Diccionari de metges als EUA o al Canadà

(Tarragona, 1958). Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia l'any 1982. Fa la residència en medicina nuclear a l'Hospital Clínic. Repeteix una residència en Radiologia Diagnòstica a la University of Texas Health Science Center i un fellowsip en medicina nuclear i ressonància magnètica.

(Barcelona, 1929 – Rye, Nova York, 2011). Metgessa especialista en rehabilitació. Acabada la carrera el 1952 fa una estada aprenent rehabilitació a Cheshire (Gran Bretanya). El 1955 decideix marxar als Estats Units amb el seu marit metge i una filla petita. Allà s’especialitza en rehabilitació pediàtrica, especialment en nens amb espina bífida. Ha estat directora de la Unitat Pediàtrica dels St. Agnes Hospital a White Plans (Nova York) i directora de rehabilitació del Long Island Jewish Medical Center a Westbury (Nova York). Ha estat més de cinquanta anys dedicada a la rehabilitació, disciplina en la qual va tenir un notable prestigi.

(Barcelona, 1940). És cirurgià. Fa els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1963. Fa la residència als Estats Units a l’Albert Einstein Medical Center of Nova York de 1967 a 1971, i obté el títol d’especialista en cirurgia. L’any 1972 és contractat per la Lahey Clinic Foundation. Passa uns anys com a cirurgià a l’Hospital de Bellvitge, però retorna als Estats Units, residint a Pennsilvània on és cap del programa de transplantament de ronyó de donant viu al Lankanau Medical Center.

(Barcelona, 1959 - La Cerdanya, 21/03/2021). Especialista en oncologia. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Completa la seva formació en medicina interna a l'Hospital King's County de Brooklyn, i després en oncologia al Memorial Sloan Kettering a Nova York. Torna a Espanya el 1996 com a professor titular de la UAB, i com a coordinador del servei d'oncologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. El 2007 assumeix la direcció de l'Institut Oncològic de la Vall d'Hebron. El març de 2010 es trasllada a Boston (Estats Units) per dirigir la divisió d'oncologia de l'Hospital General de Massachusetts / Escola Mèdica Harvard. De gener de 2013 a setembre de 2018 ostenta la direcció mèdica del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. Des de gener de 2019 és director mundial d’R + D de l'àrea d'oncologia de la farmacèutica britànica AstraZeneca.

(Barcelona, 1929). És un cirurgià ortopèdic. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, el 1953. Fa la residència en cirurgia ortopèdica a la Universitat de Iowa amb el Dr. Ignasi Ponsetí. Després passa a la Universitat Sherbrooke al Canadà, a l’Orthopedic Surgical Center que dirigeix el Dr. Antoni Trias Rubiés, on el 1968 posa en marxa el programa de formació dels residents en cirurgia ortopèdica. Quan l’Antoni Trias torna a Espanya el succeeix en la direcció del Departament de Cirurgia Ortopèdica.

(València, 1967). És un metge hepatòleg. Llicenciat en medicina el 1990 a la Universitat de València, fa la residència en el servei d’hepatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona de 1991 a 1994. Metge adjunt del servei d’hepatologia des de 1993. Fa una estada de postdoctoral fellow a Chapel Hill a la Universitat de North Caroline. Torna a Barcelona, però el 2011, és contractat per la Universitat de North Carolina on es queda com a cap de la Unitat d’Hepatologia i professor associat del departament de medicina.

(Banyoles, 1966). És un cardiòleg especialitzat en genètica cardiovascular. Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1990. Treballa de metge de capçalera fins al 1992 quan marxa als Estats Units, on s’especialitza en medicina interna a la Universitat d´Emory a Atlanta. Després decideix fer-ho en cardiologia al Baylor College of Medicine, Houston, Texas. Es queda com a professor a Baylor fins el 2002, quan és contractat com a director del Centre de Genètica Cardiovascular del Masonic Medical Research Laboratory de Nova York. El 2005 s’incorpora al Montreal Heart Institute i a la Universitat de Montreal com a cardiòleg i director del Centre Clínic de Genètica Cardiovascular, compaginant la seva feina clínica amb la recerca en la genètica de la mort sobtada. El 2008 decideix tornar a Catalunya, perquè li ofereixen liderar el projecte de la nova facultat de medicina de Girona com a degà. També s’incorpora a l’Hospital Josep Trueta com a cardiòleg i a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), com a director del centre de recerca.

(Barcelona, 1913 - 2010). Llicenciada en medicina, psicologia i biologia a Barcelona. El 1939 s’exilia primer a la República Dominicana on treballa com a professora de puericultura i pediatria. Després passa a La Habana i finalment el 1941 emigra als Estats Units d’Amèrica, on dirigirà l’Inwood Child Center de Nova York. Ha publicat diversos treballs sobre pedagogia infantil. El 1976 torna a Barcelona i funda el Centro O-3 de puericultura.

(Barcelona, 1922-2003). Llicenciat a Barcelona el 1949. Fa estudis de postgrau de cardiologia a França i Gran Bretanya (Universitat de Manchester). El 1957 va als Estats Units on estudia matemàtiques a la Universitat de Michigan. És professor de fisiologia i medicina de la rehabilitació de 1960 a 1999 al Baylor College of Medicine de Houston, i de ciències matemàtiques, des del 1970, a la Rice University (Houston). Col·labora en la preparació de la primera missió tripulada de la NASA, i investiga sobre la medicina de la rehabilitació i les aplicacions informàtiques a la medicina. El 1979 funda The American Institute for Catalan Studies, i des del 1998 es també vicepresident (per als Estats Units i el Canadà) de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes. Ha rebut diversos guardons, com l’orde d’Isabel la Catòlica, la medalla Narcís Monturiol (1984) i la Creu de Sant Jordi (1992) i fou investit doctor honoris causa de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

(Viladrau, Girona, 1911- Santiago de Xile, Xile, 1988). Llicenciat a Barcelona el 1936, fou intern de cirurgia de l’Hospital Clínic durant la Guerra Civil. Marxa als Estats Units d’Amèrica el 1936 i treballa al Rockefeller Institute de Nova York en immunitat i neurovirus. També treballa al Departament de Patologia a Cornell University. Ha publicat sobre el virus de la ràbia i l’encefalitis. El 1965 va estar a la Universitat Yale. Finalment emigrà a Xile on va morir.

(La Vall d’Aro, 1935 – Carolina del Sud, 2008). Especialista en medicina interna. Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona l’any 1960. Fa una estada a un hospital de Dublín durant uns mesos abans de començar la residència en anestesiologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1961. El 2003, després de retirar-se de la Universitat de Buffalo va viure a Carolina del Sud, on s’integra en un grup de metges que treballen en una clínica per gent sense assegurances ni mitjans per pagar les visites, on exercirà gratuïtament fins a la seva mort l’any 2008. El 1964 marxa als Estats Units, on és acceptada per fer l’internat en medicina interna al Good Samaritan Hospital de Cincinnatti, Ohio. Un any després es trasllada a Buffalo, Nova York on fa un fellowship en medicina interna al Buffalo General Hospital. El 1970 és acceptada al servei de medicina de la Universitat de Buffalo, on es convertirà en experta en el diagnòstic i tractament de les malalties parasitàries.

(Saragossa, 1946). És un metge cardiòleg. Es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona el 1970. Fa la residència en medicina interna al John H. Styroger Hospital de Cook County i la residència en malalties cardiovasculars al Medical College of Wisconsin Affiliated Hospital. El 1977 està treballant al Cook County Hospital de Milwaukee. Actualment està treballant a l’Ingalls Memorial Hospital de la Universitat de Chicago.

