Galeria de metges

Neix a Barcelona i des de la infància manifesta una gran vocació per la medicina. Es matricula a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on és alumne intern de la Unitat d’Hepatologia de la Càtedra de Patologia Mèdica i Clínica Mèdica del professor Joan Gibert Queraltó a l’Hospital Clínic. Es llicencia l’any 1971, inicialment, exerceix com a metge intern a l'Hospital de Santa Creu i Sant Pau, després decideix fer-se cirurgià realitzant la seva formació com a metge resident, primer al Servei de Cirurgia General de l’Hospital Vall d’Hebron dirigit pel Dr. Gómez Pérez, i completant-la al Servei de Cirurgia General “B” de l’Hospital Universitari de Bellvitge «Prínceps d’Espanya» dirigit pel Dr. Antoni Sitges Creus. Obté el títol d'especialista el 1976 i es doctora el 1983 per la Universitat Autonomia de Barcelona (UAB).

Es forma en la Unitat de Trasplantaments del Servei de Cirurgia Abdominal i Trasplantaments de l’Escola Superior de Medicina de Hannover amb el professor Rudolf Pichlmayr, 1983. Comença la seva trajectòria clínica centrada a l’Hospital Universitari de Bellvitge, on juntament amb el Carles Margarit, el primer trasplantament hepàtic de l’Estat espanyol, 23 de febrer de 1984. El 1991, Jaurrieta, aleshores cap clínic és nomenat cap del Servei de Cirurgia General i Digestiva de l'Hospital de Bellvitge. El seu lideratge és crucial en la unificació dels dos serveis de cirurgia general amb un enfocament innovador en l'organització interna del nou servei, assigna seccions especialitzades per aparells, fet que aconsegueix excel·lents resultats en el tractament de malalties complexes. També, gestiona la creació d’un grup de cirurgians d’urgència que constitueix una iniciativa radical, el 1992, en afavorir la uniformitat en els tractaments i el desenvolupament de protocols d’actuació urgent.

En el camp de la gestió, el 2003 Eduard Jaurrieta és nomenat director mèdic de l'Hospital de Bellvitge i el 2007 deixa temporalment l'hospital per ocupar el càrrec d’adjunt a la gerència d'assumptes professionals de l'Institut Català de la Salut (ICS).

La seva trajectòria acadèmica comença com a ser professor associat, després professor titular i finalment, el 1996, catedràtic de cirurgia a la Universitat de Barcelona. El seu compromís amb la formació i transmissió de coneixements el porta també a ser un mentor proper pels joves cirurgians i residents. Com a investigador ha estat coautor de més de 230 publicacions científiques. També, ha liderat l’Asociación Española de Cirujanos, entre altres organitzacions.

Mor a Barcelona després d’una trajectòria vital caracteritzada per l’excel·lència clínica, un profund coneixement científic i una gran empatia cap als pacients. A més del seu prestigi com a pioner en trasplantament hepàtic el 1984, va ser un líder carismàtic que va motivar i inspirar els seus col·legues i residents a assolir l'excel·lència en la cirurgia.