Galeria de metges

Neix a Saragossa el 16 de Agost 1921. Estudia brillantment medicina a Saragossa i Barcelona, rebent el premi extraordinari de llicenciatura. Completa la seva formació a Santander, a l’Hospital Marqués de Valdecilla i a la Càtedra de Patologia del doctor Carlos Jiménez-Diaz a Madrid. Defensa la seva tesi doctoral el 1949 a la Universitat Complutense de Madrid amb l’estudi “Estado pulmonar de los enfermos de tuberculosis extrapulmonar” sota la direcció del professor Emilio Díaz-Caneja. S’interessa per la regulació humoral i viatja a l’Hospital Necker a París dirigit pel professor Jean Hamburger, on va conèixer el mètode de diàlisi amb el ronyó artificial de Kolff. A Barcelona és professor agregat a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El 25 de febrer del 1957 realitza la primera hemodiàlisi d'Espanya utilitzant una modificació del model de Kolff construït a Barcelona. A partir d’aquest any i fins al 1961 crea el primer servei de Regulació Humoral i Circulació Extracorpòria a Espanya a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona i posteriorment, a l’Institut Policlínic de Barcelona. Dissenya i construeix a Barcelona un ronyó artificial tipus Kolff i una bomba per a la impulsió de sang sense hemòlisi que obté la medalla Ángelo Mosso en la III Riunioni Medico Chirurgiche Internazionali (Turin, 1957).

Té un esperit innovador, on destaca en la invenció del dispositiu “glomèrul” que consisteix en un tub de polivil ple de líquid de diàlisi per l'interior, del qual va un altre tub de cel·lofana per on circula la sang, patentat el 1967. L’aparició del xunt semipermeable amb silàstic-tefó per Belding Scribner i Wayne Quinton, implantat per primera vegada el 9 de març de 1960, va permetre l'extensió del tractament als pacients crònics. Aquest fet permet al doctor Emilio Rotellar, sempre atent a les novetats mèdiques, constituir el 1964 el primer “club de diàlisi” per a pacients crònics del món a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. També inventa un intercanviador tèrmic per a sang en circulació extracorpòria (1961), un aparell per a l'oxigenació de la sang en circulació extracorpòria (1961), un equip mèdic en funcions de cor-pulmó artificial (1959) que seran els precedents de les actuals ECMOs.

El 1974 s’incorpora com a cap de Secció de Nefrologia a l’Hospital de Bellvitge (en aquell moment, Hospital Prínceps d’Espanya a l’Hospitalet de Llobregat), on està un període breu de temps. Desprès es trasllada a la Clínica Plató, on disposa d’un dialitzador Kill. Fa les fístules, implanta les cànules a les habitacions dels malalts i després van al seu despatx per fer la diàlisi. També treballa a la Clínica San Cosme i San Damiá. Finalment, funda la Clínica Renal, la qual actualment porta el seu nom.

President amb èxit del congrés anual (1969-1970) de l'European Dialysis and Transplant Association (ERA-EDTA). Soci fundador de la Sociedad Española de Diálisis y Trasplante (SEDYT) el 1978, de la qual és el primer president. El 1980, de la mà del president de Portugal Ecomienda de la Orden del Infante Don Enrique de Portugal.

Publica cinc llibres, el més reconegut és “ABC de los trastornos electrolíticos”. També és un apassionat de l’art, especialment col·lecciona art egipci que al final de la seva vida s’incorpora al Museu Egipci de Barcelona.

Emilio Rotellar té cinc fills, un dels quals Carlos Rotellar Rioja també estudia medicina i es forma com a especialista en nefrologia al Georgetown University Hospital a Washington D.C. (EUA).