(Barcelona, 1936 - Nova York, 2020). És pediatra. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1960. Marxa als Estats Units on fa l’internat a l’Hospital Sinaí el 1964 i la residència al Jefferson Medical Center de 1966 a 1968. Després fa un fellowship per obtenir l’especialitat de pediatria a la Universitat Yale, a New Haven, per passar posteriorment a exercir la pràctica privada com a pediatria al Downstate Medical Center a Brooklyn, a Nova York, mantenint la seva activitat acadèmica. Mor al seu domicili de Nova York a Manhattan per complicacions de la COVID-19 i d’un càncer de pròstata amb metàstasis.

(Lleida). És metge internista. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i fa la residència en medicina interna a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Presenta la seva tesi doctoral: Influence of chemokine related polymorphisms in atherosclerosis and hiv-infections a la Universitat Rovira Virgili de Tarragona el 2007. Marxa als Estats Units on treballa a la indústria farmacèutica, primer com a director mèdic Medical Director d’Abbvie a Chicago i posteriorment com a director d’Assumptes Mèdics de les Plataformes Metabòliques i Cardiovasculars dels Laboratoris Amgen.

(Calella, 1957). És oncopatòleg i expert en patologia molecular i urològica. Llicenciat en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980. Fa el doctorat en biologia cel·lular i genètica a la Cornell University el 1985. Crea i dirigeix la Divisió de Patologia Molecular del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York, el 1995, centre on hi treballa des de 1981. Actualment es professor i director del departament de Patologia a la Icahn School of Medicine del Mount Sinai Health System. És doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona (2006) i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2007).

(Barcelona, 1944). És professor emèrit d’anatomia patològica a l’Escola de Medicina de la Universitat de Yale i professor honorari de la Universitat de Lausanne. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1967. Marxa als Estats Units on fa la residència en Pathology a la Washington University School of Medicine i a la University of Colorado Medical Center. Durant la seva carrera ocupa diversos càrrecs, tals com cap de la branca d’Anatomia Patològica del Centre Clínic de l’Institut Nacional de la Salut de Bethesda (1980 – 1983), director de l’Institut de Patologia de la Universitat de Lausanne, Suïssa (1983 – 1993), president del Board de Directors del centre pluridisciplinar d’Oncologia a Lausanne (1985-1992) i director d’Anatomia Patològica de l’Hospital del Càncer a Yale (1995 – 2007).

(Tarragona, 1972). És un cirurgià cardiotoràcic. Estudia medicina a la Universitat Rovira Virgili, llicenciat l’any 1996. Marxa als Estats Units on fa l’internat al John Hopkins Hospital del 1998 al 2002, fins que passa a la University of Wisconsin Hospitals and Clinics, i d’aquí al Presley Memorial Trauma Center de la Universitat de Tennesse el 2003. Actualment treballa a Salt Lake City, Utah, en diferents centres hospitalaris, com Davis Hospital & Medical Center i el Jordan Valley Medical Center. Ha format part d’equips SWAT (Unitats militars d’elit incorporades en forces de seguretat) i ha pres part en nombroses activitats de Metges sense Fronteres a diverses regions de l’Àfrica i Àsia.

(Barcelona, 1953). Neuròleg expert en neuroncologia, síndromes paraneoplàstics i encefalitis autoimmunes. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona, el 1978. Fa la residència en neurologia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, 1979 - 1983. Ha dut a terme la seva carrera als Estats Units, on ha treballat més de 25 anys, iniciant la seva estada amb una beca de recerca en càncer al Departament de Neurologia del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York (1988-1992). Seguidament obté una beca per estar al Departament d’oncologia, Memorial Hospital for Cancer and Allied Diseases, Nova York, (1992 – 1993). Torna al Memorial Sloan Kettering Cancer (1993-1999) i més tard a la Universitat d’Arkansas (1999-2002) i a la Universitat de Pennsilvània (2002- 2013). Torna a Barcelona el 2011 per dirigir el Grup de Neuroimmunologia Clínica i Experimental sobre encefalitis autoimmunes de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) a l’Hospital Clínic, i també la Unitat de Neuroimmunologia de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. És investigador d’ICREA (Barcelona), professor associat de medicina a la Universitat de Barcelona. Ha descobert les encefalopaties autoimmunes.

Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1981. Als Estats Units obté l’especialitat de medicina interna, pneumologia i medicina del treball. Màster en salut pública per la Universitat de Texas. Doctorat en medicina a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona el 2008. Divideix el seu temps entre Houston, al Southwest Center for Occupational and Environmental Medicine, i Barcelona. La seva investigació es centra en l’epidemiologia i la clínica de l’asma i els determinants d’incapacitat temporal en el camp de la salut ocupacional.

(Tarragona, 1926 – Houston (Texas), 2016). És un metge radioterapeuta. Acabats els estudis a la Facultat de Medicina de Barcelona, el 1950, fa una estada de quatre anys per aprendre radioteràpia a la Bolton’s Royal Infirmary, primer i després al servei de radioteràpia de Christie Hospital, de la Universitat de Manchester. Torna a Tarragona, i els anys 1958 i 1959 posa en marxa un servei de Radiologia i Radioteràpia a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. El 1960, accepta l’oferta del famós radioterapeuta nord-americà Dr. Fletcher per incorporar-se a l’Anderson Hospital and Tumor Institute de la Universitat de Texas. L’any 1964 es trasllada a l’Upstate Medical Center de Syracuse (Nova York), i el 1969, durant tres anys, a l’innovador Hospital General d’Astúries, però retorna a Houston. Com a radioterapeuta és capdavanter en el tractament del càncer ginecològic. A Houston és consultor en Radiologia Terapèutica de cinc hospitals, i com a docent arriba a la categoria de Full Professor. Publica centenars d’articles, de capítols de llibres, organitza i presideix congressos, i societats científiques. Ha rebut múltiples distincions acadèmiques, entre elles la de doctor Honoris Causa per la Universitat de Madrid, i per la Rovira i Virgili de Tarragona. El 2007 és elegit membre corresponent estranger de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

(Barcelona 1974). És un oncòleg mèdic, llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1998 i doctorat el 2007. Fa la residència en oncologia mèdica a l'Hospital Clínic de Barcelona. Marxa als Estats Units el 2007, per fer l'especialitat a la Columbia University, on està fins al 2012, en que es admès al Mount Sinai Hospital de Nova York, fins que el 2017 és contractat pel Sidney Kimmel Cancer Center de la Thomas Jefferson University per dirigir un programa de recerca centrat a desxifrar les xarxes de senyalització que promouen l'agressivitat del càncer de pròstata i bufeta amb l'objectiu final de trobar noves. Vies de tractament. Dirigeix un laboratori que engloba biòlegs cel·lulars, biòlegs moleculars, bioquímics, uròlegs i oncòleg mèdic. El laboratori és finançat per ajuts del NIH / NCI, departament de defensa i fundacions de recerca.

És un metge anatomopatòleg. Estudia medicina a la universitat de Barcelona on es llicencia el 1966. És deixeble del professor Farreras a l'Escola d'Hematologia els anys 1967 i 1968, fins que el 1969 és acceptat per la universitat de Puerto Rico per fer un fellowship de 4 anys en Anatomia Patològica. Seguidament fa un fellowship en Oncologia al MD Anderson Hospital a Houston, Texas. L'any 1980 pensa a tornar a Barcelona per diverses raons personals, però no qualla cap proposta de treball prou satisfactòria, i a més ell no es veu vivint a Barcelona, per el que opta per quedar-se als Estats Units. Treballa un temps al Beth Israel Hospital de Boston, on és dels primers patòlegs a adquirir experiència en AIDS. A partir de 1990 treballarà part del dia en un petit laboratori privat i dedicarà la resta del temps a altres activitats de caràcter artístic.

