedicació urològica prové del seu interès per combatre la prostitució i del seu coneixement sobre les malalties venèries. És, també, fundador juntament amb Adolf Gelí, de l’Institut Català de Vacunació, centre inoculador al propi local i a domicili. El 1859, és elegit membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i, l’any següent, ho és de l’Acadèmia Mèdico Quirúrgica Matritense. El 1888, Marsillach Parera és un dels signants del manifest de Catalunya a la reina regent Maria Cristina. Mor a Sant Gervasi de Cassoles el 1896.

Josep Maria Roca i Heras neix el 23 de març de 1862 a Barcelona. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, destacant com a dermatòleg i sifilògraf. Treballa com a metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona des de 1890 fins al 1896. Com a destacat membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, presenta la primera comunicació en català el 1898, fomentant l'ús del català en medicina. Mor a Barcelona el 1930.

El 24 de març és el dia mundial de la Tuberculosi. Commemora el descobriment del bacteri causant de la malaltia, el Mycobacterium tuberculosis, per Robert Koch el 1882. Tot i que la seva evolució sol ser lenta, pot manifestar-se agudament en persones amb defenses baixes, com infants, persones grans o amb altres condicions de salut delicades. Amb un tractament adequat, que inclou fàrmacs de llarga durada, és possible la cura completa i la prevenció de resistències als medicaments.

Ignasi Barraquer i Barraquer neix el 25 de març de 1884 a Barcelona. Destacat oftalmòleg és reconegut com un dels principals científics en la seva especialitat. Prové d'una família amb una notable tradició en ciències i medicina oftalmològica. Després de llicenciar-se en medicina i cirurgia el 1907, obté el doctorat en oftalmologia el 1908. El 1910 funda l'Institut Barraquer d'Oftalmologia i la Clínica Barraquer a Barcelona el 1947, centrant-se en l'estudi, la investigació i la docència oftalmològica. Mor el 1965 a Barcelona.

Bernard Katz neix el 26 de març de 1911 a Leipzig, Alemanya 1911. Fou un metge, biofísic i professor universitari britànic, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1970. Va dilucidar com les cèl·lules nervioses transmeten senyals als músculs. A finals de la dècada de 1960, Katz va determinar que la quantitat d'acetilcolina en una vesícula estava relacionada amb el potencial elèctric al terminal d'un axó (la llarga extensió d'una neurona que transmet l'impuls).

Antoni Oriol i Anguera neix el 27 de març de 1906 a Linyola (Lleida). Es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona el 1925 i obté el doctorat a la Universitat de Madrid el 1927. Durant la guerra civil, participa en activitats d'Estat Català i és nomenat conseller. S'exilia a França el 1939 i, posteriorment, torna a Espanya el 1940, però és arrestat i depurat pel seu passat polític. Després d'un temps als Laboratoris Esteve, marxa a l'Argentina el 1949 i posteriorment a Mèxic, on esdevé catedràtic i investigador. Des del 1966, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, destacant també pel seu suport a la llengua catalana. Mor a Mèxic el 1996.

Gregorio Marañón y Posadillo fou enterrat a Madrid el 28 de març de 1960. Endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional. Durant un llarg període va dirigir la càtedra d'endocrinologia a l'Hospital Central de Madrid.[2] Va ser acadèmic de nombre de cinc de les vuit Reials Acadèmies d'Espanya.

El 29 de març de 1886 el primer lot de Coca Cola es va coure en un pati del darrere a Atlanta, EE.UU. El doctor John Pemberton havia creat la barreja com una cura per a la "ressaca", el mal d'estómac i el mal de cap. El va anunciar com un medicament, un "tònic cerebral i beguda intel·lectual" i el va vendre per primera vegada al públic unes setmanes més tard, el 8 de maig. La coca-cola va contenir cocaïna com a ingredient fins al 1904, quan la droga va ser prohibida pel congrés nord-americà.

Francesc Gras i Salas neix el 30 de març 1921 a Reus. Membre d'una destacada nissaga d'oftalmòlegs reusencs, continua l'exercici de la seva especialitat a Reus fins el 1999. Amb una vinculació de 20 anys com a metge de l'Hospital de Sant Joan de Reus, ha realitzat una significativa donació d'estrís i aparells mèdics històrics a l'Hospital de Reus al febrer de 2012. A més, ha contribuït amb una trentena de volums de la publicació "La Medicina Contemporànea: revista Médica de Reus" i al Museu d'Història de la Medicina de Catalunya a Terrassa. En reconeixement a la seva important trajectòria i contribució al prestigi de Reus, el 2012 va rebre el guardó "El més amic de Reus" de l'entitat Centre d'Amics de Reus. Mor el 14 d0agost de 2022 aa Reus.

Dolors Canals i Farriols mor el 31 de març de 2010 a Barcelona. Després d'estudiar medicina, psicologia i biologia, es va dedicar a la recerca científica sobre la primera infància. Va ser una de les pioneres del projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil. L'exili la va portar de França a la República Dominicana, a Cuba, i durant 34 anys a Nova York. Amb la mort de Franco, retorna a Catalunya el 1976 i crea el Centre 0-3 de Barcelona de documentació, recerca i formació professional de la Diputació de Barcelona.

L’1 d’abril de 1860 neix a Barcelona Josep Maria Bofill i Pichot, metge i president de la Institució Catalana d'Història Natural

Dia Mundial de l'autisme. Des de 2008, cada 2 d’abril es commemora l’efemèride.

Neix a Vic el dia 3 d’abril de l’any 1838 Francesc de Paula Campà i Porta, un dels primers catedràtics catalans d'Obstetrícia i Ginecologia

En Pere Farreras i Valentí neix el 4 d’abril de 1916 a Barcelona. Fou catedràtic i president de la Societat Espanyola de Medicina Interna.

El 5 d’abril de 1933, el Dr. Evarts Graham va realitzar la primera operació per a l'extirpació subtotal d'un pulmó en una sola etapa a l'Hospital Barnes de St. Louis (EE. UU.).

Francesc Pi i Sunyer neix a Roses el dia 6 d’abril de 1857. Destacat oftalmòleg barceloní i polític federalista.

Dolors Aleu i Riera neix el 7 d’abril de 1857 a Barcelona. Fou la primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol.

El dia 8 d’abril de 1817 neix a Port Louis (illa Maurici) en Charles Edouard Brown-Séquard, endocrinòleg i neuròleg reconegut per la descripció de la síndrome de secció transversa de la medul·la espinal que porta el seu nom.

El nom sistemàtic de l'àcid desoxiribonucleic (ADN) dels mitocondris humans es va publicar a Nature el 9 d'abril de 1981.

Bernardo Houssay neix el 10 d'abril del 1887 a Buenos Aires (Argentina). Metge i fisiòleg que rebé el Nobel de Medicina el 1947 juntament amb Carl Cori i Gerty Cori.

