1 de desembre
L’1 de desembre és el dia mundial de la Sida. Dedicat a conscienciar als ciutadans, oferint una plataforma per educar sobre la malaltia, reduir l'estigma i fomentar els mètodes de prevenció i tractament. Promou converses obertes i dissipa mites, ajudant a crear una societat més informada i comprensiva.
2 de desembre
Alfons Fernández i Sabaté neix a Barcelona el 2 de desembre de 1934. Excel·lent cirurgià ortopèdic amb una remarcable activitat com a historiador de la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l'estat espanyol. Fou cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
3 de desembre
El 3 de desembre és el dia internacional de les persones amb discapacitat. La jornada té com a objectiu promoure els drets i el benestar de les persones amb discapacitat a tots els nivells de la societat i el desenvolupament, i donar a conèixer la situació de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.
4 de desembre
Joaquim Trias i Pujol neix a Badalona el 4 de desembre de 1887. Home clau de l’ensenyament de la cirurgia a la Universitat de Barcelona. Participa a la Guerra del Marroc com a metge militar. President de la Sociedad Española de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. S’exilià després de la guerra civil i fou catedràtic de cirurgia a Mendoza (Argentina)
5 de desembre
El 5 de desembre del 1964 es descobreix per primer cop per primer cop el vincle entre el complex major d'histocompatibilitat (MHC) i la malaltia. Això va obrir el camí per al reconeixement de la importància del MHC per a la resposta immune.
6 de desembre
El 6 de desembre del 1983, es realitza el primer trasplantament de cor i de pulmons de la història al Regne Unit. Un equip de 20 metges i infermeres de la unitat especialitzada en cor, l'Hospital Harefield, al nord de Londres, va necessitar més de cinc hores per dur a terme l'operació.
7 de desembre
Josep Campistol i Vila, neix a Girona el 7 de desembre del 1922. Especialista entusiasta de la pediatria, en fomenta el coneixement i l’abast durant tota la seva carrera com a metge i docent. El 2008, és elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
8 de desembre
Josep Maria Vilaseca Sabater neix el 8 de desembre del 1905 a Calonge (Girona). L’esclat de la guerra civil el 1936 fa que no pugui anar a ampliar especialitat a l’estranger i es converteix en un dels pioners de la radiologia a l’estat espanyol de manera autodidacta. President de la Societat Espanyola de Radiologia i Electrologia Mèdica (1959-1961) que li atorga la Medalla d’Or de la Societat el 1980
9 de desembre
Jaume Botey i Sala neix a Barcelona, el 9 de desembre de 1928. Pediatre referent en l’al·lèrgia pediàtrica que va tenir un paper molt decisiu en l'expansió de l’especialitat d’Al·lergologia al nostre país
10 de desembre
Albert Folch i Pi, neix el 10 de desembre del 1905 a Barcelona. Militant de la UGT, fou més endavant comandant metge de l'Exèrcit Popular de la República i cap dels Serveis d'Investigació Biològica realitzant investigacions pioneres en les ferides per congelació a la Batalla de Terol el 1938. Exiliat a França el 1939, el 1942 marxà a Mèxic, on fou catedràtic de l’Institut Politècnic Nacional
11 de desembre
L’11 de desembre del 1745, l’alemany Edwald von Kleist inventa l’ampolla Leyden (Leyden jar) que fou el primer precursor de l’electroteràpia. El tractament de la paràlisi es va convertir així en un dels camps en què s'aplicava més habitualment l'electrificació.
12 de desembre
Josep Mercadal Peyrí neix a Barcelona el 12 de desembre 1903. Dermatòleg pioner en Dermatologia Laboral. Soci fundador i president de la Secció Catalana de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia el 1963 de la qual, anys a venir, fou nomenat president honorífic
13 de desembre
El dia 13 de desembre del 1810, el rei de Suècia Karl III funda el Karolinska Institutet per a la preparació de metges i cirurgians militars. Aquesta institució, una de les primeres d’europa en la seva especialitat seria més endavant l’alma mater de nombrosos premis nobels de medecina com ara n’Hugo Theorell el 1955 i en Torsten Wiesel el 1981
14 de desembre
Josep Roquer i Casadesús neix el 14 de desembre del 1857 a Barcelona. De tarannà filantròpic, treballà a diverses cases de socors de Barcelona i amplià estudis a Berlin i Paris en la seva especialitat, l’otorrinolaringologia. Fou soci fundador de la Societat Francesa d’Otologia i Laringologia de París i fou medalla d’or al Congrés Mèdic Internacional de Barcelona, celebrat en el marc de l’Exposició Universal del 1888
15 de desembre
15 de desembre del 1933 acabà oficialment l’era de la prohibició de l’alcohol als Estats Units d’Amèrica La intenció de la prohibició era dissuadir el consum d'alcohol, que es considerava poc saludable i una molèstia pública.
16 de desembre
17 de desembre
Josep Barjau i Martí neix el 17 desembre de 1894 a Barcelona. Tisiòleg impulsor de la conversió del petit sanatori antituberculós de Santa Coloma de Gramenet en el modern Hospital de l’Esperit Sant. Afusellat per militants anarquistes a l’inici de la guerra civil
18 de desembre
Martí Casals i Echegaray, neix el 18 de desembre del 1903 a Mendoza (Argentina). Treballà sempre a zones rurals, com ara el Baix Empordà i s’esmenà per tenir un tarannà igualitari, rebutjant cobrar en diners als més humils. Existeix en el seu honor la Càtedra Martí Casals de Medicina i Salut en l’àmbit rural de la Universitat de Girona
19 de desembre
20 de desembre
El dia 20 de desembre del 1971 es funda de Metges Sense Fronteres. És una organització no governamental (ONG) fundada a França a partir de la idea que tothom té dret a una assistència mèdica independentment de la seva nacionalitat. Va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1999
21 de desembre
El dia 21 de desembre del 1898 Pierre i Marie Curie descobreixen el radi. Els pacients bevien del recipient durant tot el dia per curar les seves malalties. A les dècades de 1940 i 50 la pràctica d'utilitzar el radi com a tractament mèdic es va reduir a molt poques aplicacions a causa del seu alt preu, la seva petita quantitat i els perills de manipular el radi.
22 de desembre
Jesús Maria Bellido i Golferichs neix a Barcelona el 22 de novembre de 1880. Metge, veterinari i polític, fou professor auxiliar de fisiologia i deixeble de Ramon Turró. El 1914 guanyà per oposició la càtedra de fisiologia de Saragossa, i després la de Granada el 1918. Fou president de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques en el bienni 1924-1926
23 de desembre
André Mazet neix a Grenoble el 23 de desembre de 1793. Va ser un metge i cirurgià francès que es va distingir per la seva activitat durant les epidèmies de febre groga d'Andalusia (1819) i Barcelona (1821) i la de tifus de l'Oise (1820).
24 de desembre
Joan Petit i Aguilar neix el 24 de desembre del 1752 a Sant Feliu de Codines (Barcelona). Treballà tota la vida com a metge al seu poble natal. Personatge d’àmplies inquietuds, publicà, el 1796 una de les úniques gramàtiques catalanes d’ençà que el règim borbònic va prendre el control de l’educació i no s’ensenyava el català formalment a les escoles.
25 de desembre
Abelard Guarner i Vila neix el 25 de desembre de 1918 a Barcelona Gastroenteròleg que va ser un dels pioners de la medicina del treball a Catalunya. Fou ser president de la Associació Catalana de Medicina del Treball del 1974 a 1978 i de 2000 a 2005. El 1987 va obtenir el Premi Àngel de la Salut Laboral
26 de desembre
Félix Martí Ibáñez neix el 26 de desembre de 1911 a Cartagena. Especialitzat en psiquiatria, exercí, a partir de finals de 1934, al seu consultori de la Vila de Gràcia de Barcelona. Es va exiliar a emigrar als Estats Units després de la guerra civil espanyola i es va convertir en un escriptor i editor de gran èxit
27 de desembre
El 27 de desembre del 1845 s’utilitza per primer cop l’èter com a anestèsic. El Dr. Crawford W. Long va utilitzar per primera vegada l'anestèsic d'èter en el part a la ciutat de Jefferson (Estat Units). Va ser el tema d'un segell dels Estats Units emès el 8 d'abril de 1940.
