Galeria de metges

Fill del metge Joan Roquer Torrents de l’Arboç del Penedès i d’Eulàlia Casadesús Pons de Sabadell, el seu germà petit, Joan de Déu (Barcelona, 1860 – Cañada de Gómez (Argentina, 1887), també es llicència en Medicina el 1881 i, després de participar en el I Congrés Catalanista, emigra a l’Argentina on hi mor amb 27 anys. Josep és alumne intern per oposició a l’Hospital de Santa Creu de Barcelona, amb només 20 anys, es llicencia en Medicina el 1877. Decidit a especialitzar-se en Otorinolaringologia (ORL), marxa a ampliar estudis a París i Berlín on es forma específicament en la patologia de nas i gola.

El 1882, de tornada a Barcelona, Josep Roquer Casadesús guanya les oposicions a metge de número amb llicència il·limitada de les Cases de Socors de Barcelona. En aquest centre, e 1892, és un dels facultatius que, juntament amb els metges Xercavins i Anfruns, aplica la tuberculina als pacients dels “Amics dels Pobres”. Dos anys després, l’èxit de la seva consulta d’especialista d’ORL, que gaudeix d’una nombrosa i afamada clientela entre la qual s’hi troben els artistes lírics del moment, l’obliga a deixar la seva plaça de la Casa de Socors per ocupar-se més intensament al seu gabinet laringològic . Malgrat tot, el seu tarannà filantròpic, fa que adquireixi el compromís de continuar assistint gratuïtament tres dies a la setmana a la Casa de Socors de la Ronda de Sant Pere.

Soci fundador de la Societat Francesa d’Otologia i Laringologia de París, és membre de les principals societats especialitzades. També, pertany a l’Acadèmia Mèdico Farmacèutica de Barcelona (AMFB), entitat en la que n’esdevé secretari el 1881 i en la què hi té una activa participació com a conferenciant amb dissertacions sobre El còlera morbo o Los progresos realizados en laringología constituyen un adelanto positivo para ta Medicina. El 1889, continua formant part de la junta de l’AMFB amb Joaquim Bonet Amigó, Andreu Martínez Vargas, Joaquim Homs Parellada i Antoni Riera Villaret, entre d’altres.

El 1883, comptant amb la col·laboració de Lluís Suñé Molist i Pere Verdós Mauri entre d’altres, Roquer és fundador de la Revista de Laringología, Otología y Rinología, una publicació mensual que dirigeix fins al 1901. El 1897, és elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya on ingressa amb un discurs sobre Los sistemas filosóficos y el criterio médico. A la seva seu, en la sessió necrològica d’homenatge al Doctor Robert, Roquer hi pronuncia el seu darrer discurs abans de la seva prematura mort. Anteriorment, ha glossat altres col·legues com August Cantó Mas a l’AMFB el 1880 i a Josep Petit Pons al Col·legi de Metges el 1887.

Participant destacat i molt actiu a diferents congressos mèdics, medalla d’or al Congrés Mèdic Internacional de Barcelona, celebrat en el marc de l’Exposició Universal del 1888. Després, l’any 1894, al Congrés Mèdic Internacional de Roma, és el secretari de la Sessió de Laringologia. El 1899, és president honorífic del Congrés Internacional d’Otologia y Laringologia que té lloc a París on presenta una ponència sobre el Tratamiento del cáncer laríngeo, la mateixa que presenta mesos després al II Congrés Espanyol d’Otorinolaringologia i que ell mateix presideix. EL 1890, acompanyat del metge Josep Vivé, viatja de Berlín a París per investigar els resultats que s’obtenen amb la limfa del Dr. Koch en el tractament de la tuberculosi.

Home d’àmplia cultura i musicòman empedreït, bon pianista, mor el 22 de gener del 1903, mentre assisteix a un dels seus habituals concerts al Liceu on cau d’un atac de cor fulminant quan només té 46 anys. El doctor Roquer veu continuada la seva especialitat amb el seu nebot, el catedràtic d'ORL Ferran Casadesús Castells.