Galeria de metges

Fill de l'indià de Begur migrat a Cuba, Josep Carreras Frigola (13/11/1888), Bonaventura Carreras Peralta neix a Santiago de Cuba on viu fins als cinc anys quan la família torna a la península. El nen s’educa al Col·legi de Sant Antoni de Barcelona. Més tard, estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat Literària de Barcelona on es llicencia el 1880. Feta l'especialitat d'Oftalmologia al costat de Lluís Carreras Aragó, Bonaventura Carreras fa una estada a París per assistir als serveis dels professors Galezoski i Wecker, les eminències oftalmològiques de l'època, exercint cap de clínica del darrer.

De tornada a finals del 1880, Bonaventura Carreras s'estableix a Girona on obre una consulta oftalmològica on atén tant pacients privats com de beneficència. Ben aviat, la dificultat i l'èxit de les operacions oculars que practica fan que adquireixi tanta fama que li arriben pacients d'arreu de Catalunya i també de França. L'oculista de Girona és notícia arreu. Puntualment, desplaça el seu gabinet oftalmològic a altres localitats com Figueres o Sant Feliu de Guíxols on, durant uns dies, visita els seus pacients. Mentrestant, el metge oculista Jaume Figueras s'encarrega d'atendre la consulta en les seves absències. Igualment, quan, com el setembre del 1900, és de viatge per assistir a les clíniques oftalmològiques de més prestigi de França, Alemanya, Suïssa i Anglaterra. O, durant els estius que passa amb la seva família a Begur on hi ha l'impressionant Mas Carreras, tot i que venut a un altre indià el 1859.

L'arrelament de Bonaventura Carreras a Girona és molt fort i la seva presència es fa palesa en tots els àmbits de la vida gironina. Home fort i habitual esportista, convençut de les bondats de la gimnàstica que impera a finals del segle XIX, Bonaventura Carreras és un dels fundadors i el director facultatiu del Gran Gimnàs Higiènic per ambdós sexes, ubicat al carrer Nou del Teatre de Girona. És, a més, un home culte, interessat per diverses manifestacions de la cultura i de la ciència i, molt especialment, de l'Astronomia, una dedicació que afavoreix que se'l nomeni membre de la Societat Astronòmica de França. Publica diversos articles a diferents revistes científiques i, entre elles, a La Clinique Ophtalmologique de París que dirigeix R Jocqs i en què n'esdevé redactor corresponsal. És també, un gran afeccionat a la música i promotor de diferents centres culturals com de l'Orfeó Gironí, centre del que n'esdevé el primer president.

També, amb una clara vocació de servei a la comunitat i gran interès en la vida política a partir d’una concepció republicana tradicionalista, Bonaventura Carreras milita en el Partit Possibilista que ha creat Emilio Castelar, grup amb què és elegit president del comitè local de Girona el 1890. El juliol de 1891, és elegit regidor municipal. És nomenat primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona i encarregat de la Comissió de Foment per a la Instrucció Pública, Obres, Muralles i altres. En diferents ocasions, Bonaventura Carreras s'esdevé alcalde accidental i, ostentant el càrrec, el 1892, anuncia la inauguració de l'Escola Municipal de Música i la creació d'una Banda Municipal. També, l'estiu del 1893, davant una epidèmia de còlera que afecta França, destaca la seva intervenció com a alcalde itinerant amb la publicació d'un bàndol municipal amb les mesures a prendre per evitar-la a Girona. És al municipi fins al 1893, després, en uns temps políticament agitats, treballa pel partit. És, però, un moment de fortes convulsions amb confrontacions entre els partits i les fraccions que en resulten. Bonaventura Carreras és un home de consens, respectat pels diferents grups però, finalment, més proper al sector de Nicolàs Salmeron, presideix el Centre de Fusió Republicana de Girona. Una aposta forta que el duu a les Eleccions a la Diputació del 1891 en què resulta elegit diputat provincial pel districte de La Bisbal, càrrec que exerceix fins a la seva mort que, després d'una llarga malaltia, es produeix el desembre del 1906.

Bonaventura Carreras i Peralta mor a Begur, ciutat nadiua dels seus pares on hi té una segona residència i on hi tindrà un dels carrers de la vila a partir de l'any 1907, en un acte d'homenatge en què l'Ajuntament de Begur el nomena Fill Adoptiu pocs mesos després de la seva mort. Després, l'any 1931, Girona dóna el seu nom al carrer de les Sabateries Vells on, des del seu establiment a la capital gironina, ell hi viu al segon pis del número sis, domicili on, segons les guies, hi tenia també la seva clínica. A partir del 1884, hi viu amb la seva esposa, la gironina Carme Duran amb qui tiraran endavant un noi i tres noies. El fill, que neix dos anys després, és també un destacat metge oftalmòleg i catedràtic de l'especialitat, Bonaventura Carreras Duran, que a la vegada dóna pas a la tercera generació d'eminents oftalmòlegs i metges gironins, Bonaventura, Marcel i Ramon Carreras Matas. A més, la seva filla Manuela Carreras Duran, es casa amb el cirurgià Francesc Coll Turbau, una personalitat gironina clau, alcalde de Girona en diferents períodes i president de la Secció de Girona del Col·legi de Metges de Catalunya que es constitueix el 1934.