(Barcelona, 1970 ). És un metge hematopatòleg. Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1994. Fa la residència en Anatomia patològica a l’Hospital del Mar i a l’acabar marxa als Estats Units amb una beca de la Fundació La Caixa al departament de Patologia de la Universitat Columbia de Nova York amb la intenció de treballar amb el Dr. Ricardo Dalla-Favera un dels màxims experts en l’estudi de la limfomagènesi, camp en el que no hi havia cap expert en el nostre país. Dirigeix actualment un laboratori d’investigació on estudia els inicis de la carcinogènesi en el departament de patologia de l’Hospital Mount Sinaí de Nova York i és professor assistent en el departament de Ciències oncològiques i Patologia de la Icahn School of Medicdine at Mount Sinai.

(Barcelona, 1899 - New Haven, EUA, 1958). Estudia medicina a Barcelona i és alumne d’August Pi i Sunyer. Es llicencia el 1925. Fa recerca a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal de Barcelona, dirigit per Ramon Turró, i va ser membre de la Societat Catalana de Biologia. Va ser un dels primers a fer recerca mèdica a Catalunya. El 1925 fa una estada a l’Institut Pasteur de París, treballant per aïllar hialuronidasa, el factor d’extensió de les infeccions, anomenat “factor de difusió Duran i Reynals”. El 1928 és convidat per la Fundació Rockefeller a traslladar-se als EUA, on continua les seves recerques; especialment sobre l’etiologia viral del càncer a l’Institut Rockefeller a Nova York. El 1936 quan esclata la Guerra civil havia tornat a Barcelona amb el propòsit de crear un centre d’investigació recolzat per una fundació privada, però davant la situació que troba, decideix tornar als Estats Units. El 1938 dirigeix el laboratori de recerca de la Universitat Yale (New Haven). El 1952, se’l nomena professor titular i director d’investigació de la mateixa universitat. Els seus treballs sobre la relació entre virus i càncer es multiplicaren i aviat obté fama mundial.

(Barcelona, 1911-Boston (EUA), 1979). Llicenciat a Barcelona continua la seva formació com a fisiòleg amb August Pi i Sunyer a l’Institut de Fisiologia impulsat per la Mancomunitat de Catalunya. En començar la Guerra civil obté una plaça d’ajudant en el Departament de Bioquímica de la Universitat Harvard a Boston. Es queda a viure als Estats Units, on fou professor de Bioquímica i treballà com investigador del Maclean Hospital a Belmont, del que va ser-ne el primer director de recerca. Va publicar diversos estudis sobre els constituents químics del teixit nerviós, a més d’un treball de conjunt sobre la química dels lípids.

(Barcelona, 1930). És especialista en neurologia. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona (1953). L’any 1957 inicia la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia (UCLA). Treballa al Max-Plank Institute de Munich (1962-1964). Després de doctorar-se en neurociència per la Universitat de Granada torna als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA. La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva dona com a resultat el descobriment de “cèl·lules de memòria” al lòbul frontal dels primats que demostraven la capacitat retentiva de les neurones de l’escorça cerebral. Ha publicat The Prefrontal Cortex (1980), Memory in the Cerebral Cortex: Empirical Approach to Neural Networks in the Human and Nonhuman Primate (1994), Memory in the Cerebral Cortex, (1995) i Cortex and Mind (2005). És membre d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina Espanyola i doctor honoris causa per la Universitat d’Alacant. Entre altres guardons, ha rebut els premis Signoret atorgat per la Sorbona, el Goldman-Rakic de la National Alliance for Research on Schizophrenia and Depression i el George Miller de la Neuroscience Society.

És metge cardiòleg. Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona, graduant-se el 1966. A la dècada dels setanta es trasllada als Estats Units. Passa diversos anys a la Clínica Mayo (Minnesota), on fa la residència en cardiologia i arribant a ser membre del staff del departament de cardiologia i professor de medicina. El 1981 és contractat com a cap de cardiologia del Mount Sinai Medical School (Nova York) i de 1991 a 1994 és catedràtic de medicina a la Universitat Harvard (Boston) i cap del departament de cardiologia del Massachusets General Hospital. Actualment, és director del Mount Sinai Heart, de l'Institut Cardiovascular Zena i Michael A. Wiener i del Centre de Salut Cardiovascular Marie-Josée i Henry R. Kravis. Ha estat president de l'Associació Americana del Cor i de la Federació Mundial del Cor i membre del National Heart, Lung and Blood Institute Advisory Council. Ha rebut l'Andreas Gruntzig Scientific Award de la Societat Europea de Cardiologia (1992), el Distinguished Scientist Award del Col·legi Americà de Cardiologia (1993), el premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (1996), el Distinguished Scientist de l'Associació Americana del Cor (2003) y el Distinguished Researcher Award de la Societat Inter americana de Cardiologia (2005).

(Barcelona, 1921-1989) Metge patòleg. Estudia medicina a Barcelona i es llicencia el 1947. Fa la formació de postgrau a San Juan de Puerto Rico amb el professor Enrique Koppish, que li desvetlla la vocació per l’anatomia patològica. El 1962 és nomenat professor de patologia i catedràtic de l’Escola de Medicina de la Universitat de San Juan de Puerto Rico. Abans, ha ampliat la seva formació amb el professor Thomas M. Peery (1908-1969) a la Universitat de Georgetown a Washington. Entre 1964 i 1967, les visites de Lorenzo Galindo a Barcelona per impartir uns cursos d’Anatomia Patològica que organitza la càtedra del professor Agustí Pedro Pons, causen un gran impacte entre els patòlegs i clínics que hi assisteixen. El 1970 és contractat com a professor d’anatomia patològica de la Universitat Autònoma de Barcelona, i és nomenat director del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital de Sant Pau, on desplega una gran activitat docent i de recerca, i té un paper determinant en la modernització de l’especialitat a Espanya. El 1984, per raons familiars, Galindo torna a Puerto Rico on, novament, el contracten com a professor d’anatomia patològica de l’Escola de Medicina de San Juan. Dos anys després, coincidint amb l’aparició de la malaltia que ja no el deixaria fins a la seva mort, retorna a Barcelona.

(Barcelona, 1927 – Redlands (California, 2019). Especialista en enginyeria biomèdica. Llicenciat a Barcelona, el 1950. Ha treballat a la Postgraduate Medical School de Londres, i fou lector de la Universitat d’Otago, a Dunedin, Nova Zelanda (1954-1957) on descrigué el quadre de l’aldosteronisme transitori postoperatori. Ha estat premiat en els Jocs Florals de la Llengua Catalana (1974 i 1975). És autor de Biological and Clinical Effects of Low-frequency Magnetic and Electric Fields, del tractat religiós Motives and Implications of Assent i d'Introducció a l’enginyeria biomèdica, el 1976.

(Barcelona, 1949). Metge oncòleg estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1974. L’any següent marxa als Estats Units, sense cap beca, per fer l’especialitat de medicina interna al Downstate Medical Center de Brooklyn (Nova York) i la d’hematologia/oncologia al National Institutes of Health, a Bethesda. Desprès treballa a l’Hospital Barnes de la Universitat de Washington de Sant Louis (Missouri). El 1984 és contractat com a cap del servei d’hematologia i oncologia de la New Jerey Medical School, on passa 14 anys. El 1995 és elegit Metge de l’Any de l’Estat de New Jersey i el 1997 es nomenat Full Professor. El 1999 torna a Barcelona perquè guanya la plaça de cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, que manté fins a la jubilació, i el 2009 guanya la plaça de professor titular. El 2012 és nomenat com a catedràtic de la Universitat de Barcelona. La seva àrea d’interès preferent en recerca és el paper del microambient en el procés tumoral i metàstasis.

