Galeria de metges

Biografia

És el cinquè dels vuit fills del matrimoni de l’advocat i poeta Tomàs Garcés amb Pilar Brusés. Sempre lligat a la Barceloneta i a la Selva de Mar, font d’inspiració poètica del seu pare. En esclatar la Guerra Civil, amb tres anys, s’exilia amb la família al sud de França. Torna a Barcelona l’any 1939. Es casa amb Ina Terré, bibliotecària de la Facultat de Medicina de Barcelona i promotora de la centralització de les diferents biblioteques de les càtedres de l’Hospital Clínic.

Llicenciat a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1957. Assoleix el grau de doctor amb Premi Extraordinari per la Universitat Autònoma de Barcelona (1977), amb la tesi doctoral: La malaltia tetànica: Nous aspectes clínics i resultats experimentals per a una nova terapèutica, dirigida pel Prof. Dr. Francesc Gonzàlez i Sastre. A conseqüència d’una tuberculosi pulmonar, descobreix Calella de Palafrugell, indret que es transforma en el seu refugi per gaudir de la seva gran afició: la lectura.

Exerceix la medicina simultaniejant l’atenció ambulatòria, a l’Institut Social de la Marina, amb l’hospitalària, en el servei de Medicina Interna junt amb el que considera el seu mestre, Dr. Robert Nolla Panadés, inicialment a l’Hospital Clínic i més tard a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, actual Hospital del Mar. Allà va viure l’epidèmia de còlera de Barcelona (1971) i l’explosió de gas (1981). Fidel al seu inconformisme, en 1970 té l’oportunitat d’aventurar-se en el projecte del Dr. Jaume Mas Marfany, creant la primera Unitat de Cures Intensives de Catalunya i pionera a Espanya. La seva rebel·lia innovadora el porta a col·laborar amb els doctors Carles Soler Durall, Lluís Casals Punti i Fernando Doncel Jaén en el disseny i posada en marxa de l’Hospital General de Catalunya. En aquest centre exerceix la medicina des dels seus inicis (1983) fins a la seva retirada professional (2017), cercant en tot moment una atenció clínica personalitzada –és el que es coneix actualment amb els termes “tractament individualitzat” o “tractament personalitzat”–.

La seva línia professional està marcada per tres premisses. La primera el treballa en equip, integrant a la infermeria, com a clau d’èxit. La segona davant els nous reptes, mai s’ha de perdre l’esperança de fer realitat tot el que imagines. I l’última, per a innovar en salut es requereix escoltar el que transmeten els pacients.

Seguint aquesta línia interpreta que l’atenció dels pacients es pot dur a terme de tres maneres per poder recollir el que els pacients transmeten:

• Atenció ambulatòria: el professional té una visió fotogràfica de la malaltia. La clau de l’èxit assistencial es troba en la qualitat de la interpretació d’aquesta instantània.
• Atenció hospitalària: en aquest cas el professional té una visió quinetogràfica.
• Atenció en unitats de crítics o d’alta tecnologia: es pot considerar que hi ha una visió cinematogràfica de la malaltia.
  

MNS