Galeria de metges

El 1897, després d’acabar el batxiller a l’Institut de Tarragona, estudia a la Universitat de Barcelona i es llicencia en Medicina el 1905. Recent llicenciat torna a Tarragona, essent el metge titular de la Cava, poble del Delta de l’Ebre, i, després, de Vendrell on intervé activament en l’epidèmia del còlera que pateix la capital de la comarca del Baix Penedès l’any 1911, raó per la qual li concedeixen la Gran Creu de Beneficència.

El 1915, Ferran Rosell és nomenat metge forense substitut de Vendrell, plaça que ocupa fins al 1917 quan, amb la seva esposa Maria Consolació Vila Carrera i les seves tres filles, es trasllada a Barcelona on hi té consulta oberta al numero 106 del Passeig de Gràcia. Anys després, és el metge personal del president Lluís Companys.

Probablement, a principis dels anys 1920, és metge i director de l’Estació Hidromineral de Tona en el que podria ser el Balneari Roqueta, desaparegut els anys 1960.

Durant el III Congrés de Metges de Llengua Catalana, que s’està celebrant a Tarragona l’any 1919, Ferran Rosell Jané proposa, juntament amb els doctors Joaquim Abelló Roset i Ramon Pla Armengol, la creació d’un sindicat mèdic que es constitueix en una realitat l’any següent amb la fundació del Sindicat de Metges de Catalunya, nomenant president Hermenegild Puig Sais mentre Rosell ocupa successivament càrrecs a la junta de la Mutual Mèdica. Inicialment, és vocal comptador des de la seva constitució el 1920 i secretari des del 1927 al 1929. L’any 1923, figura com a membre del comitè de redacció del Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya, on hi publica, entre d’altres intervencions, alguns articles sobre la Mutual Mèdica i les assegurances per a la vellesa.

Militant del Partit Radical Socialista (PRS), Ferran Rosell Jané esdevé representant a la reunió dels partits polítics republicans de la què sorgeix el Pacte de Sant Sebastià el mes d’agost de 1930. A les eleccions a Corts Constituents del juny de 1931, Ferran Rosell i Jané participa molt activament als mítings i campanyes com a candidat per Barcelona d’Extrema Esquerra Republicana Democràtica Federal juntament amb, entre d’altres, l’advocat i comandant Antoni Jiménez i el capità Salvador Sediles, tots partidaris de les tesis de Pi i Margall. Amb ells mateixos, poc després de proclamada la República, el 22 de maig de 1931, Rosell encapçala la constitució del Círculo Republicano Federal del distrito V, impulsor de la tendència més esquerrana.

El 1932, quan es produeix l’escissió del PRS, el doctor Rosell es troba en el sector més radical i és un dels fundadors d’Esquerra Radical Socialista (ERS), assumint la secretaria general. L’any 1936, és escollit president coincidint amb l’efímer període que el partit torna a prendre el nom de PRS.

Durant la Guerra Civil, el doctor Rosell és nomenat inspector general de l’Hospital Clínic de Barcelona i, poc després, és designat secretari general de la Lluita Antivaricosa (Decret 15-11-1936). El 1937, Ferran Rosell és designat secretari del Sindicat de Sanitat, passant a formar part d’una comissió que es crea per estudiar el règim de les aigües mineromedicinals (Ordre 12-3-1937) fins que, poc abans d’entrar les tropes franquistes a Barcelona, emprèn el camí de l’exili. Primer, s’està a França on instal·la un centre de rehabilitació per als mutilats de guerra a la vila de Caussade, prop de Montauban, que manté obert fins al 1939 quan decideix exiliar-se definitivament a l’Argentina. A Buenos Aires continua exercint amb èxit la professió mèdica.