Galeria de metges

Fill de Joan Huguet, mestre natural de Falset i resident a Banyoles, fa els estudis primaris a la seva ciutat i el batxillerat a l’Institut de Girona on obté títol de batxiller el 1904. A continuació, comença els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el maig de l’any 1910. De seguida, exerceix professionalment a Barcelona on obre una primera Clínica de Teràpia Profunda en un primer pis del número 16 del carrer Pelai on anuncia el tractament i curació del càncer i tumors benignes sense operar segons el professor H Wintz. Mesos després, anuncia el tractament oncològic amb radioteràpia, radiografies i radioscòpies. Més endavant segons consta a les Guies Mèdiques i anuncis de 1934, la clínica s’ha traslladat al número 17 de la Ronda de la Universitat.

No triga en convertir-se en el metge de capçalera de Joan Pich i Pon que, més endavant, serà alcalde de la ciutat i, arran dels Fets d’Octubre de 1934, governador general interí de Catalunya i president de la Generalitat per imposició de la 2a República. D’aquí que Pere Huguet i Puigderrajols sigui nomenat Conseller de Sanitat del govern de Pich i Pon l’any 1934.

Afiliat al Sindicat de Metges de Catalunya, Huguet és elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona en les Eleccions Municipals del 1931 formant part del Partit Radical Republicà, liderat a Espanya per Alexandre Lerroux. L’alcalde és Jaume Aiguader que destina Huguet a la Comissió de Foment. A més, Huguet és nomenat administrador delegat de l’Ajuntament de Barcelona de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau juntament amb el també regidor, Joan Antoni Güell i López, conservant el càrrec fins al 1934.

En les Eleccions del 1933, resulta escollit per la circumscripció de Girona i, després dels Fets d’Octubre de 1934, quan el govern de la Generalitat és empresonat, la direcció del govern català, primer, l’assumeix interinament Portela Valladares i, després, Joan Pich i Pon que, com hem avançat, nomena Huguet conseller de Sanitat i Assistència Social el 3 de maig de 1935. Aviat, però, aquesta Conselleria es desdobla en dos: la de Sanitat que s’assigna a Huguet i la d’Assistència Social que passa al pediatre Raul Roviralta Astoul, germà d’Emili Roviralta, destacat cirurgià pediàtric de Barcelona.

Segons les seves declaracions inicials, Huguet es proposa els següents objectius per al seu mandat al capdavant de la Conselleria de Sanitat: 1) combatre la manca de llits d’hospital, especialment, per poder atendre les necessitats d’atenció dels malalts tuberculosos i dels afectats per malalties psiquiàtriques greus, 2) rebaixar el preu dels medicaments. 3) pagar honoraris als metges ajudants i auxiliars dels hospitals de Catalunya, 4) ampliar les dotacions pressupostàries dels centres hospitalaris, 5) intensificar la lluita antitífica, 6) combatre l’adulteració dels aliments, 7) prohibir l’ús d’aigües fecals per regar els horts i 8) crear la lluita anticancerosa a Catalunya.

Durant la seva breu etapa com a conseller, destaca la posada en marxa de la Junta Superior de Sanitat i la creació del Servei de Radiologia de la Generalitat. Però, Huguet només manté el càrrec de conseller fins al novembre del 1935, menys de set mesos després del seu nomenament, perquè el forcen a dimitir quan es tornen a reunificar les conselleries de Sanitat i d’Assistència Social i s’anomena Ramon Barbat Miracle, enginyer tarragoní de 35 anys, militant també del Partit Radical Republicà.

No es té cap notícia de la seva activitat ni on s’està durant la Guerra Civil però, segons consta a l’Arxiu Històric del CoMB, PereHuguet torna a sol·licitar l’alta d’exercici a Barcelona l’abril del 1939, és sotmès a un procés de depuració que es resol sense sanció el 8 de gener del 1940. A partir d’aquesta data, continua exercint a la seva antiga clínica de Ronda Universitat i, paral·lelament, en un consultori de l’Hospitalet de Llobregat, que sembla que ja tenia anteriorment tot i que, a la fitxa que ell mateix omple, no indica l'adreça.

Objecte de diferents homenatges per part dels professionals sanitaris, entre ells el Cos Mèdic Municipal de Barcelona i el Cos Facultatiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en agraïment a les iniciatives de millor que impulsa Pere Huguet, l’any 1934, se li concedeix l’Encomana de la República.

Casat amb Josefina Ripoll Vilamur des del 1917, tenen dos fills i una filla, cap continuador de la carrera mèdica del pare.