Galeria de metges

Personatge prototipus de la Renaixença catalana, Antoni Mir Casasses és un home de múltiples facetes. Atret per les Ciències, el 30 juny de 1846, amb només 15 anys, obté el batxiller en Filosofia i l’accés a la Universitat de Barcelona amb la totalitat dels vots per llicenciar-se després en Ciències Exactes, Físiques i Naturals. També, seguint la tradició familiar encetada pel seu pare Tomàs Mir Bendina, metge de Tremp, es gradua en Medicina i Cirurgia l’any 1853.

Tot seguit, Antoni Mir ingressa al Cos de Sanitat Militar amb destí a Barcelona. L’any següent, és destacat a Valls per atendre els militars afectats per l’epidèmia de còlera que afecta la zona, actuació que li val la Creu de Cavaller d’Isabel la Catòlica. Poc després, passa a Tarragona on, quan traslladen les seves despulles de Jaume el Conqueridor des de Poblet a la Catedral de Tarragona el 1856, rep l’encàrrec de reconèixer la mòmia de Jaume I d’Aragó.

Antoni Mir és destinat com a metge segon de Sanitat Militar al Regiment d’Aragó fins al 1858 que, ja ascendit a metge primer i com a capità d’infanteria, li concedeixen un permuta de destí i l’any següent ja sol·licita una llicència absoluta. Està decidit a tornar a Tarragona on ha conegut la que serà la seva esposa, la barcelonina Anna Miró Gassol. A més, a Catalunya les possibilitats d’ascens són menys restringides que a terres aragoneses. Finalment, el 1859, decideix abandonar la carrera militar i es presenta a oposicions per ser metge de Sanitat del Port de Tarragona i forense de la ciutat. Gairebé una dècada després, el 1869, és un els cinc primers opositors de la terna a la càtedra d’Història Natural de l’Institut de Tarragona i, uns anys més tard, acaba també dirigint el centre.

L’any 1872, juntament amb Ramon Nolla, Antoni Mir Casasses és designat metge del Capítol de la Catedral de Tarragona. L’any següent, es troba al Tribunal de Capacitats de Tarragona alhora que és metge observador dels quintos en Caixa. Uns anys després, el 1878, és nomenat subdelegat de Medicina i Cirurgia del partit de Tarragona alhora que, fins a la seva mort, comença a treballar a l’Hospital de Santa Tecla i n’esdevé director en substitució del doctor Francesc Colom Costa. La seva participació és clau en el projecte de construcció del nou Hospital de Sant Pau i Santa Tecla tot i que -quan ja sembla un fet- la manca de finançament impedeix que tiri endavant.

Historiador vocacional, quan ja porta vuit anys establert a Tarragona, s’associa a la Reial Societat Arqueològica i s’implica plenament amb aquesta institució. Des del seu ingrés el 1861, Antoni Mir ocupa diferents càrrecs fins a ser president durant el bienni 1865-67. A més, és membre de la Comissió Provincial de Monuments de Tarragona amb destacades intervencions com la defensa de la conservació del patrimoni històric tarragoní que s’esdevé decisiva en el salvament de la Torre de Pilats o les muralles romanes. Com a vocal de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics de Tarragona, escriu una memòria sobre la Pintura mural bizantina del castillo de Marmella.

Corresponent de la Reial Acadèmia de Nobles Arts de Sant Ferran, el seu treball Topografia mèdica de Tarragona, que obté el segon accèssit de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, afavoreix el seu nomenament com a acadèmic corresponent el 1872.

Home polifacètic, Antoni Mir Casasses és, també, un reconegut poeta amb obres de notable interès com l’Oda a Lo castell de Mur i la col·lecció de poesies Los Trovadors Moderns.

Joaquim Mir Miró, un dels tres fills d'Antoni Mir i Anna Miró és metge com el pare.