Galeria de metges

De família benestant i profundament religiosa, Josep Maria Llonch pertany a l’Associació Universitària d’Estudiants Catòlics de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1927. Acabada la carrera, continua assistint a l’Hospital Clínic com a metge intern, a la clínica d’operacions, del professor Joaquim Trias i Pujol, on pren contacte amb les tècniques quirúrgiques més innovadores de l’època.

El 1933, instal·lat a Sabadell, treballa com a metge d’urgències de la Clínica de la Federació de Germandats, que més tard passaria a formar part de la Quinta de Salud La Alianza. Al mateix temps, entra a la Clínica Nostra Senyora de la Salut com ajudant de Sixte Pérez. El 27 d’abril del 1936 amb el seu amic Alfons Pareja, funden la Clínica de Nostra Senyora de Montserrat, situada al carrer de la Indústria, cantonada Sant Llorenç de Sabadell, provista de serveis de Medicina, Cirurgia i altres especialitats

Al cap de tres mesos de començar la Guerra Civil, la Generalitat confisca la Clínica i la transforma en Clínica Maternal. Ambdós socis s’han d’exiliar per por de ser agredits per les seves creences religioses. Després de passar per França, entren a l’Espanya Nacional on Llonch s’incorpora al front de Guadalajara, a l’equip quirúrgic mòbil núm. 42 sota el comandament del capità Joan Puig i Sureda.

La Cirurgia de guerra li deixa una empremta perdurable en la seva formació com a cirurgià. De la seva capacitat de treball extraordinària, incansable, en són testimoni els seus ajudants que, amb prou feines, podien seguir les seves llarguíssimes sessions operatòries. En aquests anys de penúries de material quirúrgic, ha d’estalviar tant que aprofita els fils de sutura fins a límits increïbles.

L’any 1939, entra a Catalunya amb les tropes vencedores i quan torna a Sabadell, penja l’uniforme i és reincorpora a la Clínica Nostra Senyora de la Salut com ajudant de Sixte Pérez fins al 1945, en que es nomenat director, quan Sixte Pérez deixa la clínica per ocupar el càrrec de director mèdic de la Secció d’Accidents de Treball de la Mutua Sabadellense. Llonch posa en pràctica l’antic projecte de crear un sistema mutual, “La Mútua del Dr. Llonch”, per assegurar l’assistència quirúrgica als sabadellencs amb pocs recursos econòmics a canvi d’una petita aportació econòmica mensual, pràctica que ja existia per als metges de capçalera i que ell instaura també per a l’especialitat de cirurgia. En aquells temps no existeix encara la Seguretat Social i tothom havia de recórrer a les mútues o a la medicina privada per assegurar una atenció sanitària.

A la Clínica de la Salut, les sessions operatòries es realitzen en un quiròfan inhòspit, de sostre altíssim amb grans vidrieres per deixar passar la claror natural com a ajuda i reforç al llum sobre el camp operatori. La cirurgia d’aquells temps és la de la paret abdominal (hèrnies i eventracions), d’estómac (úlceres pèptiques gastroduodenals), colorectals (colostomies, fístules i fissures anals, sins pilonidals de la regió sacra...), cirurgia biliar (colecistectomies) i hepàtica (marsupialització de quistos hidatídics), a més de cirurgia menor: quistos sebacis (“llúpies”), ungles encarnades, nevus i berrugues. També es feia cirurgia urològica (nefrectomies) o ginecològica (histerectomies).

Llonch, com molts cirurgians de l’època, és considerat molt personalista. En part, degut a un excés de responsabilitat, tenint en compte la gran confiança –fins i tot veneració- que els pacients dipositen en ell. Mai delegava la feina i, potser, per aquesta actitud no arriba a crear mai escola tot i que, durant molts anys, ofereix consell i ajuda als metges de Sabadell que volen dedicar-se a la Cirurgia.

La tasca humanitària i la seva actitud generosa, estenen la seva fama per tota la ciutat. Són molts els sabadellencs que opera de forma desinteressada. El cirurgià Llonch és estimat pels seus pacients i col·laboradors. Paradigma d’home bo, molt religiós, de comunió diària, una autèntica icona de la ciutat. En reconeixement, l’any 1947, l’Ajuntament de Sabadell li ret un homenatge popular a la Clínica de Nostra Senyora de la Salut i li lliura la Medalla de Plata de la ciutat,.

L’any 1971, ja jubilat ha de ser operat d’un càncer d’estomac. Ja recuperat, segueix operant però només alguns malalts de beneficència. No torna a ser el mateix d’abans, li canvia el caràcter i rondina sovint. Les forces l’abandonen fàcilment i les seves mans van perdent la seguretat d’abans. Davant l’evidència de la proximitat del seu final, la Caixa de Sabadell li concedeix el Premi a la Ciutadania el 1970. Pòstumament, el 1974, se li atorga la Creu de Sanitat de la província de Barcelona i, l’any 1985, l’Ajuntament de Sabadell li dedica el passatge Doctor Llonch.