28 de desembre
Quim Borralleras i Gras neix a Barcelona el 28 de desembre de 1880. Metge de gran cultura fou promotor d'actes artístics i culturals, ànima de la 'Penya Gran' de l’Ateneu Barcelonès, titllat de ‘sacerdot de l'amistat i mecenes espiritual'
29 de desembre
Joan Gibert i Queraltó, neix el 29 de desembre del 1907 a Terrassa (Barcelona). Especialitzat en cardiologia, aconsegueix la plaça de professor a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1944. Es considerat el creador de la primera escola de cardiologia catalana
30 de desembre
Rafael Battestini i Galup neix a Tarragona el 30 de desembre del 1886. Metge de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, i després director de l’hospital. Fou afusellat per la repressió franquista
31 de desembre
Gaspar Casal i Julián, neix el 31 de desembre del 1680. Nascut a Girona, es va Formar a La Alcarria (Castella) i a Oviedo, traslladant-se més endavant a la cort borbònica de Madrid, on eventualment va esdevenir el metge personal del rei Ferran VI. Fou un dels primers metges a descriure mèdicament la malaltia de la pel·lagra.
1 de gener
Pere Gabarró i Garcia neix l’1 de gener del 1899 a Igualada. Als 9 anys es queda orfe de pare i es trasllada amb la família a Barcelona. Es llicencia en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1923. Va ser membre de “Palestra”, entitat catalanista de tarannà educatiu i patriòtic. El 1939 s’exilia al Regne Unit, on exerceix de cirurgià plàstic. Va tornar a Barcelona el 1947 on seguí exercint la medicina i ajudà a fundar el moviment escolta.
2 de gener
El 2 de gener del 1839 en Louis Daguerre va fer la primera fotografia de la lluna, començant un camp que seria crucial per a la medicina moderna. Els metges es van adonar ràpidament dels mèrits de la fotografia a causa de la seva capacitat percebuda per presentar una imatge objectiva del que es veia. Això va resoldre el problema dels dibuixos d'artistes als quals se'ls demanava que produïssin il·lustracions només a partir de la descripció o molt influenciats per la interpretació de metges i cirurgians. La primera aplicació de la fotografia en medicina apareix l'any 1840 quan Alfred François Donné de l'Hospital Charité de París va fotografiar seccions d'ossos i dents.
3 de gener
El 3 de gener del 1919 el professor Ernest Rutherford va aconseguir dividir l'àtom. En bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa emeses per materials radioactius, va transmutar els àtoms de nitrogen en oxigen. El descobriment de la fissió nuclear va provocar molts avenços mèdics, per exemple, la radiació s'utilitza als hospitals per fer fotos dels ossos, òrgans o dents d'un pacient per entendre més sobre què passa dins del cos.
4 de gener
El 4 de gener del 1885 el doctor William West Grant de Davenport va realitzar el que es considera que va ser la primera apendicectomia amb èxit als Estats Units. La seva pacient era Mary Gartside, de 22 anys, a qui va fer una cirurgia obrint-li l'abdomen i extraient un apèndix perforat. Es va recuperar i va viure fins el 1919, quan va morir d'una malaltia no relacionada
5 de gener
El 5 de gener del 1897, Maria Montull Rosell neix a Cervera dins una nissaga d’odontòlegs. Fa els primers cursos de medicina a la Universitat de Barcelona i més endavant la especialitat a Madrid, llicenciant-se el 1917 essent la primera odontòloga de la història de Catalunya. El 1968 celebra els 50 anys d’exercici de la professió essent homenatjada pel Col·legi d’odontòlegs de Lleida. Mor a Lleida als 83 anys.
6 de gener
Gaspar Balcells i Tarragona neix a Balaguer 6 de gener del 1827. El 1851 rep el títol de llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona. El 1854 forma part de la junta mèdica que va fer front a l’epidèmia del “morbo asiàtic” a Balaguer i en fa una de les primeres descripcions detallades de com combatre-la. Es nomenat metge forense de Balaguer el 1862 però mor als 36 anys l’any següent.
7 de gener
El 7 de gener del 1949 es realitzen les primeres fotografies de cromosomes i gens que es publiquen a la revista Science. L'article l’escriu el doctor Daniel Chapin Pease i el doctor Richard Freligh Baker de la Facultat de Medicina de la Universitat del Sud de Califòrnia on descriuen les seves investigacions preliminars fetes amb un microscopi electrònic.
8 de gener
El 8 de gener del 1998 s’identifica per primera vegada d'una substància química clau del cervell relacionada amb l'addicció a la nicotina. L’estudi es publica a la revista Nature. Els investigadors treballen a l'Institut Pasteur de París, a l'Institut Karolinska d'Estocolm i al grup d'investigació de Glaxo-Wellcome a Ginebra. La naturalesa addictiva de la nicotina està relacionada amb l'alliberament de dopamina, un neurotransmissor químic al cervell.
9 de gener
El 9 de gener del 1930 neix Jordi Cervós i Navarro. Cervós va estudiar Medicina a les universitats de Barcelona i Saragossa, i el 1952 es trasllada a Alemanya, on s’especialitza en Neuropatologia. Allí comença una carrera investigadora fecunda que despunta arran del descobriment de l'existència de nervis a les arterioles. Per això, se'l recordarà com el pare de la microcirculació cerebral. Les seves investigacions li donen un prestigi internacional; però el cim de la seva trajectòria arriba quan descriu una nova malaltia nerviosa, que porta el seu nom, l'encefalitis granulomatosa reticulohistiocitària de Cervós-Navarro. Mor a Matadepera el 2021 als 91 anys.
10 de gener
El10 de gener del 1947, la Universitat de Stanford informa de l'aïllament del virus de la poliomielitis. La recerca la fan els doctors Hubert S. Loring i C.E. Schwerdt del Departament de Química de Stanford. Les proves de laboratori i les fotografies demostren que era com a mínim un 80% de puresa i que podria conduir a produir una vacuna sense impureses per utilitzar-la contra la paràlisi infantil. Altres vacunes existents en aquell moment tenien problemes amb grans quantitats d'impureses.
11 de gener
L’11 de gener del 1922, Leonard Thompson (1908-35), de 14 anys, és la primera persona a rebre una injecció d'insulina com a tractament per a la diabetis. Només pesava 29 kg. i és a punt d'entrar en coma i morir. Dotze dies després Thompson rebé una dosi més purificada d'insulina preparada pel doctor James Collip. Abans d'aquest moment, la diabetis havia provocat inevitablement la mort als mesos o fins i tot setmanes després del diagnòstic. Thompson viu 13 anys més amb la insulina.
12 de gener
Antoni Bosch i Cardellach neix a Sabadell el 12 de gener del 1758. Estudia Medicina a la Universitat de València (1778-1781) i a Osca (1781-1782). Realitza les pràctiques de Medicina a l'Hospital General de Barcelona i es llicencia a Cervera el 1783. Cobreix els costos dels estudis amb lliçons particulars i el treball com assistent i criat. Com a arxiver realitza una ingent tasca de classificació, descripció i transcripció. Sobre aquesta activitat produeix l'elaboració de la seva obra històrica a Sabadell, on mor el 1822.
13 de gener
El 13 de gener del 1937, neix a Jerez de la Frontera Jorge Guillén Montenegro. De ben petit la família es muda a Saragossa, on es llicencia en medicina. Té una remarcable carrera com a jugador de bàsquet, arribant a ser membre de la selecció espanyola que participa als jocs olímpics de l’any 1960. Després de retirar-se del bàsquet professional s’estableix a Barcelona, exercint de metge especialitzat en traumatologia i és el metge de La Penya durant 45 anys. L'any 1999 va rebre la medalla de bronze de la Reial Orde del Mèrit Esportiu, atorgada pel Consell Superior d'Esports, i l'any 2010 es nomenat històric del Bàsquet Català. Mor a Barcelona el 2023.
