Metge internista, compositor i intèrpret de música de cinema català, alhora que un important difusor d'aquest tipus de música
Biografia
Estudia música i piano al conservatori Municipal de Música de Barcelona, però abandona aquests estudis abans de tenir un títol formal, per començar els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona. Es llicencia en medicina l’any 1954, i exerceix la professió de metge a la ciutat Barcelona en una consulta privada al carrer Pau Claris.
Destaca sobretot la seva relació com a músic en el món del cinema, on ha realitzat diverses tasques. Compositor de bandes sonores, intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li ha permès musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i col·laborar amb la Filmoteca de Catalunya. També l’impulsa a convertir-se en un destacat col·leccionista de films de l’etapa muda del cinema. Ha participat en nombroses emissions radiofòniques, que es van iniciar el 1960 a Ràdio Barcelona amb el programa 'Cine sin imágenes'. També ha estat col·laborador habitual de Radio Nacional de España i Ràdio 4. Finalment ha estat un prolífic escriptor d’un seguit d’articles pioners en la matèria a la revista 'Imagen y Sonido' els anys 1972 i 1973.
Ha estat el compositor de bandes sonores de les pel·lícules: La respuesta (Josep Maria Forn, 1969), Las piernas de la serpiente (Joan Xiol, 1970), La otra imagen, (Antoni Ribas, 1972), Larga noche de julio (Lluís Josep Comerón, 1974), Alícia a l'Espanya de les meravelles (Jordi Feliu, 1979), El asesino de Pedralbes (Gonzalo Herralde, 1979), Cinematógrafo 1900 (Joan Gabriel Tharrats, 1979), Un, dos, tres... ensaïmades i res més (Joan Francesc Solivellas, 1983-1984) i De mica en mica s'omple la pica (Carles Benpar, 1984), entre d'altres. Al final de la dècada del 1970 i principi de la del 1980 també posa música a força documentals produïts per l’Institut Català de Cinema.
El 1993 rep el premi Sant Jordi de Cinematografia en reconeixement a la seva singular i pionera tasca; el 1995 el premi Altaveu de Sant Boi de Llobregat; el 2012 el Premi Quadern de la Fundació Ars; i el mateix any premi la Ola de Oro dels Premis Cinematogràfics “Família” de la Asociación CinemaNet.
MBC