El dia 11 d’abril de 1952 es tracta quirúrgicament amb èxit la malaltia de Parkinson.

El 12 d’abril de 1955 s’anuncia que la vacuna Salk contra la poliomielitis funciona i és segura, eficaç i potent

El 13 d’abril de 1953 neix a Tarragona en Eduard Rius i Pey que fou conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya des de 1996 a 2002.

El dia 14 d’abril de 1857 neix Victor Alexander Haden Horsley, destacat fisiòleg i neurocirurgià anglès, que realitzà una de les primeres cirurgies de cervell humà.

Laureà Dalmau i Pla neix el 15 d’abril 1886 a Agullana (Girona). Metge catalanista fou diputat per Girona.

Felip Proubasta i Masferrer neix el 16 d’abril de 1866 a Barcelona. metge prestigiós que fou secretari de l'Acadèmia i Laboratori de Catalunya i president de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya.

El 17 d’abril de 1946 neix Georges Jean Franz Köhler, immunòleg alemany que compartÍ (amb César Milstein i Niels K. Jerne) el Premi Nobel de Medicina de 1984.

El 18 d’abril de 1905 neix George Herbert Hitchings, farmacòleg nord-americà que rebé el Premi Nobel de Medicina el 1988.

El 19 d’abril de 1943 Albert Hofmann comunica que havia estat el primer a haver sintetitzat, ingerit i experimentat els efectes psicotròpics de l'LSD (dietilamida d'àcid lisèrgic), mentre estudiava els alcaloides.

El 20 d’abril de 1862 en Louis Pasteur i en Claude Bernard realitzen la primera prova de pasteurització.

El 21 d’abril de 1913 neix Choh Hao Li, bioquímic xinès-americà i endocrinòleg experimenta que va aïllar, en forma pura, sis de les vuit hormones conegudes que segreguen la hipòfisi anterior.

Robert Bárány neix a Viena el 21 d’abril de 1876. Fou un metge guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1914.

Jordi Vives i Puiggròs neix a Barcelona el 23 d’abril de 1941. Fou el primer president de la Societat Catalana d'Immunologia.

El 24 d’abril és el Dia Mundial de la meningitis.

Frederic Duran i Jordà neix a Barcelona el 25 d’abril de 1905. Fou un pioner de l'hemoteràpia que establí el primer servei de transfusió del món a Barcelona el 1936.

Teresa Campañà i Cassi neix el 26 d’abril de 1892 a Barcelona. Fou Una de les primeres catalanes llicenciada en medicina que amplia estudis a l’estranger.

Lluís Barraquer i Bordas neix a Barcelona el 27 d’abril de 1923. Fou un prestigiós neuròleg amb coneixements enciclopèdics.

El 28 d’abril és el Dia Mundial de la Salut Laboral.

El 29 de abril es celebra el Dia Internacional de la Immunologia.

El 30 d’abril de 1878 Louis Pasteur dona una conferència a l'Acadèmia Francesa de Ciències en suport de la seva teoria germinal de la malaltia.

Jaume Nadal i Meroles neix a Lleida l’1 de maig de 1804. Fou un metge, educador i polític català molt influent en la seva època.

El 2 de maig de 1866 neix a Baltimore (EE.UU) Jesse William Lazear metge i bacteriòleg nord-americà que fou un dels principals investigadors sobre la febre groga.

El 3 de maig de 1968 Denton Cooley, del Texas Heart Institute, realitza el primer trasplantament de cor amb èxit als Estats Units.

El 4 de maig de 1764 Joseph Constantine Carpue, cirurgià i anatomista anglès, introdueix la rinoplàstia del mètode indi, reconstruint el nas a partir d'una solapa de pell del front.

El 5 de maig de 1847 es funda la primera societat mèdica nacional permanent dels Estats Units, l'Associació Mèdica Americana (AMA).

El 6 de maig de 1953 la màquina cor-pulmó dissenyada pel doctor John Heysham Gibbon s'utilitza per completar amb èxit la primera cirurgia a cor obert.

Josep Llombart i Pagès neix el 7 de maig de 1857 a Cabanes (Alt Empordà). Metge i investigador conegut per el producte Trabmull, un específic propi de principis de segle XX.

El 8 de maig se celebra el Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja en commemoració del naixement de Henry Dunant, el seu fundador.

Agustí Pedro i Pons neix a Barcelona el 9 de maig de 1898. És considerat el creador de la gran Escola de Medicina catalana de la segona meitat del segle XX.

El 10 de maig de 1566 mor a Tübingen (Alemanya) Leonhart Fuchs metge alemany considerat un dels fundadors de la moderna botànica.

L’11 de maig de 1886 neix a Oristà (Osona) Lluís Noguer i Molins, autor de l’Exploración Clinico Práctica un dels llibres de Medicina que s’ha mantingut vigent durant més temps i ha tingut més edicions.

El 12 de maig és el Dia Mundial de la Fibromialgia i la Síndrome de Fatiga Crònica.

Ronald Ross neix a Almora (Índia) el 13 de maig de 1857. Va ser un metge i entomòleg qui va relacionar la malària amb els mosquit.

El 14 de maig de 1807 neix a Vilafranca (Maestrat) el metge, botànic i explorador Marcel·lí Andrés i Ber-nat, el primer que va recórrer la regió del golf de Guinea a l'Àfrica.

El 15 de maig de 1848 neix a Tarnowskie Góry (Alemanya) Carl Wernicke neuròleg que va relacionar malalties nervioses amb àrees específiques del cervell.

Ilià Ilitx Métxnikov neix el 16 de maig de 1985 a Khàrkiv (Ucraïna) metge i microbiòleg guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1908.

El 17 de maig de 1955 el psiquiatre nord-americà, Nathan Kline, presenta el fàrmac reserpina considerat la primera aportació al camp de la psicofarmacologia de recerca per estudiar medicaments antidepressius. A l'estiu de 1956, guanya dos milions de dòlars en finançament del Congrés per a la investigació.

El 18 de maig de 1908 neix a Barcelona Moisès Broggi i Vallès, brillant cirurgià i destacat per la seva activitat memorialista i la dedicació a l'ètica mèdica i al nacionalisme català.

El 19 de maig és el Dia Mundial del Metge i la Metgessa de Família una celebració anual que reconeix el paper central dels metges de família en la prestació de l’atenció sanitària.

El 20 de maig es celebra el Dia Internacional de l'Assaig Clínic.

El 21 de maig de 1877, mor el metge català Pere Mata i Fontanet considerat el fundador de la medicina legal professional a Espanya.

El 22 de maig de 1828 neix a Berlin Friedrich Wilhelm Ernst von Gräfe considerat el fundador de la moderna oftalmologia.

Joan Soler i Cornet mor a Manresa el 23 de maig de 1971. Fou un prestigiós metge i cirurgià manresà.

