Galeria de metges

Nascut a Vila-seca, fill de Joan Roset Segura metge i membre d’una família d’apotecaris, va continuar la trajectòria paterna. El setembre de 1847 es matriculà a la Facultat de Medicina de Barcelona per estudiar el batxillerat superior o filosòfic. Va obtenir el grau de batxiller el 1852, i el 1854 assolí el grau de llicenciat en medicina. Uns quants anys més tard, el 1859, es va casar amb Paulina Rovira, filla d’un advocat, i es va instal·lar a Valls, al carrer de Sant Antoni, número 88, on va establir el domicili familiar, que va compartir amb el seu pare fins al 1861, data de la mort d’aquest. El matrimoni Roset Rovira va tenir quatre filles i dos fills.

Joan Roset Miquel va ser un bon professional de la medicina, que es va guanyar l’estima de la seva clientela i el respecte de la societat vallenca, tal com es fa palès en les notícies que es van publicar el 1896 arran de la seva mort. La premsa local va documentar alguns aspectes de la pràctica mèdica de Joan Roset Miquel com a metge municipal en la tasca de vetllar per la sanitat pública. S’encarregava d’atendre els accidentats greus i de les emergències mèdiques nocturnes, i també actuava en qualitat de metge forense en cas de morts violentes per homicidi o suïcidi.

Els metges municipals, a la vegada que donaven atenció mèdica als malalts, formaven part dels organismes encarregats de la salut pública local, com ara les subdelegacions i les juntes de sanitat. Atès que les estructures sanitàries que depenien de l’Estat central van ser molt febles durant tot el segle XIX, la responsabilitat de tenir cura de la sanitat pública va recaure sobre organismes locals que van ser creats pels governs liberals cap a la meitat del vuit-cents, com és el cas de Valls. La missió de les juntes era vetllar per la higiene de les ciutats, especialment en temps d’epidèmia. Exercien tasques diverses: denunciaven els punts malsans que podien ser l’origen de contagis, promocionaven mesures profilàctiques com la vacunació de la verola, i donaven pautes d’actuació per millorar la higiene dels establiments sanitaris i de les cases particulars en cas de malalties infeccioses.

Joan Roset Miquel, en la línia del que feien els metges higienistes de l’època, i vista la poca disposició que mostraven les corporacions locals per dur a terme les mesures que proposaven les juntes de sanitat, va fer públic a la premsa local els greus problemes d’higiene pública que tenia la ciutat i, alhora, crear una opinió favorable a la realització de reformes urbanístiques. Reclamava a les autoritats una política de sanejament dels carrers de la ciutat per tal d’eliminar els focus d’infecció que generaven tant algunes activitats de la indústria del cànem com l’escassa canalització de les aigües residuals domèstiques. Demanava, alhora, la pavimentació dels carrers per tal d’evitar l’aparició de fangars i tolls d’aigua en èpoques de pluja, els quals creaven un entorn urbà malsà per a la població i obstaculitzaven el trànsit pels carrers. Al mateix temps, assenyalava que l’obra pública era una mesura molt útil per pal·liar la pobresa, perquè podia proporcionar un salari a la gent que no tenia feina.

Un altre àmbit de treball com a metge municipal va ser la intervenció en les institucions de beneficència que els governs lliberals van anar desenvolupant durant el segle XIX. Les cases de caritat i els hospitals públics es van crear per acollir la població socialment més vulnerable. Joan Roset Miquel va participar activament en la gestió de la Casa de la Caritat de Valls, de la qual va ser president de la junta durant el temps que va ser alcalde, 1869.

La implicació en els problemes sanitaris i socials el va dur a ocupar càrrecs representatius en el govern de la ciutat, va ser alcalde durant l’any 1869, i en anys posteriors va actuar de regidor. Com a metge i figura pública, va gaudir d’un sòlid prestigi que li permeté tenir un paper rellevant en la vida social de la ciutat. Quan es va aprovar la Llei del Jurat de l’any 1888, va entrar dins les llistes dels professionals amb capacitat de participar-hi. El 1890 va formar part de la junta electoral de la ciutat constituïda per exregidors i exalcaldes de la vila.

Les cròniques periodístiques locals recullen la seva presència en els esdeveniments que tenien lloc a la vila. Es troba formant part de comissions ciutadanes creades per fer front a emergències o a conflictes socials, com la junta ciutadana creada per fer de mitjancera entre els treballadors i els propietaris, que es va constituir l’agost de 1890, i va ser orador en diverses celebracions cíviques en homenatge a personatges il·lustres nascuts a la ciutat. Defensava la necessitat d’instrucció tant per nois com per noies, la millora de les condicions socials de les classes obreres i la cerca d’una harmonia sòlida i sincera entre el capital i el treball. Tres punts que definien el seu pensament.