Galeria de metges

Biografia

Joan Roset Rovira va néixer el 25 de novembre de 1864 a Valls. Desprès d’obtenir el títol de batxiller a l’edat de tretze anys, es va traslladar a València el setembre de 1878, on va començar a estudiar la carrera de medicina. El 1880, es va traslladar a Barcelona, on continuà els estudis fins a obtenir la llicenciatura el 1884, i l’any següent el doctorat a la Universitat Central a Madrid, amb la tesi titulada Caso práctico de tres dermatosis esencialmente escamosas. Els seus anys de formació, varen coincidir amb un procés de renovació de l’ensenyament de la medicina. Durant la dècada dels setanta del segle XIX, un grup de metges joves es va incorporar a les institucions hospitalàries i formatives, i va aconseguir canviar el paradigma mèdic vigent. Va ser un grup que ha passat a la història de la medicina amb el nom de la “generació mèdica catalana del 88”. Van desenvolupar els plantejaments positivistes en la pràctica mèdica amb l’organització de congressos i amb els contactes amb metges d’altres països. Aquests canvis van facilitar la introducció i la difusió dels coneixements i els avenços científics que hi havia a Europa. També es va impulsar la creació de laboratoris i l’ús dels microscopis i de les innovacions tècniques, eines que proporcionaven una base menys filosòfica i més científica en els diagnòstics.

Acabada la carrera, va compartir amb el seu pare, Joan Roset Miquel, les tasques de metge municipal durant deu anys fins que al 1900, passat un temps des de la mort del pare, va accedir al mateix càrrec. El desembre de 1905, Joan Roset Rovira contragué matrimoni amb Pilar Coll Romero, filla d’una família que ell coneixia perquè n’era el metge. Del matrimoni en nasqueren un fill, Joan, i una filla, Maria Assumpció.

Tot i el caràcter general de la medicina en aquella època, Roset s’interessà especialment per algunes de les patologies pròpies de l’època: les malalties infantils i les mentals. Les primeres estaven relacionades amb la preocupació per l’elevada mortalitat dels infants que afectava el país i que periòdicament s’incrementava per causa de les epidèmies. La presència de malalts amb problemes mentals en la seva consulta va portar Joan Roset a relacionar-se amb especialistes d’aquest àmbit, que eren autors de llibres de referència, perquè l’ajudessin a formar-se per tal que pogués tractar els seus pacients seguint les noves teories.

El conjunt de cartes escrites per Joan Roset Rovira a professionals de la medicina ajuda, en primer lloc, a conèixer les xarxes de relacions que va establir tant amb metges catalans i espanyols com amb metges estrangers; i permet, en segon lloc, aprofundir en els interessos mèdics que tenia i en la col·laboració que existia habitualment entre els facultatius.

Com a director de l’Hospital Civil de Valls, que a començaments del segle XX va esdevenir un centre de curació on s’admetien malalts de pagament, i també des de la seva consulta privada, s’havia d’enfrontar a una gran varietat de casos de difícil resolució. Per aquest motiu mantenia correspondència amb les institucions hospitalàries de referència més properes, com els hospitals de Reus i Barcelona, i amb altres de fora del país en els casos en què la consulta exigia una opinió més experta. Les cartes mostren com aquests metges especialistes l’ajudaven a determinar el tractament o, en alguns casos, passaven a tractar-los directament.

Entre els col·laboradors habituals, hi ha el psiquiatre Artur Galceran que va dirigir el psiquiàtric de Sant Boi i el de Reus i va ser president de la Societat de Psiquiatres de Catalunya. També hi ha el doctor Joan Batalla, metge de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona, o el doctor Sebastià Recasens, un especialista de ginecologia de Madrid.

Entre els metges estrangers destaquen el pediatre Edmond Weill, professor de la Universitat de Lió de medicina clínica infantil, el doctor David, metge de l’Hôtel de Dieu de Narbona, dedicat a malalties mentals, el doctor Édouard Francis Kirmisson, pediatre i especialista en cirurgia ortopèdica infantil. Sabem que va mantenir contactes amb altres metges especialitzats en el tractament de trastorns mentals, com Francisque Déléage, que treballava a Vichy, un nucli important de balnearis i cases de repòs. També conegué el doctor Joseph Jules Déjerine, reconegut neuròleg francès que va ser professor a la Sorbona i metge del gran Hospital de la Salpêtrière i un dels psicoterapeutes europeus més reconeguts en aquells moments. No obstant això, la correspondència més fluida la va mantenir amb el neuropatòleg Paul Dubois (1848-1918), un eminent metge suís situat a Berna que, com altres psicoterapeutes de l’època, es va apartar dels mètodes que abordaven els trastorns mentals mitjançant la hipnosis, per orientar-se cap a una teràpia basada en la cura de repòs i, sobretot, en el diàleg entre terapeuta i pacient, un camí que ja havia iniciat Freud amb la psicoanàlisi.

Joan Roset Rovira va publicar almenys tres articles a la revista “La Medicina de los Niños”, una publicació de pediatria fundada el 1900 pel doctor Andrés Martínez Vargas, amb qui tenia una estreta relació professional i personal. D’altra banda, almenys va publicar un article a la revista “Archivos de Terapéutica de las Enfermedades Nerviosas y Mentales”, dirigida pel metge Artur Galceran.

La gran projecció pública de Joan Roset Rovira es reflectia en la premsa local, en la qual apareixia de manera recurrent. Col·laborà amb diferents associacions ciutadanes i va presidir el Banc de Valls.

Carme Sanmartí, Montserrat Sanmartí i Montserrat Roset