14 de gener
El 14 de gener del 1794, Elizabeth Hog Bennett es converteix en la primera dona dels Estats Units a donar a llum amb èxit un fill per cesària. El seu marit, el doctor Jessee Bennett d'Edom, fa l'operació, tot i que no té anestèsia per donar-li. Un altre metge local a qui va demanar assistència s’hi nega, citant un risc excessiu. En el seu lloc, demana l'ajuda de dos camperols per subjectar la mare sobre una taula de fusta i tant la mare com el fill sobreviuen l’operació.
15 de gener
El 15 de gener del 1907, les incrustacions dentals d'or van ser emprades per primera vegada per H. William Taggart, un dentista de Chicago. La seva invenció d'un mètode per colar incrustacions d'or mitjançant el procediment de patró invertit va utilitzar l'antic principi del "nucli que desapareix". L'ús de l'or per a l'ompliment de cavitats dentals es va descriure per primera vegada mig segle abans.
16 de gener
El 16 de gener del 1909 s’inaugura el primer hospital oncològic del món, l’Institute of Cancer Research (ICR) a Londres, Regne Unit. Va ser fundat com un departament de recerca de l'Hospital Royal Marsden i es va unir a la Universitat de Londres en 2003. Ha estat responsable d'una sèrie de descobriments importants en temes de càncer.
17 de gener
René Marqués neix el 17 de gener del 1923 a Cabestany (Catalunya Nord). Estudia la carrera de Medicina a Tolosa el 1940 i el 1944 s’allista als exèrcits alliberadors de la França Lliure de De Gaulle. S’establí a Sant Llorenç de la Salanca, on obrí un consultori mèdic que li permeté de tractar els llorençans durant més de quaranta anys. Va ser batlle de la població, conseller general del cantó , president el Consell General dels Pirineus Orientals i senador.
18 de gener
El 18 de gener del 1858, neix a Hollidaysburg (EE.UU.) Daniel Hale Williams, metge nord-americà fundador de Provident Hospital de Chicago, el primer hospital interracial del país. En aquest centre es realitzà la primera cirurgia cardíaca amb èxit.
19 de gener
El 19 de gener de 2016 mor a Barcelona Carles de Soler i Jorro. Pioner i capdavanter a Catalunya de l'endoscòpia bronco-esofàgica en el tractament de les estenosis esofàgiques per ingestió de càustics, l'extracció de cossos estranys tant de l'arbre bronquial com de l'esòfag i l'estómac així com en el tractament pal·liatiu de les estenosis malignes de l'esòfag.
20 de gener
El 20 de gener del 2000 s'inaugura el Centre de Recerca del Càncer (centre mixt de la Universitat de Salamanca i el CSIC). El centre desenvolupa recerca en biologia molecular, traslacional i clínica del càncer.
21 de gener
El 21 de gener de 1884 mor a Barcelona Martina Castells i Ballespí, una metgessa catalana, coneguda per ser una de les tres primeres dones de l'Estat espanyol –juntament amb Maria Elena Maseras i Dolors Aleu– a llicenciar-se a medicina. Castells va assolir el doctorat, el 4 d'octubre de 1882. S'especialitzà en pediatria i es traslladà a Reus, on treballà a l'Hospital Militar i a l'Institut Pere Mata.
22 de gener
El 22 de gener del 1913, neix a Camp de Belchite (Saragossa) Amadeu Foz i Tena. La seva família es trasllada a Barcelona el 1923. És llicencia en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona el 1939 i el 1940 es nomenat cap de secció de Microbiologia dels laboratoris de la Càtedra de Patologia i Clínica mèdiques del doctor Agustí Pedro i Pons. El 1959 i el 1982 es nomenat expert de l'Organització Mundial de la Salut en la lluita contra la brucel·losi. En honor seu se li donà el nom al bacteri Psychrobacter fozii. Mor a Barcelona el 1993.
23 de gener
El 23 de gener del 1964 es realitza el primer trasplantament de cor d'animal a humà. El doctor James Hardy de la Universitat de Mississipí trasplanta el cor d'un ximpanzé (anomenat Bino) al pit de Boyd Rush (68 anys) en un últim esforç per salvar la vida de l'home perquè no hi havia cap humà disponible. El cor recentment trasplantat batega sol; però es massa petit per mantenir una circulació independent i Rush va morir després de 90 minuts. Això va ser tres anys abans que Christiaan Barnard realitzés el primer trasplantament de cor humà amb èxit.
24 de gener
El 24 de gener del 1916 neix a Barcelona Josep-Ignasi Barraquer i Moner. Fou un metge oftalmòleg, primer fill d'Ignasi Barraquer Barraquer. Es va llicenciar en medicina i cirurgia el 1940, i es doctorà a Madrid el 1952. Va treballar amb el seu pare a l'Institut Barraquer de Barcelona, del qual fou vicepresident. El 1953, es traslladà a Bogotà, on fou director d'oftalmologia (1958-66) a l'Instituto Federico Lleras Acosta i on fundà, el 1964, l”Instituto Oftalmológico de las Américas” i, el 1968, l'”Instituto Barraquer de Bogotà”.
25 de gener
El 25 de gener del 1233, neix a Palma el savi, místic, filòsof de la medicina, astròleg i teòleg Ramón Llull. En les seves obres “Començaments de Medicina”, “Doctrina pueril”, “Fèlix o Libre de Maravelles” i “Liber prouerbiorum” presenta els fonaments teòrics de la seva medicina: un art metafòric que enllaça els quatre elements hipocràtics (aire, foc, terra i aigua) i la teologia cristiana mitjançant la simbologia numèrica.
26 de gener
El 26 de gener del 1875 va ser patentat el primer trepant dental elèctric va ser patentat per George F. Green. Aquest invent va revolucionar l'odontologia. El 1914, els trepants dentals elèctrics podien assolir velocitats de fins a 3.000 rpm. Una segona onada de desenvolupament ràpid es va produir als anys 50 i 60, inclòs el desenvolupament del trepant de turbina d'aire. En comparació els trepants manuals d’abans del segle XIX només funcionaven a 15 rpm.
27 de gener
El 27 de gener del 1884, neix a Barcelona Josep Mestres i Puig. Es llicencià en Medicina a Barcelona el 1907, fou un dels fundadors del Sindicat de Metges de Catalunya. Més tard serà nomenat director general de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Després de l'entrada de les tropes franquistes, es va haver d'exiliar durant quinze anys a França, on va treballar per a la Creu Roja republicana. Va morir a Molins de Rei el 1979.
28 de gener
El 28 de gener del 1845, neix a Barcelona Ramon Coll i Pujol. Es llicencia en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l’any 1868. El 1877, juntament amb Lluís Carreras i Aragó, va establir l'estadística demogràfica sanitària en la província de Barcelona que més endavant seria estesa per tot l'estat espanyol. Va ser vocal de la junta de Sanitat durant l'epidèmia de còlera de Barcelona de 1884-1885. Va formar part de la Societat d'Emulació per als estudis anatòmics de l'Institut Mèdic de Barcelona. Mor a Barcelona el 1915.
29 de gener
El 29 de gener del 1999, una pacient amb fibrosi quística rep material pulmonar tant de la seva mare com del seu pare. Aquesta operació, realitzada pel Dr. Starnes fou el primer doble lobar del món. El trasplantament d'un familiar viu i familiar és beneficiós perquè proporciona una font de donant immediata i redueix la probabilitat de rebuig.
30 de gener
El 30 de gener del 1957, s’utilitza per primera vegada un marcapassos artificial extern amb elèctrode cardíac intern. Un equip de científics de la Universitat de Minnesota, dirigit pel doctor C. Walton Lillehei, va fer aquest avenç mèdic.
31 de gener
El 31 de gener del 1929 mor a Olesa de Montserrat, el metge Benjamí Garcia i Vilaplana. Interessat per la pràctica esportiva, Garcia Vilaplana s’examinà per fer de professor de gimnàstica a la Universidad Central de Madrid. El 1906, arriba a Olesa de Montserrat, mu-nicipi on exercí de metge de capçalera durant gairebé un quart de segle i formà part de la Junta Municipal de Sanitat i, jutge de pau d’Olesa.
