Galeria de metges

Neix a Cabanes el maig del 1857, primer fill de Joan Llombart Pou, originari de família de ferrers de Borrassà establerts des del 1771 a Cabanes, i de Celestina Pagès Bataller, de Cabanes, filla de petits propietaris. Tindrà un germà i quatre germanes.

Fa els estudis primaris i obté el títol de batxiller l'any 1873 a l'Institut de Figueres. Tot seguit va a estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, amb mestres com el Dr. Bartomeu Robert, Dr. Josep de Letamendi, Dr. Joan Giné Partagàs, i altres, llicenciant-se l'any 1879. La vocació per la medecina no li fou estranya quan a la seva família de Borrassà hi havia antecedents metges com Benet Heras i en la de Cabanes com Josep Pagès Dalmau emigrat a l'Argentina. Altres cirurgians i metges de la localitat com els Sunyer (Tomàs i Pere), la família Brusés (Joan B. Portell i Joan B. Majó) també li servirien d'exemple.

La medicina que s'exercia en aquells anys preferentment com a cirurgians o com a metges titulars, aquests sovint exercien interinament en llocs o places que obligaven a estar en més d'un poble fins a estabilitzar la titularitat. Llombart va iniciar el seu periple al petit municipi d'Oristà, prop de Vic, on hi estigué poc temps per tornar a Cabanes i servir dos anys al partit de Palau-saverdera, i obtenir finalment feina de titular fix en una localitat aragonesa de la província de Terol anomenada Andorra. Ací hi estarà uns catorze anys, fins a retornar a Cabanes per acabar-hi el seu exercici de metge titular des de l'any 1901 fins a la seva mort l'any 1905, amb quaranta-vuit anys, segons sembla de causa accidental.

Es casa el 1880 amb Elvira Pou Anglada, també de Cabanes, tot just acabada la llicenciatura. Tenen tres fills, Tomasa i Joan nascuts a Cabanes, i Vicenç nat a Palau-saverdera molt poc abans de marxar a Andorra (Terol).

El poble d’Andorra per aquells anys comptava amb uns dos mil cinc-cents habitants, situat en una conca minera que amb els anys esdevindria important, on l’agricultura era l’activitat predominant. Aquí Llombart desenvolupa la seva passió per a investigar i obtenir fórmules o específics curatius, inquietud que es devia reforçar enmig de les sovintejades lesions dels miners. Feu diversos productes i temptatives fins a trobar-ne un, a finals de segle XIX, que actuava molt bé en cremades i altres lesions inflamatòries. Aquella barreja de silicat de potassa, amb cola de peix i aigua resolia amb efectivitat les inflamacions cutànies de tota mena segons sembla. Tal era la seva convicció observada en els seus malalts, que ell mateix va fer-se una prova davant les autoritats i amics aplicant el producte a la mà després d’escaldar-la, amb un resultat sorprenent i certificat per la concurrència.

Al nou resolutiu obtingut li dóna el nom de “Trabmull” -el seu cognom a la inversa-, i n’envia als seus superiors i a diverses autoritats per donar-lo a conèixer i difondre’l entre els seus col·legues demanant-los opinió dels seus resultats. Obté nombroses felicitacions dels diversos llocs enviats i d’institucions decidint-se a fer-ne la comercialització. Estant de nou a Cabanes, sota el nom comercial de “José Llombart, Productos Químicos y Farmacéuticos, Cabanas” inicia l’expedició del producte arreu, fins a rebre l’oferta de compra per un farmacèutic d’Astúries que li compra el producte. La prematura mort de Llombart, que ha viscut l’èxit del resolutiu, accelera aquesta compra i Laboratoris Valdès el fabrica i distribueix a tota Espanya, a França, Mèxic, Argentina, i altres llocs amb el nom de “Trabmull solució”. Pocs anys més tard el cediria a J. Uriach & Cia. de Barcelona, estant al mercat fins a la Guerra Civil.

El nét i besnét, Joan Llombart Llensa i Josep Llombart Pagès, de la línia del seu fill Joan Llombart Pou, veterinari famós establert a Palamós casat amb Francesca Llensa, van fer conjuntament una ponència en un Congrés Nacional d’Història de la Medicina fet a Saragossa l’any 1991 que ha donat llum a molta part d’aquesta biografia.