El 24 de maig de 1903 neix a Montreal (Quebec) Arthur Martin Vineberg, cirurgià cardíac que desenvolupà un procediment quirúrgic per a la correcció de la circulació coronària deteriorada.

El 25 de maig de 1853 neix a Vila-seca (Tarragonès) Maria Elena Maseras i Ribera la primera dona que es va matricular en una carrera universitària a l'Estat espanyol.

James Bell Pettigrew neix a Lanarkshire (Regne Unit) el 26 de maig de 1832. Va ser un anatomista escocès i destacat naturalista.

Ramon Bassols i Genís neix a Sabadell el 27 de maig de 1919. Metge amb dedicació social al barri de la Salut de Badalona i fundador de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria.

El 28 de maig és el Dia Internacional d'Acció per la Salut de la Dona, que defensa els drets sexuals i reproductius.

Pere Tarrés i Claret neix el 29 de maig de 1905 a Manresa. Fou un metge i capellà català, l’únic membre del Col·legi de Metges de Barcelona que ha estat beatificat per l’Església Catòlica

Josep Falp i Plana neix el 30 de maig de 1873 a Barcelona. Metge i escriptor introductor de la Medicina Naturista a Catalunya.

El 31 de maig es celebra el Dia Mundial sense Tabac.

L’1 de juny de 1914 neix a Barcelona Joan Rocamora i Cuatrecasas, metge català exiliat per la seva participació en la Guerra Civil, que promogué la cohesió entre els catalans residents a l’Argentina.

El 2 de juny de 1854 neix a Munich Max Rubner, fisiòleg alemany reconegut per les seves investigacions en fisiologia energètica, higiene i termogènesis dietètica.

El 3 de juny de 1899 neix a Budapest Georg von Békésy, biofísic hongarès-nord-americà que rebé el Premi Nobel de Medicina l'any 1961 pel seu descobriment del mecanisme físic d'estimulació de l'oïda interna.

El 4 de juny de 1906 neix a Barcelona Ferran Martorell i Otzet destacat com a capdavanter en la cirurgia vascular, especialitzant-se en les malalties arterials i venoses de les cames.

El 5 de juny de 1902 neix a Barcelona Antoni Cardoner i Planas, especialista en l'Aparell Digestiu que destaca per ser un dels historiadors de la Medicina catalana més notable del segle XX.

El 6 de juny de 1870 neix a Vigo, on s’havien traslladats el seus pares catalans, Enric Ribas i Ribas. Fou un gran cirurgià de Barcelona del primer terç del segle XX.

El 7 de juny de 1954 neix a Rosario (Argentina) Ana María Zeno, ginecòloga pionera de la contracepció.

El 8 de juny del 1769 neix a Barcelona Ignasi Ameller i Ros (o Ametller i Ros), metge militar, catedràtic i director del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona.

El 9 de juny de 1913 neix a Oxford (Gran Bretanya) Patrick Christopher Steptoe, ginecòleg britànic pioner en el tractament de la infertilitat.

El 10 de juny mor a Nova York Mary Corinna Putnam. Fou una metgessa, escriptora, i sufragista nord-americana que va lluitar per la integració dels estudis clínics i de laboratori en la medicina.

L’onze de juny és el Dia Mundial de la lluita contra el càncer de pròstata.

El 12 de juny de 1899 neix a Königsberg, (Alemanya) Fritz Albert Lipmann, metge i bioquímic guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1953.

El 13 de juny de 1870 neix a Soignies (Bèlgica) Jules Jean Baptiste Vincent Bordet, microbiòleg guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1919.

El 14 de juny de 1813 neix a Vic Antoni Ribot i Fontseré, metge, polític i escriptor conegut per la seva obra poètica en castellà i les seves traduccions literàries.

El 15 de juny de 1896 neix a Maurí (Rosselló) Jordi Baillat, cirurgià rossellonès que presidí el X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana celebrat a Perpinyà de 1976.

El 16 de juny de 1887 neix a Barcelona Lluís Barraquer i Ferré, neuròleg català continuador de l'escola de neurologia de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.

El 17 de juny de 1804 neix a Torroella de Montgrí Pere Casellas i Coll, metge i reconegut investigador que fou director de l'Hospital de Sant Jaume d'Olot.

El 18 de juny neix a París (França) Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1907.

El 19 de juny de 1906 neix a Berlín (Alemanya) Ernst Boris Chain bioquímic britànic, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945.

El 20 de juny de 1859 neix a Os de Balaguer (Lleida) Lluís Cirera i Salse un dels pioners de la Radiologia a Catalunya.

El 21 de juny de 1809 neix a Ripoll Eudald Raguer i Batlle, metge i erudit català que va salvar documentació i llibres del monestir de Ripoll de l'expropiació i la destrucció.

El 22 de juny de 1869 neix a Barcelona Antoni Raventós i Aviñó, cirurgià català que practicà la primera apendicectomia a Catalunya.

El 23 de juny de 1926 neix a Manresa Carles Llussà i Ruiz, neuropsiquiatre amb gran dedicació al foment d’iniciatives culturals al Bages.

El 24 de juny de 1975 mor a Rich (EE.UU) Elizabeth Lee Hazen, fisiòloga i microbiòloga coneguda per la seva contribució al desenvolupament de la nistatina.

El 25 de juny de 1978 mor a Barcelona Teresa Campañà i Cassi, una de les primeres catalanes llicenciada en medicina que amplia estudis a l’estranger.

El 26 de juny de 1933 neix a Barcelona Josep Cabré i Piera, figura clau de la que contribuí a la projecció internacional de la Dermatologia catalana.

El 27 de juny neix a Stuttgart (Alemanya) Hans Spemann, metge, zoòleg i professor universitari guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1935.

El 28 de juny de 1895 neix a Barcelona Nicolau Battestini i Galup, metge i polític republicà que fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya.

El 29 de juny de 1808 neix a Barcelona Pere Felip Monlau i Roca, introductor de l'Higienisme a Espanya.

El 30 de juny de 1926 neix a Nova York Paul Berg, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1980.

L’1 de juliol de 2019 mor, a Barcelona, Francesc Navarro i López un dels grans cardiòlegs catalans del segle XX, president de la Societat Catalana de Cardiologia i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

El 2 de juliol de 2001 es presentà a EUA el primer implant de cor artificial complert, l’AbioCor, que funcionava amb una bateria que es carrega a traves de la pell.

El 3 de juliol de 1518 neix Li Shizhen un dels grans especialistes en medicina xinesa i autor del Gran Compendi de Matèria Mèdica, reconegut com el llibre mèdic més important d’aquesta civilització asiàtica.

El 4 de juliol de 1956 neix a Vic, Carles Furriols i Solà destacat metge centrat en la cooperació pel desenvolupament i creador de la Fundació Humanitària pel Tercer i Quart Món Doctor Trueta.