1 de febrer
L’1 de febrer de 185, neix a Corbera d'Ebre, Jaume Ferran Clua. Es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona. Tot i ser especialista en Oftalmologia s'interessa professionalment per la bacteriologia . El juny del 1884 i, davant l'epidèmia de còlera que havia causat 3.500 morts a Marsella, l'Ajuntament de Barcelona el comissiona per estudiar a França els sistemes de prevenció de la malaltia. El 1919 aconsegueix el vaccí contra la tuberculosi. Mor a Barcelona el 1929. El 1952 l'Ajuntament de Tortosa el nomena fill adoptiu de la ciutat.
2 de febrer
El 2 de febrer de 1962 el vaixell USS Diamond Head salpa cap a l'Àfrica des de Newport, EUA. Els seus passatgers son treballadors mèdics equipats amb la recentment inventada pistola de vacunació anomenada «pistola de pau». La seva missió era dur a terme les primeres proves de camp d'aquesta invenció, l'injector "jet", que permet una inoculació massiva més eficient sense necessitat d'agulles i xeringues i millora la salut de milions de persones. El benefici més important de l'hipospray era que no espantava els nens que es vacunen amb les agulles.
3 de febrer
El 3 de febrer del 1984, un equip de metges i investigadors de la Universitat de Califòrnia anuncia el naixement d'un nen mitjançant la transferència d'embrions. Aquesta tècnica s’utilitza per a la cria de bestiar, però fins aquest moment no s'ha realitzat en humans. A diferència de la fecundació in vitro, una tècnica en què un òvul fèrtil es fecunda en un laboratori i després es torna a implantar a l'úter de la mare, la transferència d'embrions no requereix cirurgia ni anestèsia.
4 de febrer
El 4 de febrer del 1951, es du a terme als Estat Units l'operació quirúrgica més llarga de la història de la que es té coneixement. La intervenció es prolongà quatre dies. Comença a Chicago per extirpar un enorme quist ovàric d’una dona que durant un període de deu anys, havia augmentat de pes fins els 280 kg. El Dr. M.S. Roberts va obrir el quist, drenant uns 90 litres de líquid en quatre dies. A continuació, es va eliminar el quist de 45 kg, de la mida d'una cistella de la compra. El pes de la pacient va baixar a només 139 kg després de l'operació.
5 de febrer
El 5 de febrer de 1917 neix a Sabadell, Joan Argemí i Fontanet. El 1942 es doctora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid. Exerceix el càrrec de director de la Clínica del Nen Jesús de Sabadell entre 1957 i 1986. Es membre de la Junta de la Societat Catalana de Pediatria i president de la Filial del Vallès Occidental de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. L'any 2000 rep el Premi Tenacitat de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt de Sabadell. Mor a Sabadell el 2009.
6 de febrer
Jaume Peyrí i Rocamora mor a Barcelona el 6 de febrer de 1950. Considerat un dels creadors de la Dermatologia catalana i el primer catedràtic a Barcelona. Formà part de la major part de les associacions dermatològiques internacionals de l’època i fou designat membre d’honor de les societats de dermatologia de diferents països. Rebé la Legió d’Honor francesa i fou nomenat doctor honoris causa per la Université de Montpellier (1932). El 1908, ingressà com a membre a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, esdevenint vicepresident des del 1930 al 1934 i, des d’aquest moment, president fins el 1948.
7 de febrer
El 7 de febrer del 1896, per primer cop es va emprar clínicament la radiologia a Anglaterra. Es van utilitzar els raigs X per descobrir la ubicació d'un balí al canell d'un nen de 12 anys. Quan no es pot trobar el balí amb la sonda, el cirurgià va preguntar a Oliver Lodge, cap del departament de física de la Universitat de Liverpool, si podia ajudar amb els nous raigs X. El balí s’identificà incrustat a la tercera articulació carpo-metacarpiana. Jones i Lodge informaren del cas a The Lancet el 22 de febrer de 1896.
8 de febrer
El 8 de febrer del 1865, Gregor Mendel, el descobridor de les lleis de la genètica, llegeix en públic el seu primer article científic a la Societat Brünn per a l'estudi de les ciències naturals de Moràvia (publicat el 1866). Va descriure les seves investigacions amb plantes de pèsols. 18 anys després de la seva mort, tres botànics de tres països diferents que investigen les lleis de l'herència s’adonen que Mendel les ha trobat primer. Finalment, Mendel es reconegut com el pioner en el camp de la genètica.
9 de febrer
El 9 de febrer de 1902, el doctor Eugène-Louis Doyen (1859-1916) de París, opera amb èxit a bessons siamesos del circ Barnum i Bailey, tot i que moren l'any següent. El doctor Doyen es dels primers a documentar cirurgies mèdiques en pel·lícula. Anteriorment havia fet una pel·lícula de cinc minuts (1898) que mostrava la separació dels bessons siamesos Radika i Dodika, que originalment foren portats a París com a «curiositats».
10 de febrer
El 10 de febrer de 1892 mor a Barcelona Francesc de Paula Campà i Porta. Considerat mestre en obstetrícia i ginecologia, fou catedràtic de l’especialitat en les universitats de València i Barcelona. Membre de número de les Acadèmies de Medicina de Barcelona i València, fundador de l’Ateneu científic, literari i artístic de València, i vicepresident del Congrés Mèdic de Barcelona de l’any 1888.
11 de febrer
L’11 de febrer de 1954 els cirurgians de l'Hospital Peter Bent de Boston, Massachusetts, realitzen el primer trasplantament de ronyó amb èxit entre bessons idèntics. El ronyó es donat a Richard Herrick, de 23 anys, pel seu bessó idèntic, Ronald. L'operació es dirigida pel doctor John P. Merrill, que prèviament ha completat una sèrie de nou trasplantaments de ronyó, només per descobrir que han fallar. Sospitar que son rebutjats pel sistema immunitari dels receptors. Els bessons idèntics presenten una oportunitat per provar la hipòtesi. Aquesta vegada la cirurgia té èxit i Richard viu fins al 1962.
12 de febrer
Eduard Boscà i Casanoves neix el12 de febrer de 1843 a València. Amb 23 anys es gradua de Batxiller en Medicina i Cirurgia a la Universitat de València i més tard obté la llicenciatura en Medicina. Es doctora en Ciències Naturals a la Universitat de Madrid el 1873. Va ser un dels iniciadors dels estudis herpetològics a Espanya i té el càrrec de jardiner major del jardí botànic de València. És catedràtic d'història natural a la Universitat de València. Mor a València el 1924. En memòria seva, la biblioteca de Ciències de la Universitat de València porta el seu nom.
13 de febrer
Marià Batllès i Bertran de Lis neix a València el 13 de febrer de 1845. Fou catedràtic d’Anatomia de l’antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme i de la de Casanovas, inaugurada el 1906, quan esdevingué degà de la Facultat. Posseïdor del Distintiu blanc de l’Ordre del Mèrit Naval del 1902, és distingit Comanador de Número d’Isabel la Catòlica el 1871 i membre de l’Ordre Civil de Beneficència el 1872 per nomenament reial en reconeixement a l’actuació que va tenir durant l'epidèmia de febre groga que havia afectat València, ciutat amb la qual manté estrets lligams familiars i, també, culturals com a mantenidor dels Jocs Florals valencians.
14 de febrer
Josep Botey i Puig neix el 14 de febrer de 1869 a El Masnou. És metge municipal del Masnou des de finals del segle xix. Es presenta a les eleccions municipals de 1899 pel partit Unió Conservadora al Masnou. Arriba ser tinent segon d'alcalde de 1899 a 1902 i regidor de 1902 a 1904. L'any 1919 l'Ajuntament del Masnou li fa un homenatge per llurs serveis professionals durant l'epidèmia de grip de 1918. Mor el 1933. L'any 1934 l'Ajuntament del Masnou decideix posar el seu nom a un carrer.