(1971) Metge hepatòleg, llicenciat en medicina l’any 1995 a la Universitat de Santiago, fa la residència en gastroenterologia a l’Hospital Clínic de Barcelona. A l’acabar fa un fellowship postdoctoral a la Universitat Yale amb el Dr. Robert Groszman. Des del 2013 treballa a la Universitat d’Alberta del Canadà com a director del Servei d’Hepatologia i professor de medicina. Ha estat premiat amb el premi Rising star of European Gastroenterology el 2012 i com a Professor de l’Any de l’Escola de Medicina de la Universitat d’Alberta els anys 2010 i 2016.

(Barcelona, 1903-1973). Llicenciat a Barcelona el 1927 i doctorat a Madrid el 1930. Fou professor ajudant de fisiologia general de la Universitat de Barcelona Autònoma de 1934 al 1936. Després de la Guerra civil s’exilia primer tres anys a Veneçuela i finalment s’instal·la als Estats Units, on exerceix com a professor de Neurocirurgia a la Wayne School of Medicine de Detroit, on també feia recerca sobre oncologia. Torna a Barcelona el 1971, on va morir dos anys després.

(Tarragona, 1943). Fill de metge, fa una part de la llicenciatura en medicina a Universitat de Saragossa, però es llicencia a la Universitat de Barcelona el 1968. Fa l’especialitat en medicina interna/malalties respiratòries (residència i fellowship) als Estats Units a la Universitat de Louisville, Kentucky. Torna a Catalunya i treballa al Servei de Cures Intensives de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i després és cap de Cures Intensives a l’Hospital Joan XXIII. Els anys 80 del segle passat torna als EUA i s’arrela a Louisville, on havia fet la residència. Treballa al Louisville Veterans Administration Medical Center, on és professor de Medicina.

(Terrassa, 1960). Anatomopatòleg, estudia la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencia el 1983. Fa la residència en patologia a la University Illinois Hospital, que acaba el 1988. Passa un any a la Cleveland Clinic, i després és contractat com a cap de la secció de Dermopatholoy en el departament de Dermatologia del Northwestern Memorial Hospital, on exerceix com a professor de Dermatologia.

(Tortosa, 1955). Especialista en salut pública. Es llicencia en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1979, i el 1980 exerceix de metge d’Atenció Primària a Tortosa. Obté el títol d’especialista en medicina preventiva el 1983. El 1990 obté el doctorat en salut pública a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Texas, on és professora de salut comunitària, el 1997. Ha participat en projectes de salut amb agències internacionals com a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. De 1992 a 1997 treballa com a especialista en salut pública en el Banc Mundial. Ha estat professora visitant de la Universitat de Georgetown (2015, 2016).

(Barcelona, 1952). Immunòleg, estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencia el 1976 i fa la residència a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Amb l’objectiu de satisfer la seva passió per fer recerca se’n va a fer un doctorat sobre biologia molecular a la McMaster University a Hamilton (Ontario), de la que serà contractat com a professor de patologia i medicina molecular i director del McMaster Immunology Research Centrer, on fa recerca sobre l’origen i l’evolució de les malalties al·lèrgiques, sobre tot en les malalties digestives.

(Barcelona, 1962). Metge hepatòleg. Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1986, fa la residència al servei de gastroenterologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol i és contractat com a metge adjunt (1994-1997) i investigador (1998-2002) al Servei d’Hepatologia a l’Hospital Clínic. Fa una estada de recerca als Estats Units a l’Hospital de Mount Sinai becat per l’Associació Espanyola per l’Estudi del Fetge (2003-2006). El 2005 es nomenat professor associat, i director del Mount Sinai Liver Cancer Program i el 2009 és nomenat Full Professor de Medicina a Mount Sinai. Combina aquestes activitats amb les de professor ICREA des del 2006, a l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer de l’Hospital Clínic i el 2020 és nomenat Catedràtic de Medicina-oncologia hepàtica per la Universitat de Barcelona.

(Hospitalet de Llobregat, 1962). Metge hepatòleg, llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, fa la residència en medicina interna i hepatologia a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Col·labora en l'etapa de resident amb el viròleg descobridor del virus de l'Hepatitis C, Michael Houghton, ja que disposa de sèrums de 1.100 malalts, d'abans i després d'una transfusió de sang. Acaba la residència fent una estada a la Unitat d'Hemodinàmica Hepàtica de l'Hospital Clínic i després marxa als Estats Units a fer una estada postdoctoral de quatre anys a la Universitat Yale. S'incorpora més tard a la Universitat de Pittsburgh per dirigir estudis terapèutics en l'Hepatitis C. Els últims anys ha treballat en la indústria farmacèutica, Bristol Myers Squibb, Roche i Fractyl per desenvolupar nous fàrmacs per l'Hepatitis C.

(Ondara (Alacant), 1934). Anatomopatòleg, llicenciat per la Facultat de medicina de Barcelona el 1961. Obté el 1962 una beca Fullbright per passar el curs 1962-1963 al Barberton Citizens Hospital, Ohio. Decideix quedar-se als Estats Units i fa la residència en anatomia patològica al Washington University City Hospital i al Barnes Hospital, amb el professor Ackerman de 1963 a 1967. Es trasllada a el Canadà, i està de 1967 a 1969 a la McGill University, Montreal. El curs 1971-1972 és contractat com a director del Servei de Surgical pathology del Royal Victoria Hospital, Montreal, el curs 1971-1972 i professor associat d'anatomia patològica de la McGill University. El 1973 ho és de la Sherbrooke University i el 1977 és director del departament, i cap del Servei d'Anatomia Patològica d'aquesta universitat, càrrecs que manté fins que es jubila.

(Barcelona, 1949). Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1971. Fa la residència en obstetrícia i ginecologia a la Clínica Mayo. Després d'una estada a la Universitat de Kansas (1980), ingressa a la Clínica Mayo d'Arizona, on esdevé professor de l'especialitat. El seu màxim interès és la cirurgia robòtica, laparoscòpia i vaginal tant per patologia benigna com maligna de les dones. És un dels editors del llibre Cirugía Robótica Ginecológica. Va rebre la medalla Josep Trueta al Mèrit sanitari de la Generalitat de Catalunya el 2001.

(Barcelona, 1944). Metge gastroenteròleg, llicenciat a la Universitat de Barcelona. El 1967, obté una beca de la Fundació Juan March per a fer estudis de postgrau als Estats Units. Fa la residència en medicina interna al Tufts Hospital de Boston (1967-1971) i de gastroenterologia a la Clínica Mayo de Rochester (1971-1974).El 1974 és nomenat consultant a la Clínica Mayo i el 1981 obté la categoria de Full Professor de medicina a la Mayo Medical School de la Universitat de Minnesota. El 1983 és nomenat director de Mayo GI Training Program esponsoritzat per la National Institute of Health. El 1987 torna a Barcelona amb el càrrec de director del Servei de Malalties Digestives de l’Hospital de la Vall d’Hebron, la seva recerca s’ha orientat cap a les malalties funcionals de l’aparell digestiu, els trastorns de la motilitat i els trastorns acido-pèptics.

(Cartagena, Murcia, 1912 - Nova York (EUA), 1972). Llicenciat a Barcelona el 1934 i doctorat a Madrid. Començava les pràctiques de psiquiatria a Barcelona quan es produeix l'aixecament militar, aleshores és nomenat membre del Consell de Sanitat de Guerra per la Generalitat de Catalunya en representació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). El 1937 passa a ser sotssecretari de Sanitat i viatja als Estats Units i a Mèxic defensant la causa republicana. Quan torna és metge del Servei d'Aviació i és ferit al front de l'Ebre. Gràcies a les seves amistats nord-americanes aconsegueix la residència als Estats Units, adquireix la nacionalitat nord-americana i treballa durant deu anys en laboratoris farmacèutics. El 1950 crea la M. D. Publications, un grup editorial que publicava revistes mèdiques de gran qualitat, tan científicament com humanística, en anglès i en espanyol. És autor de diverses obres de prosa en anglès, de monografies de medicina i de filosofia. També fou professor d'història de la medicina al New York Medical College.

