Galeria de metges

Neix a Barcelona al número 47 del carrer de I'Hospital on després hi instal·la la seva consulta. Fill del metge Josep Mascaró i Cros (1793-1863) d’Argelaguer, continuador d’una nissaga mèdica gironina iniciada amb el cirurgià Salvi Mascaró ja el segle XVII. A principis del segle XXI, els Mascaró dedicats a la Medicina sumen nou generacions continuades i un total de 27 metges en quasi quatre segles, per citar-ne alguns: l'oftalmòleg i inventor d'un sistema de lectura per a cecs anterior al de Braille, Anicet Mascaró Cos, el seu germà Joan Mascaró Cos, metge i polític arrelat a Banyoles, i el seu fill un dels primers metges titulats en Hidrologia, Josep Maria Mascaró i Castanyer, entre d'altres.

Josep Mascaró i Capella es llicència en Medicina a Barcelona l’any 1860 i, un any després, es doctora a Madrid amb la tesi Principales variaciones que al tratamiento de las enfermedades impone la edad, el sexo, posición social, educación y hábitos de los enfermos. Seguidament, amplia estudis a Europa.

Nomenat ajudant de la càtedra d’Obstetrícia, s’orienta cap a l’exercici d’aquesta especialitat al mateix temps que s’ocupa activament de temes de sanitat pública. Arran de I'epidèmia de febre groga que hi ha a Barcelona el 1870, Mascaró Capella és qui denuncia els primers casos i col·labora amb les autoritats civils i sanitàries per organitzar la lluita contra la malaltia. Ocupa els càrrecs de sotsdelegat i d'inspector provincial de Sanitat. L’any 1885, novament, desenvolupa una magnifica tasca en I'epidèmia de còlera que pateix la ciutat i, en reconeixement als seus mèrits sanitaris, és distingit amb la creu de l’Ordre Civil de la Beneficència.

Publica diferents treballs com Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia , el discurs que Josep Mascaró Capella pronuncia en el seu ingrés a l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l’any 1887. El mateix any, és elegit membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona i el seu discurs versa sobre la Contribución al estudio de la eclampsia puerperal.

És cofundador, juntament amb els doctors Comenge, Giralt i Robert, de l'Acadèmia Mèdica Municipal de Barcelona, membre de l'Acadèmia de les Ciències i Arts i president de l'Ateneu Barcelonès (1894-1895). També, regidor de l’Ajuntament de Barcelona en diverses ocasions (1877, 1890 i 1893) i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. President de la Junta Local d’Ensenyament i vicepresident de la Junta Permanente de Vecindario de Barcelona (1897). El 1905, poc abans de la seva mort, és elegit president del Col·legi de Metges de Barcelona alhora que manté el càrrec de sotsdelegat degà del Cos Mèdic Municipal i la vocalia de la Junta Provincial de Caritat.

Home d’intensa vida social, és membre del Círculo Ecuestre de Barcelona i de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. També, de l’Acadèmia Mèdico-Quirúrgica-Matritense.

L’any 1899, l’Acadèmia del Cos Mèdic Municipal institueix el Premi de Medicina Josep Mascaró i Capella. Aquest mateix any, es distingit amb la Gran Creu d'Isabel la Catòlica i és nomenat comanador de la Reial i Distingida Ordre de Carles III. Abans, el 1880, és el primer ciutadà en ser nomenat fill adoptiu de Tiana, vila en la que hi passa els estius amb la família i on, dos anys després, s’hi fa una casa.

La seva obra tocològica la recull el seu fill Josep Mascaró i Isern, reconegut per la seva tesi doctoral sobre L’eclàmpsia puerperal i continuador de la nissaga mèdica que les següents generacions dels Mascaró perpetuen fins als nostres dies.