15 de febrer
El 15 de febrer del 2007 mor a Barcelona Josep Laporte i Salas. Laporte ostentà la presidència de diferents institucions catalanes com l’Acadèmia de Ciències Mediques de Catalunya i de Balears on continua la catalanització de les seves publicacions. També, presideix l’Onzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i l'Institut d’Estudis Catalans De 1980 a 1988, exerceix de Conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya i duu a terme la primera reforma sanitària que suposa la construcció de nombrosos centres d’assistència primària, el pla comarcal d’hospitals i la primera campanya antitabac.
16 de febrer
El 16 de febrer de 1994 es fa la primera operació d'un fetus sense obrir quirúrgicament el cos de la dona. L’autor és el doctor Rubén Quintero, de la Wayne State University de Detroit (EE.UU.). Des de la seva introducció, el camp de la cirurgia fetal s'ha expandit. Inicialment, la cirurgia fetal només estava indicada per a afeccions que posaven en perill la vida del fetus, però ara s'ofereix en alguns processos de malaltia per millorar la qualitat de vida del nen.
17 de febrer
El 17 de febrer de 1781 neix René Theophile Hyacinthe Laënnec, metge francès que va inventar l'estetoscopi i es considera generalment el pare de la cardiología. Mitjançant un cilindre de fusta d'un peu de llargada que va col·locar al pit dels seus pacients, va poder escoltar els diferents sons que feien els pulmons i el cor. Durant tres anys va estudiar els sons del pit dels pacients i els va correlacionar amb les malalties trobades a l'autòpsia.
18 de febrer
El 18 de febrer de 1913 mor Dolors Aleu i Riera, la primera doctora en medicina de l’Estat espanyol. Sempre va tenir el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l'acompanyessin a classe. Acabà els estudis el 1879, però no tingué permís per fer l'examen de llicenciatura fins al 4 d'abril de 1882, i finalment s'examinà a Madrid el 19 de juny d'aquell any. Aprovà amb excel·lent i fou la primera dona llicenciada de l'Estat espanyol.
19 de febrer
Herman Snellen, neix a Zeist (Holanda) el 19 de febrer de 1834. Va ser l’oftalmòleg que va inventar de la cartolina impresa amb línies de lletres negres s'utilitza per provar l'agudesa visual. Aquest gràfic aviat va guanya acceptació a tot el món. La fracció de Snellen és una proporció, per exemple de 20/20 o 20/100 (equivalent mètric 6/6, 6/30), que mesura l'agudesa de la vista d'una persona en comparació amb un observador estàndard amb una bona agudesa normal.
20 de febrer
Josep Grañó i Ortega neix el 20 de febrer de 1956 a Sant Boi de Llobregat. Es llicencia en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1983. Expert alpinista, l'estiu de 1987 va participar com a metge en l'expedició Karakorum 87 al Broad Peak. D'aquesta experiència va escriure “Expedició Karakorum : Broad Peak Central : projecte mèdic”. El 18 agost de 1990, durant l'expedició Olesa-Hidden Peak' 90, Grañó i l'alpinista Albert Ibáñez perden la vida quan tornaven al camp 3 del Hidden Peak (Himàlaia), després de renunciar a fer cim després d'haver assolit els 7.400 metres.
21 de febrer
El 21 de febrer de 1931 es presenta als Estats Units El medicament Alka Seltzer. Es va originar després que Hub Beardsley, el president de Miles Laboratories demanés al seu químic en cap, Maurice Treneer, que desenvolupés una pastilla efervescent amb aspirina (àcid acetilsalicílic) i bicarbonat de sodi com a ingredients principals.
22 de febrer
El 22 de febrer de 1828, el bioquímic alemany Friedrich Wöhler informà que havia sintetitzat un element químic orgànic, l’urea. Aquesta fou la primera vegada que un material que abans només estava associat a la funció corporal d'un ésser viu es sintetitzava a partir de productes químics inorgànics d'origen no viu. Antigament, la urea només s’extreia a partir de l'orina dels animals.
23 de febrer
El 23 de febrer del 1997 s’anuncià la clonació reeixida d'un mamífer adult: un xai anomenada "Dolly" que va néixer el 5 de juliol de 1996. L’éxit d'un grup de científics supervisats per Ian Wilmut a l'Institut Roslin, Edimburg, al Regne Unit. Dolly es el primer mamífer que es va clonar amb èxit a partir d'una cèl·lula d'un animal adult. Utilitzant agulles microscòpiques, els científics substitueixen el nucli d'una cèl·lula d'ou amb el nucli d'una cèl·lula de la mammella. L'embrió resultant s’implanta a l'úter d'una tercera ovella substituta.
24 de febrer
Emili Darder i Cànaves mor el 24 de febrer del 1937 afusellat per l’exèrcit franquista durant la guerra civil. Neix a Palma de Mallorca. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València l'any 1915, es doctorà en anàlisis clíniques. A partir de 1927, es el cap de la secció d'epidemiologia de l'Institut d'Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social. Fou un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). El desembre de 1933, fou elegit batlle de Palma.
25 de febrer
Concepción Aleixandre Ballester neix el 25 de febrer de 1862 a València. Es llicencia en Medicina i Cirurgia el juny de 1889, i s'especialitza en ginecologia. Tot i que al 1891 la Sociedad Ginecológica Española li negà l'entrada pel sol fet de ser dona, la admet més tard i fins i tot va proncuncía el discurs d'obertura de curs de l'any 1904. Uns mesos més tard guanya el lloc de metgessa titular a l’Hospital de la Princesa de Madrid.
26 de febrer
El 26 de febrer del 1878 els científic francesos Charles-Emmanuel Sédillot i Emile Littré acorden la terminologia sobre certs microorganismes, i una paraula adequada per anomenar-los. Littré respon en una carta d'aquesta data que tria la paraula "microbi", en lloc de "micròbia", tot i que s’encunya a partir de dues paraules gregues que juntes significarien "duració curta" en lloc de "vida petita".
27 de febrer
Artur Meyer i Matheu neix el 27 de febrer de 1903 a Xerta (Tarragona). Estudia medicina a Barcelona, on es llicencia el 1930 i on més tard va exercir de metge i va militar segons les seves idees catalanistes. El 1935, amb la mort del sogre, l’Artur es trasllada a Buenos Aires. Quan esclatà la guerra civil a Espanya inicia una campanya d'ajuda als espanyols i catalans que necessitaven exiliar-se a conseqüència de la guerra i l'establiment del règim franquista. Es diu que acull a casa seva al mateix Pau Casals i al president Tarradellas i que arriba a presidir uns anys el Casal Català de Buenos Aires. Torna a Xerta durant els anys 70 del passat segle. Mor el 1986.
28 de febrer
El 28 de febrer de 1561, Ambroise Paré publica «La méthode curative des playes et fractures de la teste humaine». Es escrit en resposta a una pregunta després de la mort accidental d'Enric II (1559), que es colpejat a l'ull per una llança durant un torneig. El text inclou abundants figures dels seus instruments quirúrgics. Pels seus mètodes innovadors, Paré és conegut com "el pare de la cirurgia moderna".
29 de febrer
El 29 de febrer de 1936, dos dies després de la mort d'Ivan Pavlov, el govern soviètic preserva la seva memòria ordenant que s'erigeixi un monument a Leningrad (Sant Petersburg), rebatejant el Primer Institut Mèdic de Leningrad "Institut Pavlov", mantenint el seu laboratori com a museu, conservant el seu cervell, concedint una pensió a la seva vídua i publicant les seves obres col·leccionades en quatre idiomes.
1 de març
Josep María Caralps Riera neix el 1 de Març de 1942 a Barcelona. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 1994. S’especialitza en cirurgia general i cardiovascular als Estats Units i va ser cocreador de la Unitat de Cirurgia Cardíaca al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau entre 1967 i 1974. És conegut per realitzar el primer trasplantament de cor amb èxit a Espanya el 1984 i el primer trasplantament heterotòpic de cor el 1985. Va ser president de la Societat Europea de Trasplantament Cardíac de 1988 a 2000.
