Destacat oftalmòleg i mestre excel·lent
Biografia
Fill de Francesc Bordàs Gironés, metge militar valencià destinat a Girona, i de la gironina Concepció Salellas Boada, estudia el batxillerat a l' Institut de Girona. Quan el pare és destinat a l'Hospital Militar de Barcelona, decideix estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1905. Mentre fa la carrera, Francesc Bordàs Salellas és company de curs de Manuel Corachán García, Josep Roig Raventós i, entre d’altres, Joan Soler Julià.
L’any 1906, fa el doctorat a Madrid amb la tesi Estudio del desarrollo de la miopía escolar. Després, Bordàs Salellas se’n va a fer de metge al costat d’un oncle seu a Gandia, a la província de València, però retorna aviat a Barcelona per especialitzar-se en Oftalmologia amb el professor Josep Antoni Barraquer Roviralta, a qui ja ha tingut de professor i admira molt. Encara d'estudiant, el 1904, guanya un premi per un treball manuscrit titulat Enfermedades oculares más frecuentes en las escuelas de Barcelona. Entre 1906 i 1912, és ajudant honorari de la càtedra d'Oftalmologia de la Universitat de Barcelona on s'ocupa de les classes pràctiques.
A més de la seva assistència a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau des del 1906, primer com a metge auxiliar i desprès com a metge ajudant, Francesc Bordàs té força activitat professional. És nomenat metge oftalmòleg titular de l'Institut de la Dona que Treballa, després Institut de Santa Madrona, des de la seva fundació el 1920 fins a la seva mort. És, també, responsable del Servei d'Oftalmologia de l'Asil Duran i del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Sagrat Cor. A més, és col·laborador al Butlletí del Sindicat Metges de Catalunya i redactor -i únic oftalmòleg- del Diccionari de Medicina que dirigeix Manuel Corachan.
El 1940, Francesc Bordàs Salellas és nomenat cap del Servei d'Oftalmologia de l'Hospital de Sant Pau, succeint Ignasi Barraquer Barraquer. Les seves aportacions a la millora de l'Oftalmologia són notables com, ara, en la utilització de la tècnica de la dacriocistorinostomia per repermeabilitzar les vies lacrimals obstruïdes amb unes fresses que, també, són de la seva creació. Igualment, és el responsable dels canvis en la tècnica cirurgia antiglaucoma.
Molt interessat per la docència i per mantenir-se permanentment actualitzat, el doctor Bordàs és membre de vàries institucions científiques nacionals com de la Societat Oftalmològica Barcelonesa, la Societat Catalana d'Oftalmologia, que presideix del 1951 al 1953, essent substituït pel professor Josep Casanovas Carnicer. Pertany, també, a les societats estrangeres com la Societat Francesa d’Oftalmologia i la Societat d’Oftalmologia Hispano Americana. Mestre carismàtic, Bordàs té prestigi entre els metges més joves i, entre d’altres, té com a deixebles els oftalmòlegs Antoni Vila-Coro i Francesc Duch.
Francesc Bordàs és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona l’any 1950, quan queda vacant la plaça de Manuel Menacho Peirón. El seu discurs d’ingrés tracta les Estampas de la Oftalmologia Barcelonesa en los primeros años del siglo XX (1900 - 1905). Remembranzas juveniles.
Gran viatger i notable políglota, parla anglès, francès i alemany, a més del català i el castellà. Bordàs Salellas és un dels metges que, juntament amb Francesc Gallart Monés, Tomàs Àngel Pinós, Jacint Vilardell, Joan Soler Julià i Joan Codina Altés, viatgen als Estats Unit per visitar i conèixer a fons la Clínica Mayo, model que volen reproduir a Barcelona a la Clínica Plató.
També, excel·lent fotògraf, Francesc Bordàs és un dels primers metges en incorporar documentació fotogràfica a la seva pràctica professional diària per il·lustrar adequadament els seus arxius clínics. A més, entre les seves moltes aficions, s'ha de destacar la musical. Toca bé el piano i, a més, composa diverses obres musical, entre elles, una opera bufa. Des del 1917 i fins a la seva mort, és el metge del Gran Teatre del Liceu.
Francesc Bordàs mor solter i sense fills. El seu germà Joan era un arquitecte reconegut, autor de nombrosos edificis a Sant Feliu de Guíxols.
GSC