(Barcelona, 1897 - Madrid, 1993). Llicenciat en medicina a Barcelona el 1921. Des de 1923 fins al principi de la Guerra civil és metge inspector del Servei de Migracions. Home de creences republicanes, estava a Mallorca quan es produeix l’aixecament militar i veu com empresonen a alguns dels seus familiars. A finals de 1937 es trasllada a Sevilla on és empresonat. Quan és alliberat exerceix de metge rural a Ciudad Rodrigo, Salamanca. El 1941 treballa a la Companyia Transmediterrània i en arribar a Nova York decideix quedar-se com a exiliat als EUA. Quan es declara la guerra al Japó s’enrola a l’exèrcit nord-americà. A partir del 1943 és director d’América Clínica, revista mèdica editada en espanyol a Nova York, de gran difusió a Hispanoamèrica. El 1948 ingressa als Laboratoris Abbott i dirigeix els serveis professionals en espanyol fins a la seva jubilació el 1962. Aleshores torna a Espanya i resideix a Madrid fins a la seva mort.

(Artà, Mallorca, 1942). Metge cardiòleg es llicencia en medicina el 1965 a la Universitat de Barcelona, on s'inicia en la cardiologia. Fa la residència de l'especialitat a l'Hospital Clínic de Barcelona, i una estada d’un parell d’anys a l’Escola de Cardiologia de Mèxic. La seva vida professional, docent i investigadora, s'ha desenvolupat als Estats Units, amb estades a les més prestigioses escoles, hospitals i centres de recerca, com la Universitat Yale, l’Albert Einstein College of Medicine, la Harvard Medical School de Boston i els darrers anys al New York Medical College, al seu departament de medicina i a l'Institut de Recerca Cardiovascular. Ha treballat en cèl·lules mare del cor adult, que estimulades amb factors de creixement poden ser utilitzades en el tractament de la insuficiència cardíaca, la necrosi postinfart agut de miocardi o el trasplantament de cor. És doctor honoris causa per la Universitat Harvard (1982) i per la Universitat de les Illes Balears (1992), ha rebut la Medalla Joan d'Alòs pel Centre Cardiovascular Sant Jordi (2002), i el Premi Ramon Llull (2003). L'octubre de 1993 és nominat pel premi Nobel de Medicina.

(Barcelona, 1937). Fill d’exiliats neix a Barcelona i es llicencia en medicina el 1962, després es gradua en ciències econòmiques a Estocolm el 1963. Estudia medicina social a Londres, Oxford i Edimburg, i salut pública a la Johns Hopkins University a Baltimore, el 1968. Treballa a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i publica Medicine under Capitalism (1976). Jubilat als EUA, torna a Barcelona el 2007, on segueix actiu en feines de consultoria.

(Barcelona, 1944). Cirurgià vascular, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Acabada la carrera marxa als Estats Units. Fa l’internat al Cabrini Medical Center i la residència en cirurgia general en el Mount Sinai School of Medicine, Nova York, on és cap dels residents. Durant la residència s’interessa per la flebologia, àrea en la qual s’especialitza. Funda el Vein Treatment Center a Nova York, que adquireix un notable prestigi. Està a més afiliat al Beth Israel Medical Center i al Lennox Hill Hospital. Propugna els tractaments no invasius per tractar les malalties de les venes, abandonant la cirurgia convencional.

(Barcelona, 1961). Experta reconeguda internacionalment en ginecopatologia. Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona. Fa la residència d’anatomia patològica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i al departament de patologia del Massachusetts General Hospital de Boston. Després de la residència és contractada per aquest hospital, on arriba a ser codirectora del Servei de Patologia Ginecològica i professora de la Harvard Medical School. És presidenta de la International Society of Gynecologic Pathology.

(Barcelona, 1944). Especialista en nefrologia, llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1969. Fa la residència en medicina interna al Mount Sinai d’Elmhurst, i la completa en el Metropolitan Hospital Center del New York Medical College. Ha desenvolupat la seva activitat professional al New York Presbyterian Hospital de la Columbia University Medical Center i en el New York Presbyterian Westchester Division.

(Barcelona, 1947). Cirurgià, llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1969. En acabar marxa al Canadà, on fa la residència en el Centre de Ciències de la Salut a Winnipeg, Manitoba, el curs 1971-1972. Completa la seva residència a la Universitat de Manitoba al Departament de Cirurgia. Acaba sent el cap del departament de cirurgia del Max Rady College of Medicine de la Universitat de Manitoba i director mèdic del programa de cirurgia de l’Àrea Sanitària Regional de Winnipeg de 1995 a 2006. El març de 2006 accepta el càrrec de director provincial d’accés al pacient. En aquest càrrec ha de comprovar que tots els pacients rebin un accés puntual als procediments quirúrgics que necessitin. De 2006 a 2009 ocupa també el càrrec de degà assistent d’innovació, qualitat i disseny del sistema sanitari. El camp de recerca del doctor Oppenheimer és la fisiologia pulmonar, en l'àrea del flux transvascular de fluids. El 1991 va rebre el premi científic de l’Associació de Metges de Manitoba i el 2007 el premi a la gestió sanitària de la mateixa Associació.

(Tarragona, 1948). Genetista, llicenciat en medicina a la Universitat de València el 1971. El 1976 marxa a l'Institut de Recerca del Càncer de la Universitat de Columbia de Nova York, on treballa en genètica biomolecular i en transferència genètica, en particular els mecanismes moleculars de l'oncogènesi. Dirigeix el laboratori d'investigació sobre mecanismes moleculars del càncer al Departament de Patologia de l'Escola de Medicina de la Universitat de Nova York del que és nomenat catedràtic el 1991. Ha rebut el 1994 la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca de recerca, el premi Duran i Reynals de 1984, el Premi de la Leukemia Society of America de 1986 i el Premi de l'Associació Espanyola contra el Càncer de 1988. El 1997 és investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el 2001 rep la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari de la Generalitat de Catalunya. També ha estat guardonat amb la Medalla d'Argent de la ciutat de Tarragona.

(Barcelona, 1953). Metge oncòleg. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i es gradua l’any 1977. Fa la residència en medicina interna a Barcelona i l’any 1983 marxa als Estats Units a fer un fellowship en oncologia al MDAnderson Cancer Center de Houston, Texas. El 1989 fa recerca al National Cancer Institut sobre càncer de pulmó, que serà el camp en el qual es converteix en una autoritat mundial. El 1998 és professor de medicina i director associat del Kaplan Cancer Institut a Nova York i el 2001 passa a ser professor i director del Departament d’Oncologia Mèdica al Montefiore Medical Center del Albert Einstein College of Medicine.

(Barcelona, 1903 – Nova York, Estats Units d’Amèrica, 2000). Llicenciat en medicina a Barcelona el 1925. Es forma com a fisiòleg amb el seu pare August Pi i Sunyer. Va estar dos anys pensionat als Estats Units per la Junta d’Ampliación de Estudios i també fa estades a Berlín, París, Lausana; entre 1931 i 1933 és docent de fisiologia a la Universitat de Santiago de Xile. Guanya la càtedra de fisiologia a Santiago de Compostela el 1936, però abans de la Guerra civil demana l’agregació a la Universitat de Barcelona Autònoma i li es concedida. Durant la guerra fou capità de sanitat de les Forces d’Assalt. El 1937 és inhabilitat i s’exilia a Illa (Rosselló, França). El 1939 marxa a Mèxic on exerceix com a professor de fisiologia a la Universidad Nacional Autònoma de México (UNAM) i a l’Escuela de Ciencias Biológicas de l’Instituto Politécnico y Biológicos i és membre de la Casa de España. El 1945 s’instal·la a Nova York com a director mèdic de Winthrop Products. Es nacionalitza nord-americà i treballa com a traductor, professor i en diferents laboratoris farmacèutics privats.