2 de març
Leonard Colebrook neix el 2 de Març de 1883 a Guildford (Regne Unit). Farmacòleg i investigador mèdic que va trobar un tractament eficaç per a la febre puerperal (llit infantil) i va millorar el tractament de les cremades. El 1936, Coleman va publicar els resultats del seu assaig clínic de Protonsil curant la febre puerperal estreptocòcica i va iniciar una nova era de quimioteràpia antimicrobiana. Durant la Segona Guerra Mundial, va supervisar l'ús de sulfonamides a l'exèrcit. Després va investigar el control de la infecció en cremades.
3 de març
Josep Antoni Salvà i Miquel neix el 3 de març de 1918 a Barcelona. La seva tasca com a investigador i membre de prestigioses institucions internacionals, com la Société Française d'Allérgie, es complementa amb col·laboracions amb la indústria farmacèutica, desenvolupant fàrmacs com el Trombocid i l'Aneurol. A més de les seves nombroses publicacions científiques, és reconegut amb distincions com la Medalla d'Or de l'Institut Barraquer i la Creu del Mèrit de Primera Classe de la República Federal Alemanya, entre altres.
4 de març
El 4 de març de 1991 neix Joan Vilaseca i Segalés a Santa Coloma de Gramenet. Fou un metge i historiador compromès amb la seva professió i la seva ciutat. Vilaseca exerceix a la seva vila natal i és nomenat vocal representant per Santa Coloma de Gramenet de la Junta Comarcal del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Apassionat per per la recerca històrica de la seva ciutat, és autor d'alguns llibres i de més de dos centenars d'articles històrics i culturals, és habitual col·laborador de la revista Grama.
5 de març
Lynn Margulis neix a Chicago el 5 de març de 1938. Va ser una biòloga evolutiva estatunidenca, catedràtica d'universitat que va difondre la teoria endosimbiòtica, que explica l'origen de les cèl·lules eucariotes per la simbiosi entre dues cèl·lules, de manera que una queda integrada dins d'una altra. El 1988 va ser nomenada Distinguished Professor (catedràtica distingida) de Botànica a la Universitat de Massachusetts a Amherst (UMASS). I el 1993 va ser catedràtica distingida de biologia. El 1997 es va traslladar al Departament de Ciències de la Terra de la mateixa Universitat i va ser catedràtica de Ciències de la Terra, càrrec que va mantenir fins a la seva mort.
6 de març
El 6 de març de 1899, Felix Hoffmann patenta l'àcid acetilsalicílic. És més conegut pel seu nom comercial com Aspirina. Crea amb èxit una forma químicament pura i estable d'àcid acetilsalicílic l'any 1897. Les seves notes manuscrites de laboratori suggereixen que a través de les seves característiques físiques, com ara un gust àcid sense cap efecte corrosiu, l'àcid acetilsalicílic té un avantatge sobre l'àcid salicílic i, per tant, és provat per la seva usabilitat en aquest context.
7 de març
Julius Wagner-Jauregg neix el 7 de març de 1857 a Wels (Austria). Psiquiatra i neuròleg que fa el primer ús d'una teràpia de xoc. Investiga les connexions entre la funció tiroïdal, el goll i el cretinisme. Per consell seu, el Govern austríac comença a vendre sal amb iode a les zones més afectades pel goll. El treball principal de la seva vida es basa en una observació anterior que certes trastornes nerviosos milloren en pacients que han agafat una malaltia que provoca febre. Ho aplica en el tractament de la meningoencefalitis sifilítica, o parèsia general, induint deliberadament la malària (escollida perquè es pot controlar amb quinina). El mètode li val el Premi Nobel de Medicina de 1927.
8 de març
La Memòria de la professió s’han publicat, fins avui, tretze entrevistes, de les quals tres són metgesses. La proporció de les dones que han fet carrera mèdica o acadèmica continua sent minoritària comparat amb la dels seus companys metges, d’aquí el reduït nombre d’entrevistes a doctores. Per això, volem destacar el testimoni d’aquestes dones que han estat pioneres en el món professional mèdic de Barcelona. Les seves entrevistes expliquen la seva trajectòria professional i com van arribar a aconseguir l’èxit acadèmic i professional.
La doctora Mercè Boada Rovira, especialista en neurologia. Ha centrat la seva activitat professional en el camp de les demències, especialment en la malaltia d'Alzheimer on ha desenvolupat una feraç trajectòria de recerca clínica, sobre bio-marcadors, factors genètics i noves teràpies de la malaltia. Una de les fundadores de Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona.
La doctora Carmen Gomar Sancho, especialista en anestesiologia i reanimació. Ha estat cap de servei i directora de docència de la seva especialitat a l'Hospital Clínic de Barcelona. I la primera catedràtica d'anestesiologia i reanimació a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
I l’última publicada ha estat la doctora Maria Teresa Estrach Panella especialista en dermatologia. La primera catedràtica de dermatologia de la Facultat de Medicina i la primera degana de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
9 de març
Franz Joseph Gall neix el 9 de març de 1758 a Tiefenbronn (Alemanya). Metge, anatomista i fisiòleg alemany, pioner en vincular les funcions cerebrals amb àrees localitzades del cervell i associar-les amb els atributs subjacents de la personalitat humana. Identifica que la matèria grisa del cervell està formada per cossos de cèl·lules nervioses i que la substància blanca conté les fibres que transporten els impulsos dels nervis. Creu que un examen extern del crani pot revelar l'intel·lecte i la personalitat individuals, això que anomena "craneoscòpia", posteriorment coneguda com "frenologia".
10 de març
Josep Mir i Marcet neix el 10 de març de 1858 a Sabadell. Es llicencia en medicina el 1883 per la Universitat de Barcelona. Funda la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell i cofunda els serveis de maternologia i puericultura de la ciutat. Amb una carrera mèdica de 40 anys a l'Hospital i Casa de Beneficència de Sabadell, presideix l'Acadèmia Catòlica. Com a regidor de l'Ajuntament de Sabadell, escriu diversos opuscles, destacant "Un nou establiment de beneficència", un projecte per a la creació d'un sanatori popular per a malalties infeccioses al paratge del Taulí, que es fa realitat el 1908. Mor a Sabadell el 1926.
11 de març
L’11 de març de 1918 es documenten als EEUU els primers casos de la mal denominada "grip espanyola". A primera hora del matí, un jove soldat es presenta a l'hospital de l'exèrcit a Fort Riley, Kansas, queixant-se de febre, mal de coll i mal de cap. Al migdia, l'hospital té més de 100 casos; en una setmana, n'hi ha 500. Durant la primavera, 48 soldats moren a Fort Riley. Ningú sap per què fins que la causa de la mort s'identifica com a grip, però a diferència de cap soca mai vista. És la pitjor epidèmia de la història dels Estats Units, amb més de 600.000 morts, fins que desapareix tan misteriosament com ha començat. A tot el món, fins a 40 milions de persones moren com a conseqüència de la pandèmia.
12 de març
Antoni Pastells i Alguer neix el 12 de març de 1716 a Reus. Després d'ingressar al Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis el 1751, ocupa diversos càrrecs, incloent el de vicerector i rector. A Reus és nomenat metge de l'Hospital el 1761. Gestiona amb encert els recursos financers de l'hospital i introdueix avenços clínics basats en els seus estudis a Cadis. Participa en l'elaboració d'un informe sobre la construcció d'un Canal de Reus a Salou el 1805. Mor durant l'epidèmia de pesta que afecta Reus el 1809.
13 de març
Manuel Ribas i Mundó neix el 13 de març de 1937 a Salamanca. Fill i net de metges, rep premis extraordinaris de batxillerat i llicenciatura, formant-se a l'Hospital Clínic de Barcelona i especialitzant-se en Hematologia a l'estranger. És pioner en el trasplantament de medul·la òssia i en l'oncohematologia. Ribas és secretari general de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i membre de diverses institucions mèdiques. Amb més de 125 articles en revistes científiques fins a 1990, col·labora amb destacats professionals i destaca també en la docència, formant generacions d'estudiants i residents en hematologia i oncologia mèdica. Mor a Barcelona el 2010.
