Galeria de metges

Estudia la carrera de Medicina a Barcelona sufragant-la mitjançant el seu treball com a practicant al Manicomi de Sant Boi de Llobregat. Es doctora a Madrid el 1870 i, de tornada a Barcelona, esdevé col·laborador del metge Tomàs Dolsa, a qui coneix durant la seva estada a Sant Boi i es casa a una filla seva. Viatja per Europa al costat del seu sogre i estudien les diverses formes assistencials als malalts mentals a França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra i participa en la creació d’una institució moderna per aquests pacients.

El 1863, aquesta parella professional, que ja ha tingut un contacte als manicomis de Nova Betlem i de Sant Boi, decideixen crear un Institut Frenopàtic a Gràcia, a la cruïlla dels carrers de Tuset i Santa Anna. El nom de l’establiment evita l’estigma lligat a d’altres mots amb els que s’anomenen institucions similars coetànies a Europa. Dolsa té les idees molt clares segons es desprèn de la seva reflexió manuscrita: “un negocio que produce mucho y promete más”. La publicitat creada pels propietaris mostra que els edificis del frenopàtic gracienc divideixen els malalts segons sexe i classe social. Tot seguint el valor clínic de la fesomia ja assenyalat pel metge francès JE Esquirol (1772-1840), incorporen un laboratori fotogràfic com a “mitjà de diagnòstic en el coneixement de la bogeria”.

La pressió urbanística de Gràcia, oposada a la idea de repòs, els fa cercar una nova localització a Les Corts de Sarrià, on compren uns terrenys (1867) i on, finalment, traslladen la institució (1874). El nou edifici del Frenopàtic de Les Corts segueix els models arquitectònics psiquiàtrics catalans. Dolsa i Llorach apliquen un sincretisme terapèutic, adaptat a cada cas, divideixen la institució en departaments d’homes i de dones. Destaquen els espais d’esbarjo i relaxament i les tècniques basades en la conversa i l’adoctrinament. A la mort de Llorach, es divideixen les possessions: el centre psiquiàtric roman a mans de la família Dolsa mentre que la font d’aigües medicinals Rubinat passa a ser propietat de la família Llorach, en concret d’Isabel Llorach Dolsa (Barcelona, 1874-1954).