Herbert Spencer Gasser neix el 5 de juliol 1888 a Platteville (EE.UU.). Se li concedí el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1944 pels descobriments fonamentals sobre les funcions de diferents tipus de fibres nervioses.

Axel Hugo Theodor Theorell neix el 6 de juliol de 1903 a Linköping (Suècia). L'any 1955 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina pels seus estudis sobre la naturalesa i acció dels enzims d'oxidació.

Camilo Golgi neix el 7 de juliol de 1843 a Corteno (Itàlia). L'any 1906 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia, conjuntament amb Santiago Ramón y Cajal, pels seus estudis sobre l'estructura del sistema nerviós.

Elisabeth Kubler-Ross neix el 8 de juliol 1926 a Zurich (Suïssa). Aquesta psiquiatra suïssa-nord-americana fou una autoritat líder en la psicologia de la mort.

El 9 de juliol de 1792 es funda La Pia Associació de Senyores Germanes Infermeres Dedicades al Servei dels Pobres de l'Hospital General de la Santa Creu de Barcelona, fundada per a atendre les necessitats dels internats a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Joan Pellicer i Bataller neix el 10 de juliol de 1947 a Bellreguard (València). Doctorat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, va dedicar quasi tota la seva vida a l'estudi de l'etnobotànica.

L'11 de juliol de 2000, la FDA aprova el sistema quirúrgic robot da Vinci per al seu ús en operacions de vesícula biliar, reflux gastroesofàgic i ginecologia.

Francesc Salvà i Campillo neix el 12 de juliol de 1751 a Barcelona. Fou un metge, físic i meteoròleg que inventà un prototip de telègraf elèctric per substituir al telègraf òptic.

Jean-Paul Marat mor a París el 13 de juliol de 1793). Metge, periodista, i polític francès fou un dels granes protagonistes de la Revolució Francesa.

Johannes Peter Müller neix el 14 Juliol de 1801 a Coblença (Alemanya). Fisiòleg i anatomista conegut per establir la ciència de la fisiologia en la seva forma moderna.

El 15 de juliol de 1904 mor el metge, escriptor i dramaturg rus Antón Txékhov.

Cecília Marín Gratacós neix a Banyoles el 16 de juliol de 1903. Fou la primera dona gironina a obtenir el títol de Medicina i es va especialitzar en ginecologia i pediatria.

Joan Baptista Freixas i Freixas mor a Barcelona el 17 de juliol de 1933. Fou un metge i escriptor de la Renaixença.

El 18 de juliol de de 1893 neix a Barcelona Sadí de Buen i Lozano que fou el metge que va aconseguir la pràctica erradicació de la malària a Europa.

Rosalyn Sussman Yalow neix a Nova York el 19 de juliol de 192. Fou guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1977.

Tadeusz Reichstein neix a Włocławek (Polonia) el 20 de juliol de 1897. Fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1950.

George Frederick Dick neix el 21 de Juliol 1881 a Fort Wayne (EE.UU.).Fou un metge i patòleg nord-americà que va aïllar l'estreptococ hemolític.

Santiago Dexeus i Trias de Bes neix a Barcelona el 22 de juliol de 1935. Fou un prestigiós metge ginecòleg català.

Martina Castells i Ballespí neix a Lleida el 23 de juliol de 1852. Fou una metgessa catalana coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol a llicenciar-se.

El 24 de juliol de 1933, William F. Rienhoff. de Baltimore (EE.UU.) es va convertir en el primer cirurgià que va realitzar una operació d'extirpació total de pulmó.

Andrés Clarós i Doménech mor a Barcelona el 25 de juliol de 2015. Fou un dels pioners de l’otorinolaringologia pediàtrica.

Reuben Leon Kahn neix el 26 Juliol 1887 a Kovno (Lituania). Va ser un immunòleg lituà-nord-americà reconegut sobretot per les seves investigacions sobre reaccions sanguínies transfusionals.

Hans Fischer neix a Frankfurt del Main (Alemanya) el 27 de juliol de 1881 . Fou un químic, metge i professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any.

Baruch Samuel Blumberg neix a Nova York el 28 de juliol de 1925. Fou un metge, biòleg i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1976.

El 29 de juliol de 1936 mor a Manresa, Àngel Serra i Riera considerat el primer metge i cirurgià modern de Manresa de principis del segle XX.

Muthulakshmi Reddy neix a l’Estat de Pudukkottai (India) el 30 de juliol de 1886. Va ser una metgessa índia i una reformadora social guardonada amb el premi Padma Bhushan.

Friedrich Wöhler neix el 31 de juliol de 1800 a Frankfurt am Main (Alemanya). Va ser un científic alemany molt conegut per ser el primer a sintetitzar la urea però també va ser el primer a aïllar diversos elements químics.

L’1 d’agost de 1889 neix John F. Mahoney, metge nord-americà, que va desenvolupar el tractament de la sífilis amb penicil·lina.

El 2 d’agost de 1848, el metge alemany Rudolf Ludwig Karl Virchow presenta el mecanisme fisiopatològic de la trombosi i l’embòlia.

El 3 d’agost neix el metge nord-americà Robert Ernest House que fou el primer en defensar l'ús del bromhidrat d'escopolamina en criminologia, fàrmac que es va conèixer com un "sèrum de la veritat".

El 4 d’agost de 1795 neix Gouverneur Vincent Emerson, metge militar nord-americà, pioner de la sanitat militar.

El 5 d’agost de 1834 neix Karl Ewald Konstantin Hering, fisiòleg alemany, que va descobrir la fisiologia de la percepció del color.

El 6 d'agost de 1922 neix David Cardús i Pascual, metge i matemàtic català, conegut per seleccionar i entrenar els primers astronautes de la NASA

El 7 d’agost de 1869 neix Jaume Isern i Hombravella que fou degà del cos mèdic municipal de l'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

El 8 d'agost de 1883 neix Francesc Santacana i Romeu a Martorell. Fou un metge cirurgià polifacètic, amb especial contribució social en en l’àmbit de la natació.

El 9 d’agost de 1819 neix William Thomas Green Morton, metge odontòleg nord-americà, que va ser el primer a utilitzar èter durant una extracció dental.

El 10 d’agost de 1892 neix Salvador Gil i Vernet, destacat uròleg català, cèlebre pels seus estudis sobre l'anatomia topogràfica de la pelvis.

L’onze d’agost de 1858 neix Christiaan Eijkman, fisiòleg holandès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1929 pel seus estudis sobre el beri-beri.

El 12 d'agost de 1879 neix August Pi i Sunyer, catedràtic de fisiologia amb gran prestigi internacional.

El 13 d'agost de 1891 neix Leandre Cervera i Astor, fisiòleg català, reconegut internacionalment.

El 14 d'agost de 1919 neix Richard Darwin Keynes, fisiòleg britànic, que va fer un treball pioner sobre les fibres nervioses.

