Galeria de metges

Primogènit de dotze germans d’una família de comerciants del barri de Santa Maria, fa els primers estudis i el batxillerat al Col·legi Miró del carrer de Mercaders on acaba el 1885. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1891, després d’haver assistit als serveis dels doctors Antoni Bartumeus i Nicolau Homs, cirurgià i internista respectivament de l’Hospital de la Santa Creu.

Acabada la carrera i doctorat a Madrid l’any següent, Antoni Raventós Aviñó marxa a Cuba per atendre els ferits de les guerres colonials i, de tornada a Barcelona, entra al Manicomi de Nova Belén com a metge intern. Aviat, però, descobreix que la Psiquiatria no l’interessa prou i opta per dedicar-se completament a la Cirurgia al costat del cirurgià Salvador Cardenal a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona, d’on probablement obté els fonaments de la seva excel·lent tècnica quirúrgica. En el terreny experimental, Raventós Aviñó col·labora amb el catedràtic de fisiologia August Pi Sunyer, experimentant en la raquianestèsia i fent pancreatectomies en gossos, treball que els comporta el seu nomenament com a acadèmics corresponents de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona.

El 1896, després de guanyar les oposicions, ingressa com a metge ajudant a l’Hospital de la Santa Creu al Servei del cirurgià Àlvar Esquerdo, de qui aprèn una acurada tècnica operatòria. La pràctica d’autòpsies i les intervencions quirúrgiques d’urgència fetes en les guàrdies són un element per a la seva formació. Aviat, la seva habilitat quirúrgica és reconeguda pels seus companys que admiren el seu atreviment i seguretat. Antoni Raventós és dels primers cirurgians a fer sutures, en no deixar drenatges en les lesions asèptiques i en utilitzar la raquianestèsia. Raventós es converteix en un cirurgià prestigiós. És el primer a fer una apendicectomia a Catalunya, propugna operar les apendicitis en calent i és l’introductor dels guants de cautxú en les intervencions quirúrgiques.

L’any 1911, quan ja és cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu, presenta el cas d’una autoplàstia de la mama que contribueix al fet que se'l consideri un dels cirurgians més hàbils del seu temps. Anys després, durant la primera Guerra Mundial i per continuar avançant en el coneixement de les tècniques quirúrgiques, juntament amb Manuel Corachan i Antonio Cortés, visita els fronts bèl·lics i els hospitals especialitzats en els ferits de guerra de París, Berlín i Viena, una experiència que titula Ensenyances rebudes en recent visita al front de guerra francès i la publica als Annals de Medicina el 1918, la revista de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en què es recullen la majoria dels seus articles des del 1901, any en què també publica els seus primers treballs a la Revista de Ciencias Médicas de Barcelona. Raventós és, a més, pioner en practicar la cirurgia de la poliomielitis al país, com descriu a De la intervenció quirúrgica en la poliomielitis de la infància el 1912.

L’any 1904, Antoni Raventós Aviñó, juntament amb Josep Tarruella, funda una clínica dedicada als malalts de patologia digestiva, que el 1908 consta com a pròpia ''Clínica del Dr. Antonio Raventós i Aviñó'' al pis principal del número 74 a la Ronda de Sant Antoni de Barcelona, on inicialment ja hi tenia el consultori privat. A més, del 1900 al 1919, exerceix de metge titular a les places de braus d’El Toril de la Barcelona i Les Arenes a Barcelona. Intervé amb èxit un gran nombre de toreros ferits com Ricardo Torres Bombita, Antonio de Dios Conejito, Curro Martín Vázquez, Gallito o Joselito, amb el que es guanya l’admiració dels aficionats a les corrides.

Amb només cinquanta anys, Antoni Raventós i Aviñó mor a Barcelona el 21 de juny de 1919, després d’haver patit diverses angines de pit. Per aquesta raó ja no intervé al 3r Congrés de Metges de Llengua Catalana com abans ha fet en el primer de 1913 i en el segon de 1917, que compten amb un total de sis ponències d’aquest virtuós cirurgià català, origen d’una nissaga mèdica amb continuïtat fins avui. Primer a través del seu fill Jaume Raventós Pijoan, que intervé en el descobriment de l’anestèsic halotano. Després, dos dels seus néts, fills del també cirurgià Vicenç Artigas Riera (1908-1975): Antoni i Vicenç Artigas Raventós, que són metges especialistes en Medicina Interna i Intensiva, el primer, i el segon, en Cirurgia. Actualment, la quarta generació de la nissaga mèdica la continuen els fills d'Antoni Artigas, Jordi i Carlos Artigas Guix, el primer metge de família i el segon, especialista en Medicina Nuclear.