Galeria de metges

S’ignora l’any exacte del seu naixement perquè l’ Arxiu Parroquial de l’Arboç es destrueix el 1936. Se sap que estudia Medicina a Cervera i que obté el títol de doctor el 1770. Passa uns anys exercint a Barcelona, segurament a l’Hospital de la Santa Creu, fins que és nomenat primer metge de l’Hospital de la Santa Creu de Vic on s’hi està fins al 1793 quan és obligat a participar a la Guerra del Rosselló com a metge militar.

El 1783, a la seva arribada a Vic troba a una figura local, el Dr. Josep Pascual i Campo, que és metge del cabildo catedralici i de l’Hospital de Vic que defensa que els malalts s’aixequin del llit el més abans possible. Un anys després i en nom dels seus companys, Antoni Millet presenta a l’administració de l’Hospital, una detallada exposició sobre els beneficis que s’aconseguirien en la seva salut dels malalts ingressats si poguessin rebre tractaments amb les aigües medicinals i banys termals de Sant Hilari de Sacalm, Ribas i Santa Coloma de Farnés.

El comte de Lacy, capità general de Catalunya, l’any 1790, comissiona Millet i Santa Susanna perquè vagi a Ripoll a inspeccionar i combatre una epidèmia de febres pútrides que assolaven la ciutat des de feia mig any. Aquest episodi li permet escriure un informe que sotmet a la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid vuit anys després.

Quan el 1793 comença la guerra del Rosselló, Millet és metge de número dels Hospitals de Girona malgrat no es coneix quins centres es van habilitar com hospitals quan ell hi va ser. Durant la seva estada a Girona, fa amistat amb Josep Masdevall, metge de cambra de Carles III i Carles IV, membre del Protomedicat i inspector d’epidèmies de Catalunya que acaba de ser nomenat cap dels serveis sanitaris de la Guerra del Rosselló.

Acabada la Guerra Gran, Millet no torna a Vic, es trasllada a Barcelona on hi passa només un any perquè, el 1797, marxa a Madrid on Masdevall li ha trobat feina com a metge de família de Sa Majestat amb l’obligació d’atendre els servidors de la casa reial, ocupació que pot compatibilitzar amb la pràctica privada. Per poder exercir el càrrec, prèviament havia de ser acceptat com a membre del Col·legi de Metges de Madrid. La junta li atorga la llicència a condició de redactar un treball i, per satisfer aquesta obligació, redacta la Descripció Topogràfica Mèdica de la ciutat de Vic, en llatí. Poc després, Millet ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Madrid gràcies a la influència del seu mentor Masdevall, també acadèmic.

No massa temps desprès d’aconseguir aquesta bona situació professional a Madrid, Antoni Millet emmalalteix. Queda hemiplègic i no pot seguir exercint de metge. Mor un temps desprès d’abandonar la vida pública, segurament a Madrid, encara que no hi ha constància d’aquest fet.