El 15 d'agost de 1890 neix Elvin Morton Jellinek, fisiòleg nord-americà, que va ser pioner en l'estudi científic de la naturalesa i les causes de l'alcoholisme.

El 16 d'agost del 1832 neix Wilhelm Wundt, psicòleg i fisiòleg alemany, que va establir el primer laboratori de psicologia.

El 17 d'agost del 1798 neix Thomas Hodgkin, metge anglès, descobridor d’un tipus de limfoma que es coneix amb el nom de malaltia de Hodgkin.

El 18 d' agost de 1932 neix Luc Montagnier, viròleg francès, que descriu i identifica el virus de la SIDA.

El 19 d'agost de 1935 neix Franklin Story Musgrave, cirurgià i astronauta nord-americà, que va fer sis vols a l'espai.

El 20 d’agost de 1929 neix Roc Pifarré i Florejachs, cardiòleg català, pioner en la implantació d’un cor artificial total.

El 21 d'agost de 1900 neix Jaume Pi i Figueras, un dels cirurgians de més prestigi durant la segona meitat del segle XX a Barcelona.

El 22 d'agost de 1920 neix Denton Arthur Cooley, cirurgià nord-americà, pioner del trasplantament cardíac.

El 23 d'agost de 1768 neix Astley Paston Cooper, cirurgià anglès, que va ser pioner en la cirurgia experimental.

El 24 d'agost de 1899 neix Albert Claude, citòleg belga-americà, que va rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1974.

El 25 d’agost de 1900 neix Hans Adolf Krebs, metge britànic d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1953 pel descobriment del cicle de l'àcid cítric.

El 26 d’agost de 1850 neix Charles Robert Richet, bacteriòleg i patòleg francès, que va ser guardonat amb el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1913.

El 27 d'agost del 1574 mor Bartolomeo Eustachi, metge i anatomista italià, que donà el nom a la trompa d'Eustaqui.

El 29 d’agost de 1904 neix Werner Forssmann, metge alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1956.

El 28 d’agost de 1879 neix Humbert Torres i Barberà, metge i polític català de les terres de Lleida.

El 30 d’agost de 1910 neix Màrius Torres i Perenya, metge internista, cronista cultural de Lleida i poeta líric.

El 31 d’agost de 1950 mor Pere Tarrés i Claret, metge i capellà català especialista en el tractament de la tuberculosi.

L'1 de setembre de 1848 neix Auguste Forel, neuroanatomista, psiquiatre i entomòleg suís, conegut per les seves investigacions sobre l'estructura del sistema nerviós.

El 2 de setembre de 1899 neix Josep Antoni Trabal i Sans, llicenciat en dret i medicina, pioner del periodisme esportiu català i director de diversos mitjans com La Jornada Deportiva.

El 3 de setembre de 1928: Alexander Fleming descobreix la penicil·lina.

El 4 de setembre de 1962 neix Shinya Yamanaka, metge i investigador japonès especialitzat en cèl·lules mare adultes. Va rebre diversos premis prestigiosos, incloent-hi el Premi Nobel de Medicina el 2012.

El 5 de setembre de 1939 neix Susumu Tonegawa, biòleg molecular i immunòleg japonès. Va rebre el Premi Nobel de Medicina el 1987.

El 6 de setembre de 1910 neix Maria Oliveras i Collellmir la primera metgessa anestesiòloga catalana. Va treballar a l'Hospital Militar de Vallcarca i a l'Hospital Clínic, on va introduir avenços en anestèsia.

El 7 de setembre de 1908 neix Michael Ellis DeBakey, un metge nord-americà i cirurgià cardiovascular pioner que va desenvolupar tècniques com el bypass arterial, cors artificials i trasplantaments de cor.

El 8 de setembre de 1895 neix Joaquim Salarich i Torrents, un metge català cofundador de la Societat Catalana de Cirurgia i president de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears.

El 9 de setembre de 1737 neix Luigi Galvani, metge i catedràtic d'anatomia de Bolonya. Va descobrir la relació entre electricitat i moviment animat, introduint així els conceptes de galvanisme i galvanització.

El 10 de setembre de 1894 neix Maria Hervás Moncho. Va ser una de les primeres metgesses valencianes llicenciades a la Universitat de València. Durant la Guerra Civil espanyola, va dirigir el Laboratori de Serologia del Servei de Transfusió de Sang a València.

L'11 de setembre de 1913 neix Jacinto Convit García. Va ser un metge i científic veneçolà conegut per desenvolupar la primera vacuna contra la lepra i una altra per la leishmaniasis.

El 12 de setembre de 1902 neix Juan Bosch Marín, pediatre valencià i fundador d'UNICEF-Espanya. Va ser director general de sanitat pública espanyola.

El 13 de setembre de 1892 neix Esteve Maria Relat i Corominas, metge i alcalde de Sabadell durant la dictadura de Primo de Rivera.

El 14 de setembre de 1486 neix Agrippa de Nettesheim. Va ser un escriptor, filòsof i metge i alemany, conegut per la seva obra "D'occulta philosophia libri tres".

El 15 de setembre de 1948, es va fundar l'American Society of Human Genetics (ASHG), una organització professional per als investigadors en genètica.

El 16 de setembre de 1816 neix Joaquim Salarich i Verdaguer. Va ser un historiador, metge i novel·lista català. Va contribuir al moviment literari de la Renaixença.

El 17 de setembre de 1905 neix Merrill W. Chase. Va ser un immunòleg nord-americà que va descobrir la immunitat mediada per cèl·lules a través de la transferència de glòbuls blancs.

El 18 de setembre de 1922 neix Dorothy Thomas. Va ser una investigadora en hematologia nord-americana que va contribuir de manera decisiva al desenvolupament del trasplantament de medul·la òssia.

El 19 de setembre de 1915 neix Elizabeth Stern, patòloga nord-americana pionera en l’estudi de la progressió de cèl·lules normals a canceroses.

El 20 de setembre de 1888 neix David Marine, patòleg nord-americà conegut per la seva recerca pionera en l'ús del iode per al tractament del goll.

El 21 de setembre de 1866 neix Charles Jules Henri Nicolle, metge i microbiòleg francès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina el 1928.

El 22 de setembre de 1765 neix Paolo Ruffini, metge, matemàtic i filòsof italià conegut per crear el mètode de Ruffini i per ser rector de la Universitat de Mòdena, on va estudiar l'epidèmia de tifus.

El 23 de setembre de 1880 neix John Boyd Orr, metge, biòleg i polític escocès, que va ser una autoritat en nutrició i va guanyar el Premi Nobel de la Pau el 1949.

El 24 de setembre de 1866 neix Dolors Lleonart i Casanovas. Va ser una de les primeres metgesses catalanes, coneguda per la seva pràctica mèdica.

