Galeria de metges

Fill del director d’una sucursal bancària de Sant Feliu de Guíxols on neix Benet Julià, que veu la seva infantesa condicionada pels successius destins del pare. Fa els estudis primaris successivament a Girona, Igualada i, finalment, de nou a Girona. La família s’estableix definitivament a la Ciutat de l’Onyar alhora que estiuegen a Sant Feliu on conserven la primitiva casa. Acabat el batxiller a l’Institut de Girona el 1931, se’n va a Barcelona a fer la carrera de Medicina. Fa el primer any a l’Hospital Clínic i, creada la Universitat Autònoma, passa a l’Hospital de Sant Pau on és elegit delegat del Sindicat d’Estudiants. Posteriorment, és secretari delegat al Claustre de Professors, fet que li permet conèixer de prop mestres com Corachán, Pi-Sunyer, Peyrí, Bellido, Salvat o Fernàndez-Pellicer però, també, fer-ne els seus retrats, dibuixos del jove Benet Julià que es conserven entre els seus apunts d'estudiant. És destacable el dibuix del professor Ferrer Solervicens que il·lustra un programa de conferències de l'Associació d'Estudiants de Medicina.

A quart curs, la Guerra Civil interromp els estudis i és empresonat al Seminari de Barcelona acusat de feixista quan en realitat és un jove fejocista. Un cop alliberat, és mobilitzat i enviat com a practicant al 7è Cos de l’Exèrcit d’Extremadura junt amb Francesc Dalmau Norat, destinat a la Prefectura de Sanitat Militar on fa un curset preparatori de la lluita contra el paludisme i el fan responsable del Dispensari Antipalúdic d'aquell sector. Acabada la Guerra, Benet Julià passa més d’un mes en un camp de concentració, el llicencien de l’Exèrcit i torna a la Universitat de Barcelona on es llicencia en Medicina el 1941.

Es decideix a especialitzar-se en Ginecologia, entra al Servei de Tocologia del professor Pere Nubiola i al de Ginecologia del professor Víctor Conill-Montobbio. De tornada a Girona, contrau el tifus i passa un temps de repòs fins que s’estableix al carrer del Carme on obre consulta de Medicina General, primer i, més endavant, de Tocoginecologia, especialitat que després practicarà com a responsable del Servei de Maternitat de l’Hospital Provincial de Santa Caterina. Cap els anys 50, forma part de la Clínica de Girona i més tard de la Clínica del Doctor Bofill. També, quan l’Aliança s’estableix a Girona, Benet Julià en forma part com a cap del Servei de Tocoginecologia, el mateix càrrec que ocupa quan es crea la Residència Sanitària de la Seguretat Social, actual Hospital Universitari Doctor Josep Trueta de Girona.

L’activitat professional de Benet Julià és llarga i intensa, sovint treballa en condicions ben poc favorables. En aquells temps, les gestants només acudien a la clínica o a l’hospital quan es presentaven problemes en el part. Les criatures naixien al propi domicili a càrrec de la llevadora i es cridava al metge només si aquesta ho considerava necessari. El doctor Julià vivia profundament la seva tasca professional, una tasca sense límits, que no s’atenia a festes ni a horaris. Al llarg de la seva vida ajuda a néixer nombrosos gironins. Les situacions compromeses -de difícil solució o quan la ciència es veia vençuda per la fatalitat- les vivia com si es tractés d’un cas familiar i en feia partícip a la pròpia família.

Metge humanista, en les hores que la dedicació a la Medicina li deixa lliures, Benet Julià es dedica a la pintura i a la investigació històrica. D’estudiant, havia assistit a les classes nocturnes que impartien alguns destacats artistes -com Jaume Pons Martí o Josep Aguilera- a Girona. Els paisatges de la Costa Brava, les estades estiuenques a Sant Feliu i els dies a la Vall del Llémena, són els temes dels seus olis o aquarel·les. Les vacances les aprofita també per fer recerca a l’Arxiu de Sant Feliu de Guíxols, activitat que ha quedat plasmada en un bon nombre de publicacions històriques sobre sobre l’activitat nàutica , la història del Col·legi de Metges de Girona i biografies de metges, com la de Rodolf Matas.

Benet Julià viu noranta-sis anys una vida en plenitud i intensitat: Un metge lliurat totalment a la seva professió, un artista de fina sensibilitat, un investigador de la Història i un home de bé. Col·legiat d’Honor del Col·legi de Metges de Girona en agraïment a la seva la cura de catalogar tots els documents de la biblioteca col·legial.