Galeria de metges

Fill gran dels quatre que tenen Francesc Bordas Domingo, enginyer Industrial de Ferrocarrils d'Espanya, i Concepció Jané Soler, mestressa de casa. Com que els viatges del pare, que treballa obrint camins ferroviaris, obliguen a desplaçar tota la família, en Ricard Bordas neix al Vendrell mentre que els altres germans neixen a Saragossa, Màlaga i València. Així, els estudis escolars els fa amb la itinerància familiar. El títol de batxiller, però, l'obté a l'Institut Provincial de Barcelona el 1920 i el de llicenciat en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1928.

Només acabar la carrera, Bordas Jané exerceix de metge a Osca fins al 1930, el mateix any que es titula Inspector de Sanitat Municipal. Seguidament, només per uns mesos, exerceix als pobles d'Alcampell i Les, a la Vall d'Aran fins a l'octubre del 1930. Té la voluntat de ser psiquiatre i ingressa com a metge interí a la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet on, el desembre del 1934, passa a ser metge fix i, només dos anys després, és nomenat director de la Clínica. En aquests anys, les temporades d'estiu des que acaba la carrera i fins al 1937, és metge hidròleg de l'establiment balneari Comarruga Terrasse Hotel, ubicat a la platja de Comarruga.

Des del mateix any 1930, Bordas Jané resideix a Santa Coloma i també hi estableix la consulta privada al número 18 del carrer de Sant Ramon. És, a més, capità mèdic de la Creu Roja de la mateixa població i, des del 1933, doctorat per la Universitat Central de Madrid amb la tesi La reacción de Fahraeus en las psicosis. El 1936, a Perpinyà, participa en el IX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana amb una ponència sobre l'Organització de l'assistència psiquiàtrica a Catalunya, estudi que planteja per als malalts mentals l'establiment d'un sistema d'assistència en família extern a qualsevol dispositiu nosocomial.

Quan esclata la Guerra Civil, Bordas Jané roman a Barcelona fins al 1938, moment en què és militaritzat i enviat a Inspecció General de Sanitat per als Serveis Quirúrgics republicans a les ordes del cap de l'Exèrcit de l'Est. Derrotada la República, és acusat de pertànyer a Esquerra Republicana de Catalunya i d'haver estat tinent metge del 'Ejército Rojo', Bordas Jané és apartat de l'exercici mèdic a la Clínica Mental perquè el Tribunal de Depuració de Responsabilitats Polítiques el sanciona amb 'suspensión de empleo y sueldo durante dos años, cinco años de postergación, inhabilitación para cargos de mando o confianza, traslado forzoso a otra dependencia y prohibición de solicitar cargos vacantes durante un periodo de cinco años'. Bordas Jané és un dels metges que pateix l'exili interior imposat per la dictadura franquista. Així, Ha de traslladar-se a Lleida on fa de metge de la Beneficència Provincial i on funda una clínica per als malats mentals lleidatans en concertació amb la Diputació de Lleida i regentada per la seva germana, Carmen Bordas Jané.

Acabat el període de sanció, Bordas Jané torna a Santa Coloma de Gramenet on recupera la plaça mèdica de la Clínica Mental i on, al carrer Sant Josep Oriol 6, obre la Casa de Repòs per a malalts mentals i nerviosos, un centre que Bordas Jané dirigeix comptant amb la participació dels doctors Xercavins i Sarró amb consulta a Barcelona on ell mateix té també una consulta al segon pis del número dos del Portal de l'Àngel, despatx professional que després trasllada al 52 de la Rambla Catalunya.

Amb una notable vocació docent, el 1933, Bordas Jané és professor de les primeres classes de l'Escola d'Infermeres de la Generalitat mentre que, el 1937, juntament amb Joan Córdoba i Josep M. Alemany, ho és dels Cursets de Puericultura. Més endavant, el 1955, publica el Manual del Auxiliar Psiquiátrico, amb pròleg del catedràtic Ramon Sarró.

El novembre del 1965, Bordas Jané és víctima d'un vessament cerebral del que és operat pel neurocirurgià Eduard Tolosa a la Clínica Plató i, després d'una llarga recuperació, es veu obligat a disminuir bona part de l'activitat assistencial fins a arribar a la jubilació el maig del 1979. En aquest temps, però, continua fent escrits i treballs històrics i humanístics.

El novembre del 1981, té un altre vessament cerebral i mor el 2 de desembre de 1981. Casat amb Dolors Reig Micó des del 1943, Ricard Bordas Jané té quatre fills, un d'ells és el també psiquiatre Ricard Bordas Reig.