Galeria de metges

Fill d’una família de paraires provinent de Montesquiu, fa els primers estudis a Vic i la carrera de Medicina a Barcelona on es llicencia l’any 1890. A principis de l’any 1892, l’Ajuntament de Reus el nomena metge de reconeixement dels pares i germans dels mossos de reemplaçament i, a principis del 1895, consta que obté patent per exercir de metge a Garcia, a la Ribera d’Ebre. Però, el desembre del mateix any, ingressa al Cos de Sanitat Militar per oposició. Bonaventura Font és destinat al Primer Batalló del Regiment d’Infanteria d’Almansa on no triga em ser nomenat oficial metge de l’Hospital del Rei. El 1998, ascendeix a metge primer i, l’any següent, el trobem de metge militar primer a Filipines. Concretament, entre els dies 10 i 24 de maig del 1899, té una actuació destacada en la defensa de Zamboanga per la qual és premiat amb una Creu de Primera Classe del Mèrit Militar sense pensionar. El mes de juliol, desembarca a Barcelona amb l’ordre de reincorporar-se a Guipúscoa fins al 1900. Abans d’acabar l’any, però, es reincorpora al Regiment de Llancers de Cavalleria Borbó 4 de Salamanca fins que, malalt, abandona l’Exèrcit per fer la convalescència a Cornudella de Montsant on ha establert residència des del seu casament amb la pubilla de Ca l’Aleu.

El 29 de juliol de 1902, sol·licita la llicència absoluta de l’Exèrcit i obté la baixa definitiva a finals de desembre. El 1898, Bonaventura Font havia estat un dels metges de la Junta Organitzadora del Col·legi de Metges de Tarragona i la seva província essent vocal per Reus. Després, quan es funda el Col·legi de Metges de Reus, ell acaba sent el degà. A partir del 1906, implicat com hi ha estat en la regulació mèdica, obté patent col·legial per exercir de metge a Cornudella, al partit de Falset.

A Cornudella, instal·la una panificadora que l’enfronta amb alguns veïns i l’Ajuntament, situació que duu Bonaventura Font a presentar-se a les Eleccions Municipals del 1913, resultant el candidat que obté la votació més alta. Entra al Consistori com a regidor fins que és nomenat alcalde el primer de gener del 1914. El seu mandat dura només sis mesos però desenvolupa una eficaç gestió amb iniciatives destacables com l’aplicació del nou sistema de pesos i mesures, l’aprovació del Reglament d’Aigües o la promoció d’un embassament a l’Argentera. És l’impulsor de la construcció de cellers comunals, de la creació del Patronat d’Auxili per a la Vellesa i del projecte de construcció d’un hospital. Font Castany és al capdavant dels fructífers contactes que manté amb la Mancomunitat -que presideix Prat de la Riba- per aconseguir la construcció i millora de carreteres, camins veïnals o l’arribada del telèfon i, sobresurt, especialment, la proposta de dur aigua potable a totes les llars del poble així com la reclamació del pagament de les contribucions als morosos rics de la vila.

La seva decidida gestió desperta ressentiments que fan que Font sigui víctima d’un tret d’escopeta disparat des d’una finestra per un veí de Cornudella que li travessa un braç. Poc després, el juliol de 1914, és falsament acusat pels cacics del poble d’haver fet un desfalc en la recapta d’impostos i el Govern Civil el suspèn en les seves funcions quan s’inicia el procés judicial contra ell. La demanda queda en no res però és inhabilitat per exercir càrrecs públics i queda profundament afectat. Apartat de l’Ajuntament, aquest mateix any, obre un cafè a la cantonada dels carrers Tou i Nou, centre de caire republicà radical que rep visitants, com el líder anarcosindicalista Àngel Pestaña que hi té una destacada intervenció el 1918. En aquesta mateixa seu, neix la societat cooperativa La Mútua Obrera que té com a primer president el metge Font però les dissensions internes fan que l’entitat es dissolgui el 1919

L’esperit revolucionari de Bonaventura Font fa que es mogui per tota la comarca i, amb el seu amic Esteve Vendrell del Masroig, funda societats locals de la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) a tots els pobles i viles. El 1909, és delegat al Congrés de la CNT de Sants i, el 1919, es troba al Congrés de la Comèdia a Madrid com a representant de la Federació Comarcal de l’Alt i Baix Priorat. La seva amistat amb Salvador Seguí, el duu a acollir la seva vídua després de l’atemptat del carrer Cadena. Més endavant, Pestaña fa el mateix quan Font pateix l’atemptat a Manresa, acollint-lo a casa seva fins que es restableix lluny dels pistolers del Sindicat Lliure. Formant part del Partit Republicà Radical Autonomista, torna al Consistori fins al 1926 i aconsegueix que es creï la Biblioteca Popular de Consulta, raó per la qual fa uns anys, l’Ajuntament de Cornudella ha posat el seu nom a la Biblioteca Pública Municipal.

Quan esclata la Revolució Social del 1936, les conviccions esquerranes del metge Font no el salven de l'incautament de les seves propietats que executa el Comitè de Milícies local. Acabada la Guerra Civil, amb 72 anys, és dels primers detinguts i empresonat. El cap local de Falange l’acusa de ser l’inductor intel·lectual de totes les malifetes del període i és condemnat a cadena perpetua. L’expedient conclou que Bonaventura Font i Castany és “un individuo peligrosísimo por sus ideas…, ha dado infinidad de conferencias y consejos anarquistas dentro de su domicilio…, debe considerársele un constante perturbador …y un peligroso propagador del comunismo” i és internat al duríssim Penal de Cuéllar, a Segòvia, on continua fent de metge. Després, és traslladat a Pontevedra i confinat a la Presó de l’illa de Sant Simó fins al 1943, quan les gestions del seu gendre, falangista, aconsegueixen que el portin a Poboleda sota arrest domiciliari. Però, novament, és denunciat per trencament de condemna i confinat al poblet empordanès de La Pera on encara el recorden amb el sobrenom d’El Barbeta, l’avi bondadós i el metge de tots. El troben mort el matí del dimarts 10 de desembre de 1946 a la Casa del Metge on vivia.