Metge Militar durant la Guerra Civil, catedràtic de Farmacologia, investigador i figura senyera de la traducció mèdica durant el seu exili a Mèxic
Biografia
Fill de l’advocat i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya, Rafael Folch, i de la mestra feminista, Maria Pi, a més de germà gran de Jordi Folch Pi. L’Albert es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1926, després d’haver assistit al laboratori del professor Jesús M Bellido, braç dret del professor August Pi-Sunyer, director de l'Institut de Fisiologia on, fet el doctorat a Madrid, entra com a col·laborador i es dedica a fer investigacions sobre l’electrocardiograma o sobre el metabolisme dels hidrats de carboni, entre altres.
Amb facilitat per les llengües, Albert Folch domina el francès i l’alemany des de petit i, de més gran, també l’anglès. Comença la carrera de metge fent una suplència, que li aconsegueix el seu amic i company de Facultat Antoni Oriol Anguera, al poble de Riba-Roja d’Ebre i a d'altres de la comarca fins que, estant a Constantí, pateix una hemoptisi deguda a una tuberculosi que li tracta el doctor Sayé. Inicialment, li recomana una cura de repòs a Font Romeu però després l’envia al Sanatori de Boltaña al Pirineu d’Osca. De tornada, el 1931, és nomenat professor ajudant de la càtedra de Farmacologia de la Facultat de Medicina de Barcelona alhora que exerceix com a metge a la Sala d’Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Clinic.
Militant d’Unió General de Treballadors (UGT), en esclatar la Guerra Civil, Albert Folch és comandant metge de l'Exèrcit de la República i cap dels Serveis d'Investigació Biològica. Durant el conflicte, juntament amb el tinent coronel mèdic Joaquín D'Harcourt, investiga noves tècniques sobre la cura oclusiva de les ferides de guerra així com els efectes de les sulfamides en les ferides i les lesions produïdes per la congelació de les extremitats, casos que ha viscut de prop durant la batalla de Terol.
En acabar el conflicte, Albert Folch marxa a França, acompanyant cap a la frontera la família Negrín i Jesús M Bellido. La seva experiència en el tractament de ferides de guerra, facilita la seva contractació com a professor de Fisiologia i Farmacologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, càrrec que exerceix fins poc abans d’embarcar a bord del vaixell Nyassa el març del 1942 amb destí a Amèrica. Ja a Mèxic, comença col·laborant amb diferents laboratoris privats com IQFA (Indústries Químiques Farmacèutiques Americanes) o Syntex. A més, és l’introductor al país mexicà de la vitamina B12, la cortisona i el dicumarol que importa des dels Estats Units on el seu germà és professor de la Universitat Harvard.
Inicialment, Albert Folch és nomenat catedràtic de Fisiologia de l’Escola Superior de Medicina de l'Instituto Politécnico Nacional (IPN), on hi ensenya durant 36 anys. A partir de 1945 i fins al 1988, és també catedràtic de Farmacologia al mateix centre. La tasca docent d’Albert Folch és importat i publica molt activament, sovint amb el seu amic Antoni Oriol Anguera i d'altres, sobre esteroides i diversos estudis experimentals com els de la mort per fred. El 1942, l’Acadèmia Nacional de Medicina de Mèxic premia els treballs d'Albert Folch i, el 1947, obté la nacionalitat mexicana.
Una altra destacada activitat d'Albert Folch és la direcció del Servei de Traduccions del Departament de Medicina de l’Editorial Interamericana tant per la gran influència que té en la formació de traductors mèdics com per la seva contribució a fixar la terminologia i l’estil de la traducció mèdica de l’anglès al castellà. A més, és cap de redacció de la revista Acta Politècnica Mexicana, òrgan de l’Institut Politècnic Nacional.
Membre de l’Orfeó Català, Albert Folch és el quart i darrer president de la Borsa del Metge Català (1965 – 1973), després d’haver-ne estat un dels fundadors. El 1985, se li concedeix la Medalla al Mèrit Docent Maestro Ignacio M Altamirano.
MBC
