Galeria de metges

Neix a Moià, descendent de la Casa d’Alòs, Baronia provinent del Castell d’Alòs de Lleida tot i que establerta a Barcelona des del segle XVI, Joan d’Alós estudia Medicina a l’Estudi General de Barcelona, institució precursora de la Universitat de Barcelona i on és deixeble de Jacint Andreu, el catedràtic de Prima durant 25 anys i metge del fill bastard de Felip IV, Joan Josep d’Àustria. El 1659, Alós és nomenat catedràtic d’Anatomia, ocupant successivament les càtedres de Mètode i, finalment, la d’Aforismes Hipocràtics. És, doncs, membre destacat del Claustre de la Universitat de Barcelona quan és la universitat més destacada de la península.

El 1674, Carles II nomena Joan d’Alòs i Serradora Protomèdic del Principat de Catalunya i dels Comtats del Rosselló i la Cerdanya, càrrec que significa que és la màxima autoritat sanitària catalana de forma que li permet controlar l’exercici dels metges i al mateix temps lluitar contra l’intrusisme professional mèdic. Diputat del Principat i conseller de la Generalitat dos cops, és capità de la Coronela en l'Excel·lentíssima Cambra de Consellers de Barcelona el 1684 i Diputat del Braç Militar de Catalunya el 1690. La Coronela de Barcelona era una milícia urbana constituïda per ciutadans agrupats per gremis, reglamentada el 1395, amb el dret reial de defensar la ciutat i dissolta pels borbons amb el decret del 13 de setembre del 1714.

Autor de la Pharmaco-medica Dissertatio de Vipereis Trochiscis de 1664, una obra breu sobre terapèutica que amplia anys desprès, el 1886, amb Pharmacopea cathalana sive Antidotarium Barcinonense Restitutium et Reformatum, un treball que es pot considerar el primer estudi monogràfic de farmacopea local tot i que, segurament, és una reforma d’un text previ editat el 1587, mai reeditat i que s’havia redactat entre el Col·legi de Doctors en Medicina i el Col·legi d’Apotecaris de Barcelona. D’Alòs la concep com una responsabilitat del Protomedicat per establir un codi oficial i, per tant, a tenir en compte obligatoriament a l’hora de receptar. De tota manera, el seu llibre més important és De Corde Hominis Disquisitio Physiologico-Anatomico del 1694, amb pròleg del catedràtic Jaume Solà . Es tracta del primer llibre sobre el cor que es publica a Espanya on Joan d'Alòs es posiciona clarament a favor del descobriment de la circulació de la sang tal i com ha descrit William Harvey l’any 1628 contra la forta contestació a la què el sotmet un sector de metges de l’època.

Joan d’Alòs no és un científic en el sentit estricte però es un defensor dels estudis anatomopatològics en casos conflictius. D'Alòs és un metge conscient del progrés de la Medicina d'aquell temps, coneix la Medicina que es fa a d’altres indrets i té molt clar com s'ha d'ensenyar.

Casat amb Marianna de Ferrer Gironella, dels seus dotze fills, Josep d'Alòs de Ferrer és el reconegut catedràtic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, assessor jurídic de Felip V que s’esdevé magistrat de l’Audiència i executor dels preceptes legals del Decret de Nova Planta. El nét Antoni d’Alòs de Rius és un militar filipista que obté el títol de Marquès d’Alòs vigent a dia d’avui.

A punt de complir-se el quart centenari del seu naixement, Joan d’Alòs i Serradora ha estat objecte de nombrosos reconeixements científics. A casa nostra, en els darrers anys, Joan d’Alòs ha donat nom a una “Lliçó Joan d’Alòs i Serradora”, fòrum creat al Centre Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona el 1993, que també institueix els Premis Joan d’Alòs, nom que també ostenta un dels carrers de Barcelona.