Galeria de metges

Nét del cirurgià gironí Antoni Llansó Campà, fill de la manresana Maria del Carme Llansó Oriol i del militar d’origen val·lisoletà, Sebastián García Bordó, comença els estudis de Medicina amb només setze anys a la Universitat de Madrid (UM), ciutat on es troba destinat el pare. Acabada la carrera, Antoni Garcia Llansó exerceix de metge tot i que no ho farà de manera regular al llarg de la seva vida.

Vinculat, com el seu pare, a la Lògia de la Fraternitat de Barcelona des del 1878, Garcia Llansó compta amb el grau tercer com a maçó i se’l coneix com a Dacira. Té el càrrec d’almoiner per socórrer altres germans de la Lògia com, per exemple, en cas de malaltia. El 1880, el trobem exercint com a professor substitut de l’assignatura de Fisiologia de la Higiene i Història Natural a la UM. Abans, durant la Tercera Guerra Carlina del 1872 al 1876, actua com a metge de la Creu Roja assistint els ferits i, en reconeixement als serveis prestats, se li atorga la Medalla d’Or de la Creu Roja l'any 1882. Després, no el tornarem a trobar com a metge fins cap al 1900 quan és oficial municipal, amb el càrrec de secretari de la Junta Municipal de Cementiris de Barcelona.

Entre 1876 i 1891, la feina estable de García Llansó és lluny de l’àmbit mèdic, és al món dels ferrocarrils. Té el càrrec de tercer oficial de movimiento -que actualment seria un tècnic de mercaderies del servei comercial i reclamacions- de la línia ferroviària Tarragona-Barcelona-França. Combina aquesta feina amb l’escriptura, la recerca i la divulgació artística i cultural. Treballa també com a publicista, crític i historiador de l’art.

L’obra de García Llansó és prolífica i heterogènia, publica un total de 292 articles a diferents revistes, diaris i butlletins especialitzats. És fundador de la Revista de Ferrocarriles, única publicació existent sobre aquesta temàtica, de caràcter mensual i edició luxosa. Com a articulista de temàtica general escriu sobre l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, de Museografia, obituaris d’artistes, músics i polítics, etc. Com a crític d’art, publica articles sobre pintura catalana escultura, arts decoratives, exposicions individuals i col·lectives, col·leccions i col·leccionistes, pintures de dones, art oriental i, especialment, sobre l’art japonès. Des del 1884 i fins a la seva mort el 1914, és col·laborador habitual de diverses revistes com ara La Ilustración de la Mujer, La Ilustración, La Ilustración Hispano-Americana, La Ilustración Artística, el Boletín de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, Pro Patria, Barcelona Cómica, El Arte Decorativo o Hojas Selectas. També, escriu per a la premsa diària com La Dinastía o La Vanguardia.

Garcia Llansó inicia la seva obra amb La Primera Exposición Universal Española el 1888, un estudi sobre la viabilitat econòmica del certamen internacional a Barcelona. Com a historiador de l’art, el 1892, redacta el Catálogo de Exposiciones de Bellas Artes e Industrias Artísticas i El Arte Español y la Primera Exposición de Industrias Artísticas, una conferència que llegeix al Reial Cercle Artístic de Belles Arts de Barcelona el mateix any 1892 i que, posteriorment, edita Espasa. La segona obra és Una visita al Museo-Biblioteca Balaguer de Villanueva y la Geltrú que es publica el 1893 com a primera guia d’aquest Museu del qual també és tècnic d’adquisicions d’obres d’art i conservador des del 1890 al 1891. Autor de moltes altres publicacions, com del 1895 al 1897: Armas y Armaduras, Museo-Armería de José Estruch y Cumella. Reproducción fototípica de los ejemplares más notables que en él se conservan, El Museo-Biblioteca de Ultramar i Metalistería, cerámica y vidrios, aquesta darrera dins la Historia General del Arte que dirigeixen Lluís Domènech Montaner i Josep Puig Cadafalch. En definitiva, Garcia Llansó és autor d’una prolífica obra –que es cita amb referències bibliogràfiques a l’Obra publicada- tot i que volem destacar el catàleg Cau ferrat. Colección de hierros de Santiago Rusiñol, Manual de la propiedad intelectual, Dai Nipon (El Japón) o Numismática de los países del Extremo Oriente.

Secretari del Consolat de la República Dominicana durant el bienni 1878-1879, és soci corresponsal de l’Associació Econòmica Gracienca dels Amics del País des del 1885, Garcia Llansó és designat representant de l’Imperi del Japó dins del Grup de la Instrucció General de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, un nomenament que propicia la seva amistat amb el pintor japonès, Kume Keiichirô (1866-1934), un dels artistes introductors de la pintura impressionista al Japó i futur professor de la Universitat de Belles Arts i Música de Tokio. El 1891, esdevé conservador del Museu de Reproduccions Artístiques de Barcelona. El 1892, és nomenat soci de mèrit del Cercle Artístic de Barcelona per la conferència El arte español i, aquest mateix any, també és distingit amb la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona en reconeixement a la conferència De la encuadernación y de los progresos realizados por esta industria en España y especialmente en Cataluña. Professor de Teoria i Història de l’Art a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, és membre de les Associació Arqueològica Luliana i de l’Associació Artística Arqueològica Barcelonesa, entitat en què és vocal de publicacions. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1907, representa aquesta institució per a l’estudi i valoració econòmica de l’adquisició de la col·lecció d’art de l’escriptor Raimon Casellas Dou (1855-1910).

Garcia Llansó es casa amb Maria de les Neus Aleu Sangenís i el matrimoni té dos fills, Josep i Blanca, cap segueix la professió mèdica del pare però la filla es casa amb el metge Ramon Gili Saderra (1882-1959).