Pioner i difusor de l’Homeopatia a Catalunya
Biografia
Fill del metge d'Olesa de Montserrat Salvi Almató Euras (Sant Martí d'Albars, c. 1800-Sant Feliu Sasserra, 1862) i d’Antònia Ribera. Un germà seu és sant Pere Almató (1830-1861), dominic esdevingut màrtir al Vietnam i canonitzat el 1988. Del 1844 al 1851, Salvi Almató fa la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, obtenint el grau de llicenciat en Medicina el 9 de juliol.
Primerament, fa de metge a Vic, ciutat en la qual té un destacat paper social i cultural. És membre fundador i molt actiu del Cercle Literari de Vic, entitat creada l’estiu del 1860. És vocal de la seva junta directiva fins al 1864 que és elegit secretari. Hi pronuncia nombroses conferències. Uns anys abans, el 1861, esdevé director de la primera caixa d’estalvis radicada a la capital d’Osona.
L’any 1866, marxa de Vic i, després d’una breu estada a Manresa, passa a exercir la medicina a Arenys de Munt. En aquesta vila del Maresme, un fill seu es posa malalt de diftèria i el guareix l’homeòpata Nicolau Guañabens, llavors resident a Mataró. Aquest fet el motiva a practicar i difondre la medicina homeopàtica.
Uns anys després, s’instal·la a Barcelona on destaca com a homeòpata. El 1865, durant l’epidèmia de còlera de la ciutat, aconsegueix la curació de molts malalts. Igualment, intervé professionalment en l’epidèmia de febre groga del 1870, actitud que li és reconeguda amb la Medalla d’Argent de l’Ajuntament de Barcelona.
Salvi Almató és director d'Archivos de la medicina homeopática i d'El consultor homeopático. A més, és col·laborador de la Revista homeopática catalana. En totes aquestes revistes, hi publica nombrosos articles de la seva especialitat. És, també, autor de dos llibres i traductor al castellà de molts tractats homeopàtics. El 1888, és nomenat soci d’honor de la Sociedad Hahnemanniana Matritense.
Malalt del cor des del 1882, mor a Barcelona l’1 de març del 1889, a conseqüència d’una endocarditis ulcerosa.
AMHC
