Galeria de metges

Sense el batxiller acabat, esclata la Guerra Civil i ja acabada, ha d'examinar-se a Osca per poder fer els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona. Deixeble del doctor Agustí Pedro i Pons, acabada la carrera, se’n va a formar-se a França durant 4 anys, primer, a París al costat del professor de Sèze. Després, amb el Dr. Forestier a Aix-les-Bains. Al costat d’aquests mestres francesos, Jaume Rotés fa una notable contribució al camp de la patologia de la columna vertebral entre les que cal citar la primera descripció de la hiperostosi vertebral anquilosant.

De tornada a Barcelona, es reincorpora a l’Hospital Clínic. Inicialment, s’encarrega del Dispensari de Reumatologia a la càtedra de Pedro i Pons. Després, a la càtedra del professor Fernández Cruz on, el 1968, crea l’Escola Professional de Reumatologia de la Universitat de Barcelona. Més tard, li demanen que es faci càrrec de la direcció del Servei de Reumatologia de l’Hospital Clínic. Amb Jaume Rotés al capdavant, aquí, es formen un gran nombre de reumatòlegs espanyols que, actualment, són els caps dels Serveis de Reumatologia de bona part dels centres i hospitals de l’estat.

Fundador de la Revista Española de Reumatologia, presideix la Sociedad Española de Reumatologia. Entre la seva obra escrita i nombrosos articles publicats a les revistes de la seva especialitat, destaca: Reumatología clínica, Tratamiento actual de los reumatismos para el médico práctico, La gota i Semiologia de los reumatismos.

L’any 2002, la Generalitat de Catalunya distingeix Jaume Rotés i Querol amb la Creu de Sant Jordi en reconeixement al seu prestigi com a especialista en Reumatologia. Mostra significativa, també, n’és la biblioteca virtual de la Sociedad Española de Reumatología que duu el seu nom. Rotés és l’introductor al nostre país de l’ús de les sals d’or i dels antimalàrics pel tractament de les artritis reumatoïdes però, especialment, entre les seves contribucions científiques destaca la descripció d’una nova malaltia, la hiperostosi anquilosant vertebral, també coneguda com a malaltia de Forestier-Rotés.

Una faceta poc coneguda de Jaume Rotés és la de ‘llop de mar’ i la navegació en patí a vela català, modalitat de la que és habitual regatista i guanyador de trofeus en gairebé totes les competicions que s’organitzen a Calafell, on estiueja amb la família. A més, Jaume Rotés és un lletraferit tot i que no escriu fins que no abandona la seva consulta privada ja amb 84 anys. És llavors quan, de la narració de les seves memòries en relats curts, sorgeix el llibre Retalls que es publica just després de la seva mort.