Galeria de metges

Es coneix poc de la vida d’aquest metge barceloní, que estudia Medicina a a l’Estudi General de Barcelona on es gradua com a doctor. Passa la major part de la seva vida a Nàpols on esdevé Protometge de Galeres a les ordres del marquès de Santa Creu. Aquest és un càrrec d’alta categoria professional que podríem assimilar al de metge de l’Armada amb responsabilitat de vetllar per la salut dels galiots i dels membres de la tripulació.

El mèrit conegut de Morelló és escriure anys abans que Joan d’Alòs publiqués el seu llibre De Cordis Hominis Disquisitio, escrit el 1694, defensant la teoria de William Harvey de la circulació de la sang que va ser descrita per aquest autor en el seu llibre De Motu Cordis, publicat el 1628 i que va ser objecte de les crítiques dels metges galenistes.

Durant la seva estada a Nàpols, l’any 1678, Morelló publica un llibret de 72 pàgines, escrit en llatí i dedicat al marques de Santa Creu, general de l’Armada Espanyola a Nàpols, titulat Medicinale patrocinium in sanguinis circulationem, que incorpora un seguit de poemes elogiosos, la majoria escrits en llatí pels seus amics napolitans. El llibre té l’objectiu de contrarestar l’opinió de Juan de la Torre y Balcarcel, un metge de prestigi que nega la doctrina que formula William Harvey. Juan de la Torre és un metge destacat, natural d’Hellín, província d’Albacete, qui després de ser ordenat prevere, obté la llicenciatura en Medicina per la Universitat d’Alcalà d’Henares. Fa de metge, primer, a Cadis i, seguidament, a l’Hospital de la Passió de Madrid. Més tard, és nomenat metge de la família reial i del propi Carles II, fet pel què se li concedeix el títol de Protometge de l’Armada en el mar oceà (sic).

Morelló retorna a Barcelona on hi mor el 1694. Gairebé no coneixeríem res d’aquest personatge si no fos perquè el doctor Marius Petit redescobreix el text de Morelló i el dóna a conèixer l’any 1996 en una edició facsímil que conté la versió original i la seva traducció al català a càrrec de Ramon Ferran i Sans, comentari de José Martínez Gázquez i introducció de Màrius Petit. D’aquesta manera Francesc Morelló passa a situar-se entre els metges que el segle XVII van seguir les propostes de Harvey, Joan d’Alòs i Jaume Solà.