El 25 de setembre de 1923 neix Arvid Carlsson. Neurocientífic suec guardonat amb el Premi Nobel de Medicina el 2000 per les seves descobertes sobre la transducció de senyals al sistema nerviós.

El 26 de setembre de 1886 neix Archibald Vivian Hill. Va ser un fisiòleg anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina de 1922.

El 27 de setembre de 1925 neix Robert Geoffrey Edwards. Va ser un metge, fisiòleg i biòleg anglès pioner en la medicina reproductiva i la fecundació in vitro. Rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina.

El 28 de setembre neix Robert W. Holley. Va ser un bioquímic nord-americà que va compartir el Premi Nobel de Medicina el 1968 per desxifrar el codi genètic.

El 29 de setembre de 1889 neix Matilde Hidalgo Navarro de Procel. Va ser una metgessa, política i activista equatoriana, primera dona del país llicenciada en medicina.

El 30 de setembre neix Francesc Gallart i Monés. Va ser un digestòleg català, fundador de l'Escola de Patologia Digestiva i president de la Societat Internacional de Gastroenterologia.

Antoni Olivella i Casals neix a Barcelona, 1 d’octubre de 1911. Oftalmòleg de prestigi format als Estats Units i Alemanya. Va exercir a la pràctica privada, amb especial expertesa en fotocoagulació.

Angel Ballabriga Aguado, neix el 2 d’octubre de 1920 a Saragossa. Clínic, investigador i docent en medicina pediàtrica. Ballabriga va ser cap del departament de pediatria de l'Hospital Vall d’Hebron de Barcelona de 1966 a 1999. Pioner i figura destacada de la neonatologia al nostre país.

Pere Piulachs i Oliva neix el 3 d’octubre de 1908 a Barcelona. Piulachs va ser una gran autoritat quirúrgica barcelonina i va formar una escola de cirurgians catalans durant els anys 60 i 70 del segle passat. Humanista, poeta , entès en art religiós i escriptor.

Carles Carceller i Blay neix el 5 d’octubre de 1806 a Barcelona. Obstetra de prestigi, exercí a l’Hospital de Sant Pau, la Maternitat provincial de Barcelona. Director de l'Escola de Matrones de l'Institut Provincial de Maternitat

Lluís Góngora i Joanicó, neix el 6 d’octubre de 1834 a Sant Gervasi de Cassoles. Fundador i primer president de l’Acadèmia de Ciències Mediques. Fou acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina i membre destacat de la Societat Espanyola d’Hidrologia Mèdica, àmbit del que fou un destacat especialista

Paulí Alcántara Riestra neix el 7 d’octubre de 1896 a Iloílo (Filipines). Va viure entre Catalunya i les Filipines durant la seva joventut. Entre 1916 i 1918 va tornar a Filipines, llavors sota govern estatunidenc, per estudiar medicina Fou el segon màxim golejador de la història del Barcelona FC. Penjà les botes als 31 anys per dedicar-se a la urologia. Fou seleccionador espanyol durant els anys 50.

El 8 d’octubre d’enguany es commemora el Dia Mundial de la Fisioteràpia Aquesta jornada serveix com homenatge a tots els fisioterapeutes i als serveis que presten per tal d’aconseguir l'objectiu final d'un moviment lliure de símptomes en activitats físiques bàsiques i complexes tant en pacients com en persones sanes.

El 9 d’octubre del 1909 la Creu Roja Americana va crear el departament de capacitació en primers auxilis. El Major de l’exèrcit dels Estats Units Charles Lynch n’és nomenat director. Aquest departament suposarà un dels grans avenços en l’entrenament i difusió de tècniques de primers auxilis a tot el món.

Feliu Castells i Farrarons neix el 10 d’octubre de 1888 a Barcelona. Es converteix en el primer metge oficial de la història del Futbol Club Barcelona. La junta directiva del club, presidida per Àlvar Presta, acorda la seva contractació com a metge de l’equip de futbol el 12 d’agost del 1914.

L’11 d’Octubre d’enguany es celebra el dia internacional de les noies i les nenes. Aquesta commemoració dona suport a més oportunitats per a les noies i les nenes i augmenta la consciència de la desigualtat de gènere a què s'enfronten les nenes de tot el món en funció del seu gènere. Aquesta desigualtat inclou àrees com l'accés a l'educació, la nutrició, els drets legals, l'atenció mèdica i la protecció contra la discriminació, la violència contra les dones i el matrimoni infantil forçat.

Sergi Erill i Sáez neix el 12 d’octubre de 1938 a Barcelona. Farmacòleg clínic format als Ests Units, esdevé catedràtic de Farmacologia a les universitats del País Basc i Granada. Contribueix de manera a la divulgació científica, amb iniciatives i publicacions molt diverses. Fou director de la Fundació Dr. Antoni Esteve.

El 13 d’octubre es el dia de la de conscienciació sobre el càncer de mama metastàtic. Té com a objectiu recordar les necessitats úniques de les dones i els homes que viuen amb càncer de mama metastàtic, o estadi IV. També és una oportunitat per celebrar la força i la resiliència d’aquests pacients.

Antoni Moya i Prats, neix el 14 d’octubre de 1910 a Barcelona. Uròleg, col·laborador directe del dr. Antoni Puigvert i sotsdirector de la Fundació Puigvert, fou l’ànima de la docència d’aquesta institució.

El 15 d’octubre es commemora el dia mundial del rentat de mans. És un recordatori anual que rentar-se les mans amb aigua i sabó és un dels millors passos que podem prendre per evitar emmalaltir i transmetre gèrmens als altres.

Júlia Corominas i Vigneaux neix el 17 d’octubre de 1910 a Barcelona. Pionera del mètode pedagògic Montessori a Catalunya i introductora al nostre país Espanya de la psicoanàlisi, que havia après a Paris.

Ramon Ferrer i Garcés, neix el 18 d’octubre del 1803 a Aitona (Lleida). Catedràtic de Patologia i Medicina Operatòria del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, va donar suport a les bullanges (revoltes populars) de Barcelona del 1835. Fou elegit diputat a Corts el 1836 i el 1839 i alcalde de Barcelona el 1841, posició des de la que va contribuir al moviment d’enderrocament de les muralles de la ciutat.

El 19 d'octubre es commemora el dia mundial contra el càncer de mama. L'objectiu d'aquesta celebració és conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia, que esdevé el tumor més freqüent en dones arreu del món.

Bertomeu Robert i Yarzabal neix el 20 d’octubre de 1842 a Tampico (Mèxic). El seu prestigi com a metge el va portar a ocupar diferents càrrecs, com la presidència de l'Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (1880-1884 i 1895-1897) i de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1883-1890). Tanmateix va ser un alcalde Barcelona molt estimat i respectat.

