Galeria de metges

Darrer membre d’una llarga nissaga de metges de Banyoles, estudia Medicina amb unes qualificacions excel·lents al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Mentre estudia, treballa al Servei de Meteorologia i, basant-se en el mètode Salvà, publica les temperatures de Barcelona, inicialment a l’Acadèmia Mèdico-Pràctica i, després, al Brusi-Diari de Barcelona. Poc abans d’acabar la carrera, el 1827, publica Disertatio de Nervo adoratus, treball pel que rep una Medalla d’Or.

Just llicenciat, l’any 1828, obté una plaça de professor ajudant al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i fa de metge a l’Hospital de la Santa Creu on comença a practicar la Cirurgia Oftalmològica. Però, dos anys després, obté la càtedra d’Anatomia a la Facultat de Medicina de Madrid i, el 1837, la de Fisiologia del Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid, on hi resideix ja fins a la seva mort. Canvia el sistema tradicional de donar les classes magistrals, dictant la lliçó, per una docència pràctica amb viviseccions i experiments. Com a cirurgià, adquireix molt prestigi en operacions de la cara i el coll. Publica Tratado de blefaroplastia temporo-facial. En Urologia, se li reconeix el mèrit d’haver fet la primera litotrícia vesical pel mètode de Civiale de tot Espanya.

El 1835, el govern d’Espanya comissiona Joaquim Hysern per investigar uns brots de còlera al nord de la península. Per aquest treball, li concedeixen la Creu d’Epidèmies i la Medalla d’Or de primera classe de la Facultat de Medicina de Madrid. L’any 1938, també, rep el nomenament de metge i cirurgià de cambra d’Isabel II.

L’any següent, se’n va a Paris com a metge de cambra de l’Infant Francesc de Paula i la seva família. S’hi està tres anys i treballa amb el famós cirurgià Velpeau en rebre l’autorització del rei francès per poder practicar la Cirurgia a França per un període de dos anys. Estant a Paris, descobreix l’Homeopatia a la que dedicarà gran part de la seva activitat en tornar a Madrid. Aquest canvi li comporta molts problemes amb els seus companys de claustre per la desconfiança que aquesta doctrina els provoca. L’any 1849, funda l’Instituto Homeopático a Madrid. El 1851, a Barcelona funda l’Acadèmia Mèdico-Homeopàtica i dirigeix la revista El Propagador Homeopático. Mentre és a París, descobreix el daguerreotip, tradueix el llibre de Daguerre titulat Exposició històrica dels procediments del daguerreotip i del diorama i és el responsable de l’arribada d’aquest invent a Espanya.

El 1841, forma part de la comissió encarregada de proposar la reforma dels estudis de Medicina que culmina amb la supressió de tots els Reials Col·legis de Medicina i Cirurgia i la creació de les Facultats de Medicina de Barcelona, Madrid i Cadis, esdevenint els únics centres autoritzats per lliurar el títol de Doctor en Ciències Mèdiques. Amb aquesta reordenació, Joaquim Hysern és nomenat catedràtic de Fisiologia de la Facultat de Madrid.

El 1873, Hysern és elegit president de la Societat Antropològica Española des d’on defensa les teories evolucionistes. Al llarg de la seva vida, ocupa diversos càrrecs, entre ells, el de conseller reial, inspector d’instrucció pública i president de la Societat Hahnemanniana de Madrid. És condecorat amb les Grans Creus de Carles III i d’Isabel la Catòlica. França el nomena oficial de la Legió d’Honor. Banyoles, l’honora amb un carrer que duu el seu nom.

Casat en segones núpcies amb Manuela Palmero, del seu matrimoni amb Maria Dolors Cata March, té dos fills Adela i Lluís, que dóna continuïtat a la nissaga mèdica banyolina dels Hysern.