Galeria de metges

Neix a Barcelona. El 1752 obté el títol de batxiller en medicina a Osca. De la seva vida se’n sap poc. És un dels dos metges, ambdós catalans, l’altre és Benet Paltor, que acompanyen Pehr Löfling, deixeble de Carl von Linné, en la seva expedició a Veneçuela i la Guaiana (1754-1756).

La corona espanyola va enviar una expedició per delimitar les fronteres entre els territoris d’Espanya i Portugal a la zona de l’Orinoco. Comandada per José de Iturriaga, hi viatgen cartògrafs, astrònoms, capellans, cirurgians i militars de tropa, a més d’un grup de naturalistes dirigits per Pehr Löfling, del que formen part dos metges, Benet Paltor i Antoni Condal, i dos dibuixants, Bruno Salvador Carmona i Juan de Dios Castel. És la primera expedició d’aquest tipus que un govern espanyol finança i envia als seus dominis sud-americans. L’objectiu general de l’expedició naturalista és recollir informació de la flora i la fauna de l’àrea que hi ha entre l’Orinoco i l’Amazones, així com la cerca i perfeccionament de la canyella i el cacau. Els espècimens recollits s’envien al gabinet reial i serveixen també per a intercanvis amb institucions europees.

L’expedició salpa de Cadis el febrer de 1754. Durant el viatge, Löfling instrueix els dos metges i els ensenya els sistemes de Tournefort i de Linné. Després de 55 dies de navegació arriben a Cumanà i, des d’allà, els naturalistes comencen els treballs de camp. Condal ha passat una part del viatge malalt de tercianes. Herboritzen i estudien la fauna a les proximitats de Cumanà i el mes de juny es dirigeixen a Ipure, Macarapan i Cumanacoitia per seguir herboritzant. Pehr Löfling, Paltor i Castel s’embarquen cap a Barcelona (Veneçuela); quan tornen a Cumanà, a finals d’agost, Löfling està molt feble i malalt i es queda allà. Es formen dos grups. Un, encapçalat per José Solano, marí, astrònom i cartògraf, amb Paltor i Castel, es dirigeix a l’illa Trinitat i, des d’allà, cap a les fonts de l’Orinoco. L’altre, dirigit per Eugenio de Alvarado, viatja per terra i en formen part Löfling, Condal i Carmona. Els dos grups es retrobaran més tard a la Guaiana. Durant els primers mesos han recollit més de 600 espècies de plantes, però les males condicions i les malalties fan que el ritme baixi.

Pehr Löfling continua malalt, amb vòmits i còlics. Condal i Carmona també emmalalteixen i pateixen de febres. El mes d'abril l’expedició es dirigeix cap a la Guaiana i arriben a Santo Tomé de Guaiana. Però Condal recula cap a Ciudad Guayana per esperar que arribi una part dels equipatges de l’expedició que venen de l’illa Trinitat i allà, o bé a Suay, emmalalteix greument; és el mes de juliol de 1755. El mes de setembre, Pehr Löfling, molt malalt, es trasllada a San Antonio de Caroní, on mor el 22 de febrer de 1756. L’equip de naturalistes es va desfent progressivament. Antoni Condal deserta l’1 d’agost i, poc després, mor al mateix lloc que Löfling.

L’any 1794, els botànics Hipólito Ruiz i José Antonio Pavón bategen un nou gènere de plantes amb el nom Condalia, en honor d’Antoni Condal; més tard s’adonen que el gènere Condalia és, de fet, el mateix que el gènere Coccocipsilum. El 1799, Antoni Josep Cavanilles li dedica un altre gènere, de la família Rhamnaceae, que portarà el mateix nom: Condalia; aquest nou gènere, però, també havia estat descrit abans amb un altre nom. Tot i això, Condalia és la denominació que ha persistit fins ara per a aquestes plantes i se n’han descrit moltes espècies.