Biografia
Neix en una família de metges. Ho era el seu pare, el ginecòleg Joan Ribas Magri, el seu oncle, el pediatre Carles Ribas Magri, el seu cosí Manuel Ribas Mundó, internista, el seu avi patern i el seu oncle avi, els germans eren Joan i Manuel Ribas Perdigó. Era el gran de 10 germans, dels quals tres varen ser metges.
Estudia el batxillerat al col·legi dels Pares Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona, on destaca en l’aspecte esportiu com a jugador d’handbol. Estudia medicina a la Universitat de Barcelona (1959 – 1965). Durant la carrera és alumne intern de la Càtedra d’Obstetrícia i Ginecologia del professor Emili Gil Vernet.
Acabada la carrera fa una estada a la Clínica Obstètrica de la Universitat de Florència amb el professor Wladimiro Ingiulla, on assisteix al quiròfan i fa pràctiques de colposcòpia. A la tornada a Barcelona comença la seva pràctica privada, alhora que fa d’ajudant del seu pare i d’altres obstetres amb els quals col·labora quan operen malalts privats.
És metge assistent del Servei d’Obstetrícia de l’Hospital Clínic fins que el 1972 amb la reforma de l’hospital, és contractat amb el càrrec de metge adjunt. Durant uns quants anys és responsable de la sala de parts del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia que dirigeix el professor Jesús González Merlo, que ha substituït al Dr. Emili Gil Vernet, i dirigeix un dels equips de guàrdia del servei.
L’any 1975 fa una estada al servei del professor A. C. Turnbull al John Radcliffe Hospital a Oxford per aprendre monitorització fetal i l’aplicació de la bomba de Cardiff per la infusió d’oxitocina.
L’any 1987 renuncia a la seva plaça de cap de secció que tenia a l’Hospital Clínic, ja que accepta l’oferiment que li han fet de dirigir el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.
En Joan Ribas manté una gran dedicació a la pràctica privada fins que l’any 2005 se li diagnostica un càncer de pulmó, i mor en el postoperatori d’una resecció quirúrgica pulmonar.
A més d’un bon metge, el Dr. Joan Ribas va ser un gran aficionat al joc d’escacs i a l’opera belcantista italiana, que compatibilitzava amb una altra gran afició, que era fer navegació costanera per les aigües de Llançà.
Casat amb una infermera, la M. Àngels Farret, tingueren dues filles, la Maria, economista, i Marta que morí de petita.
MBC