Galeria de metges

Estudia al Col·legi Tridentí de Barcelona on cursa Gramàtica Llatina, Retòrica i Filosofia i a les Escoles de la Reial Junta Particular de Comerç de Barcelona a la Llotja des de 1812 fins al 1818. Després, també, fa un curs de Física Experimental, dos de Botànica i tres de Química fins que es matricula al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona on es llicencia l’any 1818 i es doctora el 1828 amb un treball sobre els ronyons titulat Renum affectiones et quae circa vessicam consistunt operose sanantur in senibus.

De tarannà lliberal proper al general de Riego, del 1820 al 1923, Francesc Juanich és metge d’un batalló de les milícies nacionals, organització civil de ciutadans armats. El 1821, treballa activament en la l’epidèmia de febre groga que, iniciada al districte de la Barceloneta, s'estén a tota Barcelona. Ell emmalalteix i, recuperat del contagi, rep el nomenament de cirurgià supernumerari de la Junta Municipal de Sanitat i, més endavant, el de metge de l’Expurgo de la Barceloneta, que era un centre d’aïllament. El seu càrrec l’implicava l’obligació d’examinar els mariners arribats a Barcelona per veure si estaven infectats o no. Juanich exerceix a la Barceloneta on ha adquirit un gran prestigi i rep consultes dels malalts greus que hi ha al barri.

El 1820, just acabada la carrera, opta sense èxit a tres càtedres que hi ha vacants al Reial Col·legi de Cirurgia de Madrid. Més tard, a dues càtedres que convoca el Col·legi de Cirurgia de Barcelona però tampoc les guanya malgrat que el Tribunal el valora molt bé. Finalment, al tercer intent l’any 1828, Francesc Juanich aconsegueix que el nomenin catedràtic del Col·legi de Cirurgia de Barcelona i el 1843, quan es crea la Facultat de Medicina de Barcelona, és nomenat catedràtic propietari. Durant els primers anys de càtedra, participa molt activament a les Juntes Literàries, unes sessions clíniques més formals que les actuals.

Juanich és un dels principals introductors de les idees de Bichat i Laennec entre nosaltres. Ja recent llicenciat, el 1821, tradueix l’obra de Broussais tot i que no se’l pot considerar broussaista, sinó més aviat un eclèctic com reflecteix la seva lliçó inaugural al Col·legi de Cirurgia de Barcelona: El eclecticismo en Medicina. Igualment, és un dels introductors a Espanya de l’estetoscopi, descobert per Laennec, el 1831.

Acadèmic molt actiu de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona des del 1930, Francesc Juanich n’esdevé president del 1849 al 1853, abans havia estat encarregat de la Biblioteca. El 1950, llegeix la lliçó inaugural de la primera sessió del curs que tracta sobre la Dignidad e importancia de la medicina, posteriorment editat. És autor de diversos articles mèdics a La Abeja Mèdica i a El Compilador Médico i, també, d’unes memòries resumides de l’activitat assistencial de la clínica que té al seu càrrec. Destaca, sobretot, el Tratado elemental de Materia Médica Externa que dedica als seus alumnes.

El 1834, durant l’epidèmia de colera morbo, s’ocupa de visitar gratuïtament als malalts ingressats a l’Hospital de Sant Francesc. Més tard, Juanich és nomenat metge director del Quartell Núm. 5 de Barcelona.

Distingit pels seus mèrits professionals amb la Creu de Comanador d’Isabel la Catòlica el 1855 i la de Carles III el 1862, quan mor, als 70 anys, el substitueix a la càtedra de Patologia mèdica Antoni Coca i Cirera.