Galeria de metges

Nascut a l'Hospitalet de Llobregat estudia el batxillerat a l’Institut Balmes de Barcelona i comença a estudiar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma durant els anys de la República. A causa de la Guerra Civil interromp els estudis, quan és al front de Terol és detingut i enviat al camp de concentració de “Lavaderos” a Córdoba. Allí és salvat de ser afusellat pel seu cunyat, pròxim als “nacionals”. Acabada la guerra els que havien estudiat a la Universitat Autònoma són obligats a refer els seus estudis a la Facultat de Medicina de la postguerra i, finalment, es llicencia el 1941.

Es casa amb Maria Mas Perandones el febrer de 1946 i exerceix com a metge privat a la seva consulta de la plaça Calvo Sotelo de Barcelona, on també té la seva residència. El 1947, quan li donen la plaça de cap de neuropsiquiatria de la Mútua de Terrassa, el seu sogre li troba una torre al barri de la Floresta a Sant Cugat del Vallès, i s’instal·la en aquesta casa amb la família.

Poc temps després, comença a fer de metge al barri, on la població va creixent a causa de la immigració. El Dr. Olivella supleix la manca de metge de la zona, a part de la seva feina com a neuropsiquiatra, té la consulta a casa seva, però sobretot va a tots els domicilis on el criden, a qualsevol hora del dia, caminant, ja que mai va tenir cotxe.

La màxima afició del Dr. Olivella són les llengües. És un poliglot, que aprèn els idiomes de manera autodidacta. Parla rus, japonès, a més de l’anglès, francès i alemany. Comença llegint revistes científiques de psiquiatria i va ampliant els textos llegeix diaris i fins i tot novel·les.

El Dr. Olivella té conviccions republicanes i lliberals, ell i la seva dona no volen un ensenyament religiós o de l’estat pels seus fills, així que els matriculen a una escola laica estrangera, l’escola suïssa a Barcelona. L’any 1989 ja jubilat deixa la Floresta per anar a viure a una masia de la família al Bruc.

Com a metge de la Floresta va ser molt estimat. Era un home que va establir relacions afectives amb tothom sense discriminacions i tenia amics a tot arreu.

El 2017 gràcies a les peticions, durant deu anys, de l’Associació de Propietaris i Veïns del barri , es posa el seu nom a una plaça de la Floresta.