14 de març
Lucy Beaman Taylor neix el 14 de març de 1833 a Constable (Nova York). Fou coneguda com la primera dona dentista als Estats Units al graduar-se el 1866 a una universitat d'odontologia amb el títol de doctora en cirurgia dental. Abans, al ser negat l’accés durant molt de temps l'admissió a les escoles d'odontologia (1859-1865), adquireix les habilitats odontològiques i exerceix sense diplomatura. Aleshores, la Iowa State Dental Society dóna suport a la seva ambició per obtenir un títol universitari, demana la seva admissió i és acceptada per l'Ohio College of Dentistry. Després de graduar-se, exerceix durant un breu temps a Chicago abans d’establir-se a Kansas.
15 de març
Agustí Pumarola i Busquets neix el 15 de març de 1920 a Barcelona. Especialitzat en l'estudi de les leptospirosis, els enterobacteris i la virologia respiratòria, Pumarola funda un laboratori de recerca virològica reconegut per l'OMS com a National Influenza Center. També exerceix com a cap del Servei de Microbiologia Clínica a l'Hospital Clínic de Barcelona. Com a catedràtic, passa per les universitats de Salamanca i Barcelona. Pumarola és president de la Societat Catalana de Microbiologia i Higiene, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i guardonat amb diversos premis, incloent el Premi Nacional de Ciències Santiago Ramón y Cajal i la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya. Mor a Barcelona el 1987.
16 de març
El 16 de març de 1819, el doctor John Bostock va fer la primera descripció clínica d'una al·lèrgia a la reunió de la Royal Medical and Chirurgical Society a Londres. El document de Bostock es titulava "Un cas d'afectació periòdica dels ulls i el pit". En realitat, era una descripció dels seus sofriments personals (durant l'època del fenc, els laics l'anomenaven febre del fenc).
17 de març
Josep Rodrigo Pertegàs neix el 17 de març de 1854 a València. Va assistir a les Escoles Pies i actualment obté la llicenciatura en medicina l'any 1875. Manté una relació amb Santiago Ramón y Cajal, que el menciona en les seves memòries. Exerceix diversos càrrecs mèdics, destacant el seu servei durant l'epidèmia de còlera de 1885. Inicia la seva carrera en estudis històrics amb una obra sobre el metge valencià Vicent Garcia Salat (1896), seguida d'altres obres sobre història valenciana i història de la medicina. Assumeix rols importants com a director del Centre de Cultura Valenciana, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de València i membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Mor a València l’any 1930.
18 de març
Francesc de Paula Xercavins i Rius neix el 18 de març de 1855 a Sabadell. S’especialitza en psiquiatria i neurologia. A més de practicar la medicina, s'endinsa en l'estudi de la neuropatologia, convertint-se en un gran especialista en aquest camp. Es doctora a Madrid el 1882 amb la tesi "Naturaleza y patogenia de los procesos puerperales". Exerceix com a metge intern a l'Hospital de la Santa Creu i a la Casa de Caritat de Barcelona, on desenvolupa el seu interès per la psiquiatria i la neurologia. Xercavins dirigeix l'Hospital Mental de la Santa Creu a Sant Andreu del Palomar i crea l'Institut Medicopedagògic per a alumnes amb trastorns de llenguatge i deficiències sensorials i psíquiques. Mor a Barcelona el 1937.
19 de març
Evarts Ambrose Graham neix el 19 de març de 1883 a Chicago (EE.UU.). Fou un cirurgià nord-americà que va realitzar la primera extirpació subtotal d'un pulmó (pneumonectomia) per tractar el càncer de pulmó. El 5 d'abril de 1933, a l'Hospital de Barnes, St. Louis, Missouri, va operar a un metge. Com que el càncer implicava més d'un lòbul, l'extirpació rutinària d'un sol lòbul no era adequada. Graham va utilitzar la lligadura massiva per eliminar (gairebé) tot el pulmó. Va ser una pneumonectomia "subtotal" perquè es va retenir part del teixit a la soca i es va utilitzar per enterrar els extrems oberts dels bronquis. El pacient es va recuperar, es va curar de la malaltia i va viure una vida plena.
20 de març
El 20 de març de 1987, la FDA va aprovar la venda de l’azidotimidina (AZT) un fàrmac antiviral per tractar pacients amb SIDA. L'AZT va ser el primer fàrmac antiretroviral autoritzat per aquesta indicació. Va ser desenvolupat originalment l'any 1964 pel doctor Jerome Horowitz de la Michigan Cancer Foundation com un possible tractament per al càncer.
21 de març
El 21 de març de 1877, Louis Pasteur va començar a treballar en bacteris virulents de l'àntrax al seu laboratori de Lille, França. Pasteur va demostrar que la malaltia era causada per aquest organisme viu, no per una toxina. Va treballar amb una solució que contenia la infecció, que amb un factor de dilució d'1 part a 100 encara causava la mort a mesura que l'organisme viu continuava multiplicant-se. El 1881, va preparar una vacuna feta a partir d'una soca debilitada del bacteri de l'àntrax. El va provar el 5 de maig de 1881. Les vaques i les ovelles inoculades amb la vacuna van ser immunitzades i van sobreviure, mentre que un grup control no tractat va morir.
22 de març
Joan Marsillach i Parera neix el 22 de març de 1821 a Barcelona. Considerat el primer especialista en Urologia de Catalunya. Exerceix particularment a Sant Gervasi de Cassoles, quan encara és un poble independent. És un metge polivalent que exerceix totes les especialitats des de la Urologia fins a la Cirurgia Dental. Té una gran habilitat en el sondatge vesical, la dilatació uretral i la pràctica de la talla perineal. La seva dedicació urològica prové del seu interès per combatre la prostitució i del seu coneixement sobre les malalties venèries. És, també, fundador juntament amb Adolf Gelí, de l’Institut Català de Vacunació, centre inoculador al propi local i a domicili. El 1859, és elegit membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i, l’any següent, ho és de l’Acadèmia Mèdico Quirúrgica Matritense. El 1888, Marsillach Parera és un dels signants del manifest de Catalunya a la reina regent Maria Cristina. Mor a Sant Gervasi de Cassoles el 1896.
23 de març
Josep Maria Roca i Heras neix el 23 de març de 1862 a Barcelona. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, destacant com a dermatòleg i sifilògraf. Treballa com a metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona des de 1890 fins al 1896. Com a destacat membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, presenta la primera comunicació en català el 1898, fomentant l'ús del català en medicina. Mor a Barcelona el 1930.
24 de març
El 24 de març és el dia mundial de la Tuberculosi. Commemora el descobriment del bacteri causant de la malaltia, el Mycobacterium tuberculosis, per Robert Koch el 1882. Tot i que la seva evolució sol ser lenta, pot manifestar-se agudament en persones amb defenses baixes, com infants, persones grans o amb altres condicions de salut delicades. Amb un tractament adequat, que inclou fàrmacs de llarga durada, és possible la cura completa i la prevenció de resistències als medicaments.
25 de març
Ignasi Barraquer i Barraquer neix el 25 de març de 1884 a Barcelona. Destacat oftalmòleg és reconegut com un dels principals científics en la seva especialitat. Prové d'una família amb una notable tradició en ciències i medicina oftalmològica. Després de llicenciar-se en medicina i cirurgia el 1907, obté el doctorat en oftalmologia el 1908. El 1910 funda l'Institut Barraquer d'Oftalmologia i la Clínica Barraquer a Barcelona el 1947, centrant-se en l'estudi, la investigació i la docència oftalmològica. Mor el 1965 a Barcelona.
26 de març
Bernard Katz neix el 26 de març de 1911 a Leipzig, Alemanya 1911. Fou un metge, biofísic i professor universitari britànic, d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina l'any 1970. Va dilucidar com les cèl·lules nervioses transmeten senyals als músculs. A finals de la dècada de 1960, Katz va determinar que la quantitat d'acetilcolina en una vesícula estava relacionada amb el potencial elèctric al terminal d'un axó (la llarga extensió d'una neurona que transmet l'impuls).
