Galeria de metges

Josep Maria Mascaró Ballester, pertany a una nissaga de metges, de la qual és la vuitena generació. Cursa els estudis de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on acaba l'any 1955. Deu anys més tard, obté el grau de doctor amb premi extraordinari, defensant la tesi titulada “Tumores palpebrales de origen piloso”.

El professor Xavier Vilanova va ser el mestre que li transmet al jove Mascaró la vocació per ser dermatòleg al Departament de Dermatologia de l’Hospital Clínic. En Vilanova, que s’havia format a França, l’anima a sol·licitar una beca del govern francès per fer una estada a París. Mascaró marxa l’any 1958, becat a l’Hôpital Sant Louis, que havia sigut durant els segles XIX i XX, el centre de referència mundial en l’especialitat de dermatologia.

La seva estada a París s’allarga més de vuit anys, durant els quals es dedica especialment a la dermatopatologia. El 1965, rep el premi nacional pel conjunt de la seva recerca, consolidant-se com una eminència en el camp de la dermatologia. Aquell mateix any, la seva tesi es guardonada amb el premi Ciutat de Barcelona. Durant la seva estada a França, dirigeix el Laboratori d’Histopatologia de la Càtedra de Dermatologia del professor Bernard Duperrat i és responsable de la consulta de tumors cutanis de l’Hôpital Sant Louis. En aquells temps, coneix a la Dra. Catherine Galy, metgessa que estava fent l’especialització en dermatologia al mateix hospital, amb qui es casa. Tenen dos fills José Manuel i Xavier, un dels quals segueix els passos del seus pares, essent un excel·lent dermatòleg del Departament de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona.

Després de la mort del professor Vilanova l’any 1965, el succeeix a la càtedra el professor Joaquim Piñol, que va ser un altre dels mestres del Dr. Mascaró i el va introduir en l’estudi de les porfíries.

L'any 1967 torna a Barcelona per incorporar-se a l’equip del professor Piñol com a professor agregat de dermatologia a la Facultat de Medicina fins a l'any 1972, quan es trasllada a València com a catedràtic de dermatologia i cap de servei de l'Hospital Clínic de València. L'any 1978 torna a Barcelona com a catedràtic de l’especialitat a la Universitat de Barcelona i cap del Departament de Dermatologia de l'Hospital Clínic. L’any següent pateix la pèrdua de la seva esposa, i més endavant es casa amb la, també, dermatòloga Helena Torras, amb qui va tenir el seu tercer fill, Salvi.

Mascaró ha estat un dermatòleg excel·lent, reconegut en l’àmbit de la seva especialitat i expert en moltes àrees de la dermatologia, especialment en la dermatopatologia i les porfíries. Va ser president de l'Acadèmia Europea de Dermatologia i Venereologia, membre de la directiva de la Lliga Internacional de Societats Dermatològiques durant més vint anys, president de l'Acadèmia Espanyola de Dermatologia, acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia de Medicina de València, membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre d’Honor de múltiples societats dermatològiques internacionals. Al llarg de la seva vida va rebre nombrosos premis i distincions.

Com a docent arribar a ser nomenat professor emèrit de dermatologia de la Facultat de Medicina, on va impartir unes classes magistrals, que són recordades per diverses generacions de metges. Fou un gran comunicador en congressos i reunions en l’àmbit nacional i internacional. La seva capacitat com a comunicador i la seva intel·ligència se sumaven a un caràcter afable i una actitud sempre conciliadora i positiva.

En la vida personal, més enllà de la seva dedicació professional a la medicina, era una persona de vasta cultura i amb múltiples aficions, com el tenis, la navegació, l’esquí i també el golf.