Galeria de metges

Anselmo Allué de Horna era el fill gran d’una família de comerciants establerts a Zamora, però que van traslladar-se a Valladolid, d’on era el pare. El cognom Allué procedeix de Asín de Broto (Alt Aragó) d’on venien els seus avantpassats.

Anselmo Allué va estudiar el batxillerat l’Instituto Zorrilla a Valladolid. Quan era estudiant de medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Valladolid (1928-1935) va participar com activista republicà a diversos actes, així com a les vagues de 1929 a la seva universitat. Va ser detingut i empresonat a Peñafiel i fou alliberat amb l’amnistia promulgada amb l'adveniment de la II República.

En acabar la carrera va començar a treballar com a professor ajudant de la Càtedra de Cirurgia a la facultat de Valladolid i, durant uns mesos, de metge a Urueña, un poble de la Tierra de Campos.

Va fer el servei militar a l’Acadèmia de Cavalleria a Valladolid, com a soldat de reemplaçament. Quan esclatà la Guerra Civil estava a Vigo, on inicialment i enmig de la confusió, la revolta es va fer a crits de Visca La República! I Visca Franco! Al cap de pocs dies, va tornar a Valladolid on va saber que estava amenaçat de mort pels pistolers falangistes. Per refugiar-se es va acollir al seu antic destí a l'Acadèmia de Cavalleria, d'on al cap de pocs dies va sortir allistat en una de les columnes de l’exèrcit rebel que van reforçar el front establert a la Sierra de Guadarrama. El 18 d'agost de 1938, en el curs de la retirada davant l'ofensiva de l'exèrcit republicà per intentar alleujar la pressió de l'exèrcit feixista a la batalla de l'Ebre, el camió on es traslladava va rebre un impacte d’artilleria, patint greus cremades en el 65% de la superfície cutània. Evacuat primer a un hospital de sang i més tard a un Hospital Militar a Cadis, va sobreviure a diversos avatars clínics. Parcialment recuperat va ser traslladat a un Hospital de Sant Sebastià, on disposaven de recursos de cirurgia plàstica i on el van tractar amb agulles de radium. Com a ferit en acció i amb la seva condició de metge va ser promogut a alferes provisional i, poques setmanes després, com a tinent metge de batalló.

A causa de les seves lesions a les mans es va veure obligat a abandonar la seva vocació de cirurgià canviant la seva perspectiva professional. El 1941 va guanyar una plaça de “Puericultores del Estado de la Dirección General de Sanidad (DGS)” i, inicià la seva dedicació professional com a pediatre fins a la seva jubilació en 1981.

Fou destinat inicialment a la Delegación de Provincial de Sanidad a Zamora, la seva ciutat natal. Poc temps va contraure matrimoni amb Manola Martínez Finch (Mérida, 1918 – Tarragona, 1981) amb qui va tenir quatre fills, dos a Zamora: Xavier i Rafael, advocat i, dos a Tarragona, Manolo restaurador de patrimoni i Marta, antropòloga mèdica.

A Zamora exercia com a «metge de nens» en una consulta al carrer de Benavente de Zamora. Des de la posició en la sanitat va ser autor de nombrosos articles, feia feines de divulgació sanitària i supervisava la formació de les “Divulgadoras rurales de la Sección Femenina” a la província.

El 1947, sol·licità el trasllat a la plaça vacant de “Puericultor del Estado” a Tarragona, on va arribar l’agost d'aquell any. Va obrir una consulta com a pediatre a la plaça de Prim, que va mantenir fins a la seva jubilació el 1981. Combinava la pràctica privada amb l’atenció als beneficiaris a la Delegación de Sanidad. Poc després de la fundació del Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) els metges titulars i els puericultors van entrar a formar part de l’organisme i fou nomenat pediatre consultor.

A finals dels anys quaranta, Anselmo Allué va ser elegit representant del Col·legi de Metges de Tarragona al CASOE, la comissió que defensava els interessos professionals dels metges del SOE. Com a pediatre consultor era responsable dels precaris serveis d'hospitalització que utilitzaven les dependències de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla per a la patologia general pediàtrica i les de la Casa de Salut Nuestra Señora de la Salud, coneguda com a «Casa Blanca», per a la patologia infecciosa.

Durant un grapat d’anys va mantenir un programa de ràdio de divulgació pediàtrica i sanitària a l'emissora local EAJ 33 Ràdio Tarragona, de notable popularitat. Va seguir publicant articles en revistes professionals i era un referent per les consultes dels metges rurals de la demarcació.

El 1956 va rebre una beca del Centre International de l’Enfance de l’Organització Mundial de la Salut, amb seu a París, per participar al Cours de Pediatrie Sociale Tropicale a Dakar, aleshores Afrique Occidentale Française. La seva candidatura estava avalada pel pediatre Robert Debré (1882-1978) i a Espanya pel pediatre Joan Bosch Marín (1902-1995) i el director general de sanitat José A. Palanca Martínez-Fortun (1886-1973). Quan tornà, durant el 1957 va rebre la proposta de presentar-se a una plaça a la seu ginebrina de l’OMS.

L’estiu de 1958 va patir un greu accident de trànsit a conseqüència del qual va quedar paraplègic. No obstant això, després d'un llarg període d'hospitalització, va tornar a la pràctica assistencial des d'una cadira de rodes i, així ha quedat a la memòria dels que van ser els seus pacients.

El 1967, quan s’inaugurà la Residència Sanitària Joan XXIII, que després serà l’Hospital de Tarragona Joan XXIII, va assumir el càrrec de cap del Servei de Pediatria càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació el 1982. El 1971, s’incorporà als recents creats estudis universitaris a Tarragona que esdevindrien la Divisió VII de la Universitat de Barcelona. Allí fou professor associat a la Llicenciatura de Filosofia i Lletres (secció de psicologia i pedagogia), on va impartir cursos sobre psicologia, psicopatologia i desenvolupament infantil.

Va ser membre de diverses societats científiques i culturals i el 1960 va ser nomenat pediatre d'honor de l’Associació Espanyola de Pediatria.

Va morir al seu domicili d'una afecció coronària a 78 anys.

Juntament amb el seu cosí, Miguel Allué Roman (Valladolid, 1911-Tarragona, 2004) han encapçalat una nissaga de metges a Tarragona. El fill gran d’Anselmo Allué és el pediatre Xavier Allué Martínez (Zamora, 1943) i la seva filla Marta Allué Martinez (Tarragona, 1957) és antropòloga mèdica casada amb el psiquiatre i antropòleg mèdic Josep M. Comelles (Barcelona, 1949). El fill de Miguel Allué, Josep Lluís Allué Torra (Tarragona, 1951) és metge de família i la filla Beatriz Allué (Tarragona, 1960), es psiquiatra i psicoanalista.