Un metge que va demostrar competència professional en els diversos llocs on va treballar, així com un accentuat desig de superació
Biografia
Cinquè fill del matrimoni Joan Ros i Maria del Carme Roca, que havia perdut dues filles durant l’adolescència. La seva mare mor poques hores després del seu part. El seu pare que era un pintor d’esglésies, va marxar a Bilbao a pintar alguns santuaris i ell va quedar a càrrec d’un oncle advocat, que vivia a Solsona. El seu oncle l’encamina als estudis i l’exercici d’una professió liberal. Posteriorment es traslladen a Lleida, on Joan Baptista Ros estudia l’ensenyament primari als Maristes d’aquesta ciutat.
És enviat a estudiar el batxillerat a Bilbao. Torna a Catalunya, el 1920, i comença a treballar de procurador de tribunals a Tremp. No li agrada la feina d’advocat i s’interessa per l’exercici de la medicina. Obté el títol de practicant, per poder guanyar-se la vida. Troba feina al Sanatori Antituberculós del Puig d’Olena a Sant Quirze Safaja (Moianès), on és director el Dr. Francesc Ribas Soberano. Joan Baptista Ros s’està com a resident al sanatori durant els anys vint i trenta, mentre estudia “per lliure” les assignatures de la carrera de medicina.
Durant la Guerra Civil es veu obligat a interrompre els seus estudis, un cop acabada aprofita les facilitats que atorga el règim per acabar els estudis de medicina. Es presenta per “lliure” a exàmens de diferents facultats espanyoles, finalment obté la llicenciatura a la Facultat de Medicina de la Universitat de Salamanca, el 1941.
La seva primera plaça de metge titular l’aconsegueix a Lascuarre, un petit poble d’Osca, on hi estigué un any (1941-1942). A mitjans de 1942 uns companys del sanatori li recomanen la plaça d’auxiliar del metge a Montal, a Sant Boi de Llobregat. Una plaça lligada a la de facultatiu del sanatori mental de la mateixa població.
A Sant Boi coneix a gent de Viladecans, una població veïna en la qual sembla tenir possibilitats professionals. Quan mor el metge titular Vicente Ferro, el Dr. Ros ocupa la seva plaça com a metge del Seguro Obligatorio Español. Amb el temps es converteix en un metge pluriempleat, perquè segueix de metge del sanatori mental de Sant Boi, té molts pacients “aconductats” i és metge d’empresa a les fàbriques viladecanenques Roca Radiadores, Llevat i Norma.
El 1945 es casa amb Elvira Viladoms Mestres amb qui té dos fills Neus i Joan, metge pediatre.
El 1953 a partir del càrrec de metge de la fàbrica Roca, es converteix en el primer director de l’Hospital de Sant Llorenç, centre hospitalari on s’atenia els problemes de salut del treballadors de l’empresa. Un càrrec que compaginava amb la responsabilitat de medicina interna al mateix centre.
El Dr. Ros es jubila l’any 1973 de la Seguretat Social, però segueix passant consulta als seus malalts “aconductats” fins als darrers mesos de vida. Mor el 19 de novembre de 1977 a Viladecans. En agraïment per la seva feina al llarg de tres dècades, el primer ajuntament democràtic de la ciutat li dedica un carrer.
Text basat en l’escrit inèdit dels testimonis orals d’Elvira Viladoms i Joan Baptista Ros Viladoms del novembre de 2004.
