Galeria de metges

Fill de l’advocat i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya, Rafael Folch, i de la mestra feminista, Maria Pi, a més de germà d’Albert Folch. Després d'estudiat al Liceu Francès de Barcelona, es titula batxiller a l’Institut Balmes el 1927. Seguidament, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona, essent alumne intern a la Clínica Quirúrgica del doctor Antoni Trias a l'Hospital Clínic.

Acabada la carrera i durant un breu període de temps, fa de metge a Almedret, un poblet de 800 habitants de la província de Lleida. Després, amb el seu germà Albert entra a l’Institut de Fisiologia de Barcelona que dirigeix el seu cosí August Pi Sunyer, on fa d’ajudant d’un altre cosí, Cèsar Pi Sunyer. Jordi Folch estudia la glucosa en sang i el metabolisme de l’àcid làctic sota la direcció de Rossend Carrasco Formiguera, responsable que Jordi Folch s’il·lusioni per la investigació en el camp de la Fisiologia i, particularment, dels problemes metabòlics. I és gràcies a ell també que, el 1936, Francesc Duran Reynals invita Jordi Folch a anar com a assistent voluntari a l’Institut Rockefeller de Nova York. L’any següent, se’l nomena assistent de ple dret i, posteriorment, esdevé membre del personal científic del Departament de Donald Van Slyke a l’Hospital de l'Institut Rockefeller. Jordi Folch s’encarrega d’analitzar el paper dels lípids plasmàtics i idea un procediment per eliminar el problema de contaminació.

Acabada la Guerra Civil i seguint la recomanació dels seus germans, Jordi Folch decideix quedar-se als Estats Units on, el 1944, obté una plaça de professor assistent al Departament de Bioquímica de la Universitat Harvard de Boston on, el 1956, serà professor de Neuroquímica alhora que treballa com a investigador principal del MacLean Hospital a Belmont.

Jordi Folch publica diversos estudis importants sobre els constituents químics del teixit nerviós a més d'un treball de conjunt sobre la química dels lípids i desenvolupa uns procediments per a l’extracció quantitativa dels lípids cerebrals que li permeten examinar els canvis en els lípids i en les proteïnes del cervell durant el creixement i en les malalties. De fet, se’l pot considerar com un dels fundadors de la química dels lípids complexes a la vegada que un líder en el desenvolupament de la Neuroquímica. No és estranys, doncs, que la revista Current Contents del 4 de febrer del 1985, després de revisar 250 articles científics publicats entre els anys 1955-1964, conclou que el més citat és un pertanyent al científic català, que supera les 15.000 cites bibliogràfiques fins a la data d'aquesta anàlisi.

Nacionalitzat americà el 1947 i jubilat el 1977, Jordi Folch és nomenat professor emèrit de Neuroquímica i continua actiu com bioquímic d’honor de l’Hospital McLean fins que mor a Boston a l’edat de 69 anys. Abans, el 1978, Jordi Folch és elegit membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, és nomenat professor honorari de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i doctor honoris causa per les Universitats de Montpeller i de Santiago de Xile. És un dels fundadors de la Societat Americana de Neuroquímica (ASN) i president durant el bienni de 1975 al 1977. En homenatge, l’entitat concedeix el “Jordi Folch-Pi Award” anualment des del 1982.

Casat amb Willa Babcoock des del juny del 1945, Jordi Folch Pi té tres fills: Rafael, Diana i Frederi, cap d’ells metge.