Galeria de metges

Neix a l’Eixample de Barcelona en el si d’una família senzilla procedent del camp de Tarragona. Descrivia els seus pares com a persones amb ideals socials i culturals, que van estimular el seu interès pels estudis, la literatura, la música i el teatre.

Durant la seva joventut participa amb entusiasme en l’embranzida catalanista i cultural de l’època. Estudia batxillerat primer als Jesuïtes i després a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, d’inspiració llibertària i d’esperit obert als corrents més variats del pensament que la República animava. Molt aviat va decidir estudiar medicina, però tot es va interrompre quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, que significà un cop de maça brutal a tota una societat i a tot un ordre cultural. Aquell any 1936 en Pere Folch ha d’afrontar la mort de la germana i la interrupció de les seves aspiracions.

És oficial de l’exèrcit de la República en el cos de Sanitat i és ferit dues vegades. Té 20 anys quan acaba la guerra i al front ja ha llegit diverses obres de Freud.

Estudia medicina a la Universitat de Barcelona i és molt crític amb la censura i la rigidesa de la universitat de la postguerra. Lamenta que els millors catedràtics de medicina estiguin exiliats, però valora molt els últims anys de carrera, el Dr. Agustí Pedro Pons i el Dr. Santiago Montserrat Esteve, que l’inicia en la clínica psiquiàtrica i qui li fa conèixer al Dr. Joan Obiols Vié i el Dr. Josep Miret Monsó, amb els quals va mantenir una llarga i sòlida amistat.

Gràcies a una beca de l’Institut Francès passa un any a París, lluny del món estancat i ranci de la Barcelona dels anys 40. Allà entra en contacte amb la Societat Psicoanalítica parisenca, coneix artistes exiliats i fa amistat amb Palau i Fabre, que l’introdueix en els cercles literaris i teatrals del París de l’època. A París té un professor clau en la seva trajectòria professional, el Dr. Henri Ey, que encapçala el moviment renovador de la psiquiatria francesa, amb qui aprèn el que avui s’anomena psiquiatria dinàmica i manté una amistat permanent.

Es casa amb la psicòloga finesa Terttu Eskelinen, amb qui havia coincidit a Suïssa, que va esdevenir una eminent psicoanalista catalana amb gran projecció internacional. Van tenir dues filles. Després d’uns anys de treball i de formació a França i Suïssa, s’estableixen a Barcelona i durant uns anys segueixen la seva formació psicoanalítica anant i venint a Londres. Tot i ser un psicoanalista de renom, Pere Folch sempre va saber dedicar temps a la família i gaudia del contacte amb els nèts, que el recorden amb molt afecte.

Pioner en la introducció de la Psicoanàlisi a l’Estat fa importants aportacions científiques, formatives i tècniques àmpliament conegudes a casa nostra i en l’àmbit internacional. L’any 1959 és co-fundador, amb els catalans la Dra. Júlia Coromines, el Dr. Pere Bofill i altres companys de Madrid i Lisboa, la Societat Luso-Espanyola de Psicoanàlisi, que el 1966 donaria lloc a la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, amb seu a Barcelona. Estava molt interessat en les aplicacions de la psicoanàlisi i promogué la formació en psicoteràpia psicodinàmica i les aplicacions de la psicoanàlisi al treball en la xarxa pública.

Coneixia la importància de les publicacions científiques i l’any 1984 amb la Dra. Coromines funden la Revista Catalana de Psicoanàlisi, que des d’aleshores ha publicat sense interrupció dos volums anuals. Impulsor i director de l’edició de les Monografies de Psicoanàlisi, Psicoteràpia i Salut Mental des de 1989 fins a la seva mort. Tradueix al català obres cabdals de psicoanàlisi i salut mental. El 1989 presenta a la Universitat de Barcelona la seva tesi doctoral: Control de si mateix i de l’objecte. Actualment en fase d’edició en una traducció a l’anglès.

Pere Folch era un home excepcional, savi, culte, generós, dialogant, poliglota, amb sentit de l’humor i estimat per tothom que el va tractar; un mestre estimulant, respectuós amb l’altre, i un bon amic. La vida del Dr. Folch va ser una vida de compromís trenat indissolublement entre la identitat personal, la psicoanalítica i la del compromís amb la col·lectivitat. Estimava Catalunya i va viure amb un compromís constant amb la llengua, la cultura i la ciutadania del nostre país a la qual va servir vivint i desvetllant la seva passió per la psicoanàlisi, que com tota ciència recerca i estima la veritat.