Cirurgià de Manlleu, amb experiència com a metge militar durant la Guerra del Francès i en les Guerres Carlines
Biografia
Fill i nét de metges, el seu pare és Francesc de Paula Parcet Company, cirurgià de Manlleu, i l’avi, Joan Parcet, també. En Pere fa els primers estudis a Vic i, després, es trasllada a Barcelona on, primer, obté el títol de Cirurgià i el de Cirurgià Major, més tard. Seguidament, amplia estudis Medicina a les Universitats de Cervera, Osca i Montpeller. És en aquesta darrera on obté el grau de doctor l’any 1807, presentant una tesi sobre el mètode d'operar les hèrnies crurals d’Antoni Gimbernat, procediment que no s’havia divulgat a França amb anterioritat. La tesi demostra els riscos de les diferents tècniques quirúrgiques per operar l’hèrnia crural i els avantatges del procediment ideat per Gimbernat.
Pere Parcet retorna amb la intenció d’exercir a Manlleu però l’esclat de la Guerra del Francès ho impedeix perquè és mobilitzat i destinat a diverses Comissions. El 1809, li encarreguen la direcció d’un hospital militar establert a la Torre del Bisbe, als Masos de Bítem, a prop de Tortosa, on s’ha d’enfrontar als estralls causats per una epidèmia de febre maligna.
Acabada la Guerra de la Independència, Pere Parcet retorna a Manlleu on exerceix la Medicina i es casa amb Rita Fàbrega, natural d'Olot, filla d'un altre cirurgià de Manlleu. El 1834, llegeix una Memoria sobre el hermafrodismo al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona. L’any abans, durant la Primera Guerra Carlina, ha hagut d’atendre els ferits de la guarnició de Manlleu i els dels exèrcits que operaven per la zona. Durant el conflicte, és segrestat tres vegades per les tropes carlines i ha de pagar un fort rescat perquè l’alliberin. Per aquest fet, decideix abandonar Manlleu i, el 1839, s’estableix a Mataró on hi exerceix durant un temps fins que es trasllada després a Arenys de Mar, vila on també fa de metge fins que, sentint-se molt malalt, se’n va a viure a casa del seu fill Joan Baptista Parcet Fàbrega, que fa de metge a Sant Genís de Vilassar, on mor el 17 de maig de 1854 a setanta-un anys d’edat.
A més d'algunes publicacions pròpies, juntament amb Joan Cascante, Pere Parcet Viñuales tradueix diverses obres del francès, algunes publicades pòstumament. També, anys després de la seva mort, a manera d'homenatge, Joan Baptista Parcet Fàbrega publica alguns articles inèdits del seu pare.
Text basat en l’article de Pere Vallribera i Puig, El doctor Pere Parcet i Viñuales, introductor a França del mètode de Gimbernat de la intervenció de l'hèrnia crural [Gimbemat 2000;33:233-52].