Esteve Padrós de Palacios neix el 21 d’octubre de 1925 a Barcelona. Estomatòleg com el seu germà Eduard, fou un pensador, escriptor, poeta i crític literari. Le marcada qualitat de la seva obra el converteix en el paradigma de metge humanista.

Marià Figueres i Forges, neix el 21 d’octubre del 1878 a Os de Balaguer (Lleida). Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona, va emigrar a Costa Rica amb la seva esposa catalana. Fou el pare i l’avi de dos presidents de la República de Costa Rica, incloent José Figueres Ferrer qui va prendre la decisió, única al món, d’abolir l’exèrcit.

El 22 d’octubre es commemora el dia internacional de conscienciació sobre el quequeig. Es va celebrar per primera vegada al Regne Unit i Irlanda, l'any 1998. El dia pretén conscienciar el públic sobre els problemes als quals s'enfronten milions de persones que pateixen aquesta dificultat per la parla.

El 23 d’octubre del 2023 es celebra el 45è aniversari de la Declaració d’Alma-Ata de la Organització Mundial de la Salut. Va ser la primera declaració internacional que subratllava la importància de l'atenció primària de salut. Aquesta perspectiva de l'atenció primària ha estat acceptat des de llavors per tots els països membres de l'organització.

Eduard Tolosa i Colomer neix el 24 d’octubre de 1900 a Barcelona. Prestigiós neurocirurgià de l’Hospital de Sant Pau. Fou pioner en la neurocirurgia especialitzada en el tractament de la malaltia de Parkinson i en la realització de biòpsies cerebrals. Una síndrome neurològica porta el seu nom: la síndrome de Tolosa-Hunt.

El 25 d’octubre del 2013, es fundà la plataforma internacional PUSH! Global Alliance per al tractament de persones amb espina bífida i hidrocefàlia. Aquesta organització coordina les organitzacions que tracten aquestes condicions mediques, El repte és la prevenció i l'atenció de l'espina bífida i la hidrocefàlia en el context global és la visibilitat i ser reconeguda com una prioritat.

El 26 d’octubre és el dia mundial del dany cerebral adquirit. Es dedica a augmentar l’interès social per ajudar a les persones amb dany produït per una lesió cerebral que provoca dèficits temporals o permanents de tipus motor, sensorial o neurocognitiu.

Josep Trueta i Raspall neix el 27 d’octubre de 1897 a Barcelona. Fou un metge català internacional. Traumatòleg que va difondre la cura oclusiva de les fractures obertes i el tractament de la síndrome d’esclafament (crush syndrome) durant els bombardejos alemanys de Londres a la segona guerra mundial. Fou professor emèrit a la Universitat d’Oxford i candidat al premi Nobel.

Enric Renau i Folch, neix el 28 d’octubre del 1937 a Barcelona. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona especialitzat en Pediatria i Medicina d’empresa. Fou diputat al Parlament de Catalunya durant els anys 80 i principis dels 90 i més endavant president i conseller delegat de l’empresa pública Parc Sanitari Pere Virgili.

El 29 d’octubre és el dia mundial de la psoriasi. Aquest dia les associacions s'esforcen per difondre el repte que suposa aquesta malaltia, difondre informació i millorar l'accés al tractament.

Albert Lleó i Morera neix el 30 d’octubre de 1874 a Barcelona. Fou un metge hematòleg i bacteriòleg. Primer cap del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu. Propietari de l'emblemàtica Casa Lleó Morera de Barcelona al passeig de Gràcia.

Francesca Fontova i Rosell, neix el 31 d’octubre del 1877 a Lleida. Malgrat que l’accés de les dones a l’ensenyament superior restava vetat, obté permís per a estudiar medecina a la Universitat de Barcelona el 1898. Es llicencia el 1903. Exercí en una consulta privada on s’encarregava de la preparació anestèsica i d’antisèptics de les operacions quirúrgiques

L'1 de novembre se celebra el dia mundial de l’acromegàlia. Té com a finalitat divulgar informació i conscienciar els ciutadans sobre aquesta patologia, per generar un diagnòstic precoç i tractament oportú, adreçat a millorar la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

Manuel Corachán i Garcia neix el 2 de novembre de 1881 a Xiva (València). Un gran cirurgià general, director del servei de Cirurgia de l’Hospital de Sant Pau, que va servir també al país en el terreny polític i cultural. Fou conseller de sanitat i dirigí el primer diccionari de medicina en català.

August Brossa i Bosque neix el 3 de novembre de 1887 a Barcelona. Pediatre innovador, cofundador de la Societat Catalana de Pediatria. Fou president del Col·legi de Metges de Barcelona durant els anys de la República i del de Catalunya durant la Guerra Civil.

El dia 4 de novembre del 1847, el metge britànic James Young Simpson descobreix les qualitats anestèsiques del cloroform. L'ús del cloroform en la cirurgia es va expandir ràpidament per Europa. Als EUA el cloroform va començar a substituir l'èter com a anestèsic al començament del segle XX.

El 5 de novembre del 1965, a Vietnam del Sud, fou primer cop que un explosiu actiu va ser quirúrgicament extret d’un pacient viu. La intervenció fou realitzada per James Humphreys que va crear una eina i un procediment específic in situ. L’operació va ser duta a terme en menys de 13 minuts.

Rafael Gonzalez-Adrio Martínez neix el 6 de novembre de 1934 a Pontevedra. Gran jugador de bàsquet del FC Barcelona i traumatòleg gairebé durant vint anys del FC Barcelona. Guardonat amb la medalla d’or als jocs mediterranis del 1955. Durant la seva etapa com a traumatòleg del Barça es converteix en pioner en tècniques d’osteosíntesi i cirurgia del genoll.

El dia 8 de novembre del 1895, el físic alemany Wilhelm Conrad Röntgen va fer un descobriment que ha tingut una importància fonamental per la medicina: els raigs X. Aquest descobriment possibilità el naixement de la radiologia. Röntgen va ser guardonat amb el premi Nobel.

El dia 9 de novembre del 1914, el metge internista argentí Luis Agote convoca a les autoritats mèdiques a una sala de l’Hospital Rawson, de la ciutat de Buenos Aires, per a que observessin com s’administrava la primera transfusió indirecta de sang conservada amb citrat sòdic. La malalta era una dona amb anèmia posthemorràgica post part i el donant va ser un treballador de l’hospital.

El 10 de novembre és dia mundial de la ciència per la pau i el desenvolupament. Commemora el paper de la ciència per a la pau i el desenvolupament. Posa de manifest el paper important de la ciència en la societat i la necessitat d'implicar el públic en general en els debats sobre qüestions científiques emergents.

Francesc Fàbregas i Mas neix l’11 de novembre de 1857 a Barcelona. Metge pioner i promotor de l’automobilisme a Catalunya, mecenes de l’Hospital-Asil de Granollers, de la Beneficència i la Maternitat de Barcelona. Fou diputat per la Lliga Regionalista.