(Barcelona, 1933) Fill de Jaume Pi-Sunyer Bayo, és un exiliat de segona generació. Neix a Barcelona, i arriba a Mèxic amb els seus pares el 1939. El 1941 passa als Estats Units. El 1959 es gradua en medicina a la Universitat de Columbia de Nova York, treballa a la Universitat Harvard entre 1962 i 1963. Fou endocrinòleg del Saint Luke’s Roosevelt Hospital Center i professor de Clínica Mèdica a la Universitat de Columbia. Ha publicat més de 200 treballs sobre obesitat, diabetis i secrecions internes, i ha estat president de l’Associació Americana de Diabetis. Ha rebut nombrosos reconeixements professionals i acadèmics entre ells el doctorat honoris causa per la Universitat de Barcelona.

(Lleida, 1929 - Barcelona, 2010). Cirurgià cardíac. Es llicencia en medicina per la Universitat de Barcelona el 1953. Amplia estudis a la Universitat de Georgetown de Washington i a la Universitat MacGill de Montreal. Treballa en nombrosos hospitals dels Estats Units i el Canadà, fins a ser nomenat cap del departament de cirurgia toràcica i cardiopulmonar del Loyola University Medical Center de Chicago, des d'on ha impulsat el desenvolupament de la cirurgia cardíaca. Ha rebut el Premi al Mérito Civil el 1980, la Stritch Gold Medal el 1982, la Creu de Sant Jordi el 1995, el doctorat honoris causa per la Universitat de Lleida el 1999 i el I Premi Internacional Ciutat de Lleida el 1999.

(Ciutadella (Menorca), 1914 - Iowa (Estats Units d’Amèrica), 2008) Ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona becat per l’Ajuntament de Barcelona. Es llicencia el 1936 pocs dies abans que esclati la Guerra civil i, immediatament, s’incorpora com a voluntari a l’exèrcit republicà. Nomenat tinent de sanitat i destinat al Front d’Aragó, forma part de l’equip quirúrgic del Dr. Jimeno Vidal, mestre amb qui aprèn la tècnica d’enguixat de Bohler, procediment que anys després li permet descartar la cirurgia en el tractament del peu bot, substituint-la per un seguit d’enguixats setmanals i la col·locació d’una fèrula d’abducció. Al final de la guerra, Ponsetí s’exilia a França, des d’on pot arribar a Mèxic. Passa dos anys fent de metge a ciutat de Mèxic, fins que pot ingressar a la Universitat Universitari d’Iowa per estudiar ortopèdia sota el mestratge d’Arthur Steindler. A l’Hospital d’Iowa s’hi quedarà la resta de la seva vida i acabarà dirigint un centre especialitzat en el tractament del peu bot. El seu procediment -que es coneixerà com a mètode Ponsetí- és vist al principi amb escepticisme, però uns anys més tard, és adoptat per tots els ortopedistes del món. Ponsetí és nomenat professor emèrit i continua visitant pacients fins a la seva mort.

Benidorm, 1963 ) Dermatopatòleg, llicenciat en medicina a la Universitat d’Alacant el 1986, que fa la residència en anatomia patològica a l’Hospital del Mar de Barcelona de 1987 a 1991. Es admès al Presbiterian Hospital – Cornell Medical Center on fa la residència en Anatomic and Clinical pathology. Després fa un fellowship en Oncologic Pathology al Memorial Sloan Kettering Center i quan acaba, ingressa per fer Dermatopatologia al Cornell Medical Center Nova York. Finalment és nomenat cap de la secció de Dermopatologia i codirector del banc de teixits de melanoma, en el MD Anderson Medical Center de la Universitat de Texas, també és professor de patologia i dermatologia, i on finalment es nomenat director del departament de Patologia.

(Barcelona, 1944 – 1989) Psiquiatra infantil. Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona, es forma en psiquiatria infantil a l’Hospital de Sant Joan de Déu, i en una estada fent neurocirurgia a Montpeller. Marxa als Estats Units on fa l’internat al Sinai Hospital de Baltimore i la residència en psiquiatria al Beth Israel Hospital de Nova York. S’especialitza en psiquiatria infantil a l’Albert Einstein Hospital, i de 1977 a 1984 és contractat com a professor associat a la Universitat de Columbia de Nova York. El 1984 li concedeixen la càtedra de psiquiatria infantil i la direcció de la divisió de psiquiatria del nen i de l’adolescent, on té un gran nombre de col·laboradors i deixebles. És el primer a demostrar l’existència de la depressió infantil. Mor a 45 anys per una crisi d’asma.

(Palma de Mallorca, 1944). Metgessa anestesiòloga. Estudia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1967. El 1968 marxa als Estats Units amb una beca de la Fundació Juan March per fer recerca al Departament de Farmacologia del Downstate Medical Center Nova York, on fa la seva tesi doctoral. Torna a Espanya el 1979, i guanya les oposicions a Catedràtic de Farmacologia de les Universitats de Múrcia i d’Alacant. El 1981 demana l’excedència per tornar als Estats Units, on fa la residència en anestesiologia al New York University Medical Center (1981-1984). Allà es queda com a directora de recerca del Departament d’Anestèsia i és nomenada professora d’Anestesiologia. Retorna a Barcelona el 1989, quan s’incorpora a l’Hospital del Mar de Barcelona, com cap de servei d’anestèsia. És professora titular d’anestesiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, directora de la càtedra de dolor UAB-IMAS-MENARINI i directora de la Unitat d’Investigació en Anestesiologia de l’Hospital del Mar (IMIM).

(Mazaleón (Teruel), 1934 – Barcelona, 2007). Especialista en obstetrícia i ginecologia. Fill del metge de Mazaleón, es llicencia en medicina a Barcelona l’any 1959 i s’especialitza en obstetrícia, fent una estada a Tolosa (1959-1960) i a l’Hospital Clínic de Barcelona (1961-1962). El 1962 marxa als Estats Units on fa l’internat rotatori al Newark City Hospital el 1963 i la residència en obstetrícia i ginecologia en el mateix hospital. El 1968 obté el Master en Salut Pública en l’àrea maternal i infantil a la Universitat de Berkeley. Ha fet d’obstetra en el Memorial Hospital d’Elmhurst d’Illinois i des de 1969 a l’Albany Medical Center, on fou professor assistent a l’Albany Medical College. El 1974 s’instal·la a Houston, on té consulta privada i treballa al Memorial Hermann Hospital Southwest i al West Houston Medical Center. Mor a l’Hospital Clínic de Barcelona per un infart de miocardi quan estava de vacances amb la seva filla i netes.

(Barcelona, 1966) Metge oncòleg. Exerceix com a professor de medicina, cirurgia i farmacologia molecular i mèdica a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles (UCLA). És director del programa d’immunologia tumoral al Jonsson Comprehensive Cancer Center i director de l’Institut Parker per al Centre d’Immunoteràpia contra el Càncer de la UCLA. La seva investigació s’ha centrat en l’ús de la immunoteràpia per tractar el melanoma. El doctor Ribas va dirigir el programa clínic que va demostrar l'eficàcia d’un fàrmac, el pembrolizumab, que ha suposat un avenç significatiu en el tractament del melanoma. És membre electe de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i de l'American Society of Clinical Investigation. Està reconegut com un dels líders mundials en immunoteràpia antitumoral. Ha estat elegit president de l’Associació Americana per la Investigació del Càncer.

