Galeria de metges

Nascut a Barcelona, queda orfe de mare quan té un any. El seu pare es torna a casar i la seva madrastra exerceix perfectament el paper de mare, igual que amb els seus propis fills. Figuerola li agrairà en un emotiu llibre que escriurà per la seva mare biològica a la qual no va conèixer, titulat “Tota una dona”.

Estudia medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1969. S’especialitza en endocrinologia, nutrició i dietètica en el Servei d’Endocrinologia de l’Hospital Clínic, dirigit successivament pels doctors Enric Vilardell i Carles Martí. Figuerola és nomenat cap de secció el servei, dedicat preferentment a la diabetis, des de 1979 fins a 1989. El 1986 llegeix la seva tesi doctoral sobre el camp de l’educació de pacients i la seva integració en el sistema assistencial.

El 1989 és nomenat cap de Servei d’Endocrinologia, càrrec que manté fins al 2011, quan dimiteix per discrepàncies amb metges del mateix servei. Metges que estant disconformes amb l’orientació de Figuerola de potenciar l’educació i el tractament de la malaltia més prevalent, davant d’una orientació més dedicada a la recerca acadèmica, que defensaven els altres metges.

Redirigeix la seva carrera cap a l’atenció privada a la Fundació Rossend Carrasco i Formiguera, on primer fa de director des de 1989 fins al 2011 i, després és nomenat president, el 2012, càrrec que ocupa fins al 2021. La Fundació es dedica a l’atenció dels pacients diabètics, des del punt de vista integral.

La seva trajectòria docent en el camp de l’endocrinologia el porta a ser professor associat de patologia mèdica de 1979 a 1991, també imparteix cursos per a professionals de la salut (metges, infermeres, farmacèutics, nutricionistes, podòlegs) i més de 150 seminaris nacionals i internacionals a la Fundació. Com a investigador és autor de més de 80 articles a revistes nacionals i internacionals així com 100 ponències i 60 comunicacions en diversos fòrums científics. Destaca la seva trajectòria d’escriptor i divulgador amb títols com “Diabetes mellitus, guia para su conocimiento y control” de 1985, “Hablemos de la comunicación con los pacientes con A. Menarini Diagnostics” de 1997 i “Manual de educación terapéutica en diabetis” primera edició de 2011, i una desena de capítols en llibres sobre educació en salut.

En l’àmbit associatiu ha estat vicepresident des de 1995 fins a 2000 de la Diabetes Education Study Group (DESG), tresorer del Mediterranean Group for the Study of Diabetes (MGSD), president de Federación Española de Asociaciones de Educadores en Diabetes i president de la Societat Catalana de Diabetis. Ha rebut diversos premis i guardons entre els quals destaquen els de l’Obra Social Caixa de Barcelona i el de la Societat Catalana de Diabetis. I el Premi a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona, el 2023.

En la seva faceta d’escriptor de ficció publica: “Confidències d’un metge tafaner” (amb pseudònim) de 2004, “Confidències d’un docent. Reflexions d'un metge aprenent de mestre” de 2011 i ”Sort que et tinc a tu” de 2017. El seu últim llibre “Memòries esbiaixades” de 2024 es presentà al Col·legi de Metges de Barcelona, quan ja s’havia manifestat la malaltia que li causà la mort.