Galeria de metges

Nascut el 15 de març de 1934, al barri de Les Corts de Barcelona, al carrer de Déu i Mata. D’adolescent, va entrar a treballar, a les tardes, a casa d’un dentista del poble (Les Corts). Després de fer el curs bàsic de mestre industrial a l’Escola del Treball, va decidir estudiar la carrera de “Practicante en Medicina y Cirugía”, cursant els tres primers cursos del batxillerat i l’assignatura de Fisiología e Higiene. A setze anys, va intentar entrar a la Facultat de Medicina, però per la normativa de l’època, no ho va poder fer fins als divuit anys. Mentrestant, es va guanyar la vida com a practicant posant injeccions intramusculars i endovenoses i completant l’ofici de protètic dental.

El 1952 finalment va accedir a la Facultat de Medicina on estudiaria durant els sis anys de rigor. Acabada la carrera de medicina i cirurgia, el 1959, va treballar a l’Hospital Clínic al Dispensari de Traumatologia i Podologia que dirigia el Dr. Antoni Viladot Pericé. Poc després, entraria al Servei d’Urgències com a metge intern, on ja havia estat alumne intern. Posteriorment, fou metge de guàrdia del Servei del professor Pere Piulachs Oliva. Al mateix temps esdevindria ajudant de classes pràctiques passant a professor de 1961 a 1967 i professor adjunt interí de 1968 a 1977.

Paral·lelament, a la seva carrera professional i acadèmica universitària, havia participat i col·laborat amb la Societat Catalana de Cirurgia, en el marc de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, formant part de la Junta Directiva, com a secretari, durant el període 1969 a 1971, sota la presidència del Dr. Vicenç Artigas Riera, continuant sota la presidència del Dr. Ramon Arandes Adán durant el període 1971 a 1972.

El dia 11 de novembre de 1971 va presentar la seva tesi doctoral: “Contribución al estudio patogénico de la litiasis biliar: aspectos bacteriológicos, bioquímicos y histopatológicos”, a la Universitat de Barcelona, obtenint la nota de Sobresaliente “cum Laude”.

Fins a l’any 1972 va treballar en diversos centres: Hospital Clínic, urgències de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Hospital de la Vall d’Hebron i, fins i tot, a Amposta amb el Dr. Josep Visa Miracle, dues vegades per setmana, exercint la traumatologia i ortopèdia.

Nomenat secretari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona de 1971 a 1973, es va unir a la càtedra del professor Cristóbal Pera Blanco-Morales. L’any 1972 es va organitzar el cos facultatiu de l’Hospital Clínic i Sánchez-Lloret va optar a la plaça de cap del Servei de Cirurgia Toràcica que li va ser concedida. Era un moment important pel fet que s’estaven estructurant les diferents especialitats, situació en la qual va participar totalment. En la carrera universitària, arribà a ser catedràtic de cirurgia per oposició, el febrer de 1986. En la Facultat de Medicina va ser vicedegà de docència, conjuntament amb la responsabilitat assistencial com a cap del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques de 1992 a 2004.

El seu prestigi el va portar a ser nomenat membre de la Comisión Nacional de la Especialidad de Cirugía Torácica, en representació del Ministerio de Educación y Ciencia, del 1978 al 1980, comissió de la qual, més endavant, en seria nomenat president del 1988 al 1990.

Els seus treballs en cirurgia toràcica, com a autor o coautor, inclouen 38 llibres i 151 articles científics, dirigint 17 tesis doctorals i participant en 142 tribunals de tesis, així com contribuint a un gran nombre de comunicacions i conferències.

El 1997 va ser elegit president de la Societat Catalana de Cirurgia fins al 2001. Durant aquest període es va potenciar la comunicació en xarxa informàtica creant el web de la societat. A iniciativa seva, es va establir un premi per a les comunicacions en vídeo presentades als congressos catalans de cirurgia i també, en homenatge a la seva esposa, la Dra. Carmen Benasco Naval, anatomopatòloga de prestigi, víctima d’una afecció mortal, va instaurar un premi amb el seu nom, per promoure treballs de recerca clínica en cirurgia, amb finançament, de caràcter privat, a càrrec del mateix Sánchez-Lloret que va mantenir fins a la seva mort.

Quan va arribar a l’edat de jubilació, el 1999, fou nomenat professor emèrit de la Universitat de Barcelona. La Societat Catalana de cirurgia, en reconeixement dels seus mèrits i aportacions a la cirurgia en general i a la cirurgia toràcica en particular, li va concedir el Premi Virgili, l’any 2005.