Galeria de metges

Fill d’en Ludwig i la Fany, inicia els estudis de Medicina a Alemanya però els durs moments que viu el país fan que es traslladi a Espanya on, el 1933, l’Institut Provincial de Madrid li convalida el títol de batxiller i torna a començar la carrera a la Facultat de Medicina de la Universitat de Madrid on es llicencia el 1940. L’any següent a la Universitat Central de Madrid, Walter Oppenheimer es doctora amb la tesi que titula la Contribución al tratamiento de la deshidratación del lactante con plasma humano, especialmente en la toxicosis.

Seguidament, després d’ampliar estudis a les Universitats de Frankfurt, Munic i Viena, el novembre del 1941, Walter Oppenheimer s’estableix a Barcelona on és nomenat cap del Servei de Transfusions i Plasmateràpia alhora que és professor suplent a la càtedra de Pediatria que dirigeix el professor Rafael Ramos a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Més endavant, és nomenat director del Laboratori de Recerca d’aquesta càtedra i, a partir del 1957, Walter Oppenheimer s’incorpora com a professor adjunt a la càtedra de Fisiologia que dirigeix Santiago Vidal Sivilla. Finalment, és nomenat cap del Servei de Transfusió Infantil de l’Hospital Clínic on, en els últims anys de la seva vida - abans de la seva prematura mort el 1966 quan només té cinquanta-set anys- inicia, desenvolupa i dirigeix els Serveis d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital de la Vall d’Hebron, l’antiga Residencia del Generalísimo Francisco Franco, plaça que guanya per oposició.

Col·laborador de la família Grifols en les tècniques de transfusions sanguínies i hemoderivats des de molt jove, Walter Oppenheimer dedica bona part de la seva trajectòria professional a la recerca clínica. En aquest camp, destaca especialment la incorporació de l'exsanguinotransfusió pel tractament de l’eritroblastosi fetal per primer cop. D’aquí que presenti aquesta tècnica a nombroses reunions nacionals i internacionals, tenint l’ocasió de compartir personalment aquesta experiència amb el professor Philip Levine, un dels descobridors del factor Rh.

Walter Oppenheimer és també un dels pioners en l’anàlisi del líquid amniòtic per al diagnòstic de l'eritroblastosi fetal i, durant molts anys, es desplaça per diverses poblacions catalanes per practicar exsanguinotransfusions als nounats.

Soci fundador de la Societat Nacional de Metges Especialistes d’Anàlisis Clíniques i de la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia a més de membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears i president de la seva filial, l’Associació d’Hematologia i Hemoteràpia de Barcelona.

Walter Oppenheimer és vidu en primeres noces de Nieves Cuevas i casat en segones núpcies amb Carme Salinas Moreno. Va tenir sis fills, dels quals dos són metges. Luis Oppenheimer, el fill gran de la primera esposa, es va llicenciar a la Universitat de Barcelona el 1969. Poc després va marxar Winnipeg (Canadà), on es va formar com a cirurgià i on exerceix actualment. El segon fill metge és el nefròleg Frederic Oppenheimer Salinas, redactor amb la col·laboració del seu germà d’aquesta biografia.