27 de març
Antoni Oriol i Anguera neix el 27 de març de 1906 a Linyola (Lleida). Es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona el 1925 i obté el doctorat a la Universitat de Madrid el 1927. Durant la guerra civil, participa en activitats d'Estat Català i és nomenat conseller. S'exilia a França el 1939 i, posteriorment, torna a Espanya el 1940, però és arrestat i depurat pel seu passat polític. Després d'un temps als Laboratoris Esteve, marxa a l'Argentina el 1949 i posteriorment a Mèxic, on esdevé catedràtic i investigador. Des del 1966, és membre de l'Institut d'Estudis Catalans i l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, destacant també pel seu suport a la llengua catalana. Mor a Mèxic el 1996.
281 de març
Gregorio Marañón y Posadillo fou enterrat a Madrid el 28 de març de 1960. Endocrí, científic, historiador, escriptor i pensador espanyol pertanyent a l'anomenada generació del 14, les obres del qual en els àmbits científic i històric van tenir una gran rellevància internacional. Durant un llarg període va dirigir la càtedra d'endocrinologia a l'Hospital Central de Madrid.[2] Va ser acadèmic de nombre de cinc de les vuit Reials Acadèmies d'Espanya.
29 de març
El 29 de març de 1886 el primer lot de Coca Cola es va coure en un pati del darrere a Atlanta, EE.UU. El doctor John Pemberton havia creat la barreja com una cura per a la "ressaca", el mal d'estómac i el mal de cap. El va anunciar com un medicament, un "tònic cerebral i beguda intel·lectual" i el va vendre per primera vegada al públic unes setmanes més tard, el 8 de maig. La coca-cola va contenir cocaïna com a ingredient fins al 1904, quan la droga va ser prohibida pel congrés nord-americà.
30 de març
Francesc Gras i Salas neix el 30 de març 1921 a Reus. Membre d'una destacada nissaga d'oftalmòlegs reusencs, continua l'exercici de la seva especialitat a Reus fins el 1999. Amb una vinculació de 20 anys com a metge de l'Hospital de Sant Joan de Reus, ha realitzat una significativa donació d'estrís i aparells mèdics històrics a l'Hospital de Reus al febrer de 2012. A més, ha contribuït amb una trentena de volums de la publicació "La Medicina Contemporànea: revista Médica de Reus" i al Museu d'Història de la Medicina de Catalunya a Terrassa. En reconeixement a la seva important trajectòria i contribució al prestigi de Reus, el 2012 va rebre el guardó "El més amic de Reus" de l'entitat Centre d'Amics de Reus. Mor el 14 d0agost de 2022 aa Reus.
31 de març
Dolors Canals i Farriols mor el 31 de març de 2010 a Barcelona. Després d'estudiar medicina, psicologia i biologia, es va dedicar a la recerca científica sobre la primera infància. Va ser una de les pioneres del projecte educatiu per a criatures de 0 a 6 anys durant la Guerra Civil. L'exili la va portar de França a la República Dominicana, a Cuba, i durant 34 anys a Nova York. Amb la mort de Franco, retorna a Catalunya el 1976 i crea el Centre 0-3 de Barcelona de documentació, recerca i formació professional de la Diputació de Barcelona.
1 d'abril
L’1 d’abril de 1860 neix a Barcelona Josep Maria Bofill i Pichot, metge i president de la Institució Catalana d'Història Natural
2 d'abril
Dia Mundial de l'autisme. Des de 2008, cada 2 d’abril es commemora l’efemèride.
3 d'abril
Neix a Vic el dia 3 d’abril de l’any 1838 Francesc de Paula Campà i Porta, un dels primers catedràtics catalans d'Obstetrícia i Ginecologia
4 d'abril
En Pere Farreras i Valentí neix el 4 d’abril de 1916 a Barcelona. Fou catedràtic i president de la Societat Espanyola de Medicina Interna.
5 d'abril
El 5 d’abril de 1933, el Dr. Evarts Graham va realitzar la primera operació per a l'extirpació subtotal d'un pulmó en una sola etapa a l'Hospital Barnes de St. Louis (EE. UU.).
6 d'abril
Francesc Pi i Sunyer neix a Roses el dia 6 d’abril de 1857. Destacat oftalmòleg barceloní i polític federalista.
7 d'abril
Dolors Aleu i Riera neix el 7 d’abril de 1857 a Barcelona. Fou la primera dona llicenciada en medicina a l'Estat espanyol.
8 d'abril
El dia 8 d’abril de 1817 neix a Port Louis (illa Maurici) en Charles Edouard Brown-Séquard, endocrinòleg i neuròleg reconegut per la descripció de la síndrome de secció transversa de la medul·la espinal que porta el seu nom.
9 d'abril
El nom sistemàtic de l'àcid desoxiribonucleic (ADN) dels mitocondris humans es va publicar a Nature el 9 d'abril de 1981.
10 d'abril
Bernardo Houssay neix el 10 d'abril del 1887 a Buenos Aires (Argentina). Metge i fisiòleg que rebé el Nobel de Medicina el 1947 juntament amb Carl Cori i Gerty Cori.
11 d'abril
El dia 11 d’abril de 1952 es tracta quirúrgicament amb èxit la malaltia de Parkinson.
12 d'abril
El 12 d’abril de 1955 s’anuncia que la vacuna Salk contra la poliomielitis funciona i és segura, eficaç i potent
13 d'abril
El 13 d’abril de 1953 neix a Tarragona en Eduard Rius i Pey que fou conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya des de 1996 a 2002.
14 d'abril
El dia 14 d’abril de 1857 neix Victor Alexander Haden Horsley, destacat fisiòleg i neurocirurgià anglès, que realitzà una de les primeres cirurgies de cervell humà.
15 d'abril
Laureà Dalmau i Pla neix el 15 d’abril 1886 a Agullana (Girona). Metge catalanista fou diputat per Girona.
16 d'abril
Felip Proubasta i Masferrer neix el 16 d’abril de 1866 a Barcelona. metge prestigiós que fou secretari de l'Acadèmia i Laboratori de Catalunya i president de l'Acadèmia d'Higiene de Catalunya.
17 d'abril
El 17 d’abril de 1946 neix Georges Jean Franz Köhler, immunòleg alemany que compartÍ (amb César Milstein i Niels K. Jerne) el Premi Nobel de Medicina de 1984.
18 d'abril
El 18 d’abril de 1905 neix George Herbert Hitchings, farmacòleg nord-americà que rebé el Premi Nobel de Medicina el 1988.
19 d'abril
El 19 d’abril de 1943 Albert Hofmann comunica que havia estat el primer a haver sintetitzat, ingerit i experimentat els efectes psicotròpics de l'LSD (dietilamida d'àcid lisèrgic), mentre estudiava els alcaloides.
20 d'abril
El 20 d’abril de 1862 en Louis Pasteur i en Claude Bernard realitzen la primera prova de pasteurització.
21 d'abril
El 21 d’abril de 1913 neix Choh Hao Li, bioquímic xinès-americà i endocrinòleg experimenta que va aïllar, en forma pura, sis de les vuit hormones conegudes que segreguen la hipòfisi anterior.
22 d'abril
Robert Bárány neix a Viena el 21 d’abril de 1876. Fou un metge guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1914.
23 d'abril
Jordi Vives i Puiggròs neix a Barcelona el 23 d’abril de 1941. Fou el primer president de la Societat Catalana d'Immunologia.
24 d'abril
El 24 d’abril és el Dia Mundial de la meningitis.
25 d'abril
Frederic Duran i Jordà neix a Barcelona el 25 d’abril de 1905. Fou un pioner de l'hemoteràpia que establí el primer servei de transfusió del món a Barcelona el 1936.
26 d'abril
Teresa Campañà i Cassi neix el 26 d’abril de 1892 a Barcelona. Fou Una de les primeres catalanes llicenciada en medicina que amplia estudis a l’estranger.
27 d'abril
Lluís Barraquer i Bordas neix a Barcelona el 27 d’abril de 1923. Fou un prestigiós neuròleg amb coneixements enciclopèdics.
28 d'abril
El 28 d’abril és el Dia Mundial de la Salut Laboral.
29 d'abril
El 29 de abril es celebra el Dia Internacional de la Immunologia.
30 d'abril
El 30 d’abril de 1878 Louis Pasteur dona una conferència a l'Acadèmia Francesa de Ciències en suport de la seva teoria germinal de la malaltia.