Galeria de metges

Fill d'un maquinista ferroviari, fet el batxillerat a l’Institut de Lleida el 1920 i alhora consumat esportista, practica l’atletisme, la natació, el ciclisme i, sobretot, juga a futbol, arribant a formar part del primer equip federat de Lleida, l’Associació Cultural Lleidatana, i, més endavant, passa a la Joventut Republicana. Amb 16 anys, es trasllada a Barcelona per cursar Medicina al mateix temps que treballa de mosso d’una farmàcia per ajudar-se a pagar-se els estudis. Continua la carrera a Saragossa i, finalment, l’acaba a Salamanca l’any 1933 i, amb el títol de llicenciat a la butxaca, Darí Huguet retorna a la Ciutat Comtal per prestar els seus serveis a l’Hospital de Sant Pau, on estableix relació amb el Dr. Puigvert.

Casat amb la madrilenya Maria Pérez, la vida del doctor Huguet queda marcada pel drama de la Guerra Civil. La seva condició de Tinent Metge del Cos de Seguretat de Catalunya, amb destinació a la Vegueria de Manresa, determina que amb la derrota de l’exèrcit republicà, hagi d’emprendre el camí de l'exili al costat del seu germà Satori, un destacat militant d'Esquerra Republicana que mor poc després a causa d'una malaltia en un camp de concentració de la Catalunya Nord.

En Darí Huguet va a parar a Arles de Tec, poble del Vallespir actualment agermanat amb Cubelles, on posa de manifest les seves qualitats professionals i humanitàries entre els refugiats republicans. Una vegada surt del camp de concentració en plena Segona Guerra Mundial, comença a treballar en una clínica de Besiers. Però, la seva idea és la de travessar de nou els Pirineus, aquest cop en direcció contrària. Tot i que la situació política a l'Estat espanyol no és la més adient per a un catalanista com ell, la principal raó que l'empeny a tornar rau en retrobar-se amb la seva esposa. Així ho fa l'any 1942, tan aviat se li presenta l'oportunitat i, inicialment, s’estableix com a metge lliure a Benavarri, a la Baixa Ribagorça, on hi passa tretze anys, deixant un record inesborrable entre els seus habitants. L’any 1955, quan queda lliure la plaça de metge de Cubelles, al Garraf, Darí Huguet aprofita l’ocasió d’anar a un poble de la costa com ja feia temps que desitjava i, el 27 de gener de 1956, pren possessió del càrrec de metge titular d’aquesta població. A Cubelles, aconsegueix que es construeixi una clínica rural i la casa del metge.

Coincidint amb la seva jubilació l’any 1972, s’acaba l’etapa cubellenca del doctor Huguet. L’Ajuntament el nomena Fill Adoptiu “fent-se ressò del sentir i admiració de tots els habitants de Cubelles” i li lliura la insígnia de la vila en el decurs del sopar homenatge que se li tributa el 19 de febrer de 1972. Poc després, Huguet fixa la seva residència a la veïna població de Vilanova i la Geltrú, on obre una consulta particular al seu domicili de la Rambla. A més, portat per la seva gran vocació, amb 71 anys encara té ànims per desplaçar-se a Barcelona diàriament per treure’s el doctorat, fita que assoleix amb matrícula d’honor el curs 1973-1974. Anys més tard, quan es retira definitivament, retorna a la seva estimada Cubelles. El 1988, dos anys abans de la seva mort, l’Ajuntament li dedica un dels seus carrers al sector Bardají.