Galeria de metges

Fill de Lluís G. Olivella Arenas, industrial català, el qual li hagués agradat que continués amb el llegat de la seva empresa, i Antònia Casals Torrent. Acabat el batxillerat als Escolapis de Sant Antoni, es matricula a la Facultat de Medicina de Barcelona el 20 de maig de 1930, on és alumne intern a la Càtedra d’Oftalmologia del professor Marià Soria i posteriorment ajudant en la mateixa càtedra, es llicencia el 1936.

Quan esclata la Guerra Civil és militaritzat com a capità metge. Primer està a Caspe, després l’abril de 1937 és destinat a l'Hospital de les Brigades Internacionals de Benicàssim, on estar fins al gener de 1938. El maig de 1938 guanya per oposició una plaça d'oftalmòleg militar i és destinat a l'Hospital Militar Base de València. I l’octubre de 1938 passa com a ser oftalmòleg al Servicio del Arma de Aviación. Acabada la guerra pot reincorporar-se a la càtedra del professor Soria. I quan aquest es jubila segueix amb el professor Josep Casanovas, amb qui pot fer recerca, associat amb altres membres de la càtedra, com els doctors Arruga, Quintana, Menezo i Palomar.

El 1950, és becat per la Junta de Relacions Culturals del Ministeri d’Assumptes Exteriors per fer una estada a Nova York amb el Prof. Ramón Castroviejo, a qui admirava i amb qui va seguir mantenint una excel·lent relació. L’estada va ser-li molt profitosa.

El 1956, funda el Centre Oftalmològic Olivella, on desenvolupa una activitat privada alhora que segueix amb la seva activitat científica en el Servei d’Oftalmologia de l’Hospital Clínic. Fa les intervencions quirúrgiques a la Clínica Pujol i Brull amb l’ajuda del Dr. Eugeni Bruguera al càrrec de l’equip d’anestèsia. Aquell any també atén consultes a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona.

Després fa una estada a Bonn (Alemanya) amb el Dr. Meyer Schwickerath, pare del fotocauteri, el qual l’introdueix en un nou camp de recerca, la retina. Aquesta recerca li proporcionarà moltes relacions internacionals i treballs científics. Pioner en el nostre país dels injerts corneals així com la implantació de les lentilles corneals o intraoculars.

Presenta la tesi doctoral sobre la fotocoagulació l’any 1958 i per la qual obté el Premi Medical d’Oftalmologia i el 1959 en el Club de Jules Gonin (Lausana, Suïssa), club on és soci fundador i membre honorari. L’any 1964 realitza a Gant (Bèlgica) una estada amb el Prof. Jules François.

Durant l'any 1965 fabrica amb el seu amic l’enginyer òptic Cristóbal Garrigosa el primer fotocoagulador amb làmpada xenó i posteriorment làser. Presenta en el XXIV Congrés de la Societat Oftalmològica Hispano-Americana i el I Lusó-Hispano Brasileiro, celebrat a Porto el 1968, la ponència oficial de la Societat Espanyola sobre “La Fotocoagulació en Oftalmología”.

És membre d’honor de la Societat Catalana d’Oftalmologia, de la Societat Espanyola de Vitreo-Retina, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Club Jules Gonin, així mateix exerceix com a padrí de molts companys més joves. Medalla d’or concedida pel col·lectiu de boxejadors veterans per a la dedicació als seus membres i de la Fundació Garrigosa.

L’Antoni Olivella fou home de seny, entusiasta, franc i amb una gran confiança en si mateix. També home de molts hobbies, com l’esquí, la lectura, la filatèlia, la numismàtica i jugar al bridge.

Casat l’any 1942 amb Montserrat Sanfeliu Nogues, de família empresarial tèxtil. Tenen cinc fills Joan, Pilar, Beatriu, M. Lluïsa i Montse. Segueix la carrera de medicina i també en l’especialitat oftalmològica M. Lluïsa Olivella Sanfeliu.