(Cabrils, 1965). És especialista en cardiologia intervencionista. Llicenciat per la Universitat de Lleida, fa la residència en cardiologia a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona. Es va especialitzar en cardiologia intervencionista a l’Institut du Coeur de Montreal (Canadà) i a l'Institut Cardiovasculaire Paris Sud (França). Actualment és el director d'hemodinàmica i laboratori intervencionista de l'Heart and Lung Institute del Quebec (Canadà) i professor de medicina de la Universitat de Laval. Ha desenvolupat el seu programa d'investigació en el camp de la cardiologia intervencionista, i és un pioner en el desenvolupament de noves tecnologies pel tractament de malalties valvulars. Ha publicat més de 300 articles en revistes internacionals.

(Reus, 1962). És un pediatre dedicat a l’oncologia. Fa la residència en pediatria a l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’any 1994 arriba als Estats Units i fa l’especialitat de pediatria al St. Jude Children’s Research Hospitals a Memphis. Exerceix un temps al Sant Jude’s Hospital i el 2009 va a Boston, on exerceix al Dana-Farber Cancer Institute del Boston Children’s Hospital, com a director del Programa de Tumors Sòlids Pediàtrics i professor de pediatria a la Harvard Medical School. Retorna al Sant Jude’s Hospital on és vicepresident executiu i director del programa salut global, un programa orientat a l’atenció dels nens amb càncer a tot el món.

(Barcelona, 1947). Cirurgià. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es gradua l’any 1971. Marxa als Estats Units l’any 1975 per fer la residència en cirurgia general a la Clínica Mayo. Ha exercit pràctica privada a Santa Bàrbara, a l’Estat de Califòrnia.

(Valencia, 1932). Pediatre especialitzat en malalties infeccioses. Estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona i es llicencia el 1955. Fa un període d’internat - residència a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona (ara Hospital del Mar) amb el Dr. Sala Ginebreda, des de 1955 fins a 1958, i es queda com a metge assistent fins a 1964. Marxa als Estats Units on fa l’especialització en pediatria al Children’s Memorial Hospital de la University of Oklahoma Medical Center. El 1968 és assistant professor a la Universitat d’Oklahoma i de 1975 fins a 2002 professor de pediatria a l’Eastern Virginia Medical School i director del Departament de Malalties Infeccioses del Children’s Hospital of The King’s Daughters de Norfolk, Virginia.

(Barcelona, 1955). És especialista en nutrició. Després d’estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona, fa la residència en medicina interna a l’Hospital de Sant Creu i Sant Pau. Al cap d’un temps, marxa als Estats Units, on després d’obtenir l’especialitat de medicina interna a la Universitat Loma Linda a Califòrnia, s’especialitza en nutrició i epidemiologia en salut pública, camp en el qual s’ha convertit en una autoritat mundial. És professor de nutrició i epidemiologia a l'Escola de Salut Pública de la Universitat Loma Linda on dirigeix el Centre de Nutrició, Estil de Vida i Prevenció de Malalties. Sabaté va ser el principal investigador d’un assaig d’intervenció nutricional que va relacionar directament el consum de nous amb reduccions significatives del colesterol sèric.

Va nàixer a Calatayud, però fill de pare català, va viure la seva infantesa a Tarragona. Llicenciat en Medicina a la Universitat de Saragossa i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer la seva especialitat a Puerto Rico i al MD Anderson Cancer Center a Houston als anys 70. Tornat als Països Catalans va ser cap de Servei d’Anatomia Patològica a l’Hospital Can Misses d’Eivissa, per després ser cap del Servei de Patologia de l’Hospital del Mar de Barcelona. Als anys 80 va emigrar definitivament als Estats Units, on viu i treballa encara.

(Barcelona,1952). Oncòleg mèdic. Estudia a la Universitat de Barcelona, on es gradua l’any 1974. Fa la residència en Oncologia a l’Hospital Clínic i després marxa als Estats Units on ha desenvolupat una carrera lligada a la indústria farmacèutica. Ha tingut càrrecs directius en l’àrea d’investigació en oncologia mèdica de les següents companyies, Bristol Meyers, Rhone Poulenc, Ilex Oncology, Osi Pharmaceuticals i últimament és director sènior del Departament de Desenvolupament Clínic de Pharma Mar. Ha participat en el desenvolupament dels següents fàrmacs. Taxol (paclitaxel), Taxotere (docetaxel), Campath (alemtuzumab), Tarceval (erlotinib) i Yondelis (tratectedin).

(Manresa, 1960). Metge immunòleg. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona, on es gradua l’any 1983. Fa el MIR d’Immunologia a l’Hospital de Bellvitge i el 1988 va a Minneapolis com a investigador postdoctoral a la Universitat de Minnesota. El 1992 s’incorpora a la Universitat de Calgary o, és professor del Departament de Microbiologia, Immunologia i Malalties infeccioses. El seu camp d’investigació és la recerca de fàrmacs amb eficàcia en la diabetis tipus 1.

(Vinaròs, 1924 – Barcelona, 1990). Especialista en pneumologia. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1947. El 1955 es desplaça a els Estats Units, on ja resideix el seu germà. Interessat en la tuberculosi treballa com a pneumòleg al Boston Sanatorium, que depèn del Boston City Hospital, i també al Lakeville state Sanatorium. Més tard treballa al Memorial Hospital de Rhode Island, afiliat a la Brown University. Per raons familiars retorna a Espanya el 1974 i obté el càrrec de cap de la secció de Pneumologia del Pla Nacional d'Higiene i Seguretat en el treball i és nomenat professor de l'Escola de Medicina del treball de la Facultat de Medicina de Barcelona.

(Vinaròs, 1922 – Boston (Estats Units d’Amèrica), 1984). Metge neuropatòleg. Estudia medicina a Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1946. Passa uns anys a l’Hospital Clínic i aprenent neuropatologia a París, fins al 1953 que marxa als Estats Units amb una beca de la Rockefeller Foundation. Farà de neuropatòleg al Veterans Administration Hospital de Boston, on arriba a ser el cap del servei de neuropatologia i professor associat de Neurologia de la Universitat de Boston. Obté un gran prestigi com a neuropatòleg.

(París, 1944). Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1967. És metge del Departament de Medicina Interna de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de 1972 a 1976. Aquest darrer any obté una beca Merck, Sharp & Dohne per fer farmacologia clínica als Estats Units. Passa un any al San Antonio Health Center (Texas) i un altre a la Universitat de Buffalo, Nova York. El 1978 torna a Espanya, però no té plaça a l’Hospital de Sant Pau, i troba feina com a farmacòleg clínic a la Universitat de Montreal, on ha exercit fins ara, arribant a professor emèrit.

(Barcelona, 1936). Metge especialista en anatomía patológica. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1961. Marxa al Canadà a l'Hospital de Halifax on fa l'internat en medicina. D'allí passa als Estats Units amb la idea de fer l'especialitat de nefrologia, però un cop hi és, escull l'anatomia patològica per fer la residència en el Mount Sinai de Nova York. Ha treballat al Northport Veterans Affairs Medical Center, a Brooklyn.

(Barcelona, 1942). Cirurgià cardiovascular acaba la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona el 1965. Es casa amb una nord-americana resident a Barcelona i marxa als Estats Units, on fa l’internat al GRAFT Hospital de Detroit i la residència en cirurgia cardíaca a la Clínica Mayo. Acaba l’especialitat en cirurgia cardiovascular en un hospital de Los Angeles, s’estableix primer a Detroit en un grup d’activitat privada, i després a Coronado a prop de San Diego.

