Galeria de metges

Biografia

Es llicència en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1931 i, aviat, es converteix en deixeble i col·laborador d'Emili Mira. Tres anys més tard, és assistent a l’Institut Pere Mata de Reus fins que, el 1936, ha de deixar la feina en ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i passar la guerra com a tinent metge a Bellver de Cerdanya. Es casa amb Maria Teresa Aixalà aprofitant un permís d’un dia per baixar a Barcelona. Tindran dos fills, cap d'ells dedicat a la Medicina.

El febrer de 1939, travessa la frontera amb França amb l’esposa. Ben aviat, emigren a Veneçuela on ell troba feina com a metge de sanitat a l’extensa regió de Barlovento. Al cap de poc temps, se’n va a l’estat de Miranda per fer de metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques. Aquí, l’any 1941, neix un dels seus fills, Roger Alier, historiador i prestigiós crític musical.

El 1944, Joaquim Alier és contractat com a professor de l’Institut Pedagògic de Caracas tot i que només s’hi està un any. Viatja als Estats Units, a Nova York i d’aquí es trasllada a la ciutat australiana de Brisbane al servei del govern d'Holanda. Poc després, les autoritats holandeses li ofereixen la direcció -i l’única plaça de metge- de l’Hospital d’Hollàndia a Nova Guinea. Aquí, neix el seu fill petit, Carles, i s’hi està gairebé 3 anys fins que és ascendit i traslladat a l’illa de Java amb sis mesos de vacances pels tres anys treballats, que aprofita per tornar a Barcelona. El 1949, Alier esdevé sotsdirector de l’Hospital Neuropsiquiàtric de Jakarta, la capital d’Indonèsia. Alhora, també, exerceix com a psiquiatre en l’activitat privada. Quan els indonesis obtenen la independència (1950) i expulsen els holandesos, a finals del 1951, el metge català conserva la seva feina a l’hospital.

Malgrat la distància, Joaquim Alier manté els contactes amb Barcelona i, encara a l’estranger l'any 1951, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya com a membre corresponent. El 1954, finalment, torna a Catalunya després d’una estada poc satisfactòria a Nova York on és metge del Creedmoor State Hospital i també professor a la New School for Social Research així com a la New York Private University.

Instal·lat a Barcelona, obre una consulta privada i s’incorpora a l’Institut Psicotècnic de la Diputació de Barcelona i, a més, té una intensa activitat com a conferenciant a diferents seus alhora que també imparteix alguns cursos i cursets a la Facultat de Medicina. El 1961, és nomenat director de l’Institut Pere Mata de Reus, ciutat on mor sobtadament d'una trombosi cerebral set anys més tard.

MBC