Galeria de metges

Membre d’una família culta, és fill del funcionari del port de Tarragona i periodista Josep Opisso Roig, director del Diari de Tarragona i fundador d’El Tarraconense. A més, Josep Opisso és pare d’Antoni Opisso Vinyas (1851 —1880), escriptor, musicògraf, director de La España Musical i redactor de La Oceanía Española de Manila on resideix des del 1872 fins poc abans de morir. També és pare del dibuixant i caricaturista Ricard Opisso Sala (1880-1966) i de l'escriptora Regina Opisso i Sala (1879-1965). N’Alfred Opisso Viñas, acabat el batxiller a la seva ciutat natal el 1864, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1869. Uns mesos després, aprovades les oposicions el març del 1870, ingressa com a metge al Cos de Sanitat de l'Armada.

Dos anys després, s’estableix a Tarragona on exerceix de director de Sanitat Marítima alhora que és metge forense del Penal de la capital tarragonina alhora que és metge dels Hospitals de Tarragona. És també regidor municipal de l'Ajuntament de Tarragona per Ordre Reial arran la Restauració i un impulsor del ressorgiment literari a Tarragona, on és un dels fundadors de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera, centre reconegut pels certàmens cervantistes que celebra anualment.

Casa amb Antònia Sala Gil, pertanyent a una família de pintors i poetes, Alfred Opisso té onze fills i, influenciat per la seva esposa, pren la decisió de traslladar-se amb la família a Barcelona el 1882. Inicialment, obre consulta pròpia al segon pis del número 11 del carrer Portaferrissa on tracta, principalment, les malalties del cor i de les genitourinàries, però, de seguida, es decanta per l’activitat literària i periodística.

El mateix any 1882, Alfred Opisso és nomenat director de la publicació La Ilustración Ibérica, càrrec que ocupa fins al 1900. Des del 1899, Alfred Opisso és redactor d’articles de divulgació de La Vanguardia, diari en què arriba a ser codirector a partir del 1901. Abans, el 1899, quan Raimon Casellas deixa el diari, s’encarrega també de la crítica d’art. És col·laborador d’altres publicacions com El Social, periòdic anarquista que s’edita a Madrid i on empra el pseudònim de Salvador. Publica traduccions de poesies de Heine i gran nombre d’articles de crítica literària i història, revistes científiques, novel·les i poesies a vegades amb el seu nom i altres amb el pseudònim de “Carlos Mendoza”.

Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1923, Alfred Opisso és també corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i soci de mèrit de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. És autor de diversos assajos històrics, d’algunes biografies de personatges espanyols del segle XIX i també d’obres divulgatives d’una àmplia temàtica com són la botànica, la filosofia, d’art i de viatges, etc. Entre 1885 i 1900, publica una història d'Espanya i de les repúbliques llatinoamericanes en vint-i-cinc volums. A més, tradueix llibres mèdics de l'anglès i de l'italià com els Elements d'Histologia d'Edward Enmmanuel Klein, novel·les històriques com Los últimos días de Pompeya, d'Edward Bulwer-Lytton o d'aventures com les d'Emili Salgari.

Conferenciant d'història local a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Alfred Opisso és premiat en diversos certàmens de Tarragona i Reus. Molts anys després, el 1946, l'Ajuntament de Tarragona li dedica un dels carrers de la capital tarraconense.