(Barcelona, 1921). Cirurgià cardiovascular. Estudia a Barcelona, graduant-se l'any 1945. Vol ser cirurgià cardíac i fa el 1955 una estada breu a Filadèlfia amb el Dr. Bailey, conegut cirurgià cardíac dels Estats Units. No troba feina a Barcelona a la seva tornada, i decideix marxar novament als EUA a fer l'internat al St. Joseph Hospital de l'Emory University a Atlanta. Fa la residència de 1958-1960 al Grace Dart Hospital, de la McGill University de Montreal. En acabar la residència, retorna a Barcelona per incorporar-se a la nova Clínica Sant Jordi de cirurgia cardíaca on treballa del 1960 al 1966. Obtinguda la llicència del Foreign Medical Council i posteriorment la de l'Estat de Nova York, obre una consulta privada a la ciutat de Nova York, on exerceix de 1968 al 1976. Quan torna a Espanya com metge militar a la base àrea americana de Saragossa. Finalment, a principis de la dècada de 1980, torna a Barcelona on exerceix els darrers anys de la seva vida professional al Servei d'oncologia a la Clínica Platón de Barcelona.

(Barcelona, 1954). Metgessa patòloga. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i es gradua el 1977. Fa la residència en hematologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron (1979-1982) una estada postdoctoral al MD Anderson Center de Houston el 1983, i la residència en anatomia patològica en el mateix centre (1985-1989). L’any següent fa un fellowship en patologia diagnòstica i és contractada el 1990 pel Departamant de Patologia del MD Anderson Center on està fins a 1997, quan és contractada com a patòloga pel Sant Lukes Episcopal Hospital a Houston. El 2002 és patòloga del Memorial Sloan Kettering Cancer Center i des de 2005 és professora de patologia del SUNY-Stony Brook University Hospital a Nova York.

(Palma de Mallorca, 1947). Metge nefròleg. Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1971. Ha fet tota la seva vida professional a la Clínica Mayo (Minnesota), on hi arriba el 1972. Ha estat director del Servei de Nefrologia, i actualment és el director del Mayo Clinic Translational Polycystic Richney Disease Center (PKD), que té el suport de l’Institut Nacional de Diabetis i Malalties Digestives i Renals. Ha publicat extensament sobre diversos temes, com epidemiologia, caracterització fenotípica, història natural i maneig clínic de la malaltia poliquística del ronyó, de la qual és una autoritat mundial. També ha contribuït a la identificació de gens responsables i expressió i funció de les proteïnes codificades, així com en assaigs terapèutics clínics i preclínics, entre els quals destaca un sobre antagonistes dels receptors de la vasopressina V2, que ha propiciat el desenvolupament del primer medicament aprovat internacionalment per al tractament de la poliquistosi renal.

(Barcelona, 1928 - Port de la Selva (Girona), 1998). Fill de Joaquim Trias Pujol exiliat a França, Andorra i Argentina. Es llicencia en medicina a la Universitat de Barcelona el 1952. Fa una estada a Oxford amb Josep Trueta de 1952 a 1956 investigant sobre circulació òssia i cartílags. El 1956 marxa al Canadà on està un any com a professor d'anatomia a la Universitat de Dehusi a Halifax (Nova Escòcia). El 1957 fa l'especialitat d'ortopèdia i traumatologia a Chicago a la Northwestern University, i el 1963 retorna a Halifax on s'estableix com a traumatòleg. El 1968 és nomenat director del servei d'ortopèdia i catedràtic de cirurgia ortopèdica de la Universitat de Sherbrooke a Montreal. És president de l'Orthopedic Society for Research i editor de la International Orthopedic Surgery, òrgan de la Societat Internacional de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (SICOT). Torna a Barcelona el 1983 com a cap de Servei de Traumatologia de la "Mutua Metalúrgica d'accidents de Treball de Barcelona" (després "Midat Mutua") i mort sobtadament a Port de la Selva el 1998.

(Granollers, 1927- Austin (Texas), 2015). Metge especialista en medicina comunitària. Fa els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1950. Amplia estudis a París i aviat passa a Houston on aprova el Board de Pediatria. És professor de medicina familiar i comunitària i també de medicina física i rehabilitació del Baylor College de medicina de la Universitat de Houston. Ha treballat àmpliament en la rehabilitació de poliomielitis, és capdavanter en estudis d’informàtica mèdica, en l’estudi dels efectes de la immobilització tant en persones amb lesions com en població sana, cosa que l’ha portat a col·laborar amb la NASA. L’enfocament global de la seva activitat ha estat cap a la medicina comunitària, la rehabilitació i la prevenció, amb una visió social. La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el va elegir acadèmic d’honor l’any 1999.

(Barcelona, 1906 - Houston (Estats Units), 1984). Especialista en obstetrícia i pediatria. Fill del farmacèutic Josep Vallès Ribó . Llicenciat en medicina a Barcelona el 1930. S’incorpora a la càtedra d’obstetrícia i ginecologia del professor Pere Nubiola, on es dedica a la Neonatologia. Durant la Guerra civil és mobilitzat i fa de capità metge provisional a l’Hospital de sang de les Brigades Internacionals a Tarancón. Acabada la guerra s’exilia a Mèxic, on exerceix com a pediatre i és un dels fundadors de la Borsa del Metge Català. Després marxà a Veneçuela i allí aconsegueix un permís de residència als Estats Units d’Amèrica i marxa a treballar a Houston, Texas, on va ser el director de la Unitat de Tractament de l’Alcoholisme del Veterans de l’Hospital de Houston. Publica diverses monografies sobre alcoholisme social, com From social drinking to alcoholism (1972) i Alcoholismo: el alcohólico y su familia (1974).

(Terrassa, 1963 ). Metgessa especialitzada en salut pública. Estudia medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona de 1981 a 1987. Durant el curs 1989 - 1990 fa un màster en salut pública a la Harvard University School of Public Health, i el curs 1990-1991 fa un altre màster de política i gestió sanitària a la Harvard T.H.Chan School of Public Health amb una beca de La Fundació La Caixa. Durant el període 1990-1992 treballa com associada de recerca en el Children’s Hospital de la Harvard Medical School a Boston i de 1992 a 1994 en el Benefit research Group a París. L’octubre de 1994 s’incorpora com a consultora sènior a l’empresa Policy Analysis, i més tard a passa a ser directora sènior d’Outocomes Research and Health Economics de Vertex Pharmaceuticals.

(Almenar (Segrià), 1933). Metge anestesiòleg que cursa els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1960. Fa una estada d’un any a l’Hospital Neurològic de Barcelona, fins al 1962 quan es trasllada als Estats Units per fer estudis de postgrau en els següents hospitals: Good Samaritan Hospital, Cincinnati (1961), Buffalo General Hospital (1963 - 1966), on obté la residència en anestesiologia, Sunnybrook Hospital, Toronto (1967), on fa un fellowship en anestèsia per cirurgia cardíaca, i Canadian Heart Foundation de la Universitat de Toronto (1967-1969), per retornar al Buffalo General Hospital, on desenvolupar pràcticament tota la seva carrera, per la qual rep un gran nombre de reconeixements i distincions. És el director del departament d’Anestèsia i professor d’aquesta especialitat a l’Escola de medicina. El 2001 es jubila, és nomenat professor emèrit i es retira a Carolina del Sud.

(Vilanova i la Geltrú, 1943). Especialista en immunologia. El 1950 marxa a viure a Portugal, on anys més tard estudia la carrera de medicina a la Universitat de Lisboa. Es llicencia el 1967 i es doctora el 1974. El 1967 entra com a ajudant d'investigació a l'Institut Gulbenkian de Ciència a la ciutat d'Oeiras. Durant un temps estudia a Anglaterra, a la Universitat de Birmingham i a l'institut Nacional d'Investigació Mèdica de Londres, fins al 1975 que emigra definitivament als Estats Units. S’instal·la a Charleston, i entra a treballar a la Universitat de Carolina del Sud. Ha obtingut diversos premis a l'excel·lència en educació mèdica i ha estat membre de diverses societats científiques. La seva obra més rellevant és Introduction to Medical Immunology, publicada per primera vegada als anys 80. Aquesta obra es fa servir com a manual a diverses Universitats dels Estats Units.