Galeria de metges

Fill de Manuel Lligonya, boter, i de Perpètua Pujals, casats el 1743. Simeó Lligonya és el segon de quatre germans. Estudia Medicina a la Facultat d’Osca, que gaudeix de més prestigi que la Universitat de Cervera on els estudiants no fan pràctiques. Rep el títol de batxiller en el 1771 i el de llicenciat el 1775. Un cop amb el títol de metge, passa una curta temporada a Barcelona fins que s’instal·la a Sant Feliu de Guíxols on, el 1772, s’havia casat amb Antònia Saguer, filla del metge d’aquesta vila. El matrimoni tindrà quatre fills, un d’ells també serà metge i exercirà a la vila santfeliuenca.

Simeó Lligonya exercirà tota la vida a Sant Feliu de Guíxols. Quan el 1777, el seu sogre, el doctor Joan Saguer, és nomenat metge de l’Hospital, ell es nomenat el substitut oficial. El 1783, es nomenat metge de l’hospital, i el 1788 es reafirmat en el càrrec. És, també, metge de la Diputació de Sanitat encarregat de vetllar per la salut pública i subdelegat del Protomedicat amb la funció d’autoritzar la pràctica de les professions sanitàries i evitar l’intrusisme.

El 1799, Simeó Lligonya és regidor de la vila de Sant Feliu de Guíxols. Participar molt intensament en les activitats de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, seu on hi presenta una sèrie de comunicacions, llegides en forma de memòries, el títol de les quals assenyalem a l’apartat d’Obra pròpia. La majoria dels treballs són observacions clíniques amb interpretació personal sobre la patogènia i tractament dels problemes exposats i, sovint, es tracta de treballs que són contrastats amb els texts dels metges europeus més reconeguts.

Coetani del reconegut Francesc Salvà Campillo, és objecte del seu reconeixement i l’esmenta a l’obra Exposición de la Enseñanza de Medicina Clínica en el Real Estudio publicada a Barcelona el 1802. Uns anys més tard, el 1897, el municipi de Sant Feliu de Guíxols reconeix el metge d'Arbúcies establert a la vila i aprova dedicar-li un carrer al Doctor Lligoña.