Ramon Sarró i Burbano neix el 12 de novembre de 1900 a Barcelona. Metge humanista i un dels psiquiatres més importants del país de bona part del segle XX. Format a Viena amb els psiquiatres més famosos, crea una càtedra a Barcelona on convivien totes les tendències de la psiquiatria.

Vicens Carulla i Riera neix el 13 de novembre de 1896 a Barcelona. Fou el primer catedràtic de terapèutica física de l’Estat i gran impulsor de la lluita contra el càncer. Va ser president del Col·legi de Metges de Barcelona del 1939 al 1941.

Josep Soler-Roig i Elizaicin neix a Barcelona el 14 de novembre de 1902. Fou un gran cirurgià, cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau i propietari d’una clínica quirúrgica de Barcelona. L’any 1943, Soler-Roig va ser elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1974, els cirurgians catalans el guardonen amb el Premi Virgili i, entre d’altres distincions, posseeix la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat que se li atorgà el 1963.

El15 de novembre d’enguany, es celebra dia mundial de la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC). Aquesta data va ser proposada per la Iniciativa Global de Lluita Contra la MPOC per tal de brindar coneixement a la població sobre aquesta malaltia, la seva prevenció, diagnòstic i tractament.

Joan Baptista Mas i Casamada, neix el 16 de novembre del 1875 a Girona. Va exercir de metge a Palafrugell durant cinquanta anys, també hi actuà com a alcalde (1916 –1917), metge forense, jutge de pau, i va ser fundador de la Creu Roja de Palafrugell. Fou col·laborador del Centre Escolar Catalanista

Antoni de Gimbernat i Arbós neix a Cambrils el 17 de novembre de 1734. Cirurgià expert, professor al Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Per encàrrec de Carles III visita durant 4 anys els principals hospitals europeus per crear el Col·legi de Cirurgia de Madrid. El primer espanyol amb un epònim, el lligament de Gimbernat.

El 18 de novembre de 1920, va ser fundada la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears. Entitat asseguradora sense ànim de lucre destinada a les necessitats socials dels metges i metgesses i donar protecció a les situacions d’invalidesa i incapacitat dels professionals de la salut. L’entitat va actuar a Catalunya i les Illes Balears fins el 2002, quan va ampliar serveis a l’estat espanyol.

Josep Usúa i Mariné neix el 19 de novembre de 1908 a Valladolid. Un bon cirurgià que durant la Guerra Civil roman a Catalunya i, amb la derrota republicana, és represaliat i condemnat a l'exili interior. Premi extraordinari de la llicenciatura de la Universitat de Barcelona l’any 1930. El 1938 guanya el premi de la Generalitat als millors treballs relacionats amb la medicina de guerra.

Jordi Cortada i Robert neix el 20 de novembre de 1949 a Lleida. Metge uròleg i andròleg de les terres de Lleida on és el dinamitzador de l'especialitat. Es llicencia a la Universitat de Saragossa el 1974 i és anomenat cap clínic de la Clínica de l’Aliança de Ponent de Lleida. Compromès políticament, fou president de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya per Lleida i número dos a les llistes electorals per al govern municipal el 2011.

Antoni Salvat i Navarro neix 21 novembre de 1883 a Saragossa. Bacteriòleg, catedràtic de la Facultat de Medicina de Barcelona abans de la Guerra Civil. Aconsegueix guarir un brot de pesta a Cartagena el 1907 i per aquest motiu li es atorgada la Gran Creu del Mèrit Naval (distintiu blanc). Catedràtic d’Higiene de la Universitat de Sevilla amb només 30 anys, va retornar a Barcelona més endavant per ampliar els estudis de laboratori.

Maria Lluïsa Casals i Caus neix a Castell d’Aro (Girona) el 22 de novembre de 1924. Metgessa internista brillant que exercí tota la seva vida a la Universitat de Buffalo (Estat Units), amb gran expertesa en parasitologia. En retirar-se s’integra a un grup de metges que treballen en una clínica nord-americana per gent sense assegurances ni mitjans per pagar les visites.

François Bonaventura Bassères, neix el 23 de novembre del 1863 a Banyuls sur Mer (Rosselló). Metge militar de carrera a l’exèrcit francès. Participà a la Primera Guerra Mundial al servei del, també rossellonenc, Mariscal Josep Joffre i Plas. Arribà a inspector general de l’exèrcit i mantingué una estreta amistat amb el famós escultor Arístides Mayol.

El 24 de novembre del 1859, Charles Darwin publica «L’origen de les espècies». És una obra fonamental de la literatura científica, considerada com la base de la biologia evolutiva. El debat sobre les races humanes i l'herència patològica humana va néixer de les primeres formulacions del principi de selecció natural.

Joan Roset i Rovira, neix el 25 de novembre del 1864 a Valls (Tarragona). Formà part de l’anomenada «generació de metges catalans del 88», que va revolucionar l’ensenyament de la medicina i la incorporació de nous mètodes científics. Va ser director de l’Hospital de Valls i un gran divulgador de la ciència mèdica.

Emerencià Roig i Bofill mor el 26 de novembre de 1901 a Barcelona. De pare sitgetà i mare jamaicana, va néixer a Cuba però de petit marxà amb la seva família a Sitges. Estudià medicina a la càtedra lliure de l'Institut Mèdic de Barcelona i s'especialitzà en obstetrícia i treballà a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

Ignasi Cantarell i Fontcuberta 27 novembre de 1924 a Tortosa (Tarragona). Metge rural, estimat per tothom, fou a més un destacat arqueòleg i descobridor del patrimoni arqueològic de Montmeló. Guardonat amb el Premi Jordi Gol i Gorina del 1999 i distingit amb la medalla al mèrit col·legial de Col·legi Oficial de Metges de Barcelona el 2004.

El 28 de novembre del 2019, el Parlament Europeu declarà l'emergència climàtica a Europa i al món. Els eurodiputats decideixen que la comissió garanteixi que totes les propostes legislatives i pressupostàries rellevants estiguin completament alineades amb l'objectiu de limitar l'escalfament global per sota d'1,5°C.

Maria Josefa Badell i Suriol, neix el 29 novembre de 1920 a Barcelona. Metgessa especialista en hematologia. Exercí la professió al seu propi laboratori d’anàlisis. Persona de fortes conviccions democràtiques, la seva oposició al règim franquista la va dur a emigrar, juntament amb la resta de la família, a l’Argentina el 1953. Fou assassinada a l’Argentina per un comando paramilitar.

Ramon Trias Rubiès, neix el 30 de novembre de 1926 a Barcelona. Fill del catedràtic exiliat Joaquim Trias i Pujol, fou un cirurgià excel·lent, de l’Hospital de Sant Pau i pioner de la cirurgia de la hipertensió portal a Espanya. Va presidir el Col·legi de Metges